{"id":5851,"date":"2016-09-17T12:20:42","date_gmt":"2016-09-17T11:20:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5851"},"modified":"2016-09-17T12:21:41","modified_gmt":"2016-09-17T11:21:41","slug":"menys-por-i-mes-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/09\/17\/menys-por-i-mes-humanitat\/","title":{"rendered":"Menys por i m\u00e9s humanitat"},"content":{"rendered":"

En el darrer apunt que feia en aquest blog reflexionava que l\u2019emigraci\u00f3 \u00e9s un problema com qualsevol altre, que s\u2019ha de plantejar b\u00e9 per poder-lo resoldre. Deia tamb\u00e9 que l\u2019emigraci\u00f3 t\u00e9 pros i contres i que les solucions simples no porten enlloc (no s\u2019arregla posant tanques i muralles). <\/span><\/span><\/span>Avui seguir\u00e9 amb la reflexi\u00f3, tenint en compte que algunes de les dades que exposo s\u00f3n tretes de diverses p\u00e0gines que parles sobre el tema. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Quan parlem d\u2019emigraci\u00f3 <\/span><\/span><\/span>cal <\/span><\/span><\/span>tenir en compte<\/span><\/span><\/span> dues coses: <\/span><\/span><\/span>parlem <\/span><\/span><\/span>de persones i <\/span><\/span><\/span>parlem de<\/span><\/span><\/span> riquesa i pobresa. <\/span><\/span><\/span>Tota persona busca un lloc al m\u00f3n on poder viure millor i t\u00e9 el dret <\/span><\/span><\/span>a<\/span><\/span><\/span> poder-lo trobar. Les corrents migrat\u00f2ries s\u2019han mogut sota aquest principi durant tota la hist\u00f2ria de la humanitat, tot i que l\u2019origen i dest\u00ed de les migracions no sempre \u00e9s f\u00e0cil de destriar <\/span><\/span><\/span>perqu\u00e8 hi intervenen factors molt diversos<\/span><\/span><\/span>. A vegades <\/span><\/span><\/span>els motius s\u00f3n molt clars<\/span><\/span><\/span>: hi han pa\u00efsos en guerra, grans sequeres o cat\u00e0strofes naturals, circumst\u00e0ncies que fan que la gent es vegi obligada a fugir <\/span><\/span><\/span>per buscar llocs millors<\/span><\/span><\/span>. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha els <\/span><\/span><\/span>e<\/span><\/span><\/span>migrants econ\u00f2mics; <\/span><\/span><\/span>aquells que marxen <\/span><\/span><\/span>lliurement<\/span><\/span><\/span> del seu pa\u00eds <\/span><\/span><\/span>simplement <\/span><\/span><\/span>per a buscar un<\/span><\/span><\/span>a<\/span><\/span><\/span> situaci\u00f3 millor. Els uns miraran de sobreviure com podran en un <\/span><\/span><\/span> pa\u00eds d\u2019acollida, treballant en el que sigui i buscant una certa estabilitat per tal de poder estalviar una mica i poder tornar algun dia al seu pa\u00eds. Ho aconseguiran o no, per\u00f2 aquest \u00e9s el s<\/span><\/span><\/span>e<\/span><\/span><\/span>u pensament <\/span><\/span><\/span>i desig \u00edntim<\/span><\/span><\/span>. Altres, en canvi, ja no pensaran mai m\u00e9s en tornar i s\u2019establiran definitivament <\/span><\/span><\/span>al lloc on creguin que es poden trobar b\u00e9<\/span><\/span><\/span> amb la ferma determinaci\u00f3 de quedar-s\u2019hi i comen\u00e7ar una nova vida. <\/span><\/span><\/span>Podr\u00edem dir que uns emigren lliurement i altres per obligaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Uns i altres, per\u00f2 influiran <\/span><\/span><\/span>tant <\/span><\/span><\/span>en el pa\u00eds receptor <\/span><\/span><\/span>com en<\/span><\/span><\/span> el pa\u00eds d\u2019origen. Els pa\u00efsos <\/span><\/span><\/span>receptors reben m\u00e0 d\u2019obra jove i barata i els pa\u00efsos d\u2019origen reben molts diners dels familiars que han emigrat. Segons el<\/span><\/span><\/span> \u201cLibro de datos sobre migraci\u00f3n y remesas 2016\u201d<\/b><\/span><\/span><\/span>, publica<\/span><\/span><\/span>t <\/span><\/span><\/span>p<\/span><\/span><\/span>er