{"id":5861,"date":"2016-10-02T12:19:09","date_gmt":"2016-10-02T11:19:09","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5861"},"modified":"2016-10-02T12:21:09","modified_gmt":"2016-10-02T11:21:09","slug":"de-quines-esquerres-em-parleu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/10\/02\/de-quines-esquerres-em-parleu\/","title":{"rendered":"De quines esquerres em parleu?"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Tota a<\/span>quella generaci\u00f3 que vam viure –<\/span>de m\u00e9s a<\/span> prop o de m\u00e9s lluny- <\/span>l\u2019esperit d<\/span>el Maig del 68 <\/span>i que va restar il\u00b7lusionada amb tota aquella <\/span>gran <\/span>sacsejada, s\u2019est\u00e0 morint d\u2019inanici\u00f3<\/span>. <\/span>No <\/span>pas<\/span> f\u00edsicament, <\/span>perqu\u00e8 encara en queden molts de vius; per\u00f2 s\u00ed <\/span>que s\u2019est\u00e0 morint <\/span>d\u2019exhauriment per no haver sabut assimilar els grans canvis <\/span>que la societat ha fet <\/span>aquests darrers anys. Ja fa temps que se li ha mort aquell esperit revolucionari que semblava que havia de canviar tantes i tantes coses.<\/span> De la mateixa manera que se li ha arrugat la cara, se li ha arrugat l\u2019\u00e0nima. <\/span>La joventut d\u2019aquells dies va assumir majorit\u00e0riament causes d\u2019esquerres que han anat abandonant <\/span>de mica en mica <\/span>al llarg dels anys<\/span>. Aquells que van veure en aquella revoluci\u00f3 estudiantil una oportunitat per canviar la \u00abvella societat\u00bb, han anat deixant pel cam\u00ed tots aquells ideals, <\/span>carnets i formes de vida<\/span>. Ho podem anar constatant dia a dia a tot el m\u00f3n i <\/span>de forma especial<\/span> a Europa. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Europa s\u2019ha tornat de dretes <\/span>i tinc la impressi\u00f3 que tot el m\u00f3n s\u2019est\u00e0 tornant de dretes<\/span>. Ja sabem que l<\/span>es dretes sempre s\u2019<\/span>han <\/span>mogut i <\/span>unit<\/span> per interessos i les esquerres ho <\/span>han fet<\/span> per principis. <\/span>L<\/span>es esquerres estan perdent els principis i s\u2019han <\/span>anant venent sense cap mena de vergonya<\/span> al <\/span>variat <\/span>mercat <\/span>d\u2019interessos<\/span> diversos <\/span>i, per tant, estan fent el joc a les dretes <\/span>sense cap mena de rubor<\/span>. <\/span>Mireu el que va passar ahir <\/span>mateix<\/span> amb el PSOE, <\/span>partit <\/span>que molts ja dubt\u00e0vem que fos d\u2019esquerres -com ells deien que era- <\/span>i que ara ens demostra que s\u2019ha tornat de dretes sense cap mena de rubor<\/span>. <\/span>El consumisme i la corrupci\u00f3 estan matant les utopies que molts d\u2019aquells joves tenien fa uns anys. <\/span>El capitalisme m\u00e9s salvatge guanya terreny i sembla que no hi ha res a fer i que no tingui aturador.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Carlos Alberto Lib\u00e2nio Christo <\/span><\/span><\/span>(<\/span><\/span><\/span>m<\/span><\/span><\/span>\u00e9s conegut com <\/span><\/span><\/span>Frei Betto<\/span><\/span><\/span>)<\/span><\/span><\/span>, <\/span><\/span><\/span>aquell frare dominic brasiler, te\u00f2leg de l\u2019alliberament i una persona que ha donat suport a tots els moviments d\u2019esquerres de tot el m\u00f3n <\/span><\/span><\/span>ens recordava en un escrit recent la difer\u00e8ncia entre ser d\u2019esquerres i ser esquerr\u00e0 (jo m\u00e9s aviat en diria esquerran\u00f3s):<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00ab<\/i><\/span><\/span><\/strong>Ser d’esquerra<\/b><\/i><\/span><\/span><\/strong> \u00e9s, des que aquesta classificaci\u00f3 va sorgir amb la Revoluci\u00f3 Francesa, optar pels pobres, indignar-se davant l’exclusi\u00f3 social, <\/i><\/span><\/span><\/strong>no estar conforme<\/i><\/span><\/span><\/strong> amb <\/i><\/span><\/span><\/strong>qualsevol<\/i><\/span><\/span><\/strong> forma d’injust\u00edcia o, com deia Bobbio, considerar una aberraci\u00f3 la desigualtat social. Ser de dretes \u00e9s tolerar injust\u00edcies, considerar els imperatius del mercat per sobre dels drets humans, encarar la pobresa com <\/i><\/span><\/span><\/strong>un fet<\/i><\/span><\/span><\/strong> incurable, creure que hi ha persones i pobles intr\u00ednsecament superiors als altres.