{"id":5697,"date":"2016-04-25T16:08:46","date_gmt":"2016-04-25T15:08:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5697"},"modified":"2016-04-25T16:08:46","modified_gmt":"2016-04-25T15:08:46","slug":"a-un-camp-darbres-de-pomeres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/04\/25\/a-un-camp-darbres-de-pomeres\/","title":{"rendered":"A un camp d\u2019arbres (de\u00a0pomeres)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h2>\n
\n

No us plany el sol, ni el gla\u00e7 ni la rosada<\/p>\n

que di\u00e0riament us sotmet el seu bany.<\/p>\n

I seguiu drets, est\u00e0tics com est\u00e0tues<\/p>\n

davant temibles escamots de mosquits.<\/p>\n

Estilitzats, alts i prims, per\u00f2 ferms<\/p>\n

com aprenents sardanistes al ras,<\/p>\n

entrella\u00e7ant-vos les mans en renglera,<\/p>\n

uniformats com estudiants brit\u00e0nics.<\/p>\n

Pacients peluts, de cabells model Einstein,<\/p>\n

suporteu b\u00e9 els perruquers diligents<\/p>\n

que usen tisores automatitzades.<\/p>\n

Silueta-plagi dels colls de girafa,<\/p>\n

la vostra nou es multiplica en nous.<\/p>\n

El suposat rostre fantasmag\u00f2ric<\/p>\n

\u00e9s el d\u2019un s\u00e0tir per naturalesa.<\/p>\n

Cos curvilini de branques obertes<\/p>\n

amb ereccions v\u00e0ries i incontrolades,<\/p>\n

desvergonyits ofeneu les roselles<\/p>\n

que resten eternament sufocades.<\/p>\n

No coneixeu m\u00e9s que els marges del camp.<\/p>\n

Ni amb l\u2019ajut de la rosa dels vents<\/p>\n

quan inclineu la testa encabellada<\/p>\n

i doblegueu l\u2019espatlla destrament\uf0be<\/p>\n

heu conquerit el somni vell de caminar<\/p>\n

vers l\u2019horitz\u00f3 que contempleu solemnes,<\/p>\n

impertorbablement.<\/p>\n

Joan Francesc Dalmau i Llagostera<\/strong>, Nom\u00e9s respiren<\/em>, Lleida, Pag\u00e8s, 2000, p. 63.<\/p>\n

JOAN FRANCESC DALMAU<\/a> (Miralcamp, 1968). Poeta i narrador.
\nEls seus inicis art\u00edstics van lligats al m\u00f3n de la can\u00e7\u00f3. De ben petit mostra una clara inclinaci\u00f3 cap a activitats art\u00edstiques. Poesia i can\u00e7\u00f3 s\u00f3n dues formules que li permeten de trobar reflectides les seves idees i viv\u00e8ncies en una forma d\u2019art directa i assequible. De seguida s\u2019adona que s\u00f3n tamb\u00e9 el mitj\u00e0 ideal per satisfer la seva necessitat d\u2019expressar-se.
\nCom a escriptor, l\u2019any 2000 obt\u00e9 el premi Les Tal\u00faries amb el poemari Nom\u00e9s respiren<\/i>. Des d\u2019aleshores, per\u00f2, ha publicat, b\u00e0sicament, narrativa: Per darrere i a les fosques<\/i>(2001), contes d\u2019humor irreverent; una novel\u00b7la polic\u00edaca amb rerefons existencialista Ni viu ni mort<\/i> (Premi Mn. Rom\u00e0 Comamala 2003), i La pell dels altres<\/i>(Premi Ramon Roca Boncompte 2006), entre d\u2019altres.
\nAl 2007 comen\u00e7a a escriure articles per al diari de Lleida La Ma\u00f1ana<\/i> en el que t\u00e9 una secci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 en catal\u00e0 \u201cCartes des de Ferney\u201d. S\u2019ha format tamb\u00e9 en l\u2019escriptura de guions.
\n\u00c9s soci de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l\u2019Associaci\u00f3 de Guionistes de Catalunya (GAC).<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No us plany el sol, ni el gla\u00e7 ni la rosada que di\u00e0riament us sotmet el seu bany. I seguiu drets, est\u00e0tics com est\u00e0tues davant temibles escamots de mosquits. Estilitzats, alts i prims, per\u00f2 ferms com aprenents sardanistes al ras, entrella\u00e7ant-vos les mans en renglera, uniformats com estudiants brit\u00e0nics. Pacients peluts, de cabells model Einstein, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,145],"tags":[31840,31825],"class_list":["post-5697","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-poesia","tag-literatura","tag-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1tT","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5697"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5697\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5698,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5697\/revisions\/5698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}