{"id":5718,"date":"2016-05-18T11:30:29","date_gmt":"2016-05-18T10:30:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5718"},"modified":"2016-05-18T11:30:29","modified_gmt":"2016-05-18T10:30:29","slug":"xirinacs-a-contracorrent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/05\/18\/xirinacs-a-contracorrent\/","title":{"rendered":"Xirinacs, a contracorrent"},"content":{"rendered":"

\"\"Ahir TV3 va estrenar en el seu programa \u201cSense ficci\u00f3\u201del documental “Xirinacs, a contracorrent\u201d. <\/strong><\/em>El vaig mirar amb inter\u00e8s perqu\u00e8 Xirinacs va ser una figura que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 ja des de ben jove i perqu\u00e8 considero\u00a0que Catalunya no hauria d\u2019oblidar alguna de les seves lli\u00e7ons en uns moments en que la \u00e8tica i la dignitat pol\u00edtica sembla que s\u2019han fos per art de m\u00e0gia. A Xirinacs se li podran discutir moltes coses i se li podran retreure molts errors, per\u00f2 va ser una persona que ens va donar una lli\u00e7\u00f3 de dignitat admirable tant en la seva vida com sobretot\u00a0i de forma especial\u00a0amb la seva l\u00facida i peculiar mort.<\/p>\n

El documental\u00a0 (que es pot recuperar clicant AQU\u00cd<\/a>)\u00a0fa una evoluci\u00f3 cronol\u00f2gica de la vida de Xirinacs, destacant tots els episodis de la lluita contra el poder en el context en qu\u00e8 succe\u00efren. Recorda la seva traject\u00f2ria i aprofundeix en les motivacions d\u2019aquest excapell\u00e0 que va acabar passant per la pres\u00f3, que va acabar fent vagues de fam i enfrontant-se al poder. I alhora tamb\u00e9 parla del seu entorn, dels seus amics, dels qui el van seguir i dels qui el van oblidar i menysprear i per qu\u00e8.<\/p>\n

Xirinacs, a contracorrent <\/em><\/strong>ressegueix la vida de Llu\u00eds Maria Xirinacs<\/strong> a trav\u00e9s de les aportacions de diversos entrevistats entre els quals hi ha les seves germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs, l’economista Arcadi Oliveres, l’escriptor Llu\u00eds Busquets, els activistes pol\u00edtics Jaume Asens i David Fern\u00e1ndez i figures hist\u00f2riques del catalanisme com Miquel Sellar\u00e8s i Jordi Carbonell.<\/p>\n

Xirinacs va ser candidat tres anys consecutius al Premi Nobel de la Pau, va fer diverses vagues de fam i es va passar m\u00e9s de sis-cents cinquanta dies davant la pres\u00f3 Model de Barcelona demanant l’amnistia. Per\u00f2 tamb\u00e9 va ser un home pol\u00e8mic: l’any 2002 es va declarar \u201cAmic d’ETA\u201d i va fracassar en l’intent de crear un partit pol\u00edtic, que no va obtenir representaci\u00f3 parlament\u00e0ria. A m\u00e9s de l’acci\u00f3 pol\u00edtica, tamb\u00e9 va elaborar un model filos\u00f2fic que encara avui es desenvolupa i va treballar en un sistema econ\u00f2mic alternatiu al capitalisme i el comunisme. Acusat d’il\u00b7luminat o boig per alguns, per a d’altres es tracta d’un referent de la no viol\u00e8ncia i la pau.<\/p>\n

