![\"\"](\"http:\/\/i2.wp.com\/aleteiaspanish.files.wordpress.com\/2016\/10\/ollie-nincc83o-autista.jpeg?resize=874%2C0&quality=70&strip=all&ssl=1&zoom=2\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si mireu el meu Facebook veureu que tinc en aquests moments 227 amics. Segurament que en algun moment fins i tot n\u2019havia tingut algun m\u00e9s. Com podeu comprendre \u00e9s impossible tenir tants amics de veritat. Facebook fa trampa i fa que anomenem amics a simples companys, coneguts, saludats o fins i tots a persones completament desconegudes que, per alguna circumst\u00e0ncia ens han demanat \u00abamistat\u00bb i els hem posat a la llista.<\/p>\n
Aix\u00f2 no tindria m\u00e9s import\u00e0ncia si f\u00f3ssim conscients que d\u2019amics, en realitat, n\u2019acostumem a tenir ben pocs i que del que es tracta \u00e9s de no acabar de devaluar la paraula que aquesta xarxa social tan alegrement ha posat de moda. D\u2019aquesta classe d\u2019amics del Facebook me\u2019n surten 227, per\u00f2 en podria tenir 5000. Tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de posar-s\u2019hi i comen\u00e7ar a demanar de manera desaforada amistat a tort i a dret. \u00bfRecordeu quan el cantant brasiler Roberto Carlos cantava aquella can\u00e7\u00f3 que es va fer tan popular \u00abYo quiero tener un mill\u00f3n de amigos\u00bb? <\/i>Doncs si mireu la seva p\u00e0gina oficial de Facebook veureu que ja en t\u00e9 5.852.364. <\/i>Com deia un: com per convidar-los a tots a fer una cervesa!<\/p>\n
I, en canvi, considero que \u00e9s molt important tenir amics. Per\u00f2 amics de veritat -i no pas d\u2019aquests dels que parlava-; que no en cal gaires i aqu\u00ed podr\u00edem fer bona aquella dita de \u00abpocs i bons\u00bb. No sempre \u00e9s f\u00e0cil fer amics i encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil conservar-los. Anem tots molt atrafegats pensant en les nostres coses i en els nostres assumptes i no tots sabem perdre el temps en les coses que realment s\u00f3n essencials; en canvi, ens costa ben poc perdre\u2019l en coses sense import\u00e0ncia. Q\u00fcesti\u00f3 de saber triar… L\u2019amistat pot n\u00e9ixer de diverses maneres. A vegades neix ja en la infantesa o en l\u2019adolesc\u00e8ncia i perdura tota la vida. Altres vegades neix per casualitat en algun moment de la nostra vida simplement perqu\u00e8 dues persones tenen unes afinitats que fa que d\u2019all\u00e0 en neixin afectes perdurables sense saber ben b\u00e9 com. La vertadera amistat \u00e9s com un fil que es va estirant i estirant i no es trenca mai. Per lluny que estiguem f\u00edsicament; per molt temps que passem sense veure\u2019ns i fins i tot sense comunicar-nos gaire l\u2019amistat pot perdurar d\u2019una forma una mica misteriosa i sense que la puguem explicar. I tots necessitem aquell caliu, aquell lloc on sabem que serem escoltats i acollits si alguna vegada ho necessitem. I qui no ho necessita? Qui no necessita afectes, complicitats, car\u00edcies f\u00edsiques o car\u00edcies a l\u2019\u00e0nima?<\/p>\n
