{"id":5655,"date":"2016-03-16T18:54:29","date_gmt":"2016-03-16T17:54:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5655"},"modified":"2016-03-16T18:54:30","modified_gmt":"2016-03-16T17:54:30","slug":"abans-que-el-teu-record-torni-cendra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/03\/16\/abans-que-el-teu-record-torni-cendra\/","title":{"rendered":"\u201cAbans que el teu record torni cendra\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
No recordo b\u00e9 com vaig descobrir el blog de la\u00a0MARIA ESCALAS.\u00a0<\/strong>El que s\u00ed que s\u00e9 i recordo perfectament \u00e9s que des d\u2019aquell prec\u00eds moment ja no he deixat de llegir-lo perqu\u00e8 sempre hi trobo algun escrit que val la pena. I d\u2019aix\u00f2 deu fer ja sis o set anys\u2026 El seu blog es diu\u00a0ID\u00d2\u00a0<\/strong>i el trobareu a la seg\u00fcent adre\u00e7a\u00a0http:\/\/www.mariaescalas.cat\/<\/strong><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
De seguida em vaig adonar que la Maria era una dona que deia coses molt interessants i que les deia molt ben dites. Trobava que escrivia molt b\u00e9 i que donava gust de llegir-la. De tant en tant jo li deixava algun comentari al seu blog i ella me\u2019n deixava algun al meu. Podr\u00edem dir que som amics virtuals i que ens enviem felicitacions per Nadal\u2026Al cap de no gaire temps de comen\u00e7ar a llegir-la, recordo que va comentar que al seu cap donava tombs una futura novel\u00b7la. Jo estava ben cert de que el dia que l\u2019escriv\u00eds i la publiqu\u00e9s valdria la pena llegir-la i aix\u00ed ha sigut.<\/div>\n
<\/div>\n
Doncs ja la tenim aqu\u00ed i porta per t\u00edtol\u00a0ABANS QUE EL TEU RECORD TORNI CENDRA (Ara llibres)<\/strong>. Fa un parell de dies que he acabat de llegir-la i he de dir que trobo que \u00e9s una molt bona novel\u00b7la, que no m\u2019ha decebut gens ni mica i que\u00a0 \u00e9s un molt bon comen\u00e7ament per a una futura escriptora. Diu que ja n\u2019ha comen\u00e7at la gestaci\u00f3 d\u2019una altra. Segur que tampoc ens decebr\u00e0 gens ni mica.<\/div>\n
<\/div>\n
Avui en vull parlar una mica, sense cap intenci\u00f3 de fer-ne cr\u00edtica liter\u00e0ria \u2013que no en s\u00e9-, ni res que s\u2019hi vulgui assemblar. Simplement perqu\u00e8 crec que val la pena donar a con\u00e8ixer aquesta autora novella i la seva novel\u00b7la. La mateixa Maria ens fa la seva presentaci\u00f3 al seu blog:\u00a0\u201cVaig n\u00e9ixer a Mallorca un 12 de novembre. Visc a Matar\u00f3. S\u00f3c m\u00fasic, toco l\u2019obo\u00e8, i tamb\u00e9 s\u00f3c professora de piano. Ara estic donant classes a una escola de secund\u00e0ria de Matar\u00f3. Tinc dos fills i un home, (o ells em tenen a mi) una hipoteca brutal i una gata que respon (\u00e9s un dir) a un nom absurd. He publicat la meva primera novel\u00b7la, \u201cAbans que el teu record torni cendra\u201d, (Ed. Ara llibres col\u00b7lecci\u00f3 Amsterdam) i estic escrivint una segona\u201d.<\/em><\/div>\n
<\/div>\n
Tal com diu la contraportada del llibre, \u00e9s una apassionant hist\u00f2ria d\u2019amor que ens trasllada als anys de la Segona Rep\u00fablica i la Guerra Civil a un petit llogaret de Mallorca. Un home que ha conegut l\u2019amor i la carn, per\u00f2 ha prom\u00e8s obedi\u00e8ncia. Un home que ha tastat el sabor agre de la sang dels innocents i n\u2019arrossega la culpa i el remordiment. Un home que avui \u00e9s el rector d\u2019un petit indret de Mallorca enc\u00e8s per una confrontaci\u00f3 fratricida que esbudellar\u00e0 tota l\u2019illa, tot el pa\u00eds i tota la seva gent. Qu\u00e8 ha de fer aquest home si vol fer just\u00edcia amb el seu poble, per\u00f2 tamb\u00e9 amb ell mateix i el seu desig?<\/div>\n
Un mosaic de personatges que recorren els anys que van de la guerra de les Filipines a la Guerra Civil, amb secrets que cremen com ferro roent, homes que assassinen cosins i es malfien de germans, capellans que amaguen pecats inconfessables, monges de cor corcat, vides trencades per les addiccions, i, sobretot, un poble an\u00f2nim que palpita amb el dia a dia d\u2019una \u00e8poca que podria haver estat concebuda pel mateix diable.<\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019autora diu que \u201cvol ser un homenatge als amors que no poden ser i a les m\u00faltiples vides que hem deixat de viure per viure la que tenim\u201d. Tots els personatges que hi van sortint, totes les hist\u00f2ries que s\u2019hi expliquen, tot el clima que la maria ha sabut crear trobo que s\u00f3n totalment cre\u00efbles i hom els sent tan propers que em sembla que tots en coneixem m\u00e9s d\u2019un i d\u2019una que farien el mateix que fan els seus personatges i que els sentiments que s\u2019hi mouen s\u00f3n els mateixos que es deuen moure en una infinitat de persones de qualsevol poble. Algunes coses de les que ella explica jo tamb\u00e9 vaig escoltar-les quan era petit del meu poble\u2026 El m\u00e8rit \u00e9s que tot aquest clima l\u2019ha sabut recrear magistralment i ho ha fet \u2013com havia de ser, l\u00f2gicament- amb la parla mallorquina i les expressions que els personatges haurien fet servir en el seu viure i en les seves relacions de cada dia. Trobo que \u00e9s un encert haver-ho fet aix\u00ed perqu\u00e8 ho fa tot molt m\u00e9s cre\u00efble i ens enriqueix amb expressions mallorquines plenes de poesia. Sempre penso que el parlar de les balears \u00e9s molt m\u00e9s po\u00e8tic que el nostre\u2026<\/div>\n
<\/div>\n
Llegiu-la. Us la recomano vivament.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No recordo b\u00e9 com vaig descobrir el blog de la\u00a0MARIA ESCALAS.\u00a0El que s\u00ed que s\u00e9 i recordo perfectament \u00e9s que des d\u2019aquell prec\u00eds moment ja no he deixat de llegir-lo perqu\u00e8 sempre hi trobo algun escrit que val la pena. I d\u2019aix\u00f2 deu fer ja sis o set anys\u2026 El seu blog es diu\u00a0ID\u00d2\u00a0i el […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440],"tags":[31840],"class_list":["post-5655","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1td","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5655"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5658,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655\/revisions\/5658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5655"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5655"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}