{"id":5621,"date":"2016-02-23T12:01:57","date_gmt":"2016-02-23T11:01:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5621"},"modified":"2016-02-23T12:01:57","modified_gmt":"2016-02-23T11:01:57","slug":"estar-al-dia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/23\/estar-al-dia\/","title":{"rendered":"Estar al dia"},"content":{"rendered":"

\"\"No he llegit El nom de la rosa<\/strong><\/em> (diuen que se n\u2019han venut 30 milions d\u2019exemplars) i tampoc he llegit\u00a0 El p\u00e8ndol de Foucault. <\/em><\/strong>No estic \u201c\u00e0 la page”, com dirien els francesos.\u00a0Ha mort UMBERTO ECO<\/strong> i jo, malauradament, he de recon\u00e8ixer que\u00a0no\u00a0“estic al dia\u201d sobre el que escrivia i tampoc no poc fardar<\/em> d\u2019estar al\u00a0dia\u00a0en el tema de lectures importants. Em fa una mica de gr\u00e0cia veure que quan mort un escriptor fam\u00f3s, tothom diu que ho ha llegit tot d\u2019ell. Alguns periodistes se\u2019n vanten, ostenten el seu alt nivell de cultura, es glorien d\u2019haver-lo conegut abans de ning\u00fa, i es vanaglorien d\u2019haver escrit sobre el personatge alguna cosa quan encara no era conegut pel gran p\u00fablic. Vivim en uns temps en que\u00a0aix\u00f2 de presumir de les coses \u00e9s massa com\u00fa. Jo he de confessar que, tot i que he llegit algunes coses al llarg de la meva vida, em falta llegir autors i obres de les que s\u00f3n considerades fonamentals i imprescindibles i prou que ho lamento. Alguns d\u2019ells ja no els llegir\u00e9 mai i s\u00e9 que m\u2019haur\u00e9 perdut grans coses.\u00a0Hauria de llegir m\u00e9s perqu\u00e8 llegir enriqueix tant que et fa viure vides noves, llocs desconeguts, experi\u00e8ncies meravelloses i realitats inimaginables. Llegir obre la ment, obre horitzons i eixampla totes les dimensions de la persona humana. Aquests dies en que tothom ha parlat d\u2019aquest gran savi que ens ha deixat vaig llegir que Eco havia dit que \u201cel que no llegeix, als 70 anys haur\u00e9 viscut nom\u00e9s\u00a0una vida. Qui llegeix haur\u00e0 viscut 5.000 anys. La lectura \u00e9s una immortalitat cap enrere\u201d.<\/p>\n

D\u2019Umberto Eco<\/strong> jo nom\u00e9s n\u2019he llegit unes cartes que es van intercanviar amb el cardenal de Mil\u00e0, Carlo Maria Martini, <\/strong>acceptant\u00a0una proposta de la revista Liberal l\u2019any 1995. Despr\u00e9s es va recopilar tot aquest material i va sortir publicat en forma de llibre amb el t\u00edtol\u00a0\u00bfEn qu\u00e9 creen los que no creen? Un dialogo sobre la \u00e9tica., Ed. Temas de hoy, Madrid, 2005 [1996], 166 p\u00e1g. <\/em><\/strong>Per tant, jo no puc jutjar aquest personatge des del punt de vista literari, ni com a fil\u00f2sof , ni tan sols com a intel\u00b7lectual perqu\u00e8 el conec molt poc. Per\u00f2 s\u00ed que l\u2019intercanvi de cartes amb el cardenal Martini em va deixar el bon sabor de boca d\u2019un personatge,\u00a0representant de la cultura laica, ateu conf\u00e9s, per\u00f2 molt respectu\u00f3s amb les creences cristianes de les quals ells pervenia.\u00a0En la seva joventut \u00a0va formar part activa dels moviments juvenils d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, va estudiar Filosofia a Tor\u00ed i es va doctorar en 1954 amb una tesi sobre l’est\u00e8tica de Sant Tom\u00e0s d’Aquino, qui, segons va publicar llavors en una nota ir\u00f2nica, va tenir molt a veure amb la seva progressiva descreen\u00e7a i el seu final abandonament\u00a0de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Aquella nota deia: “Podr\u00edem dir que ell, Tom\u00e0s d’Aquino, m’ha curat miraculosament de la fe”. De totes formes, mai va deixar d\u2019interrogar-se sobre\u00a0D\u00e9u, el m\u00e9s enll\u00e0 i el sentit de la vida. Deia ja cap al final de la seva vida que \u201cel gran problema que afronten els \u00e9ssers humans \u00e9s el de trobar un cam\u00ed per acceptar el fet de que cada un de nosaltres haur\u00e0 de morir\u201d i deixava entreveure la possibilitat de que hi ha alguna cosa sobrenatural. Va recon\u00e8ixer p\u00fablicament la seva admiraci\u00f3 envers el papa Francesc. \u201cEstic conven\u00e7ut de que el papa Francesc est\u00e0 representant un fet absolutament nou en la hist\u00f2ria de l\u2019 Esgl\u00e9sia i, potser, en la hist\u00f2ria del m\u00f3n\u201d. Per a ell, el di\u00e0leg entre el m\u00f3n laic i el m\u00f3n cat\u00f2lic ha de donar-se sobretot entorn als\u00a0temes \u00e8tics. L\u2019\u00e8tica d\u2019Eco se sost\u00e9 en all\u00f2 que ell anomena \u201c\u00e8tica del reconeixement de\u00a0la import\u00e0ncia dels dem\u00e9s\u201d.<\/p>\n

Tothom reconeix que ha mort un gran intel\u00b7lectual, un home de pensament lliure, cr\u00edtic amb aquell periodisme que es ven al millor postor i que tan abunda actualment; un home\u00a0que deia el que pensava; un home dialogant, respectu\u00f3s i\u00a0amb una gran capacitat d\u2019an\u00e0lisi del m\u00f3n i de la societat. Ha deixat un llibre p\u00f2stum que sortir\u00e0 d\u2019aqu\u00ed uns dies i que es titula\u00a0Pape Sat\u00e0n Aleppe <\/em><\/strong>\u2014fet en base ales columnes que publicava al setmanari L\u2019Espresso\u2014, <\/strong><\/em>i on hi ha segons el seu editor, \u201cla hist\u00f2ria dels darrers 15 anys, i per aix\u00f2 porta com a subt\u00edtol: Cr\u00f2niques d\u2019una societat l\u00edquida\u201d. <\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No he llegit El nom de la rosa (diuen que se n\u2019han venut 30 milions d\u2019exemplars) i tampoc he llegit\u00a0 El p\u00e8ndol de Foucault. No estic \u201c\u00e0 la page”, com dirien els francesos.\u00a0Ha mort UMBERTO ECO i jo, malauradament, he de recon\u00e8ixer que\u00a0no\u00a0“estic al dia\u201d sobre el que escrivia i tampoc no poc fardar d\u2019estar […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[189,2938,440],"tags":[31829,2192,31840],"class_list":["post-5621","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-etica-i-moral","category-literatura","tag-cultura","tag-etica","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5621"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5622,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5621\/revisions\/5622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}