http:\/\/www.domund.org\/2016\/10\/la-patria-del-corazon.html<\/a><\/p>\nLA P\u00c0TRIA DEL COR<\/strong><\/p>\nExcel\u00b7lent\u00edssim arquebisbe Joan Josep Omella<\/strong>, monsenyors, autoritats, amigues i amics, bona tarda.<\/p>\nNo puc comen\u00e7ar aquest preg\u00f3 sense compartir els sentiments que, en aquest prec\u00eds moment, em tenen el cor en un puny. S\u00f3c a la Sagrada Fam\u00edlia,<\/strong> all\u00e0 on, com deia el poeta Joan Maragall<\/strong>, s\u2019hi congria un m\u00f3n nou, el m\u00f3n de la pau.<\/strong> I s\u00f3c aqu\u00ed perqu\u00e8 he rebut l\u2019immerescut honor de ser la pregonera d\u2019un grandi\u00f3s acte d\u2019amor que, en nom de D\u00e9u, ens permet creure en l\u2019esser hum\u00e0<\/strong>. Si em disculpen la sinceritat, poques vegades m\u2019he sentit tan apel.lada per la responsabilitat i, alhora, tan emocionada per la confian\u00e7a.<\/p>\nNo s\u00f3c creient<\/strong>, per b\u00e9 que algun bon amic em diu que s\u00f3c la no creient m\u00e9s creient que coneix. Per\u00f2 he de ser sincera, perqu\u00e8, tot i que em commou l\u2019espiritualitat que percebo en un lloc sant com aquest, i admiro profundament l\u2019elevada transcend\u00e8ncia que batega al cor dels creients, D\u00e9u em resulta un concepte fugisser i esqu\u00edvol<\/strong>. Tanmateix, aquesta dificultat per entendre la divinitat no m\u2019impedeix veure a D\u00e9u en cada acte solidari<\/strong>, en cada gest d\u2019entrega i estima al pro\u00efsme que fan tants creients, precisament perqu\u00e8 creuen. \u00a1Quina idea lluminosa,<\/strong> quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers de persones que un dia decideixen sortir de casa seva, travessar fronteres i horitzons iaterrar als indrets m\u00e9s abandonats del m\u00f3n,<\/strong> en aquells forats negres del planeta que no surten ni als mapes! Quina revolta interior<\/strong> han de viure, quina grandesa d\u2019\u00e0nima han de tenir, dones i homes de fe, l\u2019amor a D\u00e9u dels quals els porta a entregar la vida al servei de la humanitat<\/strong>. No imagino cap revoluci\u00f3 m\u00e9s pac\u00edfica, ni cap m\u00e9s fita m\u00e9s grandiosa.<\/p>\nVivim temps convulsos que ens han deixat malmesos en les creences, orfes d\u2019ideologies i perduts en laberints de dubtes i pors<\/strong>. Som una humanitat fr\u00e0gil i espantada<\/strong> que camina en la boira, gaireb\u00e9 sempre sense bruixola. En aquest moment de desconcert, amena\u00e7ats per ideologies totalit\u00e0ries, afanys desaforats de consum i per buidatge de valors,<\/strong> el capteniment d\u2019aquests creients que entenen D\u00e9u com una inspiraci\u00f3 d\u2019amor i d\u2019entrega, \u00e9s un far de llum, certament, en la tenebra.<\/p>\nParlo d\u2019ells, dels missioners<\/strong>, i aquest mot tan antic com la pr\u00f2pia fe cristiana, no endebades els cristians van comen\u00e7ar a sortir de la seva terra, per anar a la terra de tots, des dels principis dels temps, aquest mot, deia, ha estat embrutit manta vegades,arrossegat pel fang del menyspreu<\/strong>. \u00c9s cert que els missioners tenen un doble desig, una doble missi\u00f3: s\u00f3n portadors de la paraula cristiana i, alhora, servidors de les necessitats humanes.<\/strong> \u00c9s a dir, ajuden i evangelitzen, i poso l\u2019accent en aquest darrer verb, perqu\u00e8 \u00e9s el que ha patit els atacs m\u00e9s furibunds, sobretot per part de les ideologies que se senten inc\u00f2modes amb la solidaritat, quan es fa en nom de Crist.D\u2019aquesta incomoditat at\u00e0vica, en neix el menyspreu de molts.