![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.pryconsa.es\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mudanzas-precio.jpg?resize=389%2C219\")
<\/p>\nSobreviure despr\u00e9s d\u2019un terratr\u00e8mol, d\u2019un naufragi, d\u2019un accident d\u2019aviaci\u00f3 o d\u2019una circumst\u00e0ncia d\u2019aquelles que podr\u00edem anomenar de gran calibre sembla que ja sigui considerat un m\u00e8rit per si mateix. Aquells que en resulten vius, surten als diaris, a la tele i s\u00f3n\u00a0tractats com herois. En canvi, aquells que han sobreviscut a una mudan\u00e7a\u00a0s\u00f3n tinguts per a no-res; tothom els oblida,\u00a0ning\u00fa els considera com herois i han de passar el mal trago ells sols i sense el m\u00ednim reconeixement. En fi, que \u00e9s una monumental injust\u00edcia i s\u2019hauria de reivindicar que aquests an\u00f2nims herois tamb\u00e9 sortissin als diaris encara que nom\u00e9s fos per un dia.<\/p>\n
Escric aix\u00f2 despr\u00e9s d\u2019haver quasi sobreviscut a una mudan\u00e7a. I dic quasi <\/em>perqu\u00e8 encara no totes les coses s\u00f3n al seu lloc i amb un m\u00ednim d\u2019ordre per poder moure\u2019m per casa sense prendre mal. Encara ens passa que busquem durant hores all\u00f2 que necessitem i no hi ha forma de trobar i et surt a cada moment all\u00f2 que no necessites per ares. De totes maneres, per\u00f2, sembla que ja li tenim el peu al coll i la cosa s\u2019acosta a la recta final. Ja n\u2019havia sentit a parlar a m\u00e9s d\u2019un del que \u00e9s una mudan\u00e7a, per\u00f2 no li havia donat import\u00e0ncia fins que no m\u2019ha tocat a mi. Ja feia dies que ensumava la tempesta a mida que s\u2019acostava el dia i el nombre de caixes anava creixent en proporci\u00f3 directa amb l\u2019estr\u00e8s. \u00a0Per\u00f2 el punt m\u00e9s alt va arribar el passat dilluns dia 4 -el dia D-, amb els nivells m\u00e0xims d\u2019ansietat, nervis i la hipertensi\u00f3 pels n\u00favols. I, per acabar-ho d\u2019adobar, vam agafar els dies m\u00e9s calorosos del que portem d\u2019estiu\u2026 Tant la meva dona com jo vam passar un parell de nits\u00a0dormint for\u00e7a malament\u00a0i ella fins i tot va haver d\u2019anar al\u00a0seu metge de cap\u00e7alera, que li va receptar pastilles de paci\u00e8ncia, molta calma\u00a0i li va regalar una frase\u00a0\u2013que jo no havia sentit mai-i\u00a0que trobo que \u00e9s antol\u00f2gica i que hem anat repetint com una esp\u00e8cie de mantra <\/em>durant aquests inquiets i inquietants dies: \u201cUna mudan\u00e7a \u00e9s com un incendi i tres mudances un infern\u201d. <\/strong><\/em>Despr\u00e9s he descobert que una cosa semblant tamb\u00e9 la va dir Benjamin Franklin\u2026 El cas \u00e9s que, segons alguns estudis, les mudances s\u00f3n la tercera situaci\u00f3 que m\u00e9s estr\u00e8s causa a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. just per darrere dels acomiadaments i la p\u00e8rdua d\u2019un \u00e9sser estimat. Qui ho havia de dir!<\/p>\n Fer una mudan\u00e7a comporta trencar amb una forma de viure, amb uns h\u00e0bits, amb unes relacions socials\u00a0i uns espais familiars habituals que provoquen inestabilitat emocional a tots els membres de la fam\u00edlia i que, per desgr\u00e0cia, no nom\u00e9s sembla que aquesta inestabilitat se sumi, sin\u00f3 que sembla que es multipliqui en proporci\u00f3 geom\u00e8trica i es desfermi per totes bandes. Confesso que a mi m\u2019ha deixat esgotat f\u00edsicament, mentalment i emocional, tot i que he mirat de prendre-m\u2019ho amb la m\u00e0xima calma i\u00a0de manera positiva, sabent que junt amb algunes p\u00e8rdues tamb\u00e9 obtindr\u00e9 altres guanys que no he de menystenir. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, sempre queden interrogants que van donant voltes al cap i no deixen dormir b\u00e9. Hom ha de pensar que una mudan\u00e7a, com qualsevol canvi a la vida, \u00e9s un creixement i una evoluci\u00f3, tot i que a certa edat sempre ens costa m\u00e9s i ens tornem menys flexibles i menys resilients. A mida que ens fem grans generalment ens costa m\u00e9s canviar d\u2019h\u00e0bits i trencar amb el model de vida en el que ens hem anat instal\u00b7lant de mica en mica.<\/p>\n I per acabar la pregunta transcendental: Com \u00e9s que quan fem un trasllat sempre se\u2019ns trenca aquella pe\u00e7a que m\u00e9s estimem\u00a0i, en canvi, all\u00f2 que no ens agrada gens i que no sabem per quins set sous no hem gosat llen\u00e7ar mai de la vida no es trenca mai i , per tant, seguir\u00e0 acompanyant-nos \u2018in saecula saeculorum\u2019?.<\/em><\/strong> Si alg\u00fa t\u00e9 la resposta, agrairia que me la fes arribar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sobreviure despr\u00e9s d\u2019un terratr\u00e8mol, d\u2019un naufragi, d\u2019un accident d\u2019aviaci\u00f3 o d\u2019una circumst\u00e0ncia d\u2019aquelles que podr\u00edem anomenar de gran calibre sembla que ja sigui considerat un m\u00e8rit per si mateix. Aquells que en resulten vius, surten als diaris, a la tele i s\u00f3n\u00a0tractats com herois. En canvi, aquells que han sobreviscut a una mudan\u00e7a\u00a0s\u00f3n tinguts per […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-5757","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1uR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5757"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5760,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757\/revisions\/5760"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}