{"id":5900,"date":"2016-11-16T13:28:23","date_gmt":"2016-11-16T12:28:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5900"},"modified":"2016-11-16T13:34:29","modified_gmt":"2016-11-16T12:34:29","slug":"pau-v-un-altre-papa-dorigen-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/11\/16\/pau-v-un-altre-papa-dorigen-catala\/","title":{"rendered":"PAU V, UN ALTRE PAPA D’ORIGEN CATAL\u00c0?"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Aquells a qui els agrada remenar papers a les biblioteques es troben de tant en tant amb alguna grata sorpresa. \u00c9s el cas de la MONTSE MONTESINOS<\/strong>, una col\u00b7laboradora habitual de INH<\/a> <\/strong><\/span><\/span><\/span>(INSTITUT NOVA HIST\u00d2RIA)<\/span><\/span><\/span><\/strong>.<\/strong> No fa gaires dies, en una agradable sobretaula amb una colla d\u2019amics, aquesta professora jubilada -que modestament diu que no \u00e9s historiadora per\u00f2 que des de sempre li ha agradat- ens comentava <\/span><\/span><\/span>que des que es va jubilar va comen\u00e7ar a dedicar temps a aquesta afici\u00f3 seva i va comen\u00e7ar a remenar llibres i documents antics. L\u2019avantatge d\u2019estar jubilat, tenir molt m\u00e9s temps i ganes de fer coses porta a poder fer les coses que potser mai s\u2019havien pogut fer en altres \u00e8poques de la vida…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ens deia la Montse que t<\/span><\/span><\/span>ot fullejant el <\/span><\/span><\/span><\/span>Tractat d\u2019Armoria<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span><\/em> d\u2019<\/span><\/span><\/span><\/span>e<\/span><\/span><\/span><\/span>n <\/span><\/span><\/span><\/span>Jaume Ramon Vila<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span>, <\/span><\/span><\/span><\/span>un <\/span><\/span><\/span><\/span>llibre manuscrit del segle XVII on s\u2019hi poden trobar dibuixats i pintats gaireb\u00e9 tots els escuts d\u2019armes que tenien aleshores quelcom a veure amb la Corona Catalano<\/span><\/span><\/span><\/span>a<\/span><\/span><\/span><\/span>ragonesa i que es custodia actualment a la Biblioteca de Catalunya, <\/span><\/span><\/span><\/span>es va <\/span><\/span><\/span><\/span>trobar amb els escuts de la Santa Seu i el de l\u2019Esgl\u00e9sia Romana com a entitats gen\u00e8riques <\/span><\/span><\/span><\/span>i que a<\/span><\/span><\/span><\/span>quests escuts en segueix un altre, tamb\u00e9 a tota p\u00e0gina, mostrant les armes del <\/span><\/span><\/span><\/span>Papa Paulo V Borghese<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span> i que va acompanyat d\u2019una amplia i detallada explicaci\u00f3, redactada pel mateix Jaume Ramon Vila. <\/span><\/span><\/span><\/span>Explicava que li va<\/span><\/span><\/span><\/span> estranyar aquesta particularitat, ja que era l\u2019\u00fanic papa en tots els quatre volums de l\u2019obra que t\u00e9 aquest tracte de prefer\u00e8ncia, de manera que va sentir curiositat per saber el perqu\u00e8. Aix\u00ed, doncs, e<\/span><\/span><\/span><\/span>s<\/span><\/span><\/span><\/span> va posar a llegir amb cura <\/span><\/span><\/span><\/span>i m<\/span><\/span><\/span><\/span>entre avan\u00e7ava en la lectura, va apar\u00e8ixer en el text el mot <\/span><\/span><\/span><\/span>\u201cBarcelona\u201d<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, i, a continuaci\u00f3, salta la sorpresa: arran de la seva recent elecci\u00f3 com a Pont\u00edfex M\u00e0xim -parlem de l\u2019any 1605-, els representants del Consell de Cent de la Ciutat volien enviar-li una carta de felicitaci\u00f3 i <\/span><\/span><\/span><\/span>reconeixement com a fill d\u2019una fam\u00edlia barcelonina que en temps reculats havia marxat a establir-se a It\u00e0lia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>Per tant, pod\u00edem trobar-nos amb <\/span><\/span><\/span><\/span>u<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>n Papa Borghese d\u2019arrel catalana?<\/strong> Un membre d\u2019una fam\u00edlia tan poderosa a Roma, origin\u00e0ria de Barcelona? <\/span><\/span><\/span>Qui vulgui saber-ho, que llegeixi aquest interessant article clicant damunt d\u2019aquest enlla\u00e7 PAULO V BORGHESE, UN ALTRE PAPA D’ORIGEN CATAL\u00c0<\/a>.<\/strong>\u00a0<\/span><\/span><\/span>Pau V va ser Papa entre 1605 i 1621. Nascut Camilo Borguese<\/strong> d’una noble fam\u00edlia de Siena, despr\u00e9s de cursar estudis de dret can\u00f2nic a les universitats de Perusa i P\u00e0dua es va dedicar a l’advocacia. L’any 1596, Climent VIII el nomen\u00e0 cardenal i a la mort de Lle\u00f3 XI va ser escollit Papa.<\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/b><\/p>\n

Ens explicava la Montse que aquest Institut Nova Hist\u00f2ria, que dirigeix l\u2019historiador Jordi Bilbeny<\/b><\/span>, fa anys que <\/span>sorprenen<\/span> afirmant i tractant de demostrar <\/span>coses com les seg\u00fcents<\/span>: <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

a) Que Crist\u00f2fol Colom era catal\u00e0, de fam\u00edlia noble de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

b) Que la empresa de la Descoberta de les \u00cdndies va ser una empresa, en principi catalana. Castella no hi va tenir res a veure fins uns anys despr\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

c) Que hi va haver, a partir d’aleshores, una ofensiva de censura d’impremta, amb decrets reials, sobretot de Felip II, per amagar i tergiversar les gestes de la corona catalanoaragonesa en favor de la creixent hegemonia de Castella i que es va continuar en mans de la Inquisici\u00f3 durant els segles seg\u00fcents. Felip V, enemic ac\u00e8rrim dels catalans va posar-hi tot de la seva part.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

d<\/span><\/span><\/span>) Aix\u00ed, l’INH troba proves que la literatura catalana del segle XVI, tan rica fins el XV, desapareix de sobte amb una sobtada “decad\u00e8ncia” i emergeix el segle d’Or de les lletres castellanes amb obres “castellanes” tradu\u00efdes del catal\u00e0, tal com s’ha demostrat amb el <\/span><\/span><\/span>Tirante el Blanco<\/span><\/span><\/span><\/em>, castell\u00e0 fins a principis del segle XX quan es van robar dos exemplars al Vatic\u00e0, del segle XVI escrits en catal\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S’est\u00e0 demostrant tamb\u00e9 que El Quixot va ser escrit per Miquel Sirvent, valenci\u00e0 de Xixona, en catal\u00e0, i tradu\u00eft potser per ell mateix al castell\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

e) S’estudia la identitat de molts Conqueridors d’Am\u00e8rica amb nom extremeny i se’ls identifica amb noms i cognoms de militars catalans de les grans cases nobles catalanes, (els Cardona, per ex,) que eren els qui l\u00f2gicament tenien els mitjans, el poder de convocat\u00f2ria i formaci\u00f3 per endegar empreses de conquesta. No tot ho podia pagar la corona.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En definitiva, al segle XVI es va tenir inter\u00e8s especial en promocionar en tot Castella i arraconar els Pa\u00efsos catalans i Arag\u00f3 tot posant una gran manta al damunt per intentar amagar coses. Al cap dels segles, si es busca i rebusca una mica, es van trobant les proves d\u2019algunes coses amb les que no hi compt\u00e0vem. Si entrem al Web de l’INH potser ens podem estorar una mica amb tot el que all\u00e0 s\u2019hi publica, com per exemple que Sta Teresa podria haver estat una abadessa de Pedralbes, noble, en lloc d’una monja filla de pare convers, o que Hern\u00e1n Cort\u00e9s era un noble aragon\u00e8s emparentat amb la fam\u00edlia reial, etc, etc, etc.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Puguin o no puguin demostrar-se del tot aquestes coses, s\u00ed que pot resultar interessant llegir-ho. Animo a fer-ho a qui encara no ho conegui perqu\u00e8 segurament que en sortireu tan sorpresos com en vaig sortir jo.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquells a qui els agrada remenar papers a les biblioteques es troben de tant en tant amb alguna grata sorpresa. \u00c9s el cas de la MONTSE MONTESINOS, una col\u00b7laboradora habitual de INH (INSTITUT NOVA HIST\u00d2RIA). No fa gaires dies, en una agradable sobretaula amb una colla d\u2019amics, aquesta professora jubilada -que modestament diu que no […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,545],"tags":[],"class_list":["post-5900","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-historia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1xa","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5900","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5900"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5900\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5901,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5900\/revisions\/5901"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5900"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5900"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5900"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}