{"id":5663,"date":"2016-03-21T14:05:55","date_gmt":"2016-03-21T13:05:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5663"},"modified":"2016-03-21T14:05:55","modified_gmt":"2016-03-21T13:05:55","slug":"sobre-jesus-de-natzaret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/03\/21\/sobre-jesus-de-natzaret\/","title":{"rendered":"Sobre Jes\u00fas de Natzaret"},"content":{"rendered":"

\"\" “Per aquest temps va viure Jes\u00fas, un home savi. Va ser autor d’obres incre\u00efbles i el mestre de tots els homes que acullen la veritat amb plaer. Va atreure molts jueus i tamb\u00e9 molts pagans. I encara que Pilat el va condemnar a morir a la creu per instigaci\u00f3 de les autoritats del nostre poble, els seus anteriors adeptes no li van ser deslleials. I fins al dia d’avui hi ha el llinatge dels cristians, que s’anomenen aix\u00ed en refer\u00e8ncia a ell “.<\/em><\/p>\n

– Flavi Josep (37-100), “Antiguitats Jueves,” (18,63s), historiador jueu.<\/strong><\/p>\n

———————————————-<\/strong><\/p>\n

\"\"“Va expulsar de Roma els jueus, que provocaven aldarulls cont\u00ednuament a instigaci\u00f3 de Crist”.<\/em><\/p>\n

– Suetoni (69 – 140), Divus Claudius 25,4; Vides dels dotze c\u00e8sars).<\/strong><\/p>\n

———————————————-<\/strong><\/p>\n

\"\"“Per acabar amb els rumors, Ner\u00f3 va presentar com a culpables i va sotmetre als m\u00e9s rebuscats turments a qui el poble anomenava cristians, menyspreats per les seves ignom\u00ednies. Aquell de qui prenien el nom, Crist, havia estat executat en el regnat de Tiberi pel procurador Pon\u00e7 Pilat; l’execrable superstici\u00f3, moment\u00e0niament reprimida, irrompia de nou no nom\u00e9s per la Judea, origen del mal, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la Ciutat, lloc en el qual de tot arreu conflueixen “.<\/em><\/p>\n

– T\u00e0cit (55 – 125), advocat, senador i proc\u00f2nsol, en els seus Anals (115-117) relata la hist\u00f2ria de Roma des de l’any 14 al 68 a partir de documents oficials.<\/strong><\/p>\n

———————————————–<\/strong><\/p>\n


\n\"\"“Al cor de tot home hi ha un buit que t\u00e9 la forma de D\u00e9u. Aquest buit no pot ser omplert per cap cosa creada. Pot ser omplert \u00fanicament per D\u00e9u, a qui podem con\u00e8ixer mitjan\u00e7ant Crist Jes\u00fas “.<\/em><\/p>\n

– Blaise Pascal (1623 – 1662), matem\u00e0tic, f\u00edsic i fil\u00f2sof franc\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

—————————————————–<\/strong><\/p>\n

\"\"“Hem de suposar que la hist\u00f2ria evang\u00e8lica \u00e9s mera ficci\u00f3? […] Al contrari, la hist\u00f2ria de S\u00f2crates, que ning\u00fa s’atreveix a posar en dubte, no est\u00e0 tan comprovada com ho est\u00e0 la de Jesucrist “.<\/em><\/p>\n

– Jean-Jacques Rousseau (1712 – 1778), escriptor i fil\u00f2sof franc\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

—————————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“Jes\u00fas va ser un treballador de categoria superior, el sistema de moralitat va ser el m\u00e9s benvolent i sublim que probablement s’hagi ensenyat mai … Es va adonar de la incorrecci\u00f3 de les idees dels seus avantpassats sobre la de\u00eftat i la moralitat i va assumir la tasca de dur-los als principis d’un deisme pur, i a nocions m\u00e9s correctes dels atributs de D\u00e9u, per reformar les seves doctrines morals segons el model de la ra\u00f3, la just\u00edcia i la filantropia “.<\/em><\/p>\n

– Thomas Jefferson (1743 – 1826), tercer president dels Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/strong><\/p>\n

————————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“Crist \u00e9s l’ideal de la perfecci\u00f3 moral, prototip de l’actitud moral, ideal del b\u00e9, mestre de designis divins, per\u00f2 personalment molt hum\u00e0”.<\/em><\/p>\n

– Immanuel Kant (1724 – 1804), fil\u00f2sof alemany.<\/strong><\/p>\n

———————————————-<\/strong><\/p>\n

\"\"“Qui d’entre els seus seguidors, o d’entre els seus pros\u00e8lits, podia inventar-se les paraules que se li atribueixen a Jes\u00fas, o imaginar-se la vida i el car\u00e0cter que es revelen en els Evangelis? Certament no els pescadors de Galilea “.<\/em><\/p>\n

