{"id":5874,"date":"2016-10-15T16:10:46","date_gmt":"2016-10-15T15:10:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5874"},"modified":"2016-10-15T16:10:46","modified_gmt":"2016-10-15T15:10:46","slug":"a-pas-de-caragol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/10\/15\/a-pas-de-caragol\/","title":{"rendered":"A PAS DE CARAGOL"},"content":{"rendered":"

Amb <\/span>l\u2019entrada de la tardor han arribat les pluges i amb les pluges els caragols. \u00c9s ben sabut que als caragols els agrada sortir despr\u00e9s d\u2019un bon ruixat <\/span>i aquests dies n\u2019hem tingut uns quants<\/span>. Aprofitant que al voltant de casa tinc <\/span>molt<\/span> lloc per sortir a <\/span>plegar-ne<\/span> i veient que, <\/span>nom\u00e9s en sortir <\/span>al pat\u00ed, <\/span>ja<\/span> se\u2019m passegen <\/span>davant dels nassos <\/span>amb tot el desvergonyiment <\/span>del m\u00f3n<\/span>, <\/span>he sortit tres o quatre vegades i n\u2019he fet una bona collita.<\/span> A casa ens agraden molt i els cuinem de diverses maneres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u00ed, <\/span>aqu\u00ed al Pla d\u2019 Urgell<\/span> <\/i>pleguem<\/b><\/i><\/span> els caragols. Ni els <\/span>collim<\/i><\/span>, ni els <\/span>cacem<\/i><\/span> ni els <\/span>agafem<\/i><\/span>, com fan en altres <\/span>contrades<\/span>. <\/span>S<\/span>\u00f3n maneres diverses de dir les coses <\/span>que<\/span> no fa<\/span>n<\/span> m\u00e9s que demostrar c\u00f3m de ric \u00e9s el llenguatge, que fa que una cosa es pugui dir de diverses maneres, totes elles ben correctes. A les terres de Lleida, c<\/span>om que veiem que s\u2019arrosseguen per terra <\/span>i van<\/span> deixant aquella ratlla brillant <\/span>com dient-nos: \u00abseguiu-me\u00bb<\/span>, senzillament ens acotem i els <\/span>pleguem<\/i><\/span>. La pluja i la humitat els fa sortir a pasturar i \u00e9s <\/span>justament <\/span>en aquell moment quan s\u2019ha d\u2019a<\/span>gafar una galleta i a<\/span>profitar l\u2019ocasi\u00f3 <\/span>perqu\u00e8, tot i que van a pas de caragol, si et descuides, es tornen a amagar<\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

D<\/span>eia que aquests dies he sortir a plegar-ne <\/span>despr\u00e9s de molt temps de no <\/span>anar-hi<\/span>. Temps enrere aprofitava qualsevol pluja per agafar el cotxe i sortir a les afores de la ciutat i endinsar-me en algun camp de fruiters. Darrerament <\/span>m\u2019havia emmandrit i semblava que <\/span>havia anat abandonant <\/span>el<\/span> costum, influ\u00eft segurament per<\/span>qu\u00e8 darrerament van molt buscats. Hi ha molta gent que degut a la crisi no troba feina i anar a plegar caragols \u00e9s una forma de subsist\u00e8ncia. Per aix\u00f2 no se\u2019n troben gaires. Hi ha m\u00e9s buscadors que no pas caragols… I una altra de les causes \u00e9s degut a all\u00f2<\/span> que la nostra societat ens <\/span>est\u00e0 portant<\/span>: <\/span>per un costat <\/span>l\u2019acceleraci\u00f3 i <\/span>per l\u2019altre <\/span>el sedentarisme. <\/span>Anem molt atrafegats i, potser per aix\u00f2 mateix, quan arribem a casa ens quedem escarxofats i sense massa ganes de fer res.