Aquests dies, que per alguns s\u00f3n\u00a0Sants,<\/em> (caldria preguntar-se si la Setmana Santa ho \u00e9s de santa per a la majoria) sempre m\u2019agrada fer \u2013i fer-me-reflexions de caire espiritual. Trobo que s\u00f3n dies molt adequats per reflexionar sobre la nostra fe tots aquells que creiem.<\/p>\n Alguns encara<\/strong><\/em> creiem, tot i que em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que cada dia ni ha m\u00e9s gent que ho fa sortint dels camins oficials i habituals. He sentit dir a molts: jo crec, per\u00f2 crec a la meva manera. I ens podr\u00edem preguntar si encara<\/strong> <\/em>val la pena tenir fe o creure en D\u00e9u, en un m\u00f3n en el que es d\u00f3na molta import\u00e0ncia en el veure, en el tocar, en l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara, en el carpe diem,<\/em> en tot el que sigui material i comprovable, en tot all\u00f2 que es pugui mesurar i pesar. Aqu\u00ed ens caldria recordar l\u2019ap\u00f2stol Tom\u00e0s en aquell passatge de l\u2019Evangeli quan li diuen que han vist el Senyor\u00a0 i ell respon: \u201c\u2026 Doncs jo \u201csi no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la ma dins el costat, jo no creur\u00e9 pas,\u201d<\/em> aquest sant ap\u00f2stol, Tom\u00e0s, podria ser molt b\u00e9 patr\u00f3 de molts que diuen avui mateix amb ell: \u201csi no ho veig, no ho crec\u201d (Joan 20, 19-31).<\/p>\n La foto que acompanya aquest text ens diu que, davant certes coses, l\u2019actitud potser hauria de ser exactament la contr\u00e0ria. \u201cAlgunes coses han de ser cregudes per a ser vistes\u201d.<\/strong> Hi han coses que no es veuen ni es toquen. La frase no \u00e9s res m\u00e9s que una invitaci\u00f3 a canviar la nostra actitud davant certes realitats i que no sempre el m\u00e9s raonable \u00e9s creure nom\u00e9s en tot all\u00f2 que \u00e9s comprovable. Moltes vegades ens hem de refiar de la paraula dels altres, com un nen que es refia del que li diu la mare, o l\u2019alumne es refia del que li explica el mestre. S\u2019ho creuen sense demanar explicacions perqu\u00e8 es refien d\u2019aquella persona i creuen que no els enganyar\u00e0. A tots ens passa que molt sovint ens hem de refiar dels companys o d\u2019algunes persones a qui creiem nom\u00e9s perqu\u00e8 ens mereixen confian\u00e7a. S\u00ed o no? Ens explica l\u2019 Evangeli que al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc i Tom\u00e0s tamb\u00e9 hi era. Estant tancades les portes, Jes\u00fas va arribar, es pos\u00e0 al mig i els digu\u00e9: \u201cPau a vosaltres.\u201d Despr\u00e9s digu\u00e9 a Tom\u00e0s. \u201cPorta el dit aqu\u00ed i mira\u2019m les mans; porta la m\u00e0 i posa-me-la dins el costat. No siguis incr\u00e8dul, siguis creient.\u201d Tom\u00e0s li va respondre: \u201cSenyor meu i D\u00e9u meu!\u201d Jes\u00fas li diu: \u201cPerqu\u00e8 m\u2019has vist has cregut? Feli\u00e7os els qui creuran sense haver vist!\u201d.<\/p>\n Creure sense haver vist. No sempre \u00e9s f\u00e0cil. Alguns diuen que ells no rebutgen D\u00e9u per\u00f2 que se n\u2019han anant allunyant sense saber ben b\u00e9 per quins motius i sense plantejar-s\u2019ho\u00a0 gaire a fons. El que els passa \u00e9s que no encerten qu\u00e8 han de creure i tampoc veuen molt clar per a qu\u00e8 et pot servir la fe. Per qu\u00e8 no comencem per fer-nos algunes preguntes?<\/p>\n Potser la primera pregunta que sorgeix en el nostre interior \u00e9s la m\u00e9s senzilla i, a la vegada, la m\u00e9s complicada: \u00bfPer qu\u00e8 creure? Canvia alguna cosa la vida el fet de creure o no creure? Serveix la fe realment per a alguna cosa? Aquesta pregunta nom\u00e9s \u00e9s possible quan pensem equivocadament que tenir fe \u00e9s creure una s\u00e8rie de coses enormement estranyes que res tenen a veure amb la vida i quan no s\u2019ha viscut mai l\u2019experi\u00e8ncia viva de D\u00e9u.\u00a0 \u00c9s aquella experi\u00e8ncia \u00fanica i profunda de sentir-se acollit per Ell enmig de la solitud i l\u2019aband\u00f3, sentir-se consolat en el dolor i la depressi\u00f3, sentir-se perdonat en el pecat i el pes de la culpabilitat, sentir-se enfortit en la impot\u00e8ncia i caducitat, sentir-se impulsat a viure, estimar i crear vida enmig de la fragilitat.