El documental acaba amb unes declaracions molt aclaridores del seu metge de cap\u00e7alera\u00a0i que jo\u00a0\u2013ni potser la majoria de gent-\u00a0desconeixia. Resulta que fou el seu metge qui l\u2019acompany\u00e0 el 6 d’agost de 2007, dia del seu 75\u00e8 aniversari,\u00a0al paratge de Can Pegot, al terme municipal d’Ogassa, sota la muntanya de Sant Aman\u00e7. Xirinacs li va demanar. Aquell lloc va ser escollit per ell per a ser el seu punt Omega. Va ser l\u201911 d’agost que\u00a0van trobar el seu cad\u00e0ver en aquest bosc del Ripoll\u00e8s, on va voler passar els seus \u00faltims dies amb “la meva soledat i el meu silenci”. Aquesta voluntat, la declarava un escrit que deix\u00e0 al seu despatx, en el qual recordava tamb\u00e9 haver viscut 75 anys en uns Pa\u00efsos Catalans ocupats i recriminava als l\u00edders pol\u00edtics catalans llur “covardia” en mat\u00e8ria de nacionalisme. Encara que alguns mitjans van donar per fet que s’havia su\u00efcidat, l’aut\u00f2psia revel\u00e0 que Xirinacs s’havia deixat morir per inanici\u00f3, en un acte de sobirania pr\u00f2pia.<\/p>\n

Fou justament aquest acabament del programa\u00a0el que a mi em va fer pensar en un interessant llibre de Hans\u00a0K\u00fcng<\/strong>, un text breu de l’any 2014 amb el que als seus 86 anys, afectat per un Parkinson progressiu, va voler coronar la seva vida i la seva obra. El t\u00edtol “Mort feli\u00e7”<\/strong>constitueix molt m\u00e9s que un simple testament vital i vol ser tot un programa de vida. Jo no he llegit el llibre, per\u00f2 s\u00ed que vaig llegir i guardar un bonic text de Jos\u00e9 Arregi <\/strong>on el comentava.<\/p>\n

K\u00fcng diu que triar la forma i el moment de morir no \u00e9s cap contradicci\u00f3 sin\u00f3 que \u00e9s simplement la realitzaci\u00f3 de la\u00a0paradoxa de la vida:\u00a0nom\u00e9s es pot ser feli\u00e7 donant-se<\/strong>. I \u00e9s tamb\u00e9 la paradoxa de la mort que es fa donaci\u00f3 i es torna decisi\u00f3, expressi\u00f3, culminaci\u00f3 de la vida<\/strong>. La mort pot ser feli\u00e7, ja que la vida que es d\u00f3na no mor<\/strong><\/em>. I per a\u00a0H. K\u00fcng aix\u00f2 no \u00e9s cap joc de paraules buit, sin\u00f3 que \u00e9s l’horitz\u00f3 que il\u00b7lumina la seva vida sencera inclosa la mort. Sap del que parla, doncs a aix\u00f2 ha consagrat els seus inesgotables energies f\u00edsiques, emocionals, intel\u00b7lectuals, espirituals.<\/p>\n

Mort feli\u00e7 o eutan\u00e0sia<\/strong> significa morir sense tristesa i sense dolor, o amb el m\u00ednim de tristesa i de dolor inevitable. Morir en plena consci\u00e8ncia. Acomiadar serenament dels \u00e9ssers estimats. Assumir sense angoixa la pena de la separaci\u00f3; a la pena hi ha consol, en l’angoixa no; la pena no impedeix la felicitat, l’angoixa s\u00ed.<\/p>\n

Morir en profund assentiment a tota la vida<\/strong>, acceptant-ho tot, dient s\u00ed a tot, tamb\u00e9 a les ferides sofertes i, el que \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil, a les ferides infligides: no he estat perfecte, ho sento, per\u00f2 a aix\u00f2 he arribat, i aix\u00ed est\u00e0 b\u00e9; m’agradaria que moltes coses haguessin estat millors, per\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 com est\u00e0; dic s\u00ed a tot, sense justificar res. Dir: “La meva obra est\u00e0 acabada: aqu\u00ed us la deixo”. I no cal que sigui una “gran obra”, com la de Hans K\u00fcng, ni ning\u00fa pot mesurar la grandesa de l’obra per la grand\u00e0ria o el nombre o la qualitat dels llibres escrits, ni per l’\u00e8xit aconseguit, o l’influx exercit. Coronar la vida humilment. Morir en pau.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, com a creient, pensador i humanista, afirma K\u00fcng: en el moment en que la meva vida ja no posseeix per a mi qualitat humana suficient, puc i he de triar aquesta “mort feli\u00e7”, digna, bella, bona<\/strong>. Mort germana, no enemiga. Hi ha un temps per viure i un temps per morir. I jo puc, he de decidir-ho responsablement. “L’\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 el dret a morir quan no t\u00e9 cap esperan\u00e7a de seguir portant el que segons la seva opini\u00f3 \u00e9s una exist\u00e8ncia humana”. Refusar, perllongar indefinidament la vida temporal forma part de l’art de viure i de la fe en la vida eterna. Ja s’havia pronunciat en el mateix sentit fa 20 anys, el 1995, en un altre llibre (Morir dignament, Trotta 1997) escrit en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu amic i col\u00b7lega Walter Jens.<\/p>\n

