![\"\"](\"https:\/\/kardumen.files.wordpress.com\/2008\/09\/entrep5j.jpg?w=450&h=602&fit=450%2C602&resize=213%2C285\")
El t\u00edtol d\u2019aquest apunt pot semblar simplement un joc de paraules. Per\u00f2 potser no ho \u00e9s. Podria ser tamb\u00e9 el punt de partida d\u2019una reflexi\u00f3, que \u00e9s el que intentar\u00e9 fer sense cap intent de que sigui profunda ni res d\u2019aix\u00f2. Possiblement l\u2019origen de l\u2019apunt surt de dues\u00a0 circumst\u00e0ncies que s\u2019han correlacionat casualment durant aquests dies.<\/p>\n
Per una banda el viatge que vaig fer amb l\u2019IMSERSO<\/strong>, un intens bany de vellesa (o, si voleu, de maduresa for\u00e7a madura) que feia pensar de manera irremeiable en les acaballes i en els\u00a0 finals, volguessis o no. Tot el dia immers en un microclima de gent m\u00e9s o menys gran (m\u00e9s aviat m\u00e9s que menys), escoltant converses amb temes de gent gran, veient unes cares m\u00e9s aviat amb arrugues i unes actituds molt concretes fa que tot all\u00f2 et faci reflexionar una mica.\u00a0\u00a0 El concepte de senectut ha anat canviant al llarg de la hist\u00f2ria, certament, i actualment tendim a valorar aquesta etapa de la vida de molt diferent manera de com s\u2019ha fet en altres \u00e8poques. El vells d\u2019ara no tenen gran cosa a veure amb els vells d\u2019altres \u00e8poques,\u00a0 tenen un lloc molt diferent i s\u00f3n valorats tamb\u00e9 de molt distinta manera de com ho eren en altres temps. Els vells d\u2019ara tendeixen a dissimular-ho for\u00e7a i miren de que no es notin\u00a0 massa les clivelles que els ha deixat la vida, vestint-se i comportant-se moltes vegades com a joves sense cap mena de mania. A vegades fent solemnement el rid\u00edcul i situant-se visiblement fora de lloc. Per\u00f2 no ser\u00e9 jo qui ho critiqui i cadasc\u00fa que faci el que millor li sembli.<\/p>\n I la segona circumst\u00e0ncia que m\u2019ha fet pensar que podia escriure sobre aquest tema ha estat un correu que vaig rebre, estant justament en ple viatge de l\u2019 IMSERSO. El dimarts 12 de Gener vaig rebre un correu electr\u00f2nic de la MONTSERRAT CELDRAN CASTRO<\/strong> de la Facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona en el que em deia que s\u2019adre\u00e7ava a mi \u201cperqu\u00e8 estem buscant persones m\u00e9s grans de 60 anys que en l\u2019actualitat escriguin en un blog\u201d.<\/em>\u00a0 M\u2019explicava que \u201ctenen entre mans un projecte de titulat:\u201cBlogers grans, grans blogers\u201d<\/strong>\u00a0 que t\u00e9 com a objectiu\u00a0 explorar les opinions i l\u2019experi\u00e8ncia de persones blogaires de 60 anys o m\u00e9s (com van comen\u00e7ar, el moment present i el futur com a bloger). Considerem que \u00e9s una activitat que no ha tingut ress\u00f2 als mitjans i que es una bona oportunitat de donar visibilitat a les persones d\u2019una determinada edat que van servir les noves tecnologies\u201d. <\/em>Em convidava a participar-hi fent una entrevista telef\u00f2nica ja que no visc a Barcelona.<\/p>\n Ahir vam tenir l\u2019entrevista i justament abans d\u2019ahir vaig fer 68 anys. Vol dir entro plenament en aquesta franja d\u2019edat i que miro d\u2019entrar-hi a poc a poc i de puntetes, amb molt de respecte, en aquest imprecisa \u00e8poca de la vida que acostuma a comen\u00e7ar amb la jubilaci\u00f3 i que acaba en la vellesa pura i dura, si tenim la sort de viure uns quants anys m\u00e9s. A mi no m\u2019agraden gaire els eufemismes i tant em fa dir-ne tercera edat o directament vellesa, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la realitat, diem-li com li diem o bategem-la amb el nom que vulguem. Quan anem intuint que la vida es va atansant al seu oc\u00e0s i a una decad\u00e8ncia anunciada sempre penso en l\u2019\u00edntim dolor hum\u00e0 que acompanya la situaci\u00f3 i que uneix els vells de tots els temps i de totes les \u00e8poques. Potser en altres temps els vells tenien un altre rol dins la societat i eren considerats imprescindibles i, per tant, eren molt m\u00e9s respectats. No s\u00e9 si avui els vells no s\u00f3n cada cop m\u00e9s prescindibles i, per tant, menys respectats i m\u00e9s oblidats. El que \u00e9s cert\u00a0 \u00e9s que el rol ha anat canviant d\u2019acord amb els canvis que la societat moderna ha anat fent i no entrar\u00e9 aqu\u00ed a fer-ne cap valoraci\u00f3 \u00e8tica, que seria molt m\u00e9s llarg i complicat de fer i potser no en sabria prou. Simplement faig una descripci\u00f3 d\u2019una realitat hist\u00f2rica que seria ben interessant anar repassant i que potser algun altre dia far\u00e9\u2026<\/p>\n Diguem-ne vellesa, ancianitat, senectut, tercera edat, gent gran, longevitat -o de la manera que ens sembli millor- la realitat \u00e9s que ens referim a una \u00e8poca de la vida en qu\u00e8 les forces van minvant i hom s\u2019adona que es va atansant a un final. D\u2019acord que aix\u00f2 es pot viure de diferents maneres i es pot entomar millor o pitjor d\u2019acord a l\u2019estat de salut, el bon humor o el tarann\u00e0 de cadasc\u00fa. Per\u00f2 sempre que penso en aquest estadi vital penso en un text que vaig trobar un dia i que em vaig guardar. \u00c9s segurament el text m\u00e9s antic que coneixem d\u2019un vell que fa un autoan\u00e0lisi prou rigor\u00f3s i l\u00facid com per tenir-lo en compte. Es tracta d\u2019un escriba egipci, Ptahhotep<\/strong>, visir del fara\u00f3 Tzezi de la dinastia V, per tant redactat cap a l\u2019any 2450 AC<\/strong>.\u00a0 Diu aquest text: Qu\u00e8 penosa \u00e9s la fi d\u2019un vell! Es va debilitant cada dia; la seva vista disminueix, les orelles es tornen sordes; la seva for\u00e7a declina, el seu cor ja no descansa, la seva boca es torna silenciosa i no parla. Les seves facultats intel\u00b7lectuals disminueixen i li resulta impossible recordar avui all\u00f2 que va passar ahir. Tots els ossos estan adolorits. Les ocupacions que tenia i feia no fa gaire amb plaer, nom\u00e9s les realitza ara amb dificultat i el sentit del gust desapareix. La vellesa \u00e9s la pitjor de les desgr\u00e0cies que pot afligir un home\u201d.<\/em><\/p>\n I, per acabar, us explicar\u00e9 una altra casual circumst\u00e0ncia que s\u2019ha donat mentre escrivia aquest apunt i que m\u2019ha semblat b\u00e9 que hi podria posar un bon colof\u00f3. Mentre escrivia aix\u00f2 que esteu llegint, estava escoltant un programa que es diu La vida<\/strong><\/em> de Catalunya R\u00e0dio i que parlaven justament de la vellesa. Han posat per iniciar el tema una deliciosa can\u00e7\u00f3 de Lu\u00eds Llach<\/strong> que descriu un vell mariner assegut en una taula de taverna. Us la deixo: A la taverna del Mar hi seu un vell El t\u00edtol d\u2019aquest apunt pot semblar simplement un joc de paraules. Per\u00f2 potser no ho \u00e9s. Podria ser tamb\u00e9 el punt de partida d\u2019una reflexi\u00f3, que \u00e9s el que intentar\u00e9 fer sense cap intent de que sigui profunda ni res d\u2019aix\u00f2. Possiblement l\u2019origen de l\u2019apunt surt de dues\u00a0 circumst\u00e0ncies que s\u2019han correlacionat casualment durant […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1600,2941],"tags":[31876,31918,31912],"class_list":["post-5581","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jubilacio","category-vida-i-mort","tag-jubilacio","tag-vellesa","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1s1","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5581"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5583,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5581\/revisions\/5583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\nA LA TAVERNA DEL MAR<\/b><\/p>\n
\namb el cap blanquin\u00f3s, deixat anar;
\nt\u00e9 el diari al davant perqu\u00e8 ning\u00fa no li fa companyia.
\nSap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
\nsap que el temps ha passat sense cap goig,
\nque ja no pot donar l\u2019antiga frescor d\u2019aquella bellesa que tenia.
\n\u00c9s vell, prou que ho sap; \u00e9s vell, prou que ho nota.
\n\u00c9s vell, prou que ho sent cada instant que plora.
\n\u00c9s vell, i t\u00e9 temps, massa temps per a veure-ho.
\nEra, era quan era ahir encara.
\nI se\u2019n recorda del seny, el mentider,
\ncom el seny que li va fer aquest infern
\nquan a cada desig li deia \u201cdem\u00e0 tindr\u00e0s temps encara\u201d.
\nI fa mem\u00f2ria del plaer que va frenar,
\ncada albada de goig que es va negar,
\ncada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.
\n\u00c9s vell, prou que ho sap; \u00e9s vell, prou que ho nota\u2026
\nA la taverna del Mar hi seu un vell
\nque, de tant recordar, tant somniar,
\ns\u2019ha quedat adormit damunt la taula.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"