l\u2019<\/span><\/span><\/span> A<\/span><\/span><\/span>s<\/span><\/span><\/span>sociaci\u00f3 Mundial de Con<\/span><\/span><\/span>eixements<\/span><\/span><\/span> sobre Migraci\u00f3 <\/span><\/span><\/span>i Desenvolupament<\/span><\/span><\/span> pert<\/span><\/span><\/span>anyent <\/span><\/span><\/span>al <\/span><\/span><\/span>Banc Mundial<\/b><\/span><\/span><\/span>, durant <\/span><\/span><\/span>l\u2019any<\/span><\/span><\/span> 2015 uns 250 mil<\/span><\/span><\/span>ions <\/span><\/span><\/span>d\u2019<\/span><\/span><\/span>e<\/span><\/span><\/span>migrant<\/span><\/span><\/span>s a tot el m\u00f3n van fer enviaments superiors als <\/span><\/span><\/span>600.000 mi<\/span><\/span><\/span>lions d\u2019euros<\/span><\/span><\/span> a <\/span><\/span><\/span>les seves fam\u00edlies dels seus pa\u00efsos d\u2019origen.<\/span><\/span><\/span> La <\/span><\/span><\/span>xifra no \u00e9s pas gens <\/span><\/span><\/span>minsa<\/span><\/span><\/span>: <\/span><\/span>\u00e9s molt pr\u00f2xima a la mitjana del <\/span><\/span>del product<\/span><\/span>e <\/span><\/span>interior brut de l<\/span><\/span>e<\/span><\/span>s tres primer<\/span><\/span>e<\/span><\/span>s econom<\/span><\/span>ies<\/span><\/span> de la UE: Alema<\/span><\/span>nya<\/span><\/span>, Re<\/span><\/span>gne<\/span><\/span> Uni<\/span><\/span>t i Fran\u00e7a<\/span><\/span>; <\/span><\/span>i<\/span><\/span> \u00e9s quasi<\/span><\/span> una sexta part del d\u2019 <\/span><\/span>EEUU<\/span><\/span>. <\/span><\/span>Un altra dada significativa<\/span><\/span>, seg<\/span><\/span>ons explica<\/span><\/span> Dilip Ratha<\/b><\/span><\/span>, coautor del <\/span><\/span>llibre<\/span><\/span> del Banc Mundial, <\/span><\/span>\u00e9s<\/span><\/span> que <\/span><\/span>l\u2019import dels enviaments<\/span><\/span> triplica el valor de l\u2019 <\/span><\/span>ajuda per al desenvolupament<\/span><\/span>. <\/span><\/span>I afegeix alguna cosa m\u00e9s<\/span><\/span>: \u201c<\/span><\/span>Addicionalment<\/span><\/span>, <\/span><\/span>els migrants <\/span><\/span>mant<\/span><\/span>e<\/span><\/span>nen m<\/span><\/span>\u00e9s<\/span><\/span> de 500.000 mil<\/span><\/span>ions d\u2019euros<\/span><\/span> en <\/span><\/span>estalvis anuals<\/span><\/span>. En conjunt, <\/span><\/span>les remeses i els estalvis s\u00f3n<\/span><\/span> una important <\/span><\/span>font<\/span><\/span> de finan<\/span><\/span>\u00e7ament de projectes <\/span><\/span>de des<\/span><\/span>envolupament<\/span><\/span> que p<\/span><\/span>o<\/span><\/span>den <\/span><\/span>millorar<\/span><\/span> la vida <\/span><\/span>i el mitj\u00e0 <\/span><\/span>de manteniment en les economies en desenvolupament<\/span><\/span>\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n

Les dades<\/b> del Banc Mundial<\/b> indiquen que els 10 pa\u00efsos que m\u00e9s migraci\u00f3 generen s\u00f3n l\u2019\u00cdndia, M\u00e8xic, R\u00fassia, Xina, Bangla Desh, Pakistan, Filipines, Afganistan, Ucra\u00efna i Regne Unit. Per la seva part, els que major nombre d\u2019emigrants reben s\u00f3n els Estats Units, Ar\u00e0bia Saudita, Alemanya, R\u00fassia, Emirats \u00c0rabs Units, Regne Unit, Fran\u00e7a, Canad\u00e0, Espanya i Austr\u00e0lia. I s\u00ed, hem llegit b\u00e9: R\u00fassia i Regne Unit estan en els dos \u201ctop 10\u201d. El m\u00e9s important corredor de migraci\u00f3 \u00e9s M\u00e8xic-EEUU, amb 13 milions de despla\u00e7ats (dades de 2013). A certa dist\u00e0ncia segueixen per aquest ordre, R\u00fassia-Ucra\u00efna, Bangla Desh-\u00cdndia i Ucra\u00efna-R\u00fassia. La tamb\u00e9 coautora del llibre, Sonia Plaza<\/b>, afegeix un aspecte qualitatiu: \u201cNombroses investigacions demostren que la migraci\u00f3, de treballadors tant amb molta qualificaci\u00f3 com sense, genera nombrosos beneficis pels pa\u00efsos receptors i pels d\u2019origen. La di\u00e0spora dels pa\u00efsos en