{"id":5855,"date":"2016-09-21T18:16:59","date_gmt":"2016-09-21T17:16:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5855"},"modified":"2016-09-21T18:16:59","modified_gmt":"2016-09-21T17:16:59","slug":"per-que-escrivim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/09\/21\/per-que-escrivim\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 escrivim?"},"content":{"rendered":"

Les persones necessitem comunicar-nos d\u2019alguna manera. Els dibuixos que descobrim a les cavernes dels neandertals i les primeres escriptures dels humans civilitzats s\u00f3n formes de comunicaci\u00f3. Les persones sempre han tingut aquesta necessitat i han buscat qualsevol mitj\u00e0 per fer-ho. Alguns tenen facilitat per parlar; altres en tenen per interpretar; altres per dibuixar; altres per escriure. Tots necessitem comunicar i acostumem a buscar la millor forma per fer-ho. Alguns tenen molta facilitat per fer-ho i a altres els costa molt. Les paraules s\u00f3n comunicaci\u00f3. Els silencis tamb\u00e9. I ho \u00e9s la cara i el cos, i els gestos i la manera de vestir. Als que ens agrada escriure, ho fem perqu\u00e8 tenim alguna cosa a dir. De fet, tots tenim moltes coses a dir. El que m\u00e9s costa, a vegades, \u00e9s dir-les. No tothom sap o vol expressar-se. Tenim por al qu\u00e8 diran, perqu\u00e8 pensem que no sabem expressar-nos, per vergonya, etc\u2026<\/p>\n

Les xarxes socials \u2013tot i els enormes defectes que podem trobar-hi- tenen la virtut de que han ajudat a molta gent a expressar-se. \u00c9s com si fos una eina que ajuda a comen\u00e7ar i que, posteriorment, alguns s\u2019animen a passar a altres mitjans m\u00e9s complexos. Les xarxes socials fan que ens surti aquell impuls primari que tots tenim a expressar-nos a trav\u00e9s d\u2019una foto, d\u2019un pensament, d\u2019una afirmaci\u00f3 que ens repugna o, al contrari, d\u2019alguna amb qu\u00e8 ens sentim totalment identificats. A alguns els \u00e9s molt f\u00e0cil expressar sentiments i altres busquen m\u00e9s la dist\u00e0ncia emocional. Per\u00f2 tot plegat s\u00f3n formes d\u2019expressi\u00f3 totalment v\u00e0lides per compartir idees o realitats que vivim.<\/p>\n

Els blogs acostumen a ser aix\u00f2: eines per expressar-nos, per crear connexions amb altres o fins i tot per aclarir-nos nosaltres mateixos. Escriure fa que hagis de pensar qu\u00e8 dir\u00e0s, com ho dir\u00e0s, per quin motiu ho vols dir i et veus obligat a prendre\u2019t aquell temps necessari per posar les idees en ordre. Normalment no escrivim perqu\u00e8 ens llegeixin, tot i que sempre s\u2019agraeix saber que hi ha alg\u00fa a l\u2019altra banda que potser est\u00e0 interessat en all\u00f2 que escrius. I, per damunt de tot, s\u2019agraeix que hi hagi algun comentari sobre all\u00f2 que hom ha escrit, sense que s\u2019hagi d\u2019estar d\u2019acord al cent per cent amb els punts de vista. Generalment els blogs que tenen m\u00e9s \u00e8xit s\u00f3n aquells que plantegen aspectes i punts conflictius i, per tant, creen un intercanvi de comentaris molt rics. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, a vegades, hi ha discussions de molt baix nivell i fins i tot invectives ben barroeres i poc educades. S\u00e9 d\u2019algun blog que ha hagut de tancar els comentaris perqu\u00e8 s\u2019hi abocaven intolerables insults personals.<\/p>\n

Posar-se a escriure \u00e9s prendre\u2019s una estona per a un mateix, a\u00efllar-se del m\u00f3n, deixar anar la imaginaci\u00f3, fer treballar una estona el cervell (diuen els especialistes que escriure retarda l\u2019envelliment del cervell), recordar, buscar la paraula o l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s adequada per expressar all\u00f2 que tens dins del cap i que vols comunicar de la millor manera possible. Els blogs no acostumen a ser escrits amb textos molt treballats; m\u00e9s aviat la majoria de les vegades s\u00f3n textos espontanis i sense massa pretensions liter\u00e0ries. No cal dir que tamb\u00e9 hi ha excepcions i que hi han blogs d\u2019un gran qualitat liter\u00e0ria i molt ben escrits.<\/p>\n

Compartir el que hom escriu ja \u00e9s per ell mateix un acte de valentia perqu\u00e8 sabem que all\u00f2 pot generar simpatia o antipatia a qui ho llegeixi. De totes maneres, si es fa des de la honestedat, generalment es crea una empatia molt interessant que ve reflectida en forma de comentaris ben interessants. Tots tenim coses per explicar. Tots tenim punts de vista sobre els temes que la vida ens va regalant. Tots els \u00e9ssers humans tenen la seva hist\u00f2ria i alguns la tenen ben interessant i, per tant, \u00e9s una ll\u00e0stima que no la comparteixin. A tots ens han passat moltes coses, hem conegut llocs i persones molt interessants i tots tenim moles hist\u00f2ries per explicar i punts de vista per opinar. El tema \u00e9s prendre\u2019s la llibertat necess\u00e0ria i atorgar-se el perm\u00eds per fer-ho, eliminant els prejudicis que tots tenim en algun moment i sabent que tenim sempre la llibertat d\u2019imposar-nos els l\u00edmits que vulguem. Els blogs donen molta llibertat i cadasc\u00fa ha de trobar la comoditat en aquesta llibertat. Diuen que els blogs van passant de moda poc a poc i s\u00f3n substitu\u00efts per altres coses. Potser s\u00ed. Per\u00f2 entretant anir\u00e9 escrivint en aquest blog i n\u2019anir\u00e9 llegint. N\u2019hi ha tants d\u2019interessants!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les persones necessitem comunicar-nos d\u2019alguna manera. Els dibuixos que descobrim a les cavernes dels neandertals i les primeres escriptures dels humans civilitzats s\u00f3n formes de comunicaci\u00f3. Les persones sempre han tingut aquesta necessitat i han buscat qualsevol mitj\u00e0 per fer-ho. Alguns tenen facilitat per parlar; altres en tenen per interpretar; altres per dibuixar; altres per […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[685,440],"tags":[],"class_list":["post-5855","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5855"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5856,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5855\/revisions\/5856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}