{"id":5804,"date":"2016-08-16T22:18:32","date_gmt":"2016-08-16T21:18:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5804"},"modified":"2016-08-16T22:18:32","modified_gmt":"2016-08-16T21:18:32","slug":"donar-la-vida-per-una-causa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/08\/16\/donar-la-vida-per-una-causa\/","title":{"rendered":"Donar la vida per una causa"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/h2>\n
\n
\n
\n
\n

Fa molts anys ja que vaig veure una pel\u00b7l\u00edcula italiana que em va agradar molt, per\u00f2 que no recordava massa ni qui era el director. Gr\u00e0cies a internet he pogut saber que es titulava Maccheroni<\/strong> <\/em>i que el director era Ettore Scola. Es tracta de la hist\u00f2ria de dos antics amics que es retroben despr\u00e9s de molts anys. Un d\u2019ells recorda molt b\u00e9 l\u2019amistat i l\u2019altre pr\u00e0cticament no es recorda de res. La mem\u00f2ria t\u00e9 aquestes coses\u2026 La mateixa cosa viscuda per dues persones, a un se li ha quedat gravada per sempre i l\u2019latre l\u2019ha oblidada completament. Per\u00f2 en tota amistat hi han coses que queden i que costa que s\u2019esborrin del tot. \u00c9s com aquell arbre que sembla que \u00e9s mort, per\u00f2 que si es torna a regar i cuidar torna a brotar i torna a reviure.<\/p>\n

En aquesta pel\u00b7l\u00edcula hi ha una deliciosa seq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 diuen: \u201cLa vida elegeix a qui estima.La mort en s\u00ed mateixa no existeix perqu\u00e8 mai pot esborrar el que una persona ha fet durant la seva vida. Pot esborrar la mort els seus m\u00e8rits i el seu llegat? No. de cap manera. Aix\u00ed que\u2026 MORT qu\u00e8 ets? No ets res de res. Ja t\u2019agradaria ser tan important com la VIDA, per\u00f2 la Vida dura tota una vida i tu, Mort, nom\u00e9s dures un instant, un moment de res. Nom\u00e9s existeixes el moment qu\u00e8 arribes\u201d.<\/em><\/div>\n

Aquests dies ha corregut la not\u00edcia (per segona vegada en molt poc temps) de la mort del bisbe Pere Casald\u00e0liga<\/strong>. Tots els que l\u2019estimem i el seguim, sabem que el bisbe Pere est\u00e0 molt delicat de salut. El\u00a0\u201cgerm\u00e0 Parkinson\u201d <\/em>\u2013com diu ell mateix amb el bon humor i la fina ironia que el caracteritza- l\u2019acompanya fidelment des de fa una colla d\u2019anys. Ja en t\u00e9 88 i, per tant, ja no \u00e9s jove i ha de conviure amb les dificultats pr\u00f2pies de l\u2019edat i de la malaltia. Per\u00f2, de moment, de morir-se res de res. Diu que no en t\u00e9 pas ganes\u2026 La foto\u00a0que acompanya aquest apunt ens diuen que va ser feta aquesta mateixa setmana.
\nLa mort \u00e9s no-res si ho comparem amb tota una vida plena i rica. La mort \u00e9s un pas, un moment, cap a una altra realitat que no sabem qcom es ni qu\u00e8 \u00e9s. Per\u00f2 s\u00ed que podem saber qu\u00e8 ha estat la vida d\u2019una persona, i tot el seu llegat. Els creients i els no creients potser no ens posarem d\u2019acord en el que hi ha despr\u00e9s, per\u00f2 s\u00ed que ens podem posar d\u2019acord amb el que hi ha hagut aqu\u00ed. Podem saber i valorar els fruits que ha donat la vida fecunda de moltes persones que han passat per aquest m\u00f3n fent el b\u00e9 i mirant de fe-lo millor. Podem valorar \u2013fins i tot sense posar-nos del tot d\u2019acord- les causes per les que han lluitat, viscut i potser fins i tot mort algunes persones. Per\u00f2 ning\u00fa podr\u00e0 negar que viure i lluitar per les causes en qu\u00e8 un creu no \u00e9s una cosa digna de lloan\u00e7a i que mereix el respecte de tothom. El bisbe Pere ens deixa un munt de riquesa en les seves lluites i aix\u00f2 \u00e9s el que importa.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

