{"id":5598,"date":"2016-02-02T22:29:31","date_gmt":"2016-02-02T21:29:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5598"},"modified":"2016-02-02T22:29:31","modified_gmt":"2016-02-02T21:29:31","slug":"creure-en-els-miracles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/02\/02\/creure-en-els-miracles\/","title":{"rendered":"Creure en els miracles"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone\" style=\"float: left;margin: 0px 13px 0px 0px\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.mindalia.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/frase-del-dia-35-viktor-frankl-800x600.jpg?resize=222%2C166\" alt=\"\" width=\"222\" height=\"166\" align=\"left\" \/>L\u2019apunt d\u2019avui potser \u00e9s una mica llarg per\u00f2 el considero molt valu\u00f3s. I no \u00e9s pel que jo pugui dir, sin\u00f3 que \u00e9s pel que ens ensenya el gran psiquiatra <strong>V\u00edktor Frankl <\/strong>en les seves obres, que no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019oferiment d\u2019un model molt interessant per ajudar l&#8217;home en la seva lluita per trobar sentit als interrogants existencials que la vida li planteja, ajudant a trobar els seus valors i a ser conscient de la seva llibertat i responsabilitat. \u00c9s un model de psicologia no determinista que s&#8217;assenta sobre tres pilars b\u00e0sics que s\u00f3n: la llibertat, la percepci\u00f3 de sentit i el sentit de la vida.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ai la vida! La vida ens porta a tots \u2013en un moment o altre- per camins embrancats i complicats. Tots sabem molt b\u00e9 que no sempre \u00e9s pl\u00e0cida i la podem viure serenament. A vegades se\u2019ns torna trag\u00e8dia, t\u00fanel obscur sense aparent sortida i sofriment sense sentit. \u00c9s en aquests moments que ens venen les preguntes que no ens fem quan tocaria i que, si en algun moment ens les vam proposat fer,segurament que les vam deixar arraconades per una altra ocasi\u00f3 m\u00e9s prop\u00edcia que no acostuma a arribar fins que hi xoquem de morros i ens les trobem cara a cara i les hem de respondre sense escapat\u00f2ria. \u00c9s en aquells moments de m\u00e0xima incertesa i sofriment que ens preguntem on \u00e9s el sentit de les coses i si algun dia veurem una mica de llum entre les tenebres. No \u00e9s f\u00e0cil convertir en triomf una trag\u00e8dia aparentment sense sentit perqu\u00e8 no estem gaire acostumats a creure en nosaltres mateixos i encara menys en miracles. Un miracle no \u00e9s res m\u00e9s que un signe i no estem acostumats a interpretar signes. No creiem en miracles, com tampoc sabem veure sentit en el sofriment, el dolor o les p\u00e8rdues. Totes aquestes coses poden servir de despertador per\u00f2 se\u2019ns ha acumulat tanta cera a les orelles que ja ens hem tornat sords del tot. Ens hem acostumat tant a mirar a curt termini i a viure el dia a dia que ens ha fugit la capacitat de mirar en perspectiva, m\u00e9s lluny i a llarg termini.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ens recorda <strong>Viktor Frankl <\/strong>que la nostra vida t\u00e9 un sentit i que com a \u00e9ssers humans estem sempre orientats cap a la recerca d\u2019aquest sentit, que jeu ocult en cada situaci\u00f3 de les nostres vides. \u00c9s justament en les situacions m\u00e9s extremes quan se\u2019ns convida a caminar amb dignitat la resta de la nostra vida, que ens haur\u00edem de sentir impulsats a cr\u00e9ixer, a madurar, a canviar-nos a nosaltres mateixos, tenint acc\u00e9s a la dimensi\u00f3 espiritual del nostre \u00e9sser. M\u00e9s d\u2019una vegada m\u2019ho ha confessat sincerament alguna persona i ho he pogut llegir com un emotiu testimoni escrit en alguna altra persona que ha sofert c\u00e0ncer.Coincideixen en afirmar que la malaltia els ha canviat i els ha fet veure les coses de diferent manera i ha canviat tamb\u00e9 el m\u00f3n emocional de la seva psique. Quan l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 es veu enfrontat a situacions que no poden ser canviades i sembla que som enduts per la for\u00e7a d\u2019un dest\u00ed sense sentit, llavors \u00e9s quan m\u00e9s necessari i urgent \u00e9s prendre una decisi\u00f3 valenta i existencial, en un acte suprem de llibertat que nom\u00e9s pot ser de fe en D\u00e9u, en la vida o en un mateix -home o dona- plenament conscients de la seva vida i del valor que sempre t\u00e9. Davant de certes realitats ben crues, quan hem caigut el m\u00e9s baix possible, quan hem sentit el fred de la nit i del terra pelat \u00e9s quan hem de saber que qualsevol interpretaci\u00f3 merament psicol\u00f2gica de la nostra exist\u00e8ncia, no nom\u00e9s la redueix, sin\u00f3 que en fer-ho, ens priva de la nostra llibertat que \u00e9s, precisament, on ens podem impulsar per fer el salt a la transcend\u00e8ncia i assumir una actitud que ens permeti convertir les nostres petites o grans trag\u00e8dies en un triomf hum\u00e0.