Acabo de llegir una not\u00edcia que m\u2019ha fet pensar com n\u2019\u00e9s de necess\u00e0ria l\u2019amistat i com tots necessitem tenir el caliu d\u2019algun amic. I si no \u00e9s possible un amic, almenys l\u2019afecte d\u2019alg\u00fa que se\u2019ns acosti i que mostre algun tipus d\u2019afecte amb nosaltres. La hist\u00f2ria tracta d\u2019un adolescent angl\u00e8s que es diu Ollie Jones<\/b> i pateix l’anomenat autisme cl\u00e0ssic. Es tracta d’una forma moderada del trastorn que no el porta a comportaments compulsius, per\u00f2 retarda el seu desenvolupament. La seva condici\u00f3 fa que Ollie tingui pocs amics i, per tant, se senti sol. A punt de fer 15 anys, va escriure dues targetes d’aniversari per a si mateix. Hi posava:“De: Ollie. Per: Ollie. Per molts anys, Ollie! “<\/i>. Quan la seva mare ho va llegir el seu cor es va encongir perqu\u00e8 reconeix que el seu fill no t\u00e9 amics perqu\u00e8 l\u2019autisme \u00e9s un trastorn complicat per poder tenir unes relacions normalitzades amb les altres persones. Llavors ella, des d\u2019Exmouth (Regne Unit) va decidir compartir les targetes de l\u2019Ollie a Facebook, esperant que algunes persones se sentissin motivades per enviar-li missatges al seu fill. Demanava que 10 o 12 persones li enviessin postals al seu fill pel seu aniversari. Deia aix\u00ed la nota que va posar el passat mes d\u2019agot: “El meu fill \u00e9s autista i complir\u00e0 15 anys. Li encanten les <\/i>postals <\/i>i <\/i>se\u2019n <\/i>va escriure algunes <\/i>a si mateix<\/i>. Som una fam\u00edlia petita i no t\u00e9 amics … Em pode<\/i>u<\/i> ajudar? Si tens una targeta vella al calaix, <\/i>envia-li<\/i>! <\/i>Tens temps fins diumenge<\/i>. Moltes gr\u00e0cies “. <\/i>Va<\/i> afegir la direcci\u00f3 de la fam\u00edlia i va esperar.<\/p>\n
N’hi va haver prou en 48 hores perqu\u00e8 el post fos compartit m\u00e9s de 22 mil vegades i inspir\u00e9s ni m\u00e9s ni menys que a 8 mil persones a enviar targetes d’aniversari a Ollie, a m\u00e9s d\u2019un allau enorme de missatges a Facebook. Ah, i una r\u00e0dio local, commoguda per la hist\u00f2ria, va decidir refor\u00e7ar la demanda de de targetes de la mare, multiplicant d\u2019aquesta manera els resultats.<\/p>\n
I van arribar postals del m\u00f3n sencer. El carter va haver de buscar el refor\u00e7 d\u2019un company perqu\u00e8 eren caixes i m\u00e9s caixes; i va dir-los que encara n\u2019hi havia m\u00e9s al magatzem de Correus. Un detall: la gran majoria de les cartes i missatges enviats a l\u2019Ollie provenien justament d’altres fam\u00edlies amb algun membre que pateix autisme. “Nom\u00e9s puc dir gr\u00e0cies per la gentilesa, per l’amor i per la bona voluntat de tots, que \u00e9s incre\u00efble. Moltes gr\u00e0cies <\/i>“, va dir la mare d’Ollie, emocionada i feli\u00e7.<\/p>\n
Aix\u00f2 no \u00e9s encara amistat. per\u00f2 qui diu que d’aquest petit gest no en pugu\u00e9s sorgir alguna. A vegades justament ens falta aquest petit pas per tal de que sorgeixin amistats aut\u00e8ntiques….<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si mireu el meu Facebook veureu que tinc en aquests moments 227 amics. Segurament que en algun moment fins i tot n\u2019havia tingut algun m\u00e9s. Com podeu comprendre \u00e9s impossible tenir tants amics de veritat. Facebook fa trampa i fa que anomenem amics a simples companys, coneguts, saludats o fins i tots a persones completament […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697],"tags":[],"class_list":["post-5892","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1x2","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5892"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5898,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5892\/revisions\/5898"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}