{"id":5623,"date":"2016-02-26T11:56:38","date_gmt":"2016-02-26T10:56:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5623"},"modified":"2016-02-26T11:56:38","modified_gmt":"2016-02-26T10:56:38","slug":"enyorant-les-primaveres-lliures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/26\/enyorant-les-primaveres-lliures\/","title":{"rendered":"Enyorant les primaveres lliures"},"content":{"rendered":"

\"\"No fa gaires dies que un company em feia la seg\u00fcent reflexi\u00f3: Te\u2019n recordes de les esperances que ten\u00edem posades en aquells anys darrers del franquisme?.<\/em> \u00c9s clar que me\u2019n recordo.<\/em> Eren esperances ben fresques, esperances que ens semblava tocar amb els dits.\u00a0 Est\u00e0vem conven\u00e7uts d\u2019estar vivint un fi de cicle i que les coses comen\u00e7arien a canviar d\u2019un dia per l\u2019altre. Ens entusiasmava veure les imatges dels canons dels fusells dels soldats portuguesos amb els clavells vermells que els entregava el poble. Ens entusiasmaven els crits de \u201co povo unido jamais ser\u00e1 vencido\u201d. <\/em>Vibr\u00e0vem amb la can\u00e7\u00f3 Grandola vila morena. <\/em>I per acabar-hi d\u2019arrodonir, al cap de poc Llu\u00eds Llach va escriure \u201cAbril 74\u201d <\/em>on ens deia: \u201cCompanys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n’he fet soldat\u201d.<\/em><\/p>\n

Eren esperances que es tocaven amb els dits perqu\u00e8 Franco ja estava a les acaballes. Tothom sabia que ja estava molt malalt i m\u00e9s d\u2019un i de dos van comen\u00e7ar a posar ampolles de cava a la nevera.L\u2019estiu del setanta-quatre el van haver d\u2019ingressar en un hospital i va haver de cedir els poders a Juan Carlos, tot i que va fer una revifalla, que la gent m\u00e9s interessada del seu entorn familiar i del r\u00e8gim\u00a0 va aprofitar per fer-li recuperar tot el poder i d\u2019aquesta manera preparar les coses de la millor manera per als seus interessos. Es creien tant all\u00f2 que havia dit que \u201clo dejaba todo atado y bien atado\u201d<\/em>\u00a0 que no dubtaven que el r\u00e8gim franquista continuaria molts anys m\u00e9s.<\/p>\n

Altres no ho tenien tan clar i, com deia Llu\u00eds Llach, sabien que \u201cencara hi ha combat\u201d\u00a0 i<\/em> que aquell combat costaria de guanyar. Per\u00f2 hi havia moltes esperances de que finalment es guanyaria, malgrat que les darreres espernegades van ser molt dures. Cal recordar que el setembre del 75 els sectors m\u00e9s durs es van imposar i la Guardia Civil i la Policia Armada van afusellar cinc militants d\u2019ETA i GRAPO, acusats de matar policies, malgrat les pressions internacionals i les peticions papals de clem\u00e8ncia. I al novembre d\u2019aquell mateix any mor Franco i comencen una s\u00e8rie de moviments pol\u00edtics als que se\u2019ls ha anomenat \u2018transici\u00f3\u2019. <\/em>Les primaveres lliures semblava que es comen\u00e7aven a fer realitat.<\/p>\n

