![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.elcolumnero.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/llegando-a-casa-700x394.jpg?resize=621%2C350\")
<\/p>\n<\/p>\n
Acabo de deixar a l\u2019autob\u00fas que la dur\u00e0 a l\u2019aeroport una amiga uruguaiana\u00a0 que ha estat uns dies a casa. Ha vingut per a fer el Cam\u00ed de Sant Jaume i, de pas, hem pogut estar uns dies junts. Com \u00e9s natural, hem parlat molt de l\u2019 Uruguai (un pa\u00eds que estimo molt pel fet d\u2019haver-hi viscut una bona colla d\u2019anys), de Catalunya, d\u2019Espanya i hem fet les inevitables comparacions de temps, de llocs, de costums, de formes de viure, etc, etc\u2026 Hem parlat de com de diferents s\u00f3n les formes de vida en els diversos llocs i de quina manera se sent el xoc quan hom baixa d\u2019un avi\u00f3 i comen\u00e7a a veure i escoltar la vida d\u2019un altre lloc.<\/p>\n
\u00e9s clar que tamb\u00e9 \u00e9s cert que anar a un altre pa\u00eds de visita o de turisme no \u00e9s el mateix que haver-hi d\u2019anar a viure per alguna for\u00e7a major (econ\u00f2mica, com a refugi per escapar-se d\u2019alguna dictadura) o per la simple ra\u00f3 de buscar una vida millor. Podr\u00edem dir que no \u00e9s el mateix fer-ho per obligaci\u00f3 que fer-ho per devoci\u00f3. Parlant amb\u00a0l\u2019amiga record\u00e0vem el dur que havia estat per alguns haver hagut de sortir del pa\u00eds corrents i de pressa, sense poder-se emportar res i sense ni tan sols haver-se pogut acomiadar dels parents o amics. I potser una de les coses pitjors: sense saber quan s\u2019hi podr\u00e0 tornar.<\/p>\n
Recordeu aquella can\u00e7\u00f3 de Facundo Cabral<\/strong> que diu: \u201cNo soy de aqu\u00ed…, ni soy de all\u00e1, Marxar d\u2019un lloc sense perspectives clares de quan s\u2019hi podr\u00e0 tornar, establir-se en un altre pa\u00eds per una temporada llarga, haver de viure en una altra cultura\u00a0\u2013a vegades ben diferent de la pr\u00f2pia- i despr\u00e9s tornar al cap dels anys al propi pa\u00eds, crea una situaci\u00f3 personal estranya\u00a0que s\u2019ha estudiat en psicologia i que se n\u2019ha dit \u201cXoc cultural invers\u201d o \u201cS\u00edndrome de l\u2019etern viatge\u201d. <\/em>El cantant cub\u00e0 Carlos Puebla <\/strong>tamb\u00e9 ho va expressar amb la\u00a0 can\u00e7\u00f3 \u201cEste es mi pueblo<\/em>\u201d; una can\u00e7\u00f3 molt bonica i que fa aix\u00ed:<\/p>\n Hoy he vuelto a mi pueblo despu\u00e9s de una ausencia muy larga, Tornar a casa<\/strong> per a quedar-s\u2019hi despr\u00e9s d’una temporada expatriat \u00e9s sentir-se plet\u00f2ric,\u00a0\u00e9s alegria, energia,\u00a0abra\u00e7ades a preu fet, festes continuades de benvinguda i una\u00a0 situaci\u00f3 com la de sentir-se al cel. Normalment, com m\u00e9s llarg hagi estat el temps a fora i com m\u00e9s llarga \u00a0la dist\u00e0ncia, m\u00e9s gran seran aquestes sensacions, per\u00f2 tamb\u00e9 igual de gros ser\u00e0 el cop de realitat que sorprendr\u00e0 a un expatriat retornat. Els experts\u00a0diuen que aquest \u201cxoc cultural invers\u201d\u00a0<\/em>o\u00a0aquest sentiment\u00a0tan especial \u201cno es pot descriure si no s\u2019ha viscut. \u00c9s com una caiguda lliure, com surar sense rumb en unes aig\u00fces tranquil\u00b7les. Et sents fora de lloc “, explica Corey Heller.<\/strong><\/p>\n Comen\u00e7a quan el retornat comprova\u00a0que la vida ha seguit mentre ell no hi era. Era obvi, \u00e9s clar, per\u00f2 no se n\u2019adonava ni l\u2019afectava perqu\u00e8 era lluny. No vivia el canvi de costums i de rutines, el tancament dels bars de sempre o l’aparici\u00f3 de paraules com noces, hipoteca o nad\u00f3 al vocabulari dels teus amics. I ell, que aparentment era a casa seva, on tot seria f\u00e0cil i normal, es troba amb que, desapareguda l’euf\u00f2ria inicial, ha de comen\u00e7ar el proc\u00e9s de readaptaci\u00f3 a una vida, que creia la de sempre, per\u00f2 que resulta ser encara m\u00e9s nova que la que acaba de deixar enrere. Ha de comen\u00e7ar una feina de reconstrucci\u00f3 enorme i que mai havia imaginat amb el risc de no sentir-te mai com a casa si no la fa b\u00e9. “Viure en un altre pa\u00eds et canvia per sempre. Mai ser\u00e0s el mateix i mai veur\u00e0s les coses de la mateixa manera “, diu Heller.