\nS\u2019apropa Nadal!<\/p>\n
Quan comen\u00e7a Nadal?<\/p>\n
Nadal comen\u00e7a quan comencem a somiar en ell. Aix\u00ed ho viv\u00edem en la nostra infantesa. El que feia bonic el Nadal era l\u2019espera. Per tant, tractar\u00e9 de descriure com l\u2019esper\u00e0vem i el viv\u00edem, en aquells temps.<\/p>\n
-Jo recordo de ben petit, en el meu poblet dels Pirineus, Enviny, quan sentia les primeres esquelles de les ovelles que baixaven de les muntanyes i trencaven el silenci del poble, em feien pensar en Nadal.<\/p>\n
-M\u2019ho recordaven tamb\u00e9 el bel ensordidor dels corderets, a l\u2019hora d\u2019afillar, quan esperaven les seves mares al corral per a popar.<\/p>\n
-La fal\u00b7lera dels nens a la sortida d\u2019estudi que ens pass\u00e0vem la tarda a l\u2019alzinar en busca de soques i d\u2019arbres caiguts per a preparar la foguera de la Nit de Nadal.<\/p>\n
Despertava tamb\u00e9 la il\u00b7lusi\u00f3 de Nadal veure com la nostra amiga que havia estat amagada durant tot l\u2019any, apareixia vestia de blanc al cim de les muntanyes enviant-nos com a missatge de la seva arribada les primeres volvetes de neu.<\/p>\n
-Quantes vegades en aixecar-me al mat\u00ed i obrir la finestra, ens trob\u00e0vem amb la sorpresa d\u2019un paisatge que no s\u2019assemblava gens al que est\u00e0vem acostumats a veure. Mig metre o un metre de neu: les cases, els carrers i els conreus, els arbres, vestit tot del mateix color; semblava com si despert\u00e9s en un altre poble, que aquell no era el meu.<\/p>\n
-I qu\u00e8 bonic era veure com els homes, cada un en la parcel\u00b7la de davant de casa seva, s\u2019obrien cam\u00ed entre la neu fent ruta amb la pala per a poder transitar pels carrers que semblaven tots anivellats pel gruix de neu que els cobria.<\/p>\n
-Les festes de Nadal estan teixides de records bonics i de persones que ja no hi s\u00f3n, per\u00f2 el Nadal \u00e9s com una veu que els crida, i tornen\u2026 Pensem-hi, pensem-hi, i posem-hi noms: Pares, padrins, germans\u2026 (Donar la paraula a ells).Tot ens parlava de Nadal. L\u2019ambient del poble\u2026 Es respirava alegria a les fam\u00edlies, als carrers. A mi els pares, en aquetes festes, em semblaven diferents pel seu bon humor, per la seva tendresa, especialment el pare, m\u00e9s aviat seri\u00f3s. Els germans, viv\u00edem els preparatius com si fos ja Nadal. Viv\u00edem tan il\u00b7lusionats\u2026 Recordo que el primer any de seminari no ens van deixar anar a casa per Nadal\u2026 Quant em vaig enyorar\u2026 I \u00e9s que, \u201cper nadal cada ovella al seu corral\u201d Enyorava els pares, els padrins, els germans, en aquelles vetllades a la vora del foc. Tots reunits all\u00ed amb alguna fam\u00edlia del poble que els pares havia invitat: \u201cVeniu, veniu a passar vetllada\u201d. I all\u00ed reunits, amb el gran ardor del foc, fent bullir la caldera del menjar dels tocinos, sense tele ni radio, ens passaven les hores explicant hist\u00f2ries, passant el rosari, cantant can\u00e7ons de Nadal i fent alguna becaina, i no acab\u00e0vem mai la reuni\u00f3 sense regar-ho amb el porr\u00f3 del vi de la toneta del rac\u00f3.<\/p>\n
-I el pessebre, fet amb la il\u00b7lusi\u00f3 de tots: uns portaven la molsa, altres, les escorces, i els pares compraven les figuretes i nosaltres les col\u00b7loc\u00e0vem.<\/p>\n
-I la tronca\u2026 Era una escena encantadora veure com els germanets m\u00e9s petits, despr\u00e8s de retirar-se uns minuts a la sala per a pregar, mentre els pares fornien la tronca, tornaven disparats, i trucaven amb tota la seva for\u00e7a i la seva fe: \u201cTronca de Nadal, per la virtut que D\u00e9u t\u2019ha donat, caga torrons per aquest forat\u201d.<\/p>\n
\u2013 I la falla, aquella foguera que encen\u00edem al vespre en sortir de Completes, i cremava tota la Nit de Nadal. \u00c9s ben cert, el que feia gran les Festes, era l\u2019espera, somiar en elles, i aix\u00ed s\u2019allargaven, i s\u2019allargaven.<\/p>\n
Per aix\u00f2 l\u2019Esgl\u00e9sia fa una llarga preparaci\u00f3 de Nadal. Com en diem d\u2019aquest temps de preparaci\u00f3?\u2026 Advent. S\u00f3n 4 setmanes de preparaci\u00f3 i d\u2019espera. Aquest \u00e9s el sentit de l\u2019Advent<\/p>\n
-Nadal ens feia pensar tamb\u00e9 en el gall. a m\u00e9s dels torrons, les panses i figues. Per\u00f2 el gall era el plat t\u00edpic del dinar de Nadal. Les mestresses s\u2019hi llu\u00efen, no era com ara que en mengem a tot hora.<\/p>\n
-I el dia de cap d\u2019Any amb les neules i les orellanes i el ninou, la recapta dels nens pel poble\u2026<\/p>\n
-I els Reis, oh els Reis! la febre amb que eren esperats fins a les tantes de la nit, i quan la son podia m\u00e9s que la il\u00b7lusi\u00f3 de veure\u2019ls passar, quan ja est\u00e0vem dormint, llavors actuaven els pares, que nosaltres pens\u00e0vem que eren el Reis d\u2019Orient.<\/p>\n
-En aquell temps no hi havia \u201cGordo\u201d, per\u00f2 aquella alegria del poble que ens aplegava tots a la Missa del Gall, el dia de Nadal, era la millor loteria. Jes\u00fas ja podia n\u00e9ixer. La il\u00b7lusi\u00f3 amb que l\u2019hav\u00edem preparat era el seu bressol.<\/p>\n
Joan Escales<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Temps enrere recordo haver llegit una interessant entrevista de Laia de Ahumada a Joan Escales, rector d\u2019 Enviny, al Pallars Sobir\u00e0. Si voleu, la podeu llegir aqu\u00ed: Entrevista a Joan Escales. Justament avui un amic m\u2019ha fet arribar el Preg\u00f3 de Nadal que ha escrit aquest any. Com que encara som en temps nadalenc […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5610],"tags":[262],"class_list":["post-5558","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-nadal-religio","tag-nadal"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1rE","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5558"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5558\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5560,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5558\/revisions\/5560"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.xtec.cat\/~jarrimad\/medieval\/romanico\/aviaamp.jpg\")
Temps enrere recordo haver llegit una interessant entrevista de Laia de Ahumad<\/strong>a<\/strong> a Joan Escales,<\/strong> rector d\u2019 Enviny, al Pallars Sobir\u00e0. Si voleu, la podeu llegir aqu\u00ed: