\n
Fa pocs dies que llegia unes paraules de Papa Francesc, pronunciades en el marc de la festa de Sant Gaiet\u00e0 -patr\u00f3 del pa i del treball-, festa que se celebra a diferents racons del m\u00f3n i d’una manera especial a l’Argentina (San Cayetano). El\u00a0Papa Francesc ha enviat una carta al president de la Confer\u00e8ncia Episcopal Argentina on parla de la import\u00e0ncia del treball ja que \u00abens confereix dignitat\u00bb. Al santuari de\u00a0San Cayetano (a\u00a0Liniers, un barri de Buenos Aires) s\u2019hi apleguen cada 7 d\u2019 d\u2019agost\u00a0milers de fidels que participen en la celebraci\u00f3 de la mem\u00f2ria lit\u00fargica del sant i que fan cues quilom\u00e8triques pels carrers del barri, esperant m\u00e9s de 10 hores per poder estar a prop de la imatge del sant. Qu\u00e8 esperen? Qu\u00e8 busquen tota aquesta gentada? Pa i feina. No res m\u00e9s. Ni tampoc no res menys, que no \u00e9s pas poca cosa.<\/p>\n
Pa i treball: heus aqu\u00ed dues coses fonamentals en la vida de tota persona. Molta gent s\u2019apropa aquest dia a aquell santuari angoixada perqu\u00e8 no t\u00e9 cap de les dues coses. Al m\u00f3n no hi ha feina per a milions de persones i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, tampoc tenen res per a menjar. \u00c9s angoixant buscar feina i no trobar-ne; \u00e9s angoixant saber que tampoc no poden tenir perspectives per poder-ne trobar algun dia i, per aix\u00f2 molts d\u2019ells en llancen desesperats cap a l\u2019aventura d\u2019Europa o cap a altres llocs incerts i perillosos del planeta\u00a0amb el cor encongit, la mirada humida per ll\u00e0grimes de dolor i la incertesa dun futur millor. Ha de ser molt trist per un pare de fam\u00edlia haver-ho de deixar tot, creuar rius, mars i pa\u00efsos, tot posant\u00a0i posar en perill la seva fam\u00edlia amb l\u2019esperan\u00e7a de poder trobar alguna feina i veure poc a poc\u00a0que no hi ha cap possibilitat d\u2019aconseguir-la.<\/p>\n
A Sant Gaiet\u00e0 li demanen pa i treball. El pa \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil aconseguir-ho perqu\u00e8 sempre hi ha alguna persona o instituci\u00f3 bona que t\u2019ho brinda -almenys a l\u2019Argentina- on encara hi han moltes institucions solid\u00e0ries. Hi ha llocs al m\u00f3n que ni aquesta possibilitat tenen… Per\u00f2 feina, \u00e9s tan dif\u00edcil d\u2019aconseguir!, sobretot quan seguim vivint moments en els quals els \u00edndexs de desocupaci\u00f3 s\u00f3n significativament alts. El pa\u00a0soluciona una part del problema, per\u00f2 nom\u00e9s a mitges\u00a0\u2013diu el Papa-, perqu\u00e8 aquest pa no \u00e9s el que tu guanyes amb el teu treball. Una cosa \u00e9s tenir pa per menjar a casa i una altra \u00e9s portar-lo a casa com a fruit del teu esfpr\u00e7 i del teu treball.\u00a0 Perqu\u00e8 \u00e9s exactament aix\u00f2 darrer el que confereix dignitat. Quan demanem treball estem demanant poder sentir-nos dignes;\u00a0en aquesta celebraci\u00f3 de Sant Gaiet\u00e0 es demana aquesta dignitat que ens confereix el treball; poder portar el pa a casa. Treball, sostre i terra, tres coses b\u00e0siques dels Drets Humans i tres coses que confereixen dignitat a la persona. Quan la saviesa popular fa servir aquella dita: \u201cviure a l\u2019esquena dels altres\u201d (una dita per qualificar a qui, podent treballar no ho fa) vol dir que els que viuen amb l\u2019esquena dreta podent treballar no s\u00f3n gent digna. I encara hi ha massa gent que viu a les costelles dels altres i menja el pa de l\u2019ase sense adonar-se que ell mateix es torna indigne i fa que altres no es puguin guanyar la vida dignament.<\/p>\n
Podr\u00edem completar aquest apunt amb un poema de Mario Benedetti, que acabo de llegir i que no coneixia. Trobo que \u00e9s ben adequat per al moment que vivim.<\/p>\n
<\/p>\n
\n
\u00bfQU\u00c9 LES QUEDA A LOS J\u00d3VENES?<\/strong><\/p>\n\u00bfQu\u00e9 les queda por probar a los j\u00f3venes
\nen este mundo de paciencia y asco?