Assistim a un canvi radical de paradigma. La legislaci\u00f3 social dels diversos pa\u00efsos -amb comptades excepcions com Holanda o Su\u00efssa- pateix encara un gran retard respecte de l’opini\u00f3 social. I el retard \u00e9s m\u00e9s gran en el cas de la jerarquia eclesial. Sostenir, com sost\u00e9, que nom\u00e9s \u00e9s l\u00edcita l\u2019ajuda passiva” (desconnectar un aparell d’alimentaci\u00f3 o de respiraci\u00f3, per exemple) no deixa de ser una ficci\u00f3. \u00bfHi ha tanta difer\u00e8ncia entre desconnectar un aparell i proporcionar una dosi major de morfina que em portar\u00e0 a la mort o al descans final? La jerarquia eclesi\u00e0stica corre el risc de tornar a equivocar-se, com es va equivocar a prop\u00f2sit dels m\u00e8todes de contracepci\u00f3 o de fecundaci\u00f3 anomenats “artificials”.<\/p>\n

Triar la mort de manera humana \u00e9s la forma final de triar la vida de manera humana<\/strong>. I la humanitat no est\u00e0 definida ni dictada per una divinitat exterior ni representada per cap religi\u00f3. El creient hauria de poder tenir una mort feli\u00e7 com a definitiva donaci\u00f3 confiada de si a la Realitat primera i \u00faltima, com a tr\u00e0nsit a la Realitat profunda, a la Realitat Fontal, a la Vida sense origen ni fi.<\/p>\n

Dir que no podem triar la mort perqu\u00e8 no som amos de la vida \u00e9s una m\u00e0xima tramposa. <\/strong>No som amos de la vida ni de la mort, per\u00f2 som responsables de la vida i, per tant, tamb\u00e9 de la mort, i aqu\u00ed no \u00e9s decisiva la distinci\u00f3 entre creient i no creient. No nom\u00e9s podem, sin\u00f3 que hem de triar responsablement -dic responsablement- quan i com morir, sense altre l\u00edmit que el nostre benestar i el benestar com\u00fa, comen\u00e7ant pel de les persones m\u00e9s properes. I els metges i les persones m\u00e9s properes haurien de poder\u00a0 atendre la demanda de qui lliurement els demana -o de qui lliurement hagu\u00e9s deixat expressada aquesta demanda-un ajut per a ben morir.<\/p>\n

\u00c9s una exig\u00e8ncia de la cura de la vida, i no hi ha un altre mandat div\u00ed ni una altra divinitat que la Vida, la cura d\u2019aquesta vida, la Bondat i el Bon Viure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir TV3 va estrenar en el seu programa \u201cSense ficci\u00f3\u201del documental “Xirinacs, a contracorrent\u201d. El vaig mirar amb inter\u00e8s perqu\u00e8 Xirinacs va ser una figura que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 ja des de ben jove i perqu\u00e8 considero\u00a0que Catalunya no hauria d\u2019oblidar alguna de les seves lli\u00e7ons en uns moments en que la \u00e8tica i […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[17154,2941],"tags":[17154,31912],"class_list":["post-5718","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lluis-m-xirinacs","category-vida-i-mort","tag-lluis-m-xirinacs","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ue","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5718"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5718\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5719,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5718\/revisions\/5719"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}