<\/p>\n Per tant, per qu\u00e8 creure? Per viure la vida amb m\u00e9s plenitud. Per situar-ho tot en la seva veritable perspectiva i dimensi\u00f3. Per viure fins i tot els esdeveniments m\u00e9s banals i insignificants amb m\u00e9s profunditat. Per atrevir-te a ser hum\u00e0 fins al final. Per no ofegar el teu desig de vida fins a l\u2019infinit. Per defensar la veritable llibertat sense retre el teu ser a qualsevol \u00eddol esclavitzant. Per romandre obert a tot l\u2019amor, tota la veritat, tota la tendresa que es pot encabir en l\u2019\u00e9sser. Per seguir treballant la teva pr\u00f2pia conversi\u00f3 amb fe. Per no perdre l\u2019esperan\u00e7a en l\u2019home i en la vida. I podr\u00edem seguir i trobar\u00edem tantes respostes personals com creients.<\/p>\n Estic rellegint aquests dies el llibre\u00a0 TESTIMONI D\u2019AMOR. ESGL\u00c9SIA I PA\u00cdS<\/strong>, que \u00e9s un recull de textos de Moss\u00e8n JES\u00daS HUGUET<\/strong>. A la p\u00e0gina 135 hi ha un text titulat Un animal de realitats<\/strong> <\/em>en qu\u00e8 recull un text\u00a0 de Jordi Pujol<\/strong> que deia: \u201cAls vint-i-tres anys jo era un jove de molta fe. Ho veia tot molt clar, amb una claredat gaireb\u00e9 petulant. Ara tamb\u00e9 tinc fe, per\u00f2 es troba embolcallada pel misteri. \u00c9s la fe viscuda des de l\u2019acceptaci\u00f3 que no tot es pot entendre, que la nostra capacitat de comprensi\u00f3 \u00e9s limitada. La mirada no et permet veure m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019horitz\u00f3. Podria ser que en aquest m\u00e9s enll\u00e0 no hi hagu\u00e9s res. per\u00f2 tu saps, o creus que creus, o vols creure, que hi ha alguna cosa sense saber ben b\u00e9 qu\u00e8. Un gran esperit, una gran \u00e0nima, l\u2019\u00e0nima de tot. Una infinita, positiva i activa for\u00e7a moral. Aix\u00f2 \u00e9s D\u00e9u\u201d.<\/p>\n El misteri. El dubte. La permanent incertesa basada, per\u00f2, en la confian\u00e7a. Creure sense veure-hi, o sense veure-re-hi del tot, per\u00f2 entreveient la llum. L\u2019entreveure. El caminar una mica a les palpentes. L\u2019interrogar-se constantment. No fer servir la t\u00e0ctica de l\u2019estru\u00e7 -ens diu Moss\u00e8n Huguet-, \u201cque pot servir per a les q\u00fcestions relatives per\u00f2 que no serveix per a les q\u00fcestions fonamentals en qu\u00e8 hi va tota l\u2019exist\u00e8ncia. perqu\u00e8 \u00e9s perqu\u00e8, com diria el fil\u00f2sof Zubiri, s\u00f3c un animal de realitats i per aix\u00f2 he de confessar que m\u2019he passat tota la vida furgant en el misteri, tot i saber que no l\u2019arribar\u00e9 a desentranyar mai\u201d.<\/em>Racionalment no podem passar de la racionalitat. Aquell que pretengui dominar racionalment les coses de D\u00e9u, ell mateix , amb la seva actitud, es barra el cam\u00ed de la fe. Com diu la guineu del Petit Pr\u00edncep, nom\u00e9s s\u2019hi veu b\u00e9 amb el cor. L\u2019essencial \u00e9s invisible als ulls. Per\u00f2 hi ha intu\u00efcions que s\u00f3n encertades del tot.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests dies, que per alguns s\u00f3n\u00a0Sants, (caldria preguntar-se si la Setmana Santa ho \u00e9s de santa per a la majoria) sempre m\u2019agrada fer \u2013i fer-me-reflexions de caire espiritual. Trobo que s\u00f3n dies molt adequats per reflexionar sobre la nostra fe tots aquells que creiem. Alguns encara creiem, tot i que em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5461,4299],"tags":[31947,3196,31926],"class_list":["post-5668","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espiritualitat","category-setmana-santa","tag-espiritualitat","tag-fe","tag-setmana-santa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1tq","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5668"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5670,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5668\/revisions\/5670"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"6\"](\"https:\/\/i2.wp.com\/feadulta.com\/images\/Portadas\/reflmarzo15\/6.jpg\")
<\/p>\n