![\"Antig\u00fcedades:](\"https:\/\/i2.wp.com\/cloud1.todocoleccion.net\/antiguedades\/tc\/2015\/06\/20\/22\/49957635.jpg\")
<\/p>\nAquests darrers dies he hagut de tornar, per circumst\u00e0ncies personals, a la casa pairal, la casa on vaig n\u00e9ixer i on vaig passar els primers anys de la meva vida a Castellnou de Seana. Feia molts anys que la ten\u00edem llogada a un matrimoni que, una vegada jubilat de taxista a Barcelona, va venir a buscar al poble pau, tranquil\u00b7litat i un tros de terra per a fer-hi un hortet i distreure-s\u2019hi una mica. El pas dels anys -inevitable llei de vida- fa que anem carregant sense que ens n\u2019adonem petites o grans nafres a la nostra motxilla personal fins que ja no podem m\u00e9s i ens haguem de caure rendits sota el seu pes. \u00c9s el que els va passar al matrimoni format pel Camilo i l\u2019Angelina, que per causa de la malaltia inevitablement van haver d\u2019anar a una resid\u00e8ncia on acabar de passar la resta dels seus dies i on poguessin estar m\u00e9s ben cuidats. Per desgr\u00e0cia l\u2019Angelina hi va poder ser poc temps\u2026<\/p>\n
El cas \u00e9s que van deixar la nostra casa pairal despr\u00e9s de 25 anys de viure-hi i ara, una vegada buida, hi hem entrat de nou. Ahir m\u2019hi vaig passejar una estona tot sol, rememorant silenciosament records i viv\u00e8ncies, mirant una mica nost\u00e0lgicament cada rac\u00f3, escoltant el parlar de cada