{"id":5562,"date":"2016-01-05T18:21:41","date_gmt":"2016-01-05T17:21:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5562"},"modified":"2016-01-05T20:41:45","modified_gmt":"2016-01-05T19:41:45","slug":"els-tres-reis-eren-dos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/01\/05\/els-tres-reis-eren-dos\/","title":{"rendered":"Els tres reis eren dos"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

\n
\n
Els tres Reis d\u2019 Orient eren dos i van resultar ser els pares. No recordo b\u00e9 en quin moment vaig descobrir aquest fet. Em sembla que va ser a l\u2019escola quan els nens m\u00e9s grans \u2013segurament per sentir-se m\u00e9s importants- ho anaven xerrant en secret als m\u00e9s petits. Els fet \u00e9s que en algun moment es va trencar aquell encantament que durant els anys de la nostra infantesa sent\u00edem els nens pels Reis d\u2019Orient. De mica en mica es va anar esfumant aquella il\u00b7lusi\u00f3 infantil, tot i que ens guard\u00e0vem prou b\u00e9 de fer veure que ja sab\u00edem la crua realitat. Pens\u00e0vem que d\u2019aquesta manera els Reis anirien arribant, cosa que no ten\u00edem tant segur que pass\u00e9s si els pares hagessin arribat a saber que nosaltres ja hav\u00edem descobert el misteri.<\/div>\n
Durant anys, les dates anteriors a les festes de Nadal foren plenes d\u2019unes quantes il\u00b7lusions: primer per fer el pessebre, despr\u00e9s per donar de menjar i beure al ti\u00f3 i finalment per fer la carta als Reis amb la secreta esperan\u00e7a de que es creguessin tota la hist\u00f2ria que els escrivia amb la millor bona lletra possible (all\u00e0 els explicava que m\u2019havia portat b\u00e9 i que, per tant, em mereixia tot all\u00f2 que els demanava. I no faltava mai la promesa que l\u2019any vinent encara em portaria millor\u2026.). En aquells temps de la meva infantesa nom\u00e9s hi havia aquestes tres o quatre il\u00b7lusions molt ben filtrades pels pares, que anaven prou justos de butxaca com per fer-nos veure que els Reis havien de portar joguines a molts i molts nens i que, per tant, no hav\u00edem d\u2019abusar de la seva generositat fent una llista molt llarga. A casa meva no hi havia arbre de Nadal, ni Pare Noel, ni grans regals. Tot era molt senzill, molt casol\u00e0, molt segons les tradicions catalanes i els regals acostumaven a ser coses \u00fatils. Els meus \u201cReixos\u201d \u2013com diem aqu\u00ed al Pla d\u2019 Urgell- em deixaven m\u00e9s aviat carteres d\u2019anar a l\u2019escola, pissarres, estoigs de llapis de colors\u00a0Alpino<\/em>\u00a0o alguna pe\u00e7a de roba\u2026 Predominava la utilitat a la diversi\u00f3, tot i que de tant en tant no puc negar que tamb\u00e9 queien algunes joguines.<\/div>\n
A Castellnou \u2013el meu poble- els Reis arribaven en tren. Vull dir que l\u2019estaci\u00f3 del tren, a les afores del poble, era el lloc ideal per a preparar la gran festa dels nens. Des d\u2019all\u00e0, en una carreta una mica disfressada i estirada per un tractor qualsevol, entraven al poble. A vegades deixaven els regals al balc\u00f3 de les cases i altres vegades anaven fins a l\u2019esgl\u00e9sia. All\u00e0, una vegada rebuts amb un parlament, anaven cridant els noms de tots els nens que tenien algun paquet i que esperaven amb frisan\u00e7a que els anomenessin. En aquells llunyans temps els grans magatzems per departaments els desconeix\u00edem i les joguines que deman\u00e0vem eren molt senzilles. La gran varietat nom\u00e9s es donava a Barcelona i nosaltres, pobrets nens de poble, encara no ho hav\u00edem descobert. El posterior Pare Noel, tan ob\u00e8s, tan rotund i de barba tan blanca -com veiem avui a tot arreu, -encara no havia arribat i desconeix\u00edem totalment les grans novetats que portava dins el sac. Els seu paper, en aquell temps, el feien els patges dels Reis amb molta m\u00e9s discreci\u00f3, per\u00f2 amb la mateixa efectivitat.<\/div>\n
La cartera de desitjos dels nens de llavors devia ser la mateixa que la dels ara i les cartes les diposit\u00e0vem a les b\u00fasties de\u00a0Correos;\u00a0<\/em>amb la difer\u00e8ncia que llavors la situaci\u00f3 no era tant boiant com la d\u2019ara i ens conform\u00e0vem \u2013quin remei!- amb poca cosa perqu\u00e8 no hav\u00edem tastat encara el gust de l\u2019abund\u00e0ncia. Per\u00f2 tampoc no ens feia cap falta per a ser feli\u00e7os, la veritat sigui dita\u2026\u00a0 Per als nens i nenes de llavors, el que comptava era la nit del 5 de gener on tot era m\u00e0gia, ansietat i tamb\u00e9 somni, literal i metaf\u00f2ric. Era una nit en qu\u00e8 costava dormir. Qualsevol soroll et feia parar l\u2019orella i et feia pensar que els Reis ja eren all\u00e0 i deixaven els regals vora les sabates que hav\u00edem deixat ben enllustrades i ben arrenglerades al balc\u00f3 al costat del menjar i el beure pels camells. Quantes nits mal dormides portem a l\u2019esquena els que ara tenim ja m\u00e9s anys dels que voldr\u00edem! I quantes matinades il\u00b7lusionades del dia de Reis encara recordem, baixant d\u2019una revolada del llit i corrent cap al balc\u00f3! Aquells misteriosos i generosos Mags que, quan an\u00e0vem a \u201cdoctrina\u201d ens havien ensenyat que arribaven a la cova de Betlem amb les seves ofrenes d\u2019or, encens i mirra, ara ens deixaven tamb\u00e9 regals a nosaltres\u2026<\/div>\n
De mica en mica, i gaireb\u00e9 sense que ens n\u2019adon\u00e9ssim, la m\u00e0gia mon\u00e0rquica es va anar esfumant i devaluant i vam anar creient cada cop m\u00e9s amb els pares, amb el seu esfor\u00e7, amb les seves subtils maneres de fer-nos feli\u00e7os que, al cap i a la fi, \u00e9s del que es tractava. I ens vam anar conformant amb la nova situaci\u00f3 i ho vam anar comprenent -si no de grat, per for\u00e7a- i vam procurar continuar sent feli\u00e7os.<\/div>\n
Alguns ens hem anat tornant republicans del tot\u00a0 (ac\u00e8rrims republicans, fins i tot) per\u00f2 seguim creient incomprensiblement amb aquests mateixos Reis d\u2019 Orient i fins i tot seguim esperant el nostre preuat regal: que ben aviat ens puguin portar la tan desitjada REP\u00daBLICA CATALANA. Que aix\u00ed sigui!<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els tres Reis d\u2019 Orient eren dos i van resultar ser els pares. No recordo b\u00e9 en quin moment vaig descobrir aquest fet. Em sembla que va ser a l\u2019escola quan els nens m\u00e9s grans \u2013segurament per sentir-se m\u00e9s importants- ho anaven xerrant en secret als m\u00e9s petits. Els fet \u00e9s que en algun moment […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5610,666],"tags":[262,27000],"class_list":["post-5562","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-nadal-religio","category-religio","tag-nadal","tag-nit-de-reis"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1rI","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5562"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5567,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562\/revisions\/5567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}