{"id":5887,"date":"2016-11-02T17:01:32","date_gmt":"2016-11-02T16:01:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5887"},"modified":"2016-11-02T17:01:32","modified_gmt":"2016-11-02T16:01:32","slug":"les-etapes-de-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/11\/02\/les-etapes-de-la-vida\/","title":{"rendered":"LES ETAPES DE LA VIDA"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/span><\/b><\/span><\/span>El te\u00f2leg Romano Guardini, <\/b>en la seva obra sobre les edats de la vida, ens fa una advert\u00e8ncia: seria una visi\u00f3 molt infantil considerar la joventut com l\u2019etapa m\u00e9s valuosa de la vida. De fet, sembla que en l’actualitat un dels models de realitzaci\u00f3 personal que la nostra societat subratlla \u00e9s el de l\u2019 “etern adolescent”. L\u2019adultesa i encara m\u00e9s, l’ancianitat, semblen etapes a les quals ning\u00fa vol arribar i a les que no es vol mirar, fent-les invisibles socialment. Com a m\u00e0xim, els jubilats es valoren com un estament amb una bona font d\u2019ingressos de la qual se\u2019n pot treure bon profit. Potser de mica en mica ens anirem convencent i valorarem haver pogut arribar on hem arribat i serem conscients del gran valor que pot tenir l\u2019etapa que ens toca viure.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De totes maneres, sempre arriba aquell moment en la nostra vida que, per causa d\u2019un desgavell de la salut o d\u2019algun altre inesperat daltabaix, sembla que agafem consci\u00e8ncia i ens enfrontem silenciosament amb el fet d\u2019envellir i, per tant, amb les nostres pr\u00f2pies pors. I un dia com el d\u2019avui –dia dels difunts<\/b>– \u00e9s un moment especialment alli\u00e7onador, sobretot si fem un passeig pausat i tranquil pel cementiri. All\u00e0 hom s\u2019adona que som ben poca cosa i que la vida \u00e9s una realitat ben ef\u00edmera. Nom\u00e9s cal mirar les fotos i veurem com hi ha molts vells, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi veuen cares ben joves. Per tant, far\u00edem b\u00e9 de valorar en el seu just valor cada etapa de la vida, amb les seves pr\u00f2pies virtuts i les seves inevitables limitacions. Cada etapa els tenen i no cal amagar-los; m\u00e9s aviat caldria acceptar-los. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La vellesa \u00e9s, especialment, un temps d\u2019acceptaci\u00f3 de la pr\u00f2pia vulnerabilitat, de les limitacions i de la relativitzaci\u00f3 que ens caldria fer de les coses. No cal ser tan ric com l\u2019 Amancio Ortega (propietari de la cadena de roba Zara i, com acaben de dir a la TV, l\u2019home m\u00e9s ric d\u2019Espanya) per a intentar ser feli\u00e7. Una de les experi\u00e8ncies m\u00e9s enriquidores i alliberadores \u00e9s l\u2019amor d\u2019acceptaci\u00f3: saber estimar i saber-se estimat i acceptat; saber mirar m\u00e9s cap endins que no pas cap enfora; canviar la mirada sobre les coses, sobre les persones i, en definitiva, sobre la vida. Escriu Guardini<\/b>: “Deixen de ser prioritaris alguns successos i realitats que marquen el moment. Cedeix la vehem\u00e8ncia amb que absorbeixen el pensament i la for\u00e7a emocional del cor. Moltes coses que semblaven de m\u00e0xima import\u00e0ncia deixen de ser-ho, mentre que d’altres, que semblaven insignificants, adquireixen intensitat i pes “.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per poder viure realitats noves cal morir al que ja no \u00e9s; per obrir-se al que ve, cal deixar anar el que ja no podr\u00e0 ser. Diu el fil\u00f2sof jueu Martin Buber<\/b> que no s’aconsegueix envellir satisfact\u00f2riament sense m\u00e9s ni m\u00e9s i que cal preparar-se b\u00e9 per a aquesta etapa en qu\u00e8 es perden moltes coses i cal desprendre\u2019s de moltes altres per poder alliberar-se interiorment. Per a Buber el gust perdut pel que vam viure amb anterioritat ens obliga a recomen\u00e7ar constantment, amb un horitz\u00f3 d’esperan\u00e7a en el que vindr\u00e0. No \u00e9s f\u00e0cil trobar una resposta als dolors i p\u00e8rdues que porta l’envelliment, per\u00f2 tots els testimonis dels que viuen la seva vellesa amb alegria, coincideixen que el millor cam\u00ed \u00e9s l’acceptaci\u00f3 d’un mateix i de la realitat tal com se’ns presenta. El viure en la veritat i des d’all\u00e0 reconciliar amb si mateix, acceptant els propis l\u00edmits i curar les ferides del passat des de l’experi\u00e8ncia de l’amor incondicional (de D\u00e9u, els que som creients i dels homes qui no ho sigui). L\u2019amor ens mou a veure les coses amb una nova mirada i ens torna la pau. La vida nom\u00e9s pot realitzar-se si ens acceptem amb tot: amb els nostres \u00e8xits i fracassos.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els autors d’espiritualitat de la tradici\u00f3 jueva i cristiana<\/b> sostenen que \u00e9s necessari el cultiu de certes virtuts pr\u00f2pies de l’ancianitat, per envellir b\u00e9. I quines s\u00f3n aquestes virtuts fonamentals?<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre elles podem trobar la paci\u00e8ncia<\/b>, que en el seu origen grec (hipomon\u00e9) significa mantenir-se ferm, resistir o carregar, \u00e9s una virtut on els ancians sostenen als joves que malgrat les seves forces, desesperen i no saben suportar. Els pacients s\u00f3n com columnes que sostenen als que no saben esperar, s\u00f3n persones que regalen esperan\u00e7a.