\n\u00bfs\u00f3lo grafitti? \u00bfrock? \u00bfescepticismo?
\ntambi\u00e9n les queda no decir am\u00e9n
\nno dejar que les maten el amor
\nrecuperar el habla y la utop\u00eda
\nser j\u00f3venes sin prisa y con memoria
\nsituarse en una historia que es la suya
\nno convertirse en viejos prematuros<\/p>\n
\u00bfqu\u00e9 les queda por probar a los j\u00f3venes
\nen este mundo de rutina y ruina?
\n\u00bfcoca\u00edna? \u00bfcerveza? \u00bfbarras bravas?
\nles queda respirar \/ abrir los ojos
\ndescubrir las ra\u00edces del horror
\ninventar paz as\u00ed sea a ponchazos
\nentenderse con la naturaleza
\ny con la lluvia y los rel\u00e1mpagos
\ny con el sentimiento y con la muerte
\nesa loca de atar y desatar<\/p>\n
\u00bfqu\u00e9 les queda por probar a los j\u00f3venes
\nen este mundo de consumo y humo?
\n\u00bfv\u00e9rtigo? \u00bfasaltos? \u00bfdiscotecas?
\ntambi\u00e9n les queda discutir con dios
\ntanto si existe como si no existe
\ntender manos que ayudan \/ abrir puertas
\nentre el coraz\u00f3n propio y el ajeno \/
\nsobre todo les queda hacer futuro
\na pesar de los ruines de pasado
\ny los sabios granujas del presente.<\/p>\n
Mario Benedetti<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S\u00ed, qu\u00e8 ens queda?. La pregunta que encap\u00e7ala aquest apunt \u00e9s ben pertinent per a tothom i convindria que ens la f\u00e9ssim de tant en tant, afanats com estem empaitant certes coses. Correm molt, per\u00f2 qu\u00e8 queda despr\u00e9s de tantes corredisses, tants afanys, tants mal-de-caps, tates presses, tanta activitat fren\u00e8tica, tantes frisances, tants desficis i […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2366,65],"tags":[31891,31819,31929],"class_list":["post-5837","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dignitat","category-feina","tag-dignitat","tag-feina","tag-mario-benedetti"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5837"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5839,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5837\/revisions\/5839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/3.bp.blogspot.com\/-_cewFrSiqnM\/V87pvoXSLqI\/AAAAAAACLDQ\/0kcVf6wDKFwijJA_iIq-DzCYTwrnJXoKgCLcB\/s320\/14203288_331391473869146_1833206297057751805_n.jpg\")
S\u00ed, qu\u00e8 ens queda?. La pregunta que encap\u00e7ala aquest apunt \u00e9s ben pertinent per a tothom i convindria que ens la f\u00e9ssim de tant en tant, afanats com estem empaitant certes coses. Correm molt, per\u00f2 qu\u00e8 queda despr\u00e9s de tantes corredisses, tants afanys, tants mal-de-caps, tates presses, tanta activitat fren\u00e8tica, tantes frisances, tants desficis i tantes preocupacions? Els que ja som grans \u00e9s possible que poguem valorar en la seva justa proporci\u00f3 les coses perqu\u00e8 tenim m\u00e9s perspectiva i ens les podem mirar amb m\u00e9s dist\u00e0ncia. Per\u00f2, i els joves? El seu apassionament, els grans anhels que es desperten en \u00e8poques juvenils , la vehem\u00e8ncia que posen amb les coses i les aspiracions que de manera natural els planteja la vida poden ocasionar m\u00e9s d\u2019una decepci\u00f3. La vida d\u2019un jove comporta -pel mateix fet de ser-ho- tenir esperances,\u00a0treballar per aconseguir coses, preocupar-se, buscar amb vehem\u00e8ncia i afanyar-se molt. Per\u00f2 tamb\u00e9 comporta desenganys, no poder trobar all\u00f2 que hom desitja vivament i no poder desenvolupar les capacitats que hom t\u00e9.<\/p>\n