Per\u00f2 ja hem anant veient que no ha estat pas aix\u00ed. Hem viscut 40 anys d\u2019una desmem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong> vergonyosa i vergonyant<\/strong>. Aquest mateix novembre passat encara es va celebrar el quarant\u00e8 aniversari de la mort del general Franco en determinats \u00e0mbits nacionalistes espanyols amb cerim\u00f2nies de tota mena. La Fundaci\u00f3 Nacional Francisco Franco (FNFF) gaudeix de toler\u00e0ncia envers un dels personatges responsables d\u2019un dels per\u00edodes m\u00e9s foscos de l\u2019Europa del segle XX i li va dedicar misses en 15 llocs de culte cat\u00f2lic.La representaci\u00f3 del general Franco no \u00e9s prohibida per la llei espanyola. Al contrari, el govern espanyol subvenciona la FNFF, sota cobert de recerques generals sobre el franquisme, amb vocaci\u00f3 cient\u00edfica. Aquesta fundaci\u00f3 d\u2019extrema dreta, presidida per Mar\u00eda del Carmen Franco y Polo, filla del dictador, pret\u00e9n afavorir el \u00abconeixement sobre la figura|cara de Francisco Franco en totes les seves dimensions, aix\u00ed com sobre els encerts del seu r\u00e8gim\u00bb i convida tranquil\u00b7lament a un sopar titulat \u00ab40 anys despr\u00e9s, Franco viu\u00bb en un hotel de Madrid. Un dels seus animadors, Francisco Torres Garc\u00eda, firma aquest mes un article titulat \u00abFranco superestrella\u00bb. Malgrat el pas del temps i l\u2019adveniment de la democr\u00e0cia espanyola, nombrosos vestigis franquistes persisteixen, especialment senyals distintius i monuments. A Madrid, l\u2019Hospital del general\u00edssim Franco no va tancar les portes fins l\u2019any 2001.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el panorama despr\u00e9s de 40 anys. Durant tot aquest per\u00edode (des del principi i fins ara mateix) hem tingut franquistes m\u00e9s o menys encoberts en alguns partits pol\u00edtics i no se n\u2019han hagut d\u2019amar gaire perqu\u00e8 semblava normal i tot. Recordem el cas de Rodolfo Mart\u00edn Villa, ministre de Governaci\u00f3 el 1976, quan van ser assassinats 5 manifestants a Vit\u00f2ria i que va acabar sent conseller d\u2019Endesa i despr\u00e9s president de Sogecable. I al ram de la banca i de les grans empreses p\u00fabliques i privades hi troben lloc els grans elefants franquistes per tal de que s\u2019hi puguin retirar. Tot plegat, una transici\u00f3 que s\u2019havia qualificat arreu de mod\u00e8lica i que, a mida que l\u2019analitzem de prop, veiem que ha estat tan mal feta que ja parlem d\u2019una urgent segona transici\u00f3 perqu\u00e8 la primera ha servit realment per ben poca cosa. B\u00e9, s\u00ed que ha servit per algunes coses que ara es fan evidents: perqu\u00e8 es situessin en el poder els mateixos de sempre i que, quan l\u2019anessin perdent, trobessin la porta girat\u00f2ria adequada per tornar-s\u2019hi a instal\u00b7lar fins al dia de la seva mort. I des de la nova situaci\u00f3 poder seguir predicant, aconsellant, assenyalant, criticant i tot el que faci falta. En qualsevol rac\u00f3 i en qualsevol moment de la pol\u00edtica espanyola trobem casos ben il\u00b7lustratius del pas de c\u00e0rrecs de responsabilitat pol\u00edtica a alts c\u00e0rrecs en grans empreses, molt sovint multinacionals de l\u2019\u00cdbex-35. Ens en recorda alguns Josep Casulleras Nualart a Vila\u200fWeb<\/a><\/p>\n

Felipe Gonz\u00e1lez:<\/strong> L\u2019ex-president espanyol socialista va ser membre del consell d\u2019administraci\u00f3 de Gas Natural des del 2010 fins l\u2019any passat. Cobrava 126.500 euros bruts anuals pel c\u00e0rrec, i el va acabar deixant perqu\u00e8, segons que va dir, s\u2019avorria molt.<\/p>\n

Josep Borrell<\/strong>. L\u2019ex-ministre socialista, precisament de governs de Felipe Gonz\u00e1lez, \u00e9s conseller d\u2019Abengoa, la companyia energ\u00e8tica que \u00e9s en pre-concurs de creditors. El seu sou duplicava el de Gonz\u00e1lez com a conseller a Gas Natural: l\u2019any 2011 va cobrar 300.000 euros, 200.000 dels quals en dietes i els altres 100.000 pel fet de ser membre de comissions del consell.<\/p>\n

Jordi Sevilla<\/strong>. Un altre cas d\u2019un membre del govern espanyol que va acabar treballant en una gran multinacional \u00e9s el d\u2019aquest ex-ministre d\u2019Administracions P\u00fabliques de Zapatero. \u00c9s diferent dels anteriors perqu\u00e8 fou un fitxatge fet poc despr\u00e9s de deixar el c\u00e0rrec de ministre. Sevilla es va incorporar per a fer d\u2019assessor a la consultora Price Waterhouse Coopers el 2009. Fins que l\u2019any passat Pedro S\u00e1nchez el va recuperar com a assessor per al partit.<\/p>\n

\u00c1ngel Acebes<\/strong>. Un dels ministres m\u00e9s recordats de l\u2019\u00faltim govern d\u2019Aznar viu uns anys daurats, si m\u00e9s no econ\u00f2micament, com a conseller de l\u2019el\u00e8ctrica Iberdrola, des de l\u2019abril del 2012. La retribuci\u00f3 anual que rep \u00e9s d\u2019uns 317.000 euros bruts. Abans d\u2019anar a parar a Iberdrola, Acebes fou conseller del Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia. De fet, \u00e9s encausat per suposada apropiaci\u00f3 indeguda, falsificaci\u00f3 de comptes anuals i administraci\u00f3 fraudulenta durant la gesti\u00f3 a Bankia.<\/p>\n