– John Stuart Mill (1806 – 1863), fil\u00f2sof, pol\u00edtic i economista angl\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

———————————————<\/strong><\/p>\n

\"image\"<\/a>“Aquest bon missatger va morir tal com va viure, tal com va ensenyar… per mostrar com s’ha de viure. El que ell va llegar a la humanitat \u00e9s la pr\u00e0ctica. El seu comportament davant els jutges, davant els galifardeus, davant els acusadors, davant tota classe de cal\u00famnia i burla. El seu comportament a la creu. Ell no oposa resist\u00e8ncia, no defensa el seu dret, no d\u00f3na cap pas per apartar de si el m\u00e9s extrem, m\u00e9s encara, no provoca … i ell prega, pateix, estima amb qui estima, en els que li fan mal. Les paraules dites al lladre a la creu contenen l’evangeli etern … No defensar-se, no enfurir-se, no fer responsable a ning\u00fa … Per contra, no oposar<\/em> resist\u00e8ncia, ni tan sols al malvat, sin\u00f3 estimar-lo”.<\/p>\n

– Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844 – 1900), “El anticrist,” Alian\u00e7a, Madrid, 1992, p\u00e0g. 65, fil\u00f2sof alemany.<\/strong><\/p>\n

———————————————-<\/strong><\/p>\n

\"\"“Cal deixar-se guiar nom\u00e9s per Jes\u00fas, el sanador del malalt, el ressuscitador dels morts, l’amic de tots els afligits i depauperats, el mestre pacient que va vessar ll\u00e0grimes de compassi\u00f3 per les nostres debilitats”.<\/em><\/p>\n

– Charles Dickens (1812 – 1870), escriptor brit\u00e0nic.<\/strong><\/p>\n

————————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“Durant trenta-cinc anys de la meva vida he estat nihilista en l’exacta accepci\u00f3 de la paraula, […] un home que no creu res. Fa cinc anys vaig trobar la fe; vaig creure en la doctrina de Jes\u00fas, i tota la meva vida va canviar de sobte “.<\/em><\/p>\n

– Lle\u00f3 Tolstoi (1828 – 1910), novel\u00b7lista rus.<\/strong><\/p>\n

————————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“La grandesa de l’home es pot mesurar pel que deixa plantat perqu\u00e8 es desenvolupi, i si va posar o no a pensar a altres en noves direccions amb un vigor que persisteix despr\u00e9s d’ell. Si s’aplica aquesta prova, Jes\u00fas est\u00e0 en primer lloc “.<\/em><\/p>\n

– Herbert George Wells (1866 – 1946), historiador, fil\u00f2sof i soci\u00f2leg angl\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

———————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"\u201cEll creia potser en la resurrecci\u00f3 de la carn, a la manera judaica, no en la immortalitat de l’\u00e0nima, a la manera plat\u00f2nica grega … Les proves d’aix\u00f2 es poden veure en qualsevol llibre d’exegesi honrada … Els jesu\u00eftes … ens v\u00e9nen amb la cantarella aquesta del regnat social de Jesucrist, i amb aquest criteri pol\u00edtic volen tractar els problemes pol\u00edtics i els econ\u00f2mics i socials … el Crist no t\u00e9 res a veure ni amb el socialisme ni amb la propietat privada … Ell va dir que el seu regne no era d’aquest m\u00f3n “.<\/em><\/p>\n

– Miguel de Unamuno (1864 – 1936), escriptor i fil\u00f2sof espanyol.<\/strong><\/p>\n

—————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“L’esperit del Serm\u00f3 de la Muntanya s’inspira en la meva gaireb\u00e9 mateixa fascinaci\u00f3 que el Bhagavad-Gita. Aquest serm\u00f3 \u00e9s l’origen del meu afecte a Jes\u00fas “.<\/em><\/p>\n

– Mahatma Gandhi (1869 – 1948), advocat, pensador i pol\u00edtic indi.<\/strong><\/p>\n

————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“Ning\u00fa pot llegir els Evangelis sense sentir la pres\u00e8ncia real de Jes\u00fas. La seva personalitat vibra en cada paraula. No \u00e9s possible crear un mite amb aquesta vida “.<\/em><\/p>\n

– Albert Einstein (1879 – 1955), f\u00edsic d’origen alemany.<\/strong><\/p>\n

——————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“No podr\u00edem trobar fonament millor per construir sobre ell que l’\u00e8tica cristiana i com m\u00e9s seguim de prop el Serm\u00f3 de la Muntanya, m\u00e9s possibilitats tindrem d’aconseguir l’\u00e8xit en els nostres esfor\u00e7os”.<\/em><\/p>\n