Fa pocss dies que va morir tamb\u00e9 un altre lluitador, potser menys conegut i potser m\u00e9s contravertit. Em refereixo a l\u2019uruguai\u00e0 Eleuterio Fern\u00e1ndez Huidobro<\/strong>. Molts no el coneixereu de res. Deixeu que us en parli una mica el seu amic i ex president de l\u2019 Uruguai Jos\u00e9 (Pepe) Mujica.\u00a0 Eleuterio Fern\u00e1ndez Huidobro (conegut com \u00abEl \u00d1ato<\/b>\u00bb) va ser un pol\u00edtic, escriptor i periodista uruguai\u00e0 pertanyent al Frente Amplio. Va ser ministre de Defensa durant la presid\u00e8ncia de Jos\u00e9 Mujica i la segona presid\u00e8ncia de Tabar\u00e9 V\u00e1zquez. Va ser un dels fundadors i principals dirigents del Movimiento de Liberaci\u00f3n nacional-Tupamaros. Va caure presoner el 8 d\u2019octubre de 1969 i es va fugar de la pres\u00f3 de Punta Carretas juntament amb altres 110 presos al setembre de 1971. Va ser detingut novament el 14 d\u2019 abril de 1972 i va passar 12 anys a la pres\u00f3 durant la dictadura c\u00edvico-militar. Va ser alliberat al 1985. Eleuterio Fern\u00e1ndez Huidobro va ser una de les figures clau per entendre la vida pol\u00edtica uruguaiana durant els darrers 50 anys.
\nJAIME FUENTES, bisbe de Minas (Uruguai) el va voler acomiadar amb una emotiva carta titulada HASTA EL CIELO; \u00d1ATO!<\/a>,\u00a0tot i les desavinences que havien tingut en alguns moments de la seva vida. I un altre testimoni que m\u2019agradaria aportar \u00e9s el del seu amic Jos\u00e9 Mujica, que va voler dir-li ad\u00e9u al cementiri amb aquestes paraules:<\/p>\n

\u201cQuisiera tener un poco del humor, dentro del drama, que ten\u00eda el \u2018\u00d1ato\u2019, para soportar los enviones que nos plantea la existencia. Pero simplemente dir\u00e9, a nombre de los viejos compa\u00f1eros, que pertenecemos a un tiempo que se va. Que so\u00f1amos con un mundo en el que lo m\u00edo y lo tuyo no nos separara, y pusimos nuestra juventud, y seguramente nos equivocamos mucho, y hemos estado prisioneros de pasiones, de sue\u00f1os, de un mundo lo mejor posible para los seres humanos, de esperanzas, y pagamos con desalientos, y derrotas, pero siempre con una cuota de esperanza y humor para volvernos a levantar y volver a empezar.<\/em>
\nHemos estado prisioneros de cuanta cosa puede existir, menos del odio, porque aprendimos, en base a soledad y la distancia a lo largo de los a\u00f1os, que la lucha de la liberaci\u00f3n es por los oprimidos, pero es tambi\u00e9n por los opresores. Por un mundo mucho mejor que el que nos ha tocado vivir.<\/em>
\nAprendimos con Mandela, a soledad de reja y silencio, la dura verdad, que le cuesta much\u00edsimo entender a muchos queridos y antiguos compa\u00f1eros, que es no hay lugar para odiar, el lugar es para apasionarse y querer.<\/em>
\nQuisiera creer en Dios y en el m\u00e1s all\u00e1, para tal vez jugar al truco y organizar mejor el infierno y el para\u00edso, que algunos defectos ha de tener. Pero no puedo creer.<\/em>
\nS\u00e9 perfectamente que vas a vivir all\u00ed donde haya una causa que redimir, donde haya gente aplastada, olvidada, donde haya un sue\u00f1o por el que vale la pena comprometer la vida para luchar. Vas a estar vivo y presente querido compa\u00f1ero, frente a todas las injusticias. \u00a1Hasta siempre. Hasta siempre compa\u00f1ero!<\/em>\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

Vida i causes. Causes i vida. S\u00f3n coses que van molt juntes en el recorregut d\u2019algunes persones. Donar la vida per una causa no \u00e9s cap broma. A vegades \u00e9s molt dif\u00edcil i perill\u00f2s. Gr\u00e0cies a D\u00e9u que segueix havent-hi moltes persones que creuen m\u00e9s en la vida que en la mort i que val la pena donar la vida per alguna cosa que s’ho valgui. Persones que tenen esperan\u00e7a i que creen esperances. Que lluiten perqu\u00e8 el m\u00f3n sigui una mica m\u00e9s just i que es posen al costat dels que m\u00e9s ho necessiten. No sempre s\u00f3n entesos per tothom, ni tenim l\u2019obligaci\u00f3 de compartir al cent per cent les seves postures. Per\u00f2 s\u00ed que cal tenir-los respecte i entendre que tothom t\u00e9 el dret de poder-se equivocar en un moment donat. Fa poc que deia el bisbe Pere: “El meu somni al jubilar-me era anar a l’\u00c0frica, per estar en oraci\u00f3 i solidaritat amb els germans d’aquell continent marginat. La salut, no obstant aix\u00f2, ja no secunda el meu somni i no vull donar feina a ning\u00fa. A Europa ja no hi tornar\u00e9. Em quedo al Tercer M\u00f3n”. <\/em><\/p>\n

Doncs que sigui encara per molt temps!<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa molts anys ja que vaig veure una pel\u00b7l\u00edcula italiana que em va agradar molt, per\u00f2 que no recordava massa ni qui era el director. Gr\u00e0cies a internet he pogut saber que es titulava Maccheroni i que el director era Ettore Scola. Es tracta de la hist\u00f2ria de dos antics amics que es retroben despr\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5413],"tags":[3762],"class_list":["post-5804","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pere-casaldaliga-esglesia-religio","tag-pere-casaldaliga"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1vC","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5804","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5804"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5804\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5806,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5804\/revisions\/5806"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}