<\/i><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Ser esquerr\u00e0 <\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>-patologia diagnosticada per Lenin com \u00abmalaltia infantil del comunisme\u00bb – \u00e9s quedar enfrontat al poder burg\u00e8s fins arribar a formar-<\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>ne part<\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>. L’esquerr\u00e0 \u00e9s un fonamentalista <\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>de<\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong> la seva pr\u00f2pia causa. Encarna tots els esquemes religiosos propis dels fonamentalistes de la fe. S’omple la boca amb dogmes i venera un l\u00edder. Si el l\u00edder esternuda, ell aplaudeix; si plora, ell s’entristeix; si canvia d’opini\u00f3, ell r\u00e0pidament analitza la conjuntura per intentar demostrar que en l’actual correlaci\u00f3 de forces <\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>ell \u00e9s all\u00e0\u00bb<\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong>.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Els grans partits <\/span><\/span><\/span>espanyols (i catalans) <\/span><\/span><\/span>que es diuen d\u2019esquerra -tant els tradicionals com els que han sorgit nous- es mouen en unes categories tan allunyades de la realitat i dels problemes del poble que han deixat de ser poble. Els sindicats, que haurien de vetllar pels drets dels treballadors i pel seu benestar s\u2019han venut al capital i s\u2019asseuen a les mateixes poltrones, colze amb colze amb els capitalistes i amb tots aquells que saben com va aix\u00f2 de les portes girat\u00f2ries. Quan surten d\u2019un lloc ja entren directament a un altre per seguir munyint la vaca del capital. S\u2019han tornat tots plegats una elit que viu en un altre m\u00f3n, que parla un altre llenguatge i que li fa nosa el tuf de la gent pobra. Nom\u00e9s utilitzen la gent per arreplegar vots, aprofitar-se\u2019n i viure b\u00e9 dels rendiments que en trauran d\u2019aquests vots. L\u2019esquerr\u00e0 s\u2019ha tornat -en general- una <\/span><\/span><\/span>persona sense principis i amb molts interessos. Exactament com els de la dreta, amb la \u00fanica difer\u00e8ncia que uns miren de dissimular-ho i els altres no tenen cap problema en mostrar-ho obertament. Per\u00f2 s\u2019han tornat exactament iguals uns i altres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com tamb\u00e9 passa amb els nacionalistes espanyols, que s\u00f3n <\/span><\/span><\/span>calcats<\/span><\/span><\/span> els de dretes <\/span><\/span><\/span>i<\/span><\/span><\/span> els d\u2019esquerres i que r\u00e0pidament es posen d\u2019acord en titllar de dimonis els nacionalistes catalans. Ells poden ser-ho; <\/span><\/span><\/span>n<\/span><\/span><\/span>osaltres no. Ells no se n\u2019amaguen i en fan fins i tot bandera. Nosaltres, en canvi, no tenim dret a opinar, a decidir i ni a existir. Aqu\u00ed cal ser espanyol, vulguis o no vulguis, i d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 ni se n\u2019ha de parlar. Aquella esquerra que semblava que tenia la ment oberta i que parlava de l\u2019alliberament dels pobles s\u2019ha tancat en ella mateixa i ha canviat el vi de garrafa pel <\/span><\/span><\/span>whisky <\/span><\/span><\/span>importat, el cava pel xampany franc\u00e8s, les cases humils de poble per les mansions en urbanitzacions car<\/span><\/span><\/span>e<\/span><\/span><\/span>s i els pisos de barri pels \u00e0tics <\/span><\/span><\/span>luxosos<\/span><\/span><\/span> del centre de la ciutat. Han adoptat <\/span><\/span><\/span>el principi<\/span><\/span><\/span> de que tot el m\u00e9s car \u00e9s m\u00e9s bo! <\/span><\/span><\/span>Aquests esquerranosos -que ja ni esquerrans s\u00f3n- passen pel costat dels companys d\u2019altre temps i no els reconeixen; <\/span><\/span><\/span>quan els demanen alguna cosa<\/span><\/span><\/span> no els reben i ho fan fer per la secret\u00e0ria. Han oblidat els vells temps, han oblidat els vells principis i han renegat de tot els que pugui delatar-los com a gent d\u2019esquerres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Contemplant aquest vergony\u00f3s panorama que ens regalen les esquerres des de fa ja uns quants anys jo em pregunto: de quines esquerres em parleu?<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tota aquella generaci\u00f3 que vam viure –de m\u00e9s a prop o de m\u00e9s lluny- l\u2019esperit del Maig del 68 i que va restar il\u00b7lusionada amb tota aquella gran sacsejada, s\u2019est\u00e0 morint d\u2019inanici\u00f3. No pas f\u00edsicament, perqu\u00e8 encara en queden molts de vius; per\u00f2 s\u00ed que s\u2019est\u00e0 morint d\u2019exhauriment per no haver sabut assimilar els grans […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31828],"class_list":["post-5861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wx","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5861"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5864,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5861\/revisions\/5864"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}