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 c<\/span>om deia <\/span>el professor <\/span>Bill Nye<\/b><\/span>: <\/span>\u00ab<\/i><\/span>Alguna cosa no va <\/i><\/span>prou <\/i><\/span>b\u00e9 en una societat que va al gimn\u00e0s en cotxe per pujar en una bicicleta est\u00e0tica<\/i><\/span>\u00bb. Podent sortir a sortir a passejar, a caminar o a c\u00f3rrer, no s\u2019acaba d\u2019entendre gaire que hi hagi encara tanta gent que es tanca en un gimn\u00e0s, sua la cansalada corrent <\/span>rutin\u00e0riament <\/span>i sense cap mena de gr\u00e0cia<\/span> damunt d\u2019<\/span>una cinta que es mou mentre aprofita per mirar la televisi\u00f3. <\/span>Jo, ara que faig vida<\/span> poble, <\/span>m\u2019adono que <\/span>surto m\u00e9s al sol, prenc m\u00e9s l\u2019aire, faig m\u00e9s exercici f\u00edsic i miro de prendre\u2019m la vida amb m\u00e9s calma. De fet, \u00e9s el que recomana aquest <\/span>creixent <\/span>moviment anomenat <\/span>SLOW <\/b><\/span>(i que t\u00e9 com a s\u00edmbol el caragol)<\/b><\/span>,<\/b><\/span> una filosofia de vida que s\u2019est\u00e0 imposant de mica en mica i que recomana frenar una mica la nostra activitat <\/span>massa fren\u00e8tica, prioritzar l\u2019\u00e9sser al tenir, prendre consci\u00e8ncia de cada una de les nostres accions, viure l\u2019instant present i recuperar alguns valors comunitaris una mica oblidats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ahir,<\/span> mentre m\u2019anava passejant <\/span>pel tros que tenim vora casa -entre matolls i arbres-, ben a <\/span>poc a poc i amb els ulls ben oberts per poder veure b\u00e9 <\/span>els caragols que es passejaven ufanosos amb les banyes ben altes<\/span>, anava pensant en la import\u00e0ncia d\u2019anar per la vida a poc a poc, <\/span>prendre\u2019s moments per pensar, per badar, per observar i per observar-se<\/span>. <\/span>Plegar caragols \u00e9s <\/span>ideal<\/span> perqu\u00e8 no et cal c\u00f3rrer. Anar a ca\u00e7ar qualsevol altre animal \u00e9s haver de caminar molt, c\u00f3rrer, estar molt alerta perqu\u00e8, si no, s\u2019escapa. Amb els caragols no passa res d\u2019aix\u00f2. Ells van fent <\/span>lentament el seu cam\u00ed i<\/span> et fan adonar que no cal c\u00f3rrer i que pots anar al seu ritme. <\/span>Per plegar caragols no<\/span> cal c\u00f3rrer; nom\u00e9s <\/span>cal anar passejant, <\/span>observa<\/span>nt<\/span> i mira<\/span>nt<\/span> atentament aqu\u00ed i all\u00e0; l\u2019un porta l\u2019altre i si t\u2019acotes a plegar-ne un, segurament que en veur\u00e0s un parell m\u00e9s al seu costat. <\/span>Plegar caragols ens ensenya una lli\u00e7\u00f3: si<\/span> camines massa de pressa i vas per la vida massa r\u00e0pid no veus res, no t\u2019adones de res i nom\u00e9s passes per la superf\u00edcie de les coses sense poder-<\/span>ne<\/span> aprofundir <\/span>cap<\/span>. <\/span>Diuen que la pressa \u00e9s enemiga de la perfecci\u00f3. <\/span>I \u00e9s veritat; com <\/span>tamb\u00e9 <\/span>ho \u00e9s<\/span> all\u00f2 que diuen <\/span>quan hom t\u00e9 pressa<\/span>: <\/span>\u00abVesteix-me poc a poc, que tinc pressa\u00bb, <\/i><\/span>o all\u00f2 altre de que<\/span> \u00ab<\/i><\/span>anant a <\/i><\/span>poc a poc es va <\/i><\/span>molt <\/i><\/span>lluny\u00bb.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ja a l\u2019antiga Gr\u00e8cia el gran fil\u00f2sof Arist\u00f2til va fund\u00e0 l\u2019escola dels peripat\u00e8tics. <\/span><\/span><\/span>El<\/span><\/span><\/span> nom de l’escola procedeix de la paraula grega \u03c0\u03b5\u03c1\u03af\u03c0\u03b1\u03c4\u03bf\u03c2 (\u2018passeig\u2019), ja que moltes classes d’Arist\u00f2til es donaven passejant o, tamb\u00e9, en una galeria o portal del Liceu, conegut com a <\/span><\/span><\/span>per\u00edpatoi<\/i><\/span><\/span><\/span>, pels enramats elevats sota els que caminava Arist\u00f2til mentre llegia.