desenvolupament i la migraci\u00f3 de retorn poden ser una font de transfer\u00e8ncies de capital, comer\u00e7, inversi\u00f3, coneixements i tecnologies\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s clar, doncs, que per als pa\u00efsos emissors aquest capital que els entra \u00e9s una cosa molt bona per a ells. I segurament que ho \u00e9s tamb\u00e9 <\/span><\/span>un ma<\/span><\/span>jor grau<\/span><\/span> de formaci\u00f3 profe<\/span><\/span>s<\/span><\/span>sional o d\u2019experi<\/span><\/span>\u00e8<\/span><\/span>ncia de<\/span><\/span>ls que retornen<\/span><\/span>. <\/span><\/span>R<\/span><\/span>espect<\/span><\/span>e<\/span><\/span> a<\/span><\/span>ls<\/span><\/span> pa<\/span><\/span>\u00efsos<\/span><\/span> receptors, h<\/span><\/span>i ha u<\/span><\/span>n primer benefici que se <\/span><\/span>sol <\/span><\/span>presentar com indispensable \u201ctirita\u201d p<\/span><\/span>er aquesta ferida<\/span><\/span> cada <\/span><\/span>cop m\u00e9s gran<\/span><\/span> que <\/span><\/span>\u00e9s l\u2019envelliment<\/span><\/span> de la poblaci<\/span><\/span>\u00f3 als pa\u00efsos desenvolupats<\/span><\/span>. <\/span><\/span>L\u2019in<\/span><\/span>crement de l\u2019esperan<\/span><\/span><\/span>\u00e7<\/span><\/span><\/span>a de vida <\/span><\/span><\/span>i el descens<\/span><\/span><\/span> de la natali<\/span><\/span><\/span>tat als <\/span><\/span><\/span>pa<\/span><\/span><\/span>\u00efsos desenvolupats<\/span><\/span><\/span> condu<\/span><\/span><\/span>eix a un carrer\u00f3 sense sortida <\/span><\/span><\/span>que <\/span><\/span><\/span>es visualitza en una<\/span><\/span><\/span> previsi\u00f3 de <\/span><\/span><\/span>Nacions Unid<\/b><\/span><\/span><\/span>e<\/b><\/span><\/span><\/span>s<\/b><\/span><\/span><\/span>: <\/span><\/span><\/span>l\u2019any<\/span><\/span><\/span> 2050<\/span><\/span><\/span> set pa\u00efsos d\u2019\u00c0<\/span><\/span><\/span>sia, 24 pa<\/span><\/span><\/span>\u00efsos<\/span><\/span><\/span> europ<\/span><\/span><\/span>eus <\/span><\/span><\/span>\u2013Espa<\/span><\/span><\/span>nya entre ells<\/span><\/span><\/span>\u2013 <\/span><\/span><\/span>i quatre pa\u00efsos d\u2019<\/span><\/span><\/span>Am<\/span><\/span><\/span>\u00e8<\/span><\/span><\/span>rica L<\/span><\/span><\/span>l<\/span><\/span><\/span>atina-<\/span><\/span><\/span>Carib tindran PSR (nombre de persones de 20 a 64 anys dividit pel nombre de majors de 65) per sota de 2; \u00e9s a dir, menys de dos persones productives per cada una no productiva. Amb aquesta r\u00e0tio \u00e9s impossible mantenir les prestacions socials que tenim ara.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El problema \u00e9s que massa sovint barregem economia productiva amb disquisicions pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques. \u201cExisteix\u00a0<\/span><\/span><\/span>\u00e0mplia evid\u00e8ncia \u2013diu la \u00ab<\/b>Organi<\/b>zaci\u00f3n<\/b> Internacional de Empleadores\u00bb<\/b> en el seu informe Migraci\u00f3n laboral internacional<\/i>, del mes de novembre 2014\u2013 de que a llarg pla\u00e7, l\u2019emigraci\u00f3 no nom\u00e9s ofereix oportunitats econ\u00f2miques\u00a0<\/span><\/span><\/span>per als emigrants i les seves fam\u00edlies, sin\u00f3 que tamb\u00e9 fomenta el creixement econ\u00f2mic, i que els emigrants contribueixen de manera clara i positiva en les economies i societats en les que viuen i treballen\u201d. Segons una projecci\u00f3 feta per v\u00e0ries organitzacions internacionals pel 2020, si els pa\u00efsos amb excedents de m\u00e0 d\u2019obra traslladessin a les zones amb envelliment creixent aquesta gent, seria possible superar amb garanties d\u2019estabilitat el PSR (citat abans) de 2 en tots aquests pa\u00efsos que comen\u00e7arien a ser deficitaris abans d\u2019arribar a l\u2019apocal\u00edptic, en aquest sentit, 2050.