{"id":5933,"date":"2016-12-08T18:33:01","date_gmt":"2016-12-08T17:33:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5933"},"modified":"2016-12-08T18:33:01","modified_gmt":"2016-12-08T17:33:01","slug":"dogmatics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/12\/08\/dogmatics\/","title":{"rendered":"DOGM\u00c0TICS"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium alignleft\" src=\"https:\/\/lh4.googleusercontent.com\/proxy\/m3JDJarEvSR4r1mwhnfAL0jBQo_EhvvUQyH3RuMtU77ZCuiWhDC2Nsqwc9soPqBja1oztluYUbs8opLBxrRo=s0-d\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"218\" \/>Un cop per setmana\u00a0rebo al meu correu l\u2019escrit setmanal que el te\u00f2leg brasiler\u00a0<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><b>Leonardo Boff<\/b><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\">\u00a0publica\u00a0a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.servicioskoinonia.org\/boff\/\">SERVICIOS KOINONIA<\/a>. S\u00f3n\u00a0textos\u00a0que, estant-hi o no plenament d\u2019acord, ajuden\u00a0i fan\u00a0pensar. I\u00a0aix\u00f2 de\u00a0pensar mai no \u00e9s endebades. L\u2019escrit d\u2019aquesta setmana parla d\u2019algunes facetes poc conegudes de Fidel Castro.\u00a0Jo no\u00a0parlar\u00e9\u00a0d\u2019aquest personatge perqu\u00e8 ja tothom n\u2019ha parlat\u00a0a bastament\u00a0i el que se\u2019n parlar\u00e0 encara&#8230; La hist\u00f2ria,\u00a0com a tothom,\u00a0l\u2019anir\u00e0 posant al lloc que li correspon\u00a0i tots ens en podrem fer una composici\u00f3 m\u00e9s exacta de la seva vida i de la seva obra.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\">No parlar\u00e9 de Fidel, per\u00f2 s\u00ed que\u00a0voldria parlar d\u2019una frase amb qu\u00e8 Boff encap\u00e7ala el seu escrit. Diu ell que\u00a0<i><b>\u00abcada cosa o cada persona t\u00e9 moltes facetes. Com vaig dir una vegada, cada punt de vista \u00e9s la vista des d&#8217;un punt. Cadascun ocupa un punt en aquest planeta i en la societat de la qual forma part. I des d&#8217;aquest punt veu la realitat que aquest punt permet veure. Aix\u00ed que no podem absolutitzar cap punt de vista com si fos l&#8217;\u00fanic. Aix\u00f2 d\u00f3na origen als fonamentalismes i a les discriminacions\u00bb.<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\">Quanta ra\u00f3 que t\u00e9! Em sembla que molts ensenyaments\u00a0de la hist\u00f2ria que haur\u00edem d\u2019haver apr\u00e8s\u00a0ens els hem saltat. Es veu que aquell dia no vam anar a\u00a0classe&#8230; Critiquem constantment els fonamentalismes de tot tipus que la humanitat ha hagut de patir i resulta que estem caient en els mateixos\u00a0errors\u00a0de sempre. La nostra tend\u00e8ncia \u00e9s la del blanc i negre i ens oblidem dels indispensables matissos. Ho fem amb les persones, amb els\u00a0esdeveniments, amb els pa\u00efsos,\u00a0amb les teories filos\u00f2fiques o teol\u00f2giques&#8230;\u00a0Ho fem quasib\u00e9 amb tot i caiem, sense voler,\u00a0en\u00a0els mateixos t\u00f2pics de sempre,\u00a0en\u00a0els mateixos estereotips i en els mateixos prejudicis. Ens costa canviar el xip mental\u00a0que s\u2019ha instal\u00b7lat al nostre cap\u00a0i obrir una mica el cervell a nous aires. Critiquem els dogmes i tots nosaltres\u00a0estem temptats a\u00a0ser dogm\u00e0tics\u00a0per poc que ens descuidem.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"color: #000000\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\">Una persona m\u2019ha fet arribar una nota -molt amable i educada, s\u2019ha de dir tot- dient que jo criticava el dogma de la Immaculada Concepci\u00f3 (la festa d\u2019avui) en el meu apunt anterior. Ben b\u00e9 no crec que fos una cr\u00edtica, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat era una pregunta\u00a0llen\u00e7ada a l\u2019aire\u00a0sobre\u00a0si els dogmes i la vida cristiana han d\u2019anar tan inevitablement units\u00a0com ens han fet creure; era una simple pregunta sobre\u00a0la utilitat dels dogmes,\u00a0del seu context hist\u00f2ric\u00a0i de c\u00f3m els dogmes han arribar a ser-ho dins de l\u2019esgl\u00e9sia. \u00c9s clar que hi han hagut te\u00f2legs que hi han reflexionat molt\u00a0sobre aquest tema\u00a0i, per tant, no pretenc pas fer-ho millor que ells. El gran te\u00f2leg\u00a0<b>Karl Rhaner<\/b>\u00a0deia que els dogmes no havien de ser punts d\u2019arribada sin\u00f3 m\u00e9s aviat punts de partida de cara a viure i entendre millor la fe cristiana. Volia dir amb aix\u00f2 que un dogma no ha de ser mai una cosa tancada sin\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 oberta.