{"id":5614,"date":"2016-02-19T12:06:18","date_gmt":"2016-02-19T11:06:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5614"},"modified":"2016-02-19T18:24:03","modified_gmt":"2016-02-19T17:24:03","slug":"recepta-per-recuperar-la-fe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/19\/recepta-per-recuperar-la-fe\/","title":{"rendered":"Recepta per recuperar la fe"},"content":{"rendered":"

\"\"Al m\u00f3n es poden trobar encara alguns exemplars estranys\u00a0 que conserven una cosa que se\u2019n diu FE.\u00a0 Altres diuen que no n\u2019han tingut mai i que no val la pena perdre-hi ni un minut en aquestes bestieses. Tamb\u00e9 es troben alguns exemplars que diuen que en algun temps n\u2019havien tingut per\u00f2 que ara ja han deixat de tenir-ne. Seria bo posar-se una mica d\u2019acord en qu\u00e8 vol dir tenir fe, perqu\u00e8 \u2013ben mirat- de fe tots en tenim en alguna cosa, en alguna persona i potser fins i tot en D\u00e9u.<\/p>\n

Veient aquest dies la tele o escoltant algunes tert\u00falies he recordat que una vegada vaig contemplar en un carrer molt c\u00e8ntric d\u2019una gran ciutat una escena que trobo que \u00e9s equiparable al que a vegades escoltem aquests dies parlant de l\u2019Esgl\u00e9sia o dels creients. Ho dic pels nivells d\u2019intoler\u00e0ncia, obcecaci\u00f3, fanatisme i sectarisme que noto en certs ambients i en certes persones que, per la seva educaci\u00f3, traject\u00f2ria i posici\u00f3 pol\u00edtica, sembla que haurien de tenir la ment una mica m\u00e9s oberta. Ten\u00edem la idea de que les dretes estaven formades per persones de mentalitat tancada<\/em> i les esquerres estaven reservades per gent m\u00e9s oberta<\/em> (per dir-ho de manera ben planera). Cada cop em conven\u00e7o m\u00e9s que res d\u2019aix\u00f2 succeeix.<\/p>\n

L\u2019escena de la que parlava va passar, deia, \u00a0en un carrer c\u00e8ntric d\u2019una gran ciutat. Un carrer ple de tot: botigues, m\u00fasics, mims, mags, gent passejant, badant…. Una mena de formiguer hum\u00e0, vaja! En un moment determinat vaig veure alg\u00fa que, damunt d\u2019una caixa de fusta per tal de que el veiessin millor, comen\u00e7ava a cridar que Jes\u00fas ens estima i que ens salva<\/em>. Uns quants badocs s\u2019hi aturaven una estona per\u00f2 poca cosa m\u00e9s. Jo tamb\u00e9 m\u2019hi vaig parar per veure qu\u00e8 deia. De cop i volta, per\u00f2, va passar una cosa curiosa: es veu que aquell dia el predicador havia preparat una sessi\u00f3 extraordin\u00e0ria per impactar una mica m\u00e9s, en veure que els seus m\u00e8todes d’evangelitzaci\u00f3 necessitaven canviar una mica per tal de ser m\u00e9s efectius. En lloc d’un orador, aquell dia eren tres o quatre m\u00e9s, tots ben equipats d’un bon amplificador i micr\u00f2fon sense fil amb bluetooth (es veu que la paraula del Senyor toca m\u00e9s consci\u00e8ncies en alta fidelitat). A m\u00e9s, van sortir una colla d’amics perqu\u00e8 donessin ambient amb algun “Al\u00b7leluia!”<\/em> ben potent i diversos “Am\u00e9n<\/em>” i uns “Oh, yeah<\/em>!” molt “Gospel<\/em>“.<\/p>\n

El discurs dels predicadors era el de sempre. Quan vaig veure els dos primers, amb la seva colla d’ac\u00f2lits, vaig recordar aquella hist\u00f2ria del virtu\u00f3s del viol\u00ed que va tocar un Stradivarius al metro de Washington. Si ning\u00fa es va parar llavors per apreciar la bellesa, \u00e9s obvi que cridar ben alt i fort trossos d’un llibre que despr\u00e9s de dos mil\u00b7lennis al mercat cada cop es llegeix menys \u00e9s un esfor\u00e7 est\u00e8ril. Un dels predicadors vaig veure que s’havia embrancat en una discussi\u00f3 amb un vianant ateu. El nivell del debat era el que cal esperar de dos fan\u00e0tics. Vaig pensar que hauria sigut millor que haguessin seguit tranquil\u00b7lament la xerrada en un dels caf\u00e8s que hi havia per all\u00e0. Estarien m\u00e9s c\u00f2modes i podrien parlar m\u00e9s tranquils… Res d\u2019aix\u00f2. Quan es van cansar de cridar sense escoltar-se gens ni mica, l\u2019ateu va marxar i va arribar un musulm\u00e0. Despr\u00e9s es van acostar un parell d’adolescents. M\u00e9s tard, un homosexual. El predicador es va embrancar amb tots. Els debats no eren brillants i sempre acabaven amb tots dos interlocutors comprensiblement conven\u00e7uts que l’altre era massa gilipolles<\/em> per veure la llum.<\/p>\n

Me\u2019n vaig anar carrer avall amb un somriure: Vaig pensar que cap d\u2019ells va aprendre gran cosa d’aquells intercanvis de molts crits i poques idees. El nivell intel\u00b7lectual tampoc era gran cosa, per\u00f2 si s\u2019haguessin escoltat una mica i no haguessin anat amb tantes idees preconcebudes tot hauria canviat una mica. Em sorprendria que algun dels participants sab\u00e9s qui va ser Plat\u00f3, com s’escriu Nietzsche o en quin segle va viure Confuci. Cap d\u2019ells segurament que no havia estudiat mai la B\u00edblia amb una mica de profunditat i de manera rigorosa. Per\u00f2 tots s\u2019atrevien a opinar i tots semblava que en sabien molt. Com amb el futbol, que tots hi entenem molt i tots ens atrevim a discutir-ne de manera aferrissada.<\/p>\n

Aquesta mena d\u2019escenes en qu\u00e8 un predicador evangelista inculte, hom\u00f2fob i intolerant o b\u00e9 un tertuli\u00e0 analfabet religi\u00f3s i posse\u00efdor de la veritat absoluta aixequen prepotents la veu, s\u00f3n les que poden fer tornar la fe; si no la fe en D\u00e9u, almenys la fe i l\u2019esperan\u00e7a en qu\u00e8 la humanitat encara pot progressar molt, podent comprovar el baix nivell de la incultura religiosa en el que estem instal\u00b7lats. L\u2019escala \u00e9s llarga i tardarem anys a pujar-la. Per\u00f2 no podem perdre l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al m\u00f3n es poden trobar encara alguns exemplars estranys\u00a0 que conserven una cosa que se\u2019n diu FE.\u00a0 Altres diuen que no n\u2019han tingut mai i que no val la pena perdre-hi ni un minut en aquestes bestieses. Tamb\u00e9 es troben alguns exemplars que diuen que en algun temps n\u2019havien tingut per\u00f2 que ara ja han […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[666],"tags":[31854],"class_list":["post-5614","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-religio","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sy","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5614"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5620,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614\/revisions\/5620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}