<\/p>\n<p align=\"justify\">Seguint amb les sempre suggestives reflexions de <strong>Frankl<\/strong>, ser lliure vol dir llibertat d&#8217;opci\u00f3, sabent que no som lliures dels condicionaments que la realitat ens imposa, per\u00f2 s\u00ed que ho som per enfrontar-nos-hi i ser capa\u00e7os d\u2019assumir una actitud positiva. La percepci\u00f3 de sentit \u00e9s el descobriment d&#8217;una possibilitat que hi ha amagada en el fons de la realitat i que \u00e9s la possibilitat de modificar-la en la mesura que sigui necessari.Pel que fa al sentit de la vida, <strong>Frankl<\/strong> afirma que la vida t\u00e9 un sentit incondicional que no es perd en cap circumst\u00e0ncia, ni tan sols quan l&#8217;home s&#8217;enfronta amb la triada tr\u00e0gica de la seva exist\u00e8ncia, com s\u00f3n el sofriment, la culpa i la mort, que poden ser enfrontats amb l&#8217;adequada compostura i actitud positiva. Insisteix s\u00e0viament que l&#8217;home no arriba a ser tal, fins que no s&#8217;oblida de si mateix, ja sigui per arrimar-se a alg\u00fa a qui estimar, a una tasca per complir o a un sofriment al qual trobar-li sentit.<\/p>\n<p align=\"justify\">Sost\u00e9 que l&#8217;ess\u00e8ncia de l&#8217;home \u00e9s la auto transcend\u00e8ncia, \u00e9s a dir, que ser home significa estar orientat a alguna cosa o alg\u00fa que no \u00e9s ell mateix. D&#8217;acord a aquesta concepci\u00f3 l&#8217;home \u00e9s, necess\u00e0riament, un \u00e9sser obert al m\u00f3n; ser jo, \u00e9s ser conscient i responsable. Per Frankl, l&#8217;autorealitzaci\u00f3 es produeix com a resultat de la realitzaci\u00f3 no de qualsevol possibilitat, sin\u00f3 d&#8217;aquella que sigui la correcta. No es tracta, doncs, de fer el que es pot, sin\u00f3 de fer el que s\u2019ha de fer.<\/p>\n<p align=\"justify\"><strong>Frankl <\/strong>ens diu que &#8220;la vida no \u00e9s un llibre que hagi de ser llegit, sin\u00f3 un pergam\u00ed que est\u00e0 esperant ser escrit&#8221;. En altres paraules: quan l&#8217;home pregunta quin \u00e9s el sentit de la vida, l&#8217;an\u00e0lisi existencial el fa ser conscient de que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, no \u00e9s ell qui pregunta, sin\u00f3 que en realitat ell \u00e9s l\u2019interrogat; \u00e9s la mateixa vida la que li planteja cont\u00ednuament preguntes que ell ha de respondre. Frankl parteix de la dimensi\u00f3 espiritual de l&#8217;home, com a explicaci\u00f3 de l&#8217;exist\u00e8ncia personal i el seu pensament no fa m\u00e9s que estendre un pont entre la filosofia i la psicoter\u00e0pia quan insisteix en qu\u00e8 l&#8217;home ha de trobar el sentit de a seva vida i que aquest sentit ha de ser descobert pel mateix home, no li pot ser donat. L&#8217;home no \u00e9s una joguina del dest\u00ed, que si b\u00e9 aquest fa les preguntes, sempre li quedar\u00e0 a l&#8217;home la llibertat de com respondre-les. I aix\u00ed com anteriorment <strong>Sartre<\/strong> havia dit que l&#8217;home estava condemnat a ser lliure, ara<strong> Frankl<\/strong> ens diu que aquest mateix home est\u00e0 condemnat a ser no nom\u00e9s lliure, sin\u00f3 tamb\u00e9 responsable, ja que en la responsabilitat de ser home es basa la filosofia existencial frankliana.<\/p>\n<p align=\"justify\">Aix\u00f2 que ell ens proposa \u00e9s un repte personal i social. Veiem aix\u00ed com ser persona, en definitiva, \u00e9s ser conscient i responsable personalment i socialment. L&#8217;an\u00e0lisi existencial, en ajudar l&#8217;home a prendre consci\u00e8ncia de la seva responsabilitat, el porta al m\u00e0xim desplegament possible de la for\u00e7a ind\u00f2mita de l&#8217;esperit per assumir el sofriment; la consci\u00e8ncia vaga de responsabilitat es converteix en la consci\u00e8ncia espec\u00edfica de missi\u00f3, en la noci\u00f3 de la seva ubicaci\u00f3 dins del m\u00f3n amb una tasca personal molt concreta. Res fa a l&#8217;home m\u00e9s capa\u00e7 de superar el seu sofriment com l&#8217;experi\u00e8ncia viscuda d&#8217;haver acomplert una missi\u00f3 especial en aquesta vida. Per aix\u00f2 mateix podem requerir-li a aquesta persona sofrent que es faci les preguntes que van ser plantejades pel <strong>rab\u00ed Hillel<\/strong> 70 anys abans de Crist: <em>\u201dSi no ho faig jo, qui ho far\u00e0 ?; Si no ho faig ara, quan ho far\u00e9 ?; Si ho faig nom\u00e9s per mi, llavors qu\u00e8 s\u00f3c jo?\u201d<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\">Una bona filosofia, crec jo, per a qualsevol moment delicat tant personalment com social. Una filosofia prou adequada com per a donar-nos \u00e0nims, ajudar-nos a creure en el gran miracle de la pr\u00f2pia transformaci\u00f3 i ajudar-nos a fer el que ens toca fer, fer-ho tan b\u00e9 com sapiguem i sense defallences.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019apunt d\u2019avui potser \u00e9s una mica llarg per\u00f2 el considero molt valu\u00f3s. I no \u00e9s pel que jo pugui dir, sin\u00f3 que \u00e9s pel que ens ensenya el gran psiquiatra V\u00edktor Frankl en les seves obres, que no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019oferiment d\u2019un model molt interessant per ajudar l&#8217;home en la seva lluita per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-5598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1si","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5598"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5599,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5598\/revisions\/5599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}