{"id":5607,"date":"2016-02-09T12:42:18","date_gmt":"2016-02-09T11:42:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5607"},"modified":"2016-02-09T12:42:18","modified_gmt":"2016-02-09T11:42:18","slug":"fer-se-gran-es-una-merda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/09\/fer-se-gran-es-una-merda\/","title":{"rendered":"Fer-se gran \u00e9s una merda?"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n
<\/div>\n
\n
\n
\"\"<\/div>\n

Ahir llegia una interessant entrevista a Vila Web amb l\u2019escriptora\u00a0Isabel-Clara Sim\u00f3<\/a>\u00a0on parla de la seva darrera novel\u00b7la i tamb\u00e9 de moltes altres temes. \u00c9s una veu que es fa escoltar aquesta dona i sempre \u00e9s una del\u00edcia llegir les seves obres. Em va estranyar, per\u00f2, la seva resposta tan contundent a aquestes preguntes del periodista:<\/p>\n

\n
\u2014Fer-se gran, per a un escriptor \u00e9s un recurs literari m\u00e9s?<\/strong><\/em>
\n\u2014Fer-se gran \u00e9s una merda. Perdona per l\u2019expressi\u00f3. No hi ha res de bo, a fer-se gran. Res. All\u00f2 que diuen que ets m\u00e9s savi\u2026 No, perqu\u00e8 llegies llibres molt m\u00e9s intensament quan eres jove. Ara t\u2019agrada m\u00e9s rellegir. No, no. Quan et fas gran tens deterioraments f\u00edsics, tens m\u00e9s mandra. No t\u00e9 res de positiu. Per\u00f2 passa que hem de respectar els nostres grans, aix\u00f2 s\u00ed.<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
\u2014I no creieu que escriviu una mica millor ara que quan \u00e9reu jove?<\/strong><\/em>
\n\u2014M\u2019agradaria saber-ho. Cada novel\u00b7la que he escrit he intentat que fos una mica millor i aprendre\u2019n una miqueta m\u00e9s. Per\u00f2 \u00e9s veritat que ara tinc m\u00e9s recursos. Tinc m\u00e9s ofici, aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat.<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
Permeteu-me que no hi estigui del tot d\u2019acord avui amb l\u2019admirada escriptora. Fer-se gran no \u00e9s una merda. El que \u00e9s una merda \u00e9s el fet de no saber-ho acceptar. Ja ho sabem que el deteriorament f\u00edsic va arribant inexorablement a mida que hom es fa gran, que acostuma a ser una circumst\u00e0ncia no gens agradable i que ens costa acceptar-la a tots. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que si arribem a ser capa\u00e7os d\u2019acceptar aquesta realitat podrem viure amb molt m\u00e9s equilibri, intensitat i fins i tot riquesa. Ella b\u00e9 accepta, en la segona pregunta que li fa el periodista, que ara de gran t\u00e9 molt m\u00e9s ofici i m\u00e9s recursos a l\u2019hora d\u2019escriure. Al meu entendre \u00e9s el que haur\u00edem d\u2019intentar aprendre tots plegats:\u00a0adquirir ofici, fer servir l\u2019experi\u00e8ncia i buscar els recursos necessaris per tal de poder viure la vida amb tot el sentit i de la forma m\u00e9s rica possible.<\/strong><\/div>\n
La vida pot ser una merda en plena joventut o fins i tot en plena infantesa. Nom\u00e9s cal fer una ullada al nostre voltant per veure els calvaris que han de viure alguns infants o joves a qui no podr\u00edem dir pas que els hagi tocat la loteria\u2026 La salut, la felicitat, les oportunitats o el benestar no son pas patrimoni exclusiu dels joves. Quants joves no envegen la pau i la tranquil\u00b7litat de mols vells!.\u00a0 Els que som pensionistes encara podem gaudir d\u2019una pensi\u00f3 \u2013potser no massa generosa. Per\u00f2 qui pot assegurar una pensi\u00f3 als joves d\u2019avui? Quants infants no voldrien una llar i els recursos econ\u00f2mics de mols vells, quan ells ronden esmaperduts per aquests camins freds d\u2019aquesta freda Europa tot fugint de les barb\u00e0ries que viuen els seus pa\u00efsos!. Ser vell pot ser una merda, de la mateixa manera que pot ser-ho qualsevol altra edat.<\/div>\n
Per aix\u00f2 vull acabar aquest apunt d\u2019avui amb un text an\u00f2nim que va escriure un vell a un adolescent a qui la mort li va arrabassar un amic. No s\u00e9 qui \u00e9s l\u2019autor, per\u00f2 trobo una gran saviesa en les seves paraules. Aquesta \u00e9s la carta que va rebre aquest noi que, enfonsat per la mort del seu millor amic, va escriure un missatge Reddit buscant consell: \u201cEl meu millor amic s\u2019ha mort. No s\u00e9 qu\u00e8 puc fer\u2026\u201d. De manera an\u00f2nima, rebia aquesta carta d\u2019un avi usuari de la xarxa social on li donava consell:<\/div>\n
\n
\u201cB\u00e9, aqu\u00ed va\u2026 S\u00f3c vell. Aix\u00f2 significa que he sobreviscut -fins ara- i un bon grapat de gent que he conegut i estimat no ho ha fet. He perdut els meus millors amics, coneguts, companys de feina, avis, mare, familiars, mestres, mentors, estudiants, ve\u00efns, i moltes altres persones. No tinc fills, i no puc imaginar el dolor que es pot sentir en perdre\u2019n un. Per\u00f2 aqu\u00ed deixo el meu granet de sorra.<\/em>