<\/strong><\/p>\nNo cal dir que \u00e9s evident que les cr\u00edtiques hist\u00f2riques a determinades pr\u00e0ctiques en nom de l\u2019evangelitzaci\u00f3, s\u00f3n pertinents i necess\u00e0ries. Estic conven\u00e7uda, tot llegint el Nou Testament<\/strong>, que el mateix Jes\u00fas<\/strong> les rebutjaria. Per\u00f2 no estem a l\u2019Edat Mitjana, ni segles enll\u00e0, quan, en nom del D\u00e9u cristi\u00e0, es van perpetrar accions ben poc cristianes. Desgraciadament, el nom de tots els d\u00e9us s\u2019usa endebades per fer el mal, i aquest fet tan hum\u00e0, t\u00e9 molt poc a veure amb la idea transcendent de la divinitat. Per\u00f2 alhora cal posar en valor l\u2019entrega de milers i milers de cristians, al llarg dels segles,<\/strong> que han fet un treball d\u2019evangelitzaci\u00f3, conven\u00e7uts que trametre els valors fraternals, d\u2019humilitat, l\u2019entrega, la pau, el di\u00e0leg,<\/strong> trametre, doncs, els valors del missatge de Jes\u00fas, era bo per a la humanitat. Si \u00e9s pertinent fer proselitisme pol\u00edtic<\/strong>, quan, qui ho fa, creu que defensa una ideologia que millorar\u00e0 el m\u00f3n, \u00bfper qu\u00e8 no ha de ser pertinent portar la paraula d\u2019un d\u00e9u llumin\u00f3s i bondad\u00f3s<\/strong>, que tamb\u00e9 aspira a millorar el m\u00f3n? Per qu\u00e8, em pregunto, i \u00e9s una pregunta ret\u00f2rica, fer propaganda ideol\u00f2gica \u00e9s correcte, i evangelitzar no ho \u00e9s?<\/strong> \u00c9s a dir, per qu\u00e8 anar a ajudar al pro\u00efsme \u00e9s correcte, quan es fa en nom d\u2019un ideal terrenal, i no ho \u00e9s, quan es fa en nom d\u2019un ideal espiritual? I em permeto la gosadia de respondre: perqu\u00e8 els qui ho rebutgen, ho fan tamb\u00e9 per motius ideol\u00f2gics, i no per posicions \u00e8tiques.<\/strong><\/p>\nHo vull dir, doncs, des de la meva condici\u00f3 de no creient: la missi\u00f3 d\u2019evangelitzar \u00e9s, tamb\u00e9, una missi\u00f3 de servei a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, sia quina sia la seva condici\u00f3, identitat, cultura, idioma\u2026, perqu\u00e8 els valors cristians s\u00f3n valors universals que entronquen directament amb els drets humans.<\/strong> No cal dir que em refereixo a la paraula de D\u00e9u com a font de bondat i de pau, i no a l\u2019\u00fas de d\u00e9u com a idea de poder i d\u2019imposici\u00f3. Per\u00f2, amb aquesta salvetat pertinent, el missatge cristi\u00e0, especialment en un temps de manca de valors s\u00f2lids i transcendents, \u00e9s una poderosa eina, transgressora i revolucion\u00e0ria<\/strong>, la revoluci\u00f3 del qual no vol matar ning\u00fa, sin\u00f3 salvar a tothom.<\/p>\nPermetin-me que ho expliciti d\u2019una manera gr\u00e0fica: si la humanitat es redu\u00eds a una illa amb un centenar de persones, sense cap llibre, ni cap escola, ni cap coneixement, per\u00f2 s\u2019hagu\u00e9s salvat el text dels Deu Manaments, podr\u00edem tornar a al\u00e7ar la civilitzaci\u00f3 moderna. Tot est\u00e0 all\u00e0, estimar\u00e0s al pro\u00efsme com a tu mateix, no robar\u00e0s, no matar\u00e0s, no parlar\u00e0s en fals\u2026, la sortida de la jungla, l\u2019ideal de la convivencia! De fet, si em disculpen la fac\u00e8cia, nom\u00e9s caldria que els pol\u00edtics apliquessin les lleis del catecisme, perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s corrupci\u00f3, ni falsedat, ni manca d\u2019escr\u00fapols<\/strong>. El catecisme, sens dubte, \u00e9s el programa pol\u00edtic m\u00e9s s\u00f2lid i fiable que podem imaginar.<\/p>\nI de la idea menystinguda, criticada i tan sovint rebutjada de l\u2019evangelitzaci\u00f3, a un altre concepte igualment demonitzat:<\/strong> el concepte de la caritat.<\/strong> Quantes persones de b\u00e9 que se senten implicades amb la idea progressista de la solidaritat, i en lloen les bondats indiscutibles que la motiven, no suporten, en canvi, el concepte de la caritat cristiana.