{"id":5683,"date":"2016-04-07T11:12:58","date_gmt":"2016-04-07T10:12:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5683"},"modified":"2016-04-07T21:59:28","modified_gmt":"2016-04-07T20:59:28","slug":"camins-i-dreceres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/04\/07\/camins-i-dreceres\/","title":{"rendered":"Camins i dreceres"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Acabo de llegir un magistral article de\u00a0PERE CARD\u00daS CARDELLACH<\/strong><\/a>\u00a0sobre el que ens hem posat d\u2019acord en anomenar \u201cproc\u00e9s catal\u00e0\u201d. Trobo que \u00e9s molt encertat el nom que li hem donat a aquest llarg cam\u00ed que estem fent cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya. \u00c9s un proc\u00e9s perqu\u00e8 aquestes coses no es fan de cop, ni surten com bolets si no es fan a base de revolucions i viol\u00e8ncia. I aquest no \u00e9s el nostre cas. No ho ha de ser de cap manera perqu\u00e8 ja hem apr\u00e8s que aquest mai pot ser el cam\u00ed.<\/p>\n

\n
L\u2019article del que us parlo es titula\u00a0\u201cLa via oficial, la via pedra a la sabata i la via berguedana\u201d\u00a0<\/strong>i l\u2019ha publicat avui a\u00a0<\/strong>VilaWeb<\/a><\/strong>.\u00a0Llegiu-lo, si us plau, que trobo que \u00e9s molt l\u00facid i aclaridor. Acaba dient:\u00a0\u201cAix\u00f2 (la independ\u00e8ncia) no es far\u00e0 sense trencar cap plat. Val la pena que el plat es trenqui quan decideixi el b\u00e0ndol catal\u00e0. Tot passa pel moment que alg\u00fa faci creure Espanya. Perqu\u00e8 alg\u00fa faci creure Espanya, cal que Catalunya esdevingui una \u2018q\u00fcesti\u00f3 ineludible\u2019. Val la pena de fer-ho sense crear una situaci\u00f3 m\u00e9s ca\u00f2tica del compte. Per\u00f2 alguns s\u2019hauran d\u2019escabellar. Si no hi estem disposats, \u00e9s que devem pensar que no val la pena. I s\u00ed que val la pena.\u201d<\/em><\/div>\n
<\/div>\n
A alguns llocs s\u2019hi pot anar de diverses maneres, amb mitjans diversos, amb diferents ritmes de marxa, per camins rals o per dreceres intricades. Hi ha un adagi catal\u00e0 que diu. \u201cSi vols fer drecera no deixis la carretera\u201d, que vol dir que val m\u00e9s no deixar el cam\u00ed segur per un altre d\u2019insegur. Per\u00f2 \u00e9s justament aqu\u00ed i ara que ens caldria fer la pregunta de si som al cam\u00ed segur o si m\u00e9s aviat no som en un cul-de-sac. Per tant, cal veure si aquest proc\u00e9s iniciat val la pena acabar-lo o no. Jo estic amb el Pere Card\u00fas i crec que hem d\u2019estar disposats a fer-lo i que val la pena.<\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019hem de fer per autopista, tranquil\u00b7lament, prenent-nos tot el temps del m\u00f3n i fent parades a cada fonda que trobem pel cam\u00ed o m\u00e9s aviat hem de mirar de fer-ne via i, si cal, agafar alguna drecera? Heus aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3, que diria aquell \u2026 L\u2019article del que us parlo planteja diverses solucions i ens ajuda a pensar qu\u00e8 ens cal fer i com. Les dreceres a vegades s\u00f3n perilloses perqu\u00e8, tot i que abreugen el cam\u00ed, poden fer que ens perdem si no les encertem. Les dreceres s\u00f3n perdedores si no coneixem b\u00e9 el terreny que xafem, si no anem ben equipats i si no tenim un bon guia. \u00c9s cert que, si l\u2019encertem, arribarem abans a aquell objectiu desitjat i amb menys esfor\u00e7. Per\u00f2 arriscarem m\u00e9s i potser perdrem bous i esquelles. Per anar per la drecera s\u2019ha de ser molt efica\u00e7, tenir les coses molt clares, fer una gran pinya, tenir una gran majoria, anar tots a l\u2019una i treure\u2019ns\u00a0 tots els dubtes del damunt. I aix\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil, com podem comprovar ara mateix, perqu\u00e8 el nostre proc\u00e9s \u00e9s molt particular. Com que l\u2019estem creant i mai ning\u00fa l’ha fet, \u00e9s possible que anem tots una mica a les palpentes. No trobarem gaire ajuda de ning\u00fa fins que no hi estiguem ben embarcats i les coses es vagin complicant (i no nom\u00e9s per nosaltres, sin\u00f3 que inevitablement les coses es complicaran per tots, espanyols i europeus inclusos). El proc\u00e9s ha d\u2019arribar a ser una \u201cq\u00fcesti\u00f3 ineludible\u201d per a tots i s\u2019haur\u00e0 d\u2019arribar a un punt en que tots es vegin obligats a seure per parlar i solucionar la q\u00fcesti\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Justament aquest dies s\u2019ha anunciat que cinquanta-cinc anys despr\u00e9s d\u2019haver escrit\u00a0Manuel de Pedrolo<\/strong>\u00a0“ACTE DE VIOL\u00c8NCIA”<\/strong>, el 1961, i quaranta-un despr\u00e9s que fou publicada (Edicions 62, 1975), l\u2019editorial de Carcaixent (Ribera Alta),\u00a0Sembra Llibres<\/strong>, reedita la novel\u00b7la de Pedrolo. Caldria llegir-la (o rellegir-la) perqu\u00e8 all\u00e0 es parla\u00a0d\u2019insubmissi\u00f3 i de desobedi\u00e8ncia<\/strong>, situacions que d\u2019una manera o altra ens tocar\u00e0 viure. Caldr\u00e0 trencar algun plat \u2013o molts- i caldr\u00e0 fer-ho encara que ens s\u00e0piga greu perqu\u00e8 la vaixella potser era aquella que ens van regalar quan ens vam casar i feia molts anys que ens acompanyava i li ten\u00edem molt d\u2019afecte.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Acabo de llegir un magistral article de\u00a0PERE CARD\u00daS CARDELLACH\u00a0sobre el que ens hem posat d\u2019acord en anomenar \u201cproc\u00e9s catal\u00e0\u201d. Trobo que \u00e9s molt encertat el nom que li hem donat a aquest llarg cam\u00ed que estem fent cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya. \u00c9s un proc\u00e9s perqu\u00e8 aquestes coses no es fan de cop, ni […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[643],"tags":[31850],"class_list":["post-5683","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-independencia","tag-independencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1tF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5683"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5688,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683\/revisions\/5688"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}