Eduardo Zaplana<\/strong>. Un altre ex-ministre d\u2019Aznar, i ex-president de la Generalitat Valenciana, que va anar a para a una de les grans empreses espanyoles. Segurament \u00e9s el cas m\u00e9s sonat de portes girat\u00f2ries. El 2008 va deixar el c\u00e0rrec de portaveu al congr\u00e9s espanyol arran de la nova derrota del PP a les urnes, i poc despr\u00e9s va deixar l\u2019esc\u00f3 per esdevenir delegat europeu de Telef\u00f2nica, un c\u00e0rrec que va mantenir fins el 2012 i que li va permetre de multiplicar per deu els ingressos: va passar a cobrar mig mili\u00f3 d\u2019euros anuals. El 2012 va sortir del consell d\u2019administraci\u00f3 de Telef\u00f2nica, per la reducci\u00f3 de membres que hi va haver, per\u00f2 va continuar formant part de la multinacional, com a adjunt a la secretaria general t\u00e8cnica adjunta a la presid\u00e8ncia.<\/p>\n

Abel Matutes<\/strong>. El qui fou ministre d\u2019Afers Estrangers amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, i ex-batlle franquista d\u2019Eivissa, va passar a formar part del consell d\u2019administraci\u00f3 del Banc de Santander el 2002, i hi va romandre fins l\u2019any passat. Cobrava anualment uns 45.000 euros anuals.<\/p>\n

Narc\u00eds Serra<\/strong>. Un altre ex-ministre il\u00b7lustre, en aquest cas socialista. L\u2019any 2005, retirat ja de la primera l\u00ednia pol\u00edtica, va ser nomenat president de Caixa Catalunya. Va mantenir el c\u00e0rrec fins el 2010, quan va culminar la fusi\u00f3 amb les caixes de Tarragona i de Manresa. Com a president de l\u2019entitat cobrava uns 250.000 euros anuals. Per\u00f2 el seu sou s\u2019inflava molt m\u00e9s (n\u2019hi ha que diuen que superava el mili\u00f3 d\u2019euros) pels diners percebuts com a membre del consell d\u2019administraci\u00f3 de Gas Natural i Applus, amb participaci\u00f3 a La Caixa.<\/p>\n

Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>. L\u2019ex-president espanyol, el 2011, va comen\u00e7ar a formar part de l\u2019el\u00e8ctrica que va acabar de privatitzar, Endesa. Va entrar-hi com a assessor extern en relacions internacionals; el sou oscil\u00b7lava entre 300.000 euros i 400.000 euros anuals.<\/p>\n

Miquel Roca<\/strong>. Va abandonar la primera l\u00ednia pol\u00edtica el 1999, despr\u00e9s d\u2019haver estat secretari general de CDC, portaveu de CiU al congr\u00e9s espanyol i havent intentat disputar la batllia de Barcelona a Pasqual Maragall. Roca t\u00e9 c\u00e0rrecs en diverses empreses de l\u2019\u00cdbex-35, com ara la constructora ACS, de la qual \u00e9s conseller des del 2003 i per la qual cobra 97.000 euros anuals. Tamb\u00e9 \u00e9s secretari sense rang de conseller d\u2019Abertis des d\u2019aquell mateix any i conseller d\u2019Endesa des del 2009, un c\u00e0rrec pel qual cobra uns 300.000 euros. A m\u00e9s, des de l\u2019any 2000 \u00e9s secretari del Banc Sabadell. A banda, les seves bones relacions amb la casa reial espanyola han portat el seu bufet d\u2019advocats, Roca Junyent i Associats, a defensar la germana de Felipe VI, Cristina de Borb\u00f3, en el cas N\u00f3os.<\/p>\n

I veient el panorama que es presenta en aquests darrers anys en una Espanya que t\u00e9 una democr\u00e0cia de pandereta, institucions caduques, just\u00edcia gens imparcial, corrupci\u00f3 descontrolada, un franquisme que vol tornar a treure el cap sense complexos, etc etc\u2026 seguim enyorant les primaveres lliures i sabem de ben segur que encara h ha combat. <\/strong>El combat ara \u00e9s per fugir-ne com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No fa gaires dies que un company em feia la seg\u00fcent reflexi\u00f3: Te\u2019n recordes de les esperances que ten\u00edem posades en aquells anys darrers del franquisme?. \u00c9s clar que me\u2019n recordo. Eren esperances ben fresques, esperances que ens semblava tocar amb els dits.\u00a0 Est\u00e0vem conven\u00e7uts d\u2019estar vivint un fi de cicle i que les coses […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31828],"class_list":["post-5623","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sH","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5623"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5623\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5624,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5623\/revisions\/5624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}