![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/tonisoler.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/otegi.jpg?resize=423%2C177\")
<\/p>\n<\/p>\n
La just\u00edcia ha de ser justa i proporcionada. Aix\u00f2 que sembla una perogrullada <\/em>no ho \u00e9s sempre i aqu\u00ed a Espanya encara menys. Ho veiem cada dia amb uns tribunals i uns jutges\u00a0que no paren de fer el rid\u00edcul sempre que poden. No tots, \u00e9s clar, per\u00f2 s\u00ed que una bona majoria. I l\u2019escala podria anar des del m\u00f3n de l\u2019esport (D\u00e9u n\u2019hi do la parcialitat de\u00a0les sent\u00e8ncies esportives!) fins a les sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional. La parcialitat, la discrecionalitat, l\u2019arbitrarietat, la vel\u00b7le\u00eftat, la capritxositat\u00a0i la volubilitat de que fan gala alguns tribunals faria caure la cara de vergonya a una persona mitjanament normal. Per\u00f2 com que sembla que no en tinguin\u00a0\u2013i si en tenen, la dissimulen prou b\u00e9- no passa res i ells segueixen anant per aquests mons de D\u00e9u tan amples i amb el cap ben alt i, el que \u00e9s pitjor, tenint-nos a tots per rucs.<\/p>\n De fet, el principi de proporcionalitat hauria de servir per a regir-nos en tots els ordres de la nostra vida i per aix\u00f2 aquest principi \u00e9s una columna fonamental en l\u2019ordenament jur\u00eddic de tots els pa\u00efsos que volen ser civilitzats. Ja ho deia Sant Tom\u00e0s<\/strong> en la seva Summa Teol\u00f2gica (I-II, c. 95, a. 3) quan es referia a com havia de ser la llei humana: deia que havia de ser justa<\/strong>, possible<\/strong> segons les naturalesa i les costums del pa\u00eds, proporcionada <\/strong>als llocs i als temps i convenien<\/strong>t per a la conducta humana. El pensament de Sant Tom\u00e0s segueix vigent en molts aspectes encara avui i hauria d\u2019estar present en els diversos debats sobre la legitimitat de les lleis que promulguen els estats i que haurien de servir per garantir la conviv\u00e8ncia o la just\u00edcia per a tots els membres, especialment per aquells que\u00a0tenen menys garanties pel fet de ser socialment d\u00e8bils, desvalguts o que no tenen veu.<\/p>\n He fet tota aquesta llarga introducci\u00f3 perqu\u00e8 dem\u00e0 surt de la pres\u00f3 Arnaldo Otegi, <\/strong>un d\u2019aquests cassos paradigm\u00e0tics de tot aix\u00f2 que deia m\u00e9s amunt.\u00a0En un cert moment de la seva vida\u00a0va formar part d\u2019un comando d\u2019ETA, va participar en un segrest, el van jutjar i va anar a la pres\u00f3 els anys que li corresponien. En un altre moment de la seva vida aquest home va anar canviant -com molt b\u00e9 ens explica Antoni Batista,<\/strong>\u00a0un dels periodistes que millor coneixen el pa\u00eds basc i que millor coneixen Otegi- cap a posicions dialogants\u00a0i encarades a que l\u2019ETA m\u00e9s dura i sanguin\u00e0ria\u00a0deix\u00e9s definitivament\u00a0la viol\u00e8ncia i entr\u00e9s a un cam\u00ed de pau. L\u2019Antoni Batista l\u2019ha entrevistat v\u00e0ries vegades, s\u2019hi ha acostat, l\u2019ha escoltat\u00a0i diu que aquest home tindr\u00e0 un gran paper en l\u2019 Euskadi del futur. El que s\u00ed que \u00e9s clar \u00e9s que aquest home ha estat un dels que ha patit aquesta discrecionalitat de la just\u00edcia espanyola. Quan va sortir de la pres\u00f3 la \u00fanica cosa que va intentar fou re encaminar una organitzaci\u00f3 violenta cap a la vida pol\u00edtica normal, fet que la hip\u00f2crita llei de partits espanyola va considerar il.legal.<\/p>\n