\nM\u2019agradaria poder-te dir que un s\u2019acostuma a veure morir la gent. Jo mai ho he fet. No vull. Se\u2019m fa una ferida a l\u2019\u00e0nima cada cop que alg\u00fa que estimo mor, prescindint de les circumst\u00e0ncies. Per\u00f2 jo no vull que \u201cno m\u2019importi\u201d. No vull que sigui una cosa que simplement passa. Les meves cicatrius s\u00f3n un testimoni de l\u2019amor i la relaci\u00f3 que tenia amb aquesta persona. I si la cicatriu \u00e9s profunda, llavors era amor.<\/em>
\nLes cicatrius s\u00f3n un testimoni de la vida, s\u00f3n un testimoni de tot el que puc estimar i viure profundament. Ser ferit, curar-se, seguir vivint i estimant. I el teixit de les cicatrius \u00e9s m\u00e9s fort que la carn original, sempre. Les cicatrius s\u00f3n el testimoni de la vida.<\/em>
\nPel que fa a la tristesa, et trobar\u00e0s que ve com les ones. Quan el vaixell hagi naufragat, sentir\u00e0s que t\u2019est\u00e0s ofegant, amb tot de runa al teu voltant. Tot el que flota et recordar\u00e0 la bellesa i com de magn\u00edfic era aquell vaixell i ja no \u00e9s. Tot el que pots fer en aquest moment \u00e9s flotar. Trobar\u00e0s alguna pe\u00e7a entre la runa i t\u2019hi agafar\u00e0s durant un temps.<\/em>
\n\u00c9s probable que aquesta pe\u00e7a sigui alguna cosa f\u00edsica. Potser un bon record o una fotografia. Potser \u00e9s una persona que tamb\u00e9 est\u00e0 flotant. Durant un temps, l\u2019\u00fanica cosa que podr\u00e0s fer \u00e9s flotar. Estar viu.<\/em>
\nAl principi, les onades fan trenta metres d\u2019al\u00e7ada i s\u2019estampen sobre teu sense pietat. V\u00e9nen cada deu segons i ni tan sols tens temps per agafar aire. Tot el que pots fer \u00e9s flotar.<\/em>
\nPassar\u00e0 el temps, potser setmanes o mesos, i t\u2019adonar\u00e0s que les onades segueixen sent de trenta metres, per\u00f2 arriben m\u00e9s separades. Quan v\u00e9nen, encara s\u2019estampen damunt teu i et destrossen. Per\u00f2 entremig, es pot respirar.<\/em>
\nMai se sap qu\u00e8 pot desencadenar el dolor. Pot ser que sigui una can\u00e7\u00f3, una imatge, un carrer, l\u2019olor d\u2019una tassa de caf\u00e8. Pot ser qualsevol cosa\u2026 I l\u2019onada s\u2019estampa de nou. Per\u00f2 entre les onades hi ha vida.<\/em>
\nEn algun punt, que \u00e9s diferent per a tothom, veur\u00e0s que les onades ja s\u00f3n de vint metres, despr\u00e9s de deu\u2026 I mentre encara venen, veus que cada cop s\u00f3n m\u00e9s separades. Les pots veure venir. Un aniversari, un Nadal\u2026 Les pots veure venir i preparar-te. I quan les tens damunt teu, saps que d\u2019alguna manera sortir\u00e0s per l\u2019altra cant\u00f3. Estar\u00e0s moll, completament xop, agafat a alguna pe\u00e7a, a un record, per\u00f2 sortir\u00e0s.<\/em>
\nPren aquest consell d\u2019un home vell. Les onades no s\u2019aturaran, i d\u2019alguna manera, no vols que s\u2019aturin. Nom\u00e9s aprens a sobreviure-les. Si tens sort, tindr\u00e0s un bon grapat de cicatrius d\u2019un munt d\u2019amors. I moltes peces de naufragis diferents.\u201d<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
\n
Text extret de la p\u00e0gina web\u00a0Adolescents.cat<\/a><\/strong><\/div>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir llegia una interessant entrevista a Vila Web amb l\u2019escriptora\u00a0Isabel-Clara Sim\u00f3\u00a0on parla de la seva darrera novel\u00b7la i tamb\u00e9 de moltes altres temes. \u00c9s una veu que es fa escoltar aquesta dona i sempre \u00e9s una del\u00edcia llegir les seves obres. Em va estranyar, per\u00f2, la seva resposta tan contundent a aquestes preguntes del periodista: […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1600,3321],"tags":[31876,31918],"class_list":["post-5607","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jubilacio","category-vellesa","tag-jubilacio","tag-vellesa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1sr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5607","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5607"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5607\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5608,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5607\/revisions\/5608"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5607"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5607"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5607"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}