<\/strong> I uso el terme amb totes les seves lletres: caritat cristiana, conscient de com empipa aital motivaci\u00f3 en determinats ambients ideol\u00f2gics. Tanmateix, aquesta idea que personalment trobo lluminosa, per\u00f2 que altres consideren paternalista i fins i tot prepotent<\/strong>, ha estat el sentiment que ha motivat a milions de cristians<\/strong>, al llarg dels segles, a servir als altres. I quan parlem dels altres, parlem de servir als desarrelats, als oblidats, als perduts, als marginats, als malalts, als invisibles<\/strong>. Qui som nosaltres, gent acomodada<\/strong> en la nostra feli\u00e7 \u00e8tica laica, per posar en q\u00fcesti\u00f3 la moral religiosa que tant de b\u00e9 ha fet a la humanitat!<\/strong> La caritat cristiana ha estat el sentiment pioner que ha sacsejat la consci\u00e8ncia de molts creients, decidits a entregar la vida pr\u00f2pia, per millorar la vida de tots.<\/p>\nI no em refereixo nom\u00e9s als missioners actuals, als m\u00e9s de cinc cents catalans, o als gaireb\u00e9 tretze mil de tot l\u2019estat, repartits arreu del m\u00f3n, all\u00e0 on cal l\u2019ajuda m\u00e9s extrema, sin\u00f3 tamb\u00e9 a aquells llunyans cristians que, en l\u2019amor a la seva fe, van protagonitzar gestes heroiques. Qu\u00e8 podem dir, per exemple, dels mercedaris que es bescanviaven per persones que estaven preses en terres musulmanes,<\/strong> com a acte sublim de sacrifici propi, en favor dels altres? El mateix ideal espiritual que motivava Sant Serapi\u00f3<\/strong>a anar fins al Magrib, entrar en la pres\u00f3 d\u2019un sult\u00e0 i alliberar a un desconegut,<\/strong>conven\u00e7ut que aquell acte d\u2019amor era un tribut a D\u00e9u, \u00e9s el mateix que va motivar laIsabel Sol\u00e0 i Matas,<\/strong> una jove infermera catalana, ingressada a la Congregaci\u00f3 de Jes\u00fas Maria, a estar divuit anys a Guinea i vuit a Hait\u00ed, fins que fou assassinada.<\/strong> Durant tots aquests anys d\u2019entrega, va deixar la seva estela de bondat i servei, i gr\u00e0cies a ella, per exemple, existeix ara el Projecte Hait\u00ed, un centre d\u2019atenci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 de mutilats<\/strong>que fabrica pr\u00f2tesis per als haitians que no tenen recursos. La coneixien com \u201cla monja dels peus\u201d, perqu\u00e8, gr\u00e0cies a ella molts haitians pobres havien tingut una segona oportunitat.<\/p>\nM\u00e9s de vuit-cents anys separaven un Sant Serapi\u00f3, d\u2019una Isabel Sol\u00e0, i en mil anys, el mateix alt ideal de servei i entrega els motivava, empel\u00b7lits per la creen\u00e7a en un D\u00e9u d\u2019amor.<\/p>\n
I com la Isabel, tants d\u2019altres missioners, monges, capellans i seglars, morts en qualsevol rac\u00f3 del m\u00f3n, assassinats, abatuts per virus terribles, caiguts en les guerres de la foscor. \u00a0Com no recordar al germ\u00e0 Manuel Garc\u00eda Viejo<\/strong>, membre de l\u2019Orde de Sant Joan de D\u00e9u, i que despr\u00e9s de 52 anys dedicats a la medecina a l\u2019\u00c0frica, es va infectar d\u2019\u00e8bola<\/strong> a Sierra Leone i va morir. O al seu company d\u2019orde Miguel Pajares<\/strong>, que des dels dotze anys dedicava la seva vida als m\u00e9s pobres i que regentava un hospital a una de les zones de Lib\u00e8ria m\u00e9s castigades pel virus. Tots ells caiguts en el servei a la humanitat, motivats per la seva fe religiosa i per la bondat de la seva \u00e0nima. La Isabel, en Manuel, en Miguel s\u00f3n la met\u00e0fora del que significa l\u2019ideal del missioner: el d\u2019estimar sense condicions, ni concessions.<\/strong> Si D\u00e9u \u00e9s el responsable de tal entrega completa, de tal sentiment poder\u00f3s que travessa muntanyes, identitats, idiomes, cultures, religions i fronteres, per aterrar en el cor mateix de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, si D\u00e9u motiva tal viatge extraordinari, com no voler que sigui a prop nostre, fins i tot a prop d\u2019aquells que no coneixem l\u2019idioma per parlar-li.<\/p>\nDeia la Isabel Sol\u00e0, el 2011, en un v\u00eddeo blog per demanar ajuda per el seu centre de pr\u00f2tesis:<\/p>\n
