{"id":5712,"date":"2016-05-12T09:05:34","date_gmt":"2016-05-12T08:05:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5712"},"modified":"2016-05-12T09:05:34","modified_gmt":"2016-05-12T08:05:34","slug":"com-a-casa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/05\/12\/com-a-casa\/","title":{"rendered":"Com a casa"},"content":{"rendered":"

\"\"El darrer apunt que vaig fer al blog acabava dient que el remei per sentir-se com a casa en qualsevol lloc \u00e9s no fer-se la pregunta de si algun dia tornar\u00e9 a tenir la sensaci\u00f3 completa d\u2019una llar, sin\u00f3 que \u00e9s simplement preguntar-se com puc sentir-me a casa en el lloc en el que estic en aquest moment i amb aquelles experi\u00e8ncies que em toqui viure. Per dir-ho d\u2019una altra manera: per poder sentir-se com a casa no es pot tenir el cap en un lloc i els peus en un altre.<\/p>\n

Crec que val la pena seguir amb el tema de qu\u00e8 deu voler dir aix\u00f2 de\u00a0\u201csentir-se com a casa\u201d<\/em> i aprofundir-lo una mica. Sentir-se com a casa significa trobar un lloc que em sigui familiar, on m\u2019hi trobo segur, aquell lloc que m\u2019acull com el ventre de la mare i on hi trobo la calma i l\u2019equilibri suficients per a viure i trobar aquella identitat personal a la que tots aspirem. No sempre \u00e9s f\u00e0cil aconseguir-ho quan som lluny de casa perqu\u00e8 la dist\u00e0ncia ens fa idealitzar tot aquell m\u00f3n que hem deixat i les situacions i entorns nous no sempre s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019entomar i ens poden produir f\u00e0cilment ansietat, pors de tota mena, nost\u00e0lgia i tristesa.<\/p>\n

Tots nosaltres hem apr\u00e8s des de petits una s\u00e8rie de pautes culturals que ens afai\u00e7onen d\u2019una determinada manera; costums, menjars, relacions, clima\u2026 Quan ens falta aix\u00f2 ens podem arribar a sentir com desarmats, despullats i indefensos; ens pot fer sentir que som en\u00a0un lloc que no ens pertany i al que tampoc nosaltres li pertanyem. Ens podem sentir com si ens trob\u00e9ssim penjats d\u2019un fil i que aquest fil es pot trencar en qualsevol moment. Ens pot crear molta inseguretat i estranyesa el fet d\u2019enfrontar-nos\u00a0 amb tota la ambig\u00fcitat que ens proporciona aquell entorn nou. Totes les cultures proporcionen una s\u00e8rie de claus culturals i pautes conegudes de forma inconscient que fa que ens donin sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a. Quan arribem a un altre pa\u00eds cal fer l\u2019esfor\u00e7 de captar-les, d\u2019aprendre-les i fer-les nostres si no ens volem sentir eternament forasters. I el mateix pot passar quan tornem al nostre pa\u00eds despr\u00e9s de molt temps de ser fora perqu\u00e8 moltes d\u2019aquelles pautes que ens eren familiars i conegudes potser han canviat durant els anys d\u2019abs\u00e8ncia.<\/p>\n

Tota experi\u00e8ncia nova ens pot fer q\u00fcestionar aquells\u00a0valors propis que fins llavors viv\u00edem amb una normalitat absoluta i que mai ens hav\u00edem parat a repensar. Una nova cultura, un nou pa\u00eds i unes noves formes de fer i de relacionar-se ens poden fer sentir inestabilitat emocional perqu\u00e8 posen en q\u00fcesti\u00f3 els nostre valors i les nostres creences m\u00e9s prim\u00e0ries. I tota aquesta moguda emocional els experts ens expliquen que es produeix en diverses fases o etapes: de l\u2019euf\u00f2ria inicial que sentim davant de qualsevol novetat es passa al rebuig perqu\u00e8 comences a comparar situacions.\u00a0Llavors \u00e9s quan comencen a sortir alguns problemes que no sabem com resoldre.\u00a0D\u2019aqu\u00ed es passa a aquella situaci\u00f3 de comen\u00e7ar a trobar en falta la pr\u00f2pia casa i comences a veure els defectes del nou lloc. Arribes en aquell moment en qu\u00e8 et planteges si t\u2019hi quedes o te\u2019n vas; si et capa\u00e7 de fer l\u2019ajustament necessari o si et sents incapa\u00e7 de poder-t\u2019hi aclimatar. Si t\u2019hi sents capa\u00e7, arriba llavors el moment de l\u2019adaptaci\u00f3 lenta i el moment de la incorporaci\u00f3 de tot aquell m\u00f3n nou que et vas fent teu. \u00c9s el que s\u2019anomena biculturalitat. Hi ha gent que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019arribar a aquest punt i ha gent que no n\u2019\u00e9s mai capa\u00e7. Gent que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019entendre altres cultures i gens que no arriba a entendre mai res. Gent que \u00e9s capa\u00e7 de viure feli\u00e7 en un altre entorn i gent que no i que sempre viur\u00e0 amargat, fins i tot si torna al seu propi pa\u00eds perqu\u00e8 sent all\u00f2 d\u2019aquella can\u00e7\u00f3 que diu: \u201cno soy de aqu\u00ed ni soy de all\u00e1\u201d. <\/em>Pot arribar a sentir que no \u00e9s d\u2019enlloc, una de les sensacions m\u00e9s dures que hom pot sentir perqu\u00e8 tots necessitem tenir arrels i sentir que en tenim.<\/p>\n

I acabar\u00e9 amb unes bones recomanacions que ens caldria tenir en compte quan marxem de casa per un temps per viure en un altre pa\u00eds. Aquestes\u00a0s\u00f3n: intentar con\u00e8ixer el nou lloc i intentar submergir-se en la nova cultura (\u00e9s essencial con\u00e8ixer-ne la llengua); mirar de ser justos i equilibrats i no veure nom\u00e9s les coses dolentes perqu\u00e8 segur que, junt amb les dolentes, tamb\u00e9 en t\u00e9 un munt de bones. I finalment, fer l\u2019esfor\u00e7 d\u2019 incorporar tot all\u00f2 de bo que\u00a0ens proporciona la nova situaci\u00f3. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem trobar sentir-nos com a casa all\u00e0 on sigui i amb les condicions que sigui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El darrer apunt que vaig fer al blog acabava dient que el remei per sentir-se com a casa en qualsevol lloc \u00e9s no fer-se la pregunta de si algun dia tornar\u00e9 a tenir la sensaci\u00f3 completa d\u2019una llar, sin\u00f3 que \u00e9s simplement preguntar-se com puc sentir-me a casa en el lloc en el que estic […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1960,2792],"tags":[31881,31905],"class_list":["post-5712","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-emigracio","category-psicologia","tag-emigracio","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1u8","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5712","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5712"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5712\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5714,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5712\/revisions\/5714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5712"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5712"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5712"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}