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot i que tots els factors socioecon\u00f2mics apunten a la necessitat d\u2019entendre\u2019s els pa\u00efsos amb \u00edndexs d\u2019envelliment alt i els que tenen excedents de m\u00e0 d\u2019obra jove, els Estats no es decideixen a obrir fronteres de bat a bat degut als factors pol\u00edtics i econ\u00f2mics que d\u00e8iem abans. I \u00e9s aqu\u00ed on es posen en vid\u00e8ncia moltes incongru\u00e8ncies, moltes pors, molts fariseismes i moltes hipocresies: per una banda diem que l\u2019emigraci\u00f3<\/b> \u00e9s un Dret Hum\u00e0 fonamental, per\u00f2 per altra banda diem que la immigraci\u00f3<\/b> no ho \u00e9s. \u00c9s a dir: hom pot abandonar el seu pa\u00eds quan vulgui, sempre que no estigui sota un r\u00e8gim tir\u00e0nic, per\u00f2 si ho fa corre el risc de quedar-se eternament als llims (o quedar-se vagant pels espais siderals, com deia l\u2019inefable Margallo) perqu\u00e8 pot ser que no trobi un Estat que li permeti entrar. La tenacitat humana davant d\u2019aquesta situaci\u00f3 es transforma en aquests tristos espectacles que veiem cada dia : legions de sense papers\u201d, \u201cespaldas mojadas\u201d, centenars de persones escalant tanques de filferro o tancats com ovelles en caps de refugiats amb la secreta esperan\u00e7a dins del seu cor de trobar alguna cosa millor per a ells, sense drets i sense res de res. I podr\u00edem recordar aqu\u00ed els temps en qu\u00e8 Europa incrementava molt la seva poblaci\u00f3 i la possibilitat que tenia la gent d\u2019anar a \u00abfer les Am\u00e8riques\u00bb, on se suposava que qualsevol podia tenir l\u2019oportunitat de millorar el seu nivell de vida. Uns 50 milions d\u2019europeus procedents, majorit\u00e0riament, del Regne Unit, It\u00e0lia, Irlanda, Alemanya, Espanya, Portugal i R\u00fassia es van embarcar, literalment, en un flux constant i creixent per l\u2019 \u201cefecte crida\u201d. Van ser 50 milions d\u2019emigrants que van haver de d\u2019esquivar innombrables prohibicions o normes restrictives\u2026 en origen! Perqu\u00e8 els pa\u00efsos de dest\u00ed al continent americ\u00e0 els rebien amb els bra\u00e7os oberts: no hi havia traves de cap mena. Es f\u00e0cil pensar que, potser,\u00a0<\/span><\/span><\/span>la primera economia del m\u00f3n no seria el qu\u00e8 \u00e9s sense haver comptat amb aquesta corrent migrat\u00f2ria.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per tant, potser convindria tenir menys por i una mica m\u00e9s d\u2019humanitat, que vol dir tenir una mica m\u00e9s de compassi\u00f3 per les desgr\u00e0cies dels humans. Pensem que parlem de persones embarcades en aquesta gran barca que \u00e9s el nostre m\u00f3n i que potser caldria compartir m\u00e9s i millor les riqueses que ens ofereix. I que els pol\u00edtics comencin a posar-se les piles perqu\u00e8 si no, el problema es far\u00e0 cada com m\u00e9s gran.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el darrer apunt que feia en aquest blog reflexionava que l\u2019emigraci\u00f3 \u00e9s un problema com qualsevol altre, que s\u2019ha de plantejar b\u00e9 per poder-lo resoldre. Deia tamb\u00e9 que l\u2019emigraci\u00f3 t\u00e9 pros i contres i que les solucions simples no porten enlloc (no s\u2019arregla posant tanques i muralles). Avui seguir\u00e9 amb la reflexi\u00f3, tenint en […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1960],"tags":[31881],"class_list":["post-5851","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-emigracio","tag-emigracio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1wn","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5851"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5854,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851\/revisions\/5854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5851"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}