\u00a0\u201cUs preguntareu com puc seguir vivint a Hait\u00ed, entre tanta pobresa i mis\u00e8ria<\/strong>, entre terratr\u00e8mols, huracans, inundacions i c\u00f2lera. L\u2019\u00fanica cosa que podria dir \u00e9s que Hait\u00ed \u00e9s ara l\u2019\u00fanic lloc on puc estar i guarir el meu cor. Hait\u00ed \u00e9s casa meva, la meva fam\u00edlia, el meu treball, el meu sofriment i la meva alegria, i el meu lloc de trobada amb D\u00e9u\u201d.<\/p>\nNo trobo paraules m\u00e9s intenses per descriure la for\u00e7a grandiosa de l\u2019amor. He dit a l\u2019inici d\u2019aquest preg\u00f3 que no s\u00f3c creient de D\u00e9u, i aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s tan sincera, com segurament trista<\/strong>. Estem tan sols davant la mort, els que no tenim D\u00e9u per companyia! Per\u00f2 s\u00f3c una creient fervent de tots aquests homes i dones que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, ens donen intenses lli\u00e7ons de vida, ap\u00f2stols infatigables de la creen\u00e7a en la humanitat. ElPapa Francesc<\/strong> ha demanat, en el missatge per aquest DOMUND, que els cristians surtin de la seva terra i portin el seu missatge d\u2019entrega<\/strong>, per\u00f2 no perqu\u00e8 els obliga una guerra, o la fam, o la pobresa o la dissort, com tantes v\u00edctimes hi ha al m\u00f3n, sin\u00f3 perqu\u00e8 els motiva el sentit de servei i la fe transcendent. \u00c9s un viatge cap al centre de la humanitat.<\/strong> Aquesta crida ens apel\u00b7la a tots, als creients, als agn\u00f2stics, als ateus, als que senten i als que dubten, als que creuen i als que neguen, o no saben, o voldrien i no poden.<\/strong> Les missions cat\u00f2liques s\u00f3n una ingent for\u00e7a de vida, un immens ex\u00e8rcit de soldats de la pau, que ens donen esperan\u00e7a a la humanitat, cada vegada que sembla perduda.<\/p>\nNom\u00e9s puc dir gr\u00e0cies per l\u2019entrega, gr\u00e0cies per l\u2019ajuda, gr\u00e0cies pel servei, gr\u00e0cies, mil gr\u00e0cies per creure en un D\u00e9u de llum, que ens il\u00b7lumina a tots.<\/strong><\/p>\nPilar Rahola.<\/strong> 15 d\u2019octubre de 2016\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Avui se celebra el DOMUND (Domingo Mundial de las Misiones). El\u00a0DOMUND \u00e9s una jornada que l’esgl\u00e9sia\u00a0celebra a tot el m\u00f3n\u00a0per ajudar als missioners en la seva labor evangelitzadora en els territoris de missi\u00f3.\u00a0Els temps han canviat molt i els anomenats “territoris de missi\u00f3” tamb\u00e9. Caldria veure si el primer i m\u00e9s urgent territori de missi\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,666],"tags":[31820,31854],"class_list":["post-5880","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-religio","tag-esglesia","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5880"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5884,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5880\/revisions\/5884"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5880"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5880"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5880"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.hoy.es\/guirisporextremadura\/files\/2015\/10\/Antiguas-huchas-del-Domund.jpg?resize=478%2C326\")
<\/p>\n