\u00a0En el si de l\u2019esgl\u00e9sia a vegades no es q\u00fcestiona\u00a0tant el cos de doctrina sin\u00f3 el funcionament autoritari per mitj\u00e0 del qual una instituci\u00f3 diu als seus membres qu\u00e8 han de pensar, com si fossin nens petits, i els obliga a acceptar f\u00f2rmules marcades per un temps i una cultura molt allunyada dels temps actuals. Fins i tot els dogmes s\u2019han de poder\u00a0mirar, aprofundir i explicar\u00a0amb les dades i les visions noves\u00a0que proporcionen\u00a0els estudis teol\u00f2gics i b\u00edblics que es van fent. La teologia, com qualsevol altra ci\u00e8ncia, no\u00a0hauria de tenir\u00a0cap\u00a0l\u00edmit ni\u00a0cap\u00a0l\u00ednia vermella que no es pugui traspassar\u00a0si el que es pret\u00e9n \u00e9s buscar la veritat;\u00a0i ja sabem que la veritat es\u00a0busca moltes vegades\u00a0una mica a les palpentes,\u00a0en la penombra\u00a0i entre llums i ombres i sense\u00a0la pretensi\u00f3 d\u2019aconseguir-la sencera. No hi ha una sola veritat -de la que nosaltres pretenem fer-nos-en amos i senyors-, sin\u00f3 que hi ha petites veritats.\u00a0Per aix\u00f2 quan es parla de dogmes, inevitablement s\u2019ha de parlar tamb\u00e9 d\u2019heretgies,\u00a0que tamb\u00e9 contenen petites o grans veritats que s\u2019han de tenir en compte. Dogma i heretgia van plegats\u00a0i han estat les heretgies les que han fet\u00a0avan\u00e7ar la teologia.\u00a0Explicael te\u00f2leg Jos\u00e9 Arregi que va conviure durant molts anys amb un francisc\u00e0 vell i savi que deia sovint :\u00a0<i>\u00abDe tota la hist\u00f2ria de l\u2019 Esgl\u00e9sia, nom\u00e9s m\u2019interessen els heretges. Nom\u00e9s ells han aportat alguna cosa vertadera\u00bb.\u00a0<\/i>El mateix Rhaner va escriure que\u00a0<i>\u00abl\u2019heretgia no nom\u00e9s \u00e9s sana i necess\u00e0ria. \u00c9s tamb\u00e9 inevitable\u00bb.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><span style=\"color: #000000\">A<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><span style=\"color: #000000\">quest any hem inaugurat l\u2019 any\u00a0dedicat a\u00a0<b>Mart\u00ed Luter,<\/b>\u00a0\u00abel millor te\u00f2leg cristi\u00e0\u00bb, com l\u2019anomenava Daniel\u00a0Olivier, sacerdot cat\u00f2lic i professor de l\u2019 Institut Cat\u00f2lic de Par\u00eds. El 31 d\u2019 Octubre de 2017 s\u2019acompliran 500 anys d\u2019aquell dia en qu\u00e8 Mart\u00ed Luter, profund creient, brillant professor i genial escriptor, va clavar a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia del palau de Wittenberg les 95 tesis contra la venda d\u2019indulg\u00e8ncies. I\u00a0cal dir tamb\u00e9 que\u00a0Luter\u00a0no estava sol, sin\u00f3 que amb ell hi havia la majoria dels esperits m\u00e9s il\u00b7luminats d\u2019aquell temps: Erasme, Moro, Vald\u00e9s, Vives&#8230; I com a resposta la jerarquia romana va fer el pitjor que es podia fer: va posar en marxa la Contrareforma que encara arrosseguem fins ara. No tots tenien la ra\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que tots tenien una part de ra\u00f3.\u00a0Desgraciadament uns i altres va acabar aliant-se amb el poder i van comen\u00e7ar les guerres en nom de la religi\u00f3\u00a0(quin contrasentit!), a favor o en contra d\u2019uns dogmes i unes institucions que feien aig\u00fces per tot arreu i ja llavors es veia que no tenien gaire sentit perqu\u00e8 el m\u00f3n, la cultura i la visi\u00f3 de les coses comen\u00e7ava a canviar d\u2019una manera espectacular.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><span style=\"color: #000000\">P<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><span style=\"color: #000000\">er tant, recordem all\u00f2 que d\u00e8iem al principi:\u00a0<b>cada punt de vista \u00e9s nom\u00e9s la vista des d\u2019un punt\u00a0<\/b>i estar\u00e0 b\u00e9 celebrar l\u2019any Luter i que Roma reconeixi al final, tal com el Papa Francesc va suggerir en el seu viatge a Su\u00e8cia, que Luter va ser profeta evang\u00e8lic d\u2019un nou temps.\u00a0I recordar tamb\u00e9 que de dogm\u00e0tics no n\u2019hi ha nom\u00e9s dins de les esgl\u00e9sies&#8230;<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: Arial, sans-serif\"><span style=\"font-size: medium\"><br \/>\n<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un cop per setmana\u00a0rebo al meu correu l\u2019escrit setmanal que el te\u00f2leg brasiler\u00a0Leonardo Boff\u00a0publica\u00a0a\u00a0SERVICIOS KOINONIA. S\u00f3n\u00a0textos\u00a0que, estant-hi o no plenament d\u2019acord, ajuden\u00a0i fan\u00a0pensar. I\u00a0aix\u00f2 de\u00a0pensar mai no \u00e9s endebades. L\u2019escrit d\u2019aquesta setmana parla d\u2019algunes facetes poc conegudes de Fidel Castro.\u00a0Jo no\u00a0parlar\u00e9\u00a0d\u2019aquest personatge perqu\u00e8 ja tothom n\u2019ha parlat\u00a0a bastament\u00a0i el que se\u2019n parlar\u00e0 encara&#8230; La hist\u00f2ria,\u00a0com [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[666],"tags":[31854],"class_list":["post-5933","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-religio","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1xH","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5933"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5934,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5933\/revisions\/5934"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}