– Winston Churchill (1874 – 1965), pol\u00edtic i estadista brit\u00e0nic.<\/strong><\/p>\n

———————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“\u00c9s interessant i significatiu el que un historiador, sense cap prejudici teol\u00f2gic algun, descobreixi que no pot descriure el progr\u00e9s de la humanitat honradament sense donar un lloc de promin\u00e8ncia a un mestre pobre de Natzaret … Un historiador com jo, que ni tan sols es diu cristi\u00e0 , descobreix que el quadre va girant irresistiblement al voltant de la vida i al car\u00e0cter d’aquest home tan significatiu “.<\/em><\/p>\n

– Will James Durant (1885 – 1988), fil\u00f2sof, escriptor i historiador nord-americ\u00e0.<\/strong><\/p>\n

——————————————-<\/strong><\/p>\n

\"\"“Jo no crec en la seva resurrecci\u00f3, per\u00f2 no amagar\u00e9 l’emoci\u00f3 que sento davant Crist i el seu ensenyament. Davant ell i davant la seva hist\u00f2ria, no experimento m\u00e9s que respecte i admiraci\u00f3 “.<\/em><\/p>\n

– Albert Camus (1913 – 1960), novel\u00b7lista i fil\u00f2sof franc\u00e8s d’origen algeri\u00e0.<\/strong><\/p>\n

——————————————–<\/strong><\/p>\n

\"\"“El descobridor del paper que t\u00e9 el perd\u00f3 en l’esfera dels afers humans va ser Jes\u00fas de Natzaret. El fet que fes aquest descobriment en un context religi\u00f3s no \u00e9s ra\u00f3 per prendre-ho amb menys serietat en un sentit estrictament secular “.<\/em><\/p>\n

– Hannah Arendt (1906 – 1975), fil\u00f2sofa pol\u00edtica alemanya.<\/strong><\/p>\n

———————————————–<\/strong><\/p>\n

\"\"“Jes\u00fas va fer D\u00e9u accessible per a tots … va rec\u00f3rrer el cam\u00ed que abans d’ell havien obert els profetes jueus. El seu D\u00e9u no prohibeix casar-se amb les filles dels infidels ni recomana exterminar altres pobles; diu que tots els justos constitueixen un poble … Per a ell no hi ha grecs ni jueus … Que no hi ha pobles triats, estimats per D\u00e9u i per la hist\u00f2ria m\u00e9s que altres, destinats per aix\u00f2 a dominar per la for\u00e7a a altres pobles en nom d’un dret qualsevol … que els valors fonamentals de la humanitat s\u00f3n patrimoni de tots i que aquesta constitueix un poble: heus aqu\u00ed una idea que ha vingut a ser part inalienable del nostre m\u00f3n espiritual gr\u00e0cies a la doctrina de Jes\u00fas”.<\/em><\/p>\n

– Leszek Kolakowski (1927 – 2009), “Els marxistes i la causa de Jes\u00fas,” Segueix-me, Salamanca, 1976, fil\u00f2sof polon\u00e8s.<\/strong><\/p>\n

———————————————<\/strong><\/p>\n

\"\"“Els seus m\u00e8todes eren diferents. Ell procedia per insinuacions, per respectuoses invitacions i apel\u00b7lacions al m\u00e9s profund de l’home. Mai va violentar consci\u00e8ncies ni imposar dogm\u00e0ticament les seves pr\u00f2pies conviccions. \u00c9s oci\u00f3s recordar que no va imposar sancions ni condemnar ning\u00fa al silenci. Alguna vegada, els seus deixebles li van demanar que fes baixar foc del cel per donar el seu merescut als dissidents, per\u00f2 Jes\u00fas va rebutjar asprament la seva proposta. I els seus millors seguidors van parlar sempre amb ‘parresia’, \u00e9s a dir, amb una llibertat que afrontava el risc. \u00c9s la llibertat que mou als que confien que la veritat \u00e9s noble i s’obre pas per si mateixa “.<\/em><\/p>\n

– Manuel Fraij\u00f3, te\u00f2leg i fil\u00f2sof, “Fragments d’Esperanza”, p\u00e0g. 355, Verb Div\u00ed 1996.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Per aquest temps va viure Jes\u00fas, un home savi. Va ser autor d’obres incre\u00efbles i el mestre de tots els homes que acullen la veritat amb plaer. Va atreure molts jueus i tamb\u00e9 molts pagans. I encara que Pilat el va condemnar a morir a la creu per instigaci\u00f3 de les autoritats del nostre poble, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[666],"tags":[31854],"class_list":["post-5663","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-religio","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1tl","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5663"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5666,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions\/5666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}