{"id":5632,"date":"2016-03-06T11:39:14","date_gmt":"2016-03-06T10:39:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5632"},"modified":"2016-03-06T18:32:55","modified_gmt":"2016-03-06T17:32:55","slug":"una-jutgessa-violadora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/03\/06\/una-jutgessa-violadora\/","title":{"rendered":"Una jutgessa violadora"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h2>\n
\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

A Vit\u00f2ria -ni m\u00e9s ni menys que al Jutjat de Viol\u00e8ncia sobre la Dona n\u00famero 1!- una jutgessa va violar la dignitat i la intimitat d\u2019una dona, que ja havia estat violada anteriorment i havia presentat den\u00fancia, quan li va preguntar textualment: \u00bfCerr\u00f3 bien las piernas?, \u00bfcerr\u00f3 toda la parte de los \u00f3rganos femeninos?\u201d. <\/em>A una ofensa, a una extralimitaci\u00f3, a una suposici\u00f3 tan mal\u00e8vola com aquesta jo en dic violaci\u00f3 sense cap mena de recan\u00e7a. Aquesta pobra dona devia pensar: On he anat a parar, D\u00e9u meu! Per uns instants es devia sentir doblement abusada i violada, perqu\u00e8 primerament va ser-ho f\u00edsicament (havia denunciat dos agressions sexuals) i despr\u00e9s en la seva dignitat de persona.<\/p>\n

M\u2019imagino aquesta pobra dona, embarassada de quatre mesos, sortint del jutjat at\u00f2nita, estupefacta i sense entendre res. Me l\u2019imagino perdent-se pels carrers de Vit\u00f2ria arrossegant una tristesa infinita que no la deixava ni caminar. Me l\u2019imagino asseguda en qualsevol banc d\u2019un parc d\u2019aquella bonica i pulcra ciutat amb la mirada perduda i acompanyada nom\u00e9s per algun colom que se li atansava sense ni que ella el vei\u00e9s.<\/p>\n

Me l\u2019imagino entotsolada en un llarg i profund silenci mirant m\u00e9s cap endins que no pas cap enfora. Me l\u2019imagino mirant-se a si mateixa, contemplant pesadament el seu passat, tot all\u00f2 tan desagradable que li ha succe\u00eft, obrint la bossa de m\u00e0 i\u00a0 traient d\u2019esma el m\u00f2bil, fixant la mirada a la pantalla, passant els dits per les tecles sense buscar res en concret. Simplement per distreure\u2019s i anar remugant pensaments.<\/p>\n

Me l\u2019imagino imm\u00f2bil, com una est\u00e0tua de carn, passant les hores, perdent el sentit del temps i sense sentir el fred de la tarda que es va acabant. D\u2019ella potser nom\u00e9s criden l\u2019atenci\u00f3 els seus ulls que de tant en tant comencen a brillar, a humitejar-se fins al punt que un riuet brillant comen\u00e7a a c\u00f3rrer cara avall. Nom\u00e9s llavors la seva m\u00e0 quieta es mou per treure\u2019s un mocador de paper de la butxaca i eixugar-se delicadament i pausada aquelles furtives ll\u00e0grimes que ragen sense parar acompanyades d\u2019algun sanglot profund i molt dens. El plor \u00e9s silenci\u00f3s, discret i subtil, com per a que ning\u00fa dels que passen per all\u00e0 se\u2019n pugui adonar. En un moment determinat sembla que all\u00f2 desembocar\u00e0 en una tempesta de plors, ll\u00e0grimes abundants i sanglots sorollosos. Res d\u2019aix\u00f2 no passa. De mica en mica aquell rostre es va asserenant de nou i torna a restar quiet i est\u00e0tic aquell cos gelat per fora que cont\u00e9 a dins un cor congelat pel desenc\u00eds\u00a0 i la frustraci\u00f3.<\/p>\n

La dona segueix asseguda amb la dignitat intacta. Aquella dignitat que una jutgessa indigna de la seva funci\u00f3 i del seu c\u00e0rrec li volia arrabassar i que no ha pogut. De tant en tant respira fondo i deixa anar un sospir allargassat que sembla voler rec\u00f3rrer tot el parc i que, finalment es perd entre els arbres i la foscor. Perqu\u00e8 ja s\u2019ha fet fosc i, tot i aix\u00f2, la dona no sembla tenir ganes de tornar a casa. Sent necessitat d\u2019aquella solitud del parc i de la foscor que la protegeix. Protegeix m\u00e9s la foscor de la nit que no pas una jutgessa indigna, mediocre i injusta, deu pensar ella.<\/p>\n

I finalment s\u2019aixeca d\u2019una revolada. Aquell cos sembla recobrar tota la for\u00e7a que aparentava no tenir i es posa a caminar decidida, tot arreglant-se d\u2019un cop de cap els negres cabells llargs i acabant-los de retocar amb la m\u00e0 dreta. Sembla que la seva cara ha recobrat la serenitat que una jutgessa malcarada, que durant anys no deu haver fet res m\u00e9s que complir una feina mec\u00e0nica, de funcion\u00e0ria robotitzada i sense \u00e0nima ni sentiments, li volia prendre.<\/p>\n

Ni aquesta dona, ni cap altra dona, ni cap ciutad\u00e0 es mereix un tracte aix\u00ed. Esperem que alg\u00fa se n\u2019adoni i l\u2019aparti del c\u00e0rrec per una temporada. Potser ser\u00e0 la \u00fanica manera de que se li estovin els sentiments que potser algun dia havia tingut i comprengui que no es poden tractar les persones amb la poca consideraci\u00f3 amb qu\u00e8 ho ha fet ella.<\/p>\n

Text dedicat a totes les dones que han sofert injust\u00edcies m\u00faltiples en motiu del\u00a0dia internacional de les dones que se celebra el 8 de Mar\u00e7.<\/b>\u00a0<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Vit\u00f2ria -ni m\u00e9s ni menys que al Jutjat de Viol\u00e8ncia sobre la Dona n\u00famero 1!- una jutgessa va violar la dignitat i la intimitat d\u2019una dona, que ja havia estat violada anteriorment i havia presentat den\u00fancia, quan li va preguntar textualment: \u00bfCerr\u00f3 bien las piernas?, \u00bfcerr\u00f3 toda la parte de los \u00f3rganos femeninos?\u201d. A […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4818],"tags":[27],"class_list":["post-5632","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-justicia-valors-etica-i-moral-filosofia","tag-justicia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5632","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5632"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5632\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5637,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5632\/revisions\/5637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5632"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5632"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}