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La benevol\u00e8ncia<\/b> n\u2019\u00e9s una altra. \u00c9s un eixamplament del cor, una mirada que no jutja i que regala miseric\u00f2rdia perqu\u00e8 accepta la fragilitat en la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria personal. Les persones que han mirat de que el seu cor es torni com una casa gran on tots puguin sense sentir-se jutjats, irradien tendresa i suavitat en el tracte amb els altres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una altra virtut m\u00e9s f\u00e0cil de conrear a la vellesa \u00e9s la llibertat<\/b>, perqu\u00e8 ja no necessiten guiar-se per les expectatives alienes i expressen les seves opinions sense por. No necessiten crear una imatge, s\u00f3n lliures per ser qui s\u00f3n de veritat. Tot i que es sentin m\u00e9s dependents f\u00edsicament, poden cr\u00e9ixer en una independ\u00e8ncia interior que no \u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir en la joventut. Haver de desprendre\u2019s de moltes coses els fa guanyar llibertat per no lligar-se a res. No han de demostrar res! I ells sembren un espai de llibertat on altres tenen por de ser ells mateixos.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cultiu d’un cor agra\u00eft determina la qualitat de vida. La gratitud<\/b> ens fa viure feli\u00e7os, en canvi, la queixa ens va assecant interiorment. En l’ancianitat la gratitud \u00e9s una llum sobre els records, perqu\u00e8 qui t\u00e9 alguna cosa per agrair t\u00e9 un tresor que ning\u00fa li podr\u00e0 treure, ni encara en els moments de major patiment.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una virtut que la societat d’avui necessita rebre m\u00e9s que mai de la gent gran \u00e9s la serenitat<\/b>. No una indifer\u00e8ncia estoica, sin\u00f3 la capacitat de veure amb m\u00e9s profunditat els esdeveniments i les persones, de contemplar la realitat sense voler canviar-la deixant que les coses es manifestin des del que s\u00f3n. La serenitat es necessita per poder conversar amb profunditat, per poder arribar al cor dels altres, per rescatar-los de la seva enrenou quotidi\u00e0. La serenitat \u00e9s una consci\u00e8ncia madura del temps i no es deixa arrossegar per pressions de cap tipus.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El te\u00f2leg alemany Karl Rahner estava conven\u00e7ut que una tasca important que han de complir les persones grans \u00e9s la de ser un pont entre les generacions i mediar entre les vellesa i la joventut, sent mediadors<\/b> que ens ensenyen a veure amb major obertura i profunditat la vida. Que no visquin a\u00efllats sin\u00f3 enmig de la societat, lliurant la riquesa de la seva saviesa i de les seves virtuts.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Molts tamb\u00e9 narren com la vellesa els va fer m\u00e9s sensibles <\/b>als altres, als gestos quotidians d’atenci\u00f3 i amistat i van adquirir una sensibilitat m\u00e9s gran per agrair detalls de la vida que en altres etapes passen desapercebuts. Un m\u00f3n necessitat de compassi\u00f3 i tendresa, necessita d’homes i dones que ens tornin la sensibilitat pels altres i per la natura.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Envellir \u00e9s un art, va dir algun autor. Per\u00f2 envellir tamb\u00e9 \u00e9s un do i una tasca. Acompanyar algunes persones en diferents etapes de la vida m’ha confirmat el que tants ancians m’han ensenyat: que envellir \u00e9s un art que requereix preparaci\u00f3. <\/b>De nens ens preparen per a la nostra joventut, en la joventut ens preparem per a la nostra vida adulta, per\u00f2 no es parla encara gaire de la preparaci\u00f3 per a l’envelliment. Com b\u00e9 va ensenyar Heidegger<\/b>, l’home \u00e9s un \u00e9sser-per-la-mort<\/i>, que no nom\u00e9s mor, sin\u00f3 que sap que morir\u00e0 i aix\u00f2 l\u2019 angoixa, perqu\u00e8 la mort \u00e9s l’\u00fanica possibilitat present en tots els moments de la seva exist\u00e8ncia. I m\u00e9s encara, la vida aut\u00e8ntica nom\u00e9s \u00e9s possible quan no es nega la realitat de la mort vivint en la frivolitat, sin\u00f3 quan es viu amb la consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia finitud. El coneixement de la pr\u00f2pia limitaci\u00f3 \u00e9s la possibilitat d’una exist\u00e8ncia aut\u00e8ntica. Aquesta consci\u00e8ncia es fa m\u00e9s real de manera particular en l’ancianitat i les preguntes pel sentit de la vida ja no s\u00f3n tan f\u00e0cils d’evadir.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El te\u00f2leg Romano Guardini, en la seva obra sobre les edats de la vida, ens fa una advert\u00e8ncia: seria una visi\u00f3 molt infantil considerar la joventut com l\u2019etapa m\u00e9s valuosa de la vida. De fet, sembla que en l’actualitat un dels models de realitzaci\u00f3 personal que la nostra societat subratlla \u00e9s el de l\u2019 “etern […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3321,2941],"tags":[31918,31912],"class_list":["post-5887","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vellesa","category-vida-i-mort","tag-vellesa","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wX","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5887","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5887"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5887\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5888,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5887\/revisions\/5888"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5887"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5887"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5887"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}