<\/span><\/span><\/span> I actualment hi han pa\u00efsos tan avan\u00e7ats com Su\u00e8cia on <\/span><\/span><\/span>ja fa anys que s\u2019aplica<\/span><\/span><\/span> aquesta filosofia de vida. Un pa\u00eds de nom\u00e9s 9 milions de persones, ha estat capa\u00e7 de crear empreses de la talla de Volvo, Ericsson o Electrolux i comportaments socials <\/span><\/span><\/span>que caldria<\/span><\/span><\/span> imitar. <\/span><\/span><\/span>Llegia en <\/span><\/span><\/span>en un blog<\/a> l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un treballador de Volvo que ens il\u00b7lustra en aquest sentit: Explica que fa 18 anys que va ingressar a l\u2019empresa i que qualsevol projecte tarda almenys dos anys en concretar-se, encara que la idea inicial sigui brillant i simple. \u00c9s una regla de Volvo el treballar lentament i ponderar tranquil\u00b7lament totes les coses, sense ansietat i sense buscar resultats immediats. <\/span><\/span><\/span>Tamb\u00e9 e<\/span><\/span><\/span>xplica una altra an\u00e8cdota: <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abLa primera vegada que vaig anar a Su\u00e8cia, l\u2019any 1990, un dels meus col\u00b7legues em recollia a l\u2019hotel cada mat\u00ed. Era el mes de setembre i comen\u00e7ava a nevar i a fer vent. Arrib\u00e0vem d\u2019hora a la Volvo i ell estacionava el cotxe molt lluny de la porta d\u2019entrada (s\u00f3n 2000 empleats els que van a l\u2019empresa en cotxe). El primer dia no en vaig fer cas i no vaig fer cap comentari. Tampoc el segon, ni el tercer. Per\u00f2 uns dies m\u00e9s tard vaig preguntar-li si tenien un lloc fix per estacionar, doncs notava que arribaven d\u2019hora i, tot i havent-hi llocs buits prop de la porta d\u2019entrada, deixava el cotxe lluny… Com a resposta em va dir simplement -i de forma ben natural- que, com que arrib\u00e0vem d\u2019hora, ten\u00edem temps per caminar. I el que arriba m\u00e9s tard ja va atra\u00e7at i \u00e9s millor que trobi lloc m\u00e9s a prop de la porta, no et sembla?\u00bb <\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Aprenguem, doncs dels caragols. <\/span><\/span><\/span>Prenem-nos temps per pensar. Anem m\u00e9s a poc a poc. <\/span><\/span><\/span>Passegem i fem cas a all\u00f2 que diuen que la pressa \u00e9s mala consellera. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/h1>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb l\u2019entrada de la tardor han arribat les pluges i amb les pluges els caragols. \u00c9s ben sabut que als caragols els agrada sortir despr\u00e9s d\u2019un bon ruixat i aquests dies n\u2019hem tingut uns quants. Aprofitant que al voltant de casa tinc molt lloc per sortir a plegar-ne i veient que, nom\u00e9s en sortir al […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-5874","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wK","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5874"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5875,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5874\/revisions\/5875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5874"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5874"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5874"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}