<\/p>\n Entre tant desconcert, cerca de lloc i m\u00e9s davallades an\u00edmics de les que t’esperaves, un dia es descobreix pensant amb nost\u00e0lgia en aquella ciutat d’acollida de la que abans tantes ganes tenia de marxar. Troba a faltar la que va ser casa seva\u00a0en els \u00faltims temps, per\u00f2 que mai va arribar a sentir com a tal, de la mateixa manera que ara no sent com a casa seva el lloc on ha tornat. En definitiva, comen\u00e7a a sentir de forma molt intensa all\u00f2 que alguns especialistes n\u2019han dit el s\u00edndrome de l\u2019etern viatger, el d\u2019aquells que un cop van marxar i ara no saben tornar, dels que no saben a quin lloc pertanyen i a quin lloc poden considerar la seva llar.<\/p>\n I la \u00fanica soluci\u00f3, ens diu Heller, \u00e9s posar-hi remei quan hom \u00e9s fora de casa. I el remei \u00e9s “no fer-se la pregunta de si algun dia tornar\u00e9 a tenir la sensaci\u00f3 completa d’una llar. \u00c9s simplement preguntar-se com puc sentir-me a casa en el lloc en el que estic en aquest moment, amb aquestes experi\u00e8ncies, trobant, aix\u00ed, en cada moment la manera de tornar a casa “.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Acabo de deixar a l\u2019autob\u00fas que la dur\u00e0 a l\u2019aeroport una amiga uruguaiana\u00a0 que ha estat uns dies a casa. Ha vingut per a fer el Cam\u00ed de Sant Jaume i, de pas, hem pogut estar uns dies junts. Com \u00e9s natural, hem parlat molt de l\u2019 Uruguai (un pa\u00eds que estimo molt pel fet […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1960,2792],"tags":[31881,31905],"class_list":["post-5708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-emigracio","category-psicologia","tag-emigracio","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1u4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5708"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5711,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708\/revisions\/5711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nno tengo edad, ni porvenir, y ser feliz es mi color de identidad\u201d.<\/em> Expliquen que Facundo Cabral i Jorge Cafrune van haver de sortir de l\u2019Argentina per motius pol\u00edtics i van anar cap a l\u2019Uruguai, el pa\u00eds ve\u00ed i m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019escapar-se. All\u00e0 es guanyaven la vida cantant on podien. Un dia, despr\u00e9s d\u2019una funci\u00f3 on van coincidir tots dos, van sortir a prendre unes copes i tots dos\u00a0portaven dins l tristesa per haver hagut de deixar l’Argentina, sense data fixa per tornar. Temps abans Cafrune li havia demanat a Cabral que li compongu\u00e9s un tema i la promesa mai no s\u2019acabava de complir. Aquella nit Cafrune li va tornar a demanar el tema i\u00a0sembla que fou en aquell moment quan Cabral va agafar la guitarra i va improvisar “No soy de aqu\u00ed, ni soy de all\u00e1”. L’endem\u00e0 Cafrune li hauria demanat la lletra de la can\u00e7\u00f3 a Cabral i aquest no la recordava. Sort n\u2019hi va haver que alg\u00fa havia gravat la can\u00e7\u00f3 en una gravadora casolana i van poder refer el tema a partir d\u2019all\u00e0.<\/p>\n
\ny encontr\u00e9 que ni el pueblo es el mismo ni yo soy igual
\nal que ayer, con pupilas aldeanas, cant\u00f3 su alegr\u00eda
\nen las noches, aquellas transidas de orgullo local.
\nHay tristeza en las calles desiertas y el parque vac\u00edo.
\nHay tristeza en los muelles sin barcos y en el litoral.
\nHay tristeza en las tardes que mueren enfermas de hast\u00edo.
\nHay tristeza en la gente del pueblo, tristeza mortal.
\nPero as\u00ed, con su amarga tristeza, sin sol y sin luna,
\ny con toda la angustia presente de un suelo sin paz.
\nEse pueblo es mi pueblo, el de siempre, el de toda la vida,
\nel que ofrenda su vida y su sangre por la libertad. <\/em><\/p>\n