![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/enzuazua.net\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/%C3%81rbol-raices.jpg?resize=620%2C390\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquesta setmana acabem les classes de llengua que des de fa ja una colla d\u2019anys un grup de voluntaris fem a grups d\u2019immigrants. Darrerament la majoria d\u2019alumnes que m\u2019han tocat\u00a0procedeixen dels pa\u00efsos del Magrib (que parlen diverses lleng\u00fces i dialectes d\u2019origen \u00e0rab) i subsaharians (amb predomini del franc\u00e8s i angl\u00e8s). Aquest any m\u2019ha tocat un grup en qu\u00e8 la majoria no coneixien gens\u00a0\u2013o molt poc- ni el catal\u00e0 ni el castell\u00e0. Alguns d\u2019ells analfabets s\u00f3n\u00a0totals. Les dificultats que sorgeixen per comunicar-nos ja us podeu imaginar que s\u00f3n grans. Per\u00f2 anem fent el que podem i el cas \u00e9s que d\u2019una manera o altra la comunicaci\u00f3 sorgeix. No cal dir que un dels mitjans al que m\u00e9s hem de rec\u00f3rrer \u00e9s\u00a0a dibuixos o fotos i el que primer treballem \u00e9s el vocabulari b\u00e0sic. Fa ben pocs dies que, tot parlant d\u2019arbres i fruites, va sortir la paraula arrel<\/em><\/strong> i, \u00e9s clar, vaig haver de fer el corresponent dibuix d\u2019un arbre que de seguida va donar-los la idea exacta del que \u00e9s una rel, un tronc o unes fulles.<\/p>\n I el fet de parlar de les arrels m\u2019ha fet pensar en el que aquests dies estic vivint. A casa nostra estem en ple proc\u00e9s de mudan\u00e7a de casa i de poble. Despr\u00e9s de 30 anys de viure a Mollerussa\u00a0\u2013on hi vaig tenir la feina fins que em vaig jubilar- ens en tornem a Castellnou de Seana, el meu poble natal. Despr\u00e9s d\u2019haver recorregut \u201cla ceca, la meca i les valls d\u2019Andorra\u201d<\/em>, per dir-ho d\u2019alguna manera, torno a les arrels i es fa pal\u00e8s que aquella dita \u201cRODA EL M\u00d3N I TORNA AL BORN\u201d<\/strong> no ha perdut actualitat. \u00c9s bo que tinguem inquietuds per veure m\u00f3n i con\u00e8ixer coses noves; \u00e9s bo sortir de l\u2019ou, experimentar coses noves, caminar\u00a0per nous camins,\u00a0per\u00f2 en molts cassos \u00e9s fa cert all\u00f2 de que finalment acabem tornant a casa, amb els nostres i amb all\u00f2 que coneixem i reconeixem. Tamb\u00e9 hi ha aquella altra dita popular amb significat semblant que fa: \u201cRodar\u00e0s, rodar\u00e0s i a casa te\u2019n tornar\u00e0s\u201d<\/i>. I \u00e9s que hi ha unes rels primig\u00e8nies que mai cabem d\u2019abandonar del tot\u2026<\/p>\n Per\u00f2 voldria anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 i dir que, tot i havent-hi aquestes\u00a0arrels que podr\u00edem dir-ne\u00a0f\u00edsiques (poble, casa, fam\u00edlia, amics d\u2019inf\u00e0ncia\u2026), tamb\u00e9 n\u2019hi ha unes altres d\u2019espirituals que anem fent al llarg de la vida per all\u00e0 on passem. Unes i altres ens alimenten i ens han perm\u00e8s ser el que som. Hi han molts tipus d\u2019arrels, per\u00f2 en definitiva, entenem com arrel aquella part oculta d’alguna cosa, de la qual procedeix la part visible. Les arrels s\u00f3n el que et subjecten i et lliguen a la terra, a les persones. I, si volem ser sincers, hem de recon\u00e8ixer que no nom\u00e9s a una terra en concret sin\u00f3 a moltes. A totes aquelles persones i coses que t\u2019han donat la vida, t\u2019han\u00a0 format i educat. Les arrels d’una persona s\u00f3n aquestes subjeccions a la vida que t\u2019han fet i et fan feli\u00e7 que t\u2019empenyen a seguir endavant, a viure la vida com mereix ser viscuda. La fam\u00edlia, el poble, la casa pairal, tot all\u00f2 que quan \u00e9rem infants ens va marcat tant, s\u00f3n unes arrels poderoses, certament, que ens acompanyen durant tota la vida. S\u00f3n arrels inoblidables i que queden dins nostre encara que el paisatge hagi canviat amb el temps.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 aquelles altres arrels que vam anar fent aqu\u00ed i all\u00e0.\u00a0 Les d\u2019aquelles persones que ens van sostenir en un moment de des\u00e0nim; aquelles que ens van animar, les que ens van enriquir ensenyant-nos coses noves o obrint-nos nous horitzons; aquelles que ens van fer somriure o ens van deixar reposar el cap entre els seus bra\u00e7os; les arrels que vam plantar en aquell paisatge, en aquell riu o en aquell bosc\u00a0que ens va meravellar en un moment determinat; aquelles arrels que ens vam regalar la gasolina necess\u00e0ria per posar al nostre motor per seguir caminant\u00a0\u2013i ensopegant- per la vida; aquelles que ens han perm\u00e8s arribar fins on som amb una certa il\u00b7lusi\u00f3 i ens han perm\u00e8s ser l\u2019arbre que som amb els fruits m\u00e9s o menys abundants que h\u00e0gim pogut donar.<\/p>\n Per aix\u00f2 cal ser sempre molt agra\u00efts a totes les arrels per m\u00e9s que estiguin amagades, hagin restat an\u00f2nimes o no es vegin. Les arrels sempre acostumen a ser molt discretes tot i sabent que la funci\u00f3 que fan \u00e9s fonamental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquesta setmana acabem les classes de llengua que des de fa ja una colla d\u2019anys un grup de voluntaris fem a grups d\u2019immigrants. Darrerament la majoria d\u2019alumnes que m\u2019han tocat\u00a0procedeixen dels pa\u00efsos del Magrib (que parlen diverses lleng\u00fces i dialectes d\u2019origen \u00e0rab) i subsaharians (amb predomini del franc\u00e8s i angl\u00e8s). Aquest any m\u2019ha tocat un […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[],"class_list":["post-5734","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1uu","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5734","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5734"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5734\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5735,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5734\/revisions\/5735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}