{"id":5612,"date":"2016-02-16T11:39:28","date_gmt":"2016-02-16T10:39:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5612"},"modified":"2016-02-16T11:39:28","modified_gmt":"2016-02-16T10:39:28","slug":"raons-del-cor-raons-del-cap","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/16\/raons-del-cor-raons-del-cap\/","title":{"rendered":"Raons del cor, raons del cap"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" style=\"float: left;margin: 0px 9px 0px 0px\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/images.ara.cat\/politica\/Parlament-Muriel-Casals-CRISTINA-CALDERER_ARAIMA20160214_0219_59.jpg?resize=295%2C166\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"166\" align=\"left\" \/><strong>Pascal <\/strong>deia: <em><strong>\u201cEl cor t\u00e9 raons que la ra\u00f3 no pot entendre\u201d.<\/strong><\/em> Cap i cor no van sempre a l\u2019un\u00edson. Quan diem cor, volem dir sentiments -per dir-ho ras i curt-, tot i que els psic\u00f2legs no hi estarien d\u2019acord perqu\u00e8 aquest esquema dualista ha quedat antiquat per a la psicologia actual. En realitat, per\u00f2, els sentiments afecten tot el cos i es poden trobar s\u00edmptomes d&#8217;alteraci\u00f3 a tot l&#8217;organisme quan s&#8217;experimenta una emoci\u00f3 intensa. Voler entendre per qu\u00e8 es tenen uns sentiments i no uns altres, no \u00e9s f\u00e0cil. Suposo que deu dependre de la manera de ser de cada persona, de la seva manera de pensar, de veure les coses, de les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 ha viscut o viu, de les influ\u00e8ncies que rep, etc. De totes maneres mai podrem explicar del tot com dos germans, per exemple, que es van criar en un mateix entorn familiar, que van tenir una educaci\u00f3 semblant, etc. poden arribar a pensar de manera tan diferent. La l\u00f2gica no sempre juga al nostre favor a l\u2019hora de poder-ho explicar. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que hi han coses o persones que influeixen decisivament en la nostra manera de ser, de fer o de sentir,<\/p>\n<p align=\"justify\">Aix\u00f2 \u00e9s el que ens explica <a href=\"http:\/\/www.naciodigital.cat\/opinio\/12570\/tenies\/rao\/muriel\"><strong>Gabriel Fern\u00e0ndez i D\u00edaz<\/strong><\/a> (1972, Montevideo, Uruguai) en un bonic article sobre <strong>Muriel Casals<\/strong> titulat <a href=\"http:\/\/www.naciodigital.cat\/opinio\/12570\/tenies\/rao\/muriel\">TENIES RA\u00d3, MURIEL<\/a> i que podeu llegir a Naci\u00f3 Digital. Actualment el Gabriel \u00e9s regidor d&#8217;Acci\u00f3 Social a l&#8217;Ajuntament de Sabadell per Esquerra Republicana de Catalunya. En un\u00a0 blog que t\u00e9 ens explica que fou gerent de Stop Sida i director de &#8220;Ciutadans pel Canvi&#8221; i secretari general de la Fundaci\u00f3 Escolta Josep Carol (Escoltes Catalans). Va arribar a Catalunya a l&#8217;any 2003, per a exercir tasques professionals a la Fundaci\u00f3 Aut\u00f2noma Solid\u00e0ria (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) i realitzar el Postgrau de Mediaci\u00f3 per a la Integraci\u00f3 Social (UAB). Des de desembre de 1998 a abril de 2003 va ser designat Director Executiu del Moviment Scout de l&#8217;Uruguai.<\/p>\n<p align=\"justify\">Una de les coses que han fet que el Gabriel senti Catalunya com la sent fou degut a com la Muriel el va acollir ja abans de trepitjar en nostre pa\u00eds. En aquest article ho explica. El sentiment de formar part d\u2019un pa\u00eds, d\u2019un poble, d\u2019una comunitat, \u00e9s una realitat indestriable i no es pot explicar nom\u00e9s de manera racional sin\u00f3 que s\u2019hi barregen tamb\u00e9 els sentiments.\u00a0 Els sentiments determinen la voluntat tant o m\u00e9s que la ra\u00f3 i no podem escapar-nos-es i bandejar-los com si res perqu\u00e8 d\u2019alguna manera sempre afloren, a menys que ens convertim en m\u00e0quines insensibles, sense cap tipus de sentiments. Els humans (i per descomptat tamb\u00e9 els animals) tenim sentiments, en el sentit que som capa\u00e7os de commoure\u2019ns, de sentir alguna cosa vers un altre subjecte o objecte.<\/p>\n<p align=\"justify\">Una bona majoria de catalans volem la independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds perqu\u00e8 ens hem sentit maltractats durant segles. Coneixem una mica la nostra hist\u00f2ria i l\u2019hem hagut de sofrir de manera m\u00e9s o menys dura. Per\u00f2 \u00e9s que juntament amb els que en dir\u00edem \u201ccatalans de sempre\u201d hi trobem tamb\u00e9 un munt de \u201cnous catalans\u201d que veuen i senten el mateix que nosaltres i per poc que coneguin les injust\u00edcies que hem hagut de suportar els catalans al llarg de la hist\u00f2ria de seguida se senten identificats amb nosaltres. Molts d\u2019ells porten dels seus pa\u00efsos uns sentiments semblants als nostres i alguns han hagut de marxar dels seus pa\u00efsos per maltractaments i injust\u00edcies semblants. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important tenir com a models persones com la <strong>Muriel<\/strong>, que amb la seva actitud serena, discreta, gens crispada per\u00f2 ferma, ha sabut encap\u00e7alar, entre altres, un proc\u00e9s que ens ha de portar a un pa\u00eds millor. I com ella hem de saber aplegar m\u00e9s gent, fer la colla m\u00e9s gran, fer m\u00e9s pedagogia, fer el cercle cada cop m\u00e9s gran. Ara que no hi \u00e9s, \u00e9s quan m\u00e9s la trobarem a faltar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pascal deia: \u201cEl cor t\u00e9 raons que la ra\u00f3 no pot entendre\u201d. Cap i cor no van sempre a l\u2019un\u00edson. Quan diem cor, volem dir sentiments -per dir-ho ras i curt-, tot i que els psic\u00f2legs no hi estarien d\u2019acord perqu\u00e8 aquest esquema dualista ha quedat antiquat per a la psicologia actual. En realitat, per\u00f2, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,643],"tags":[31863,31850],"class_list":["post-5612","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-independencia","tag-catalunya","tag-independencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sw","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5612","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5612"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5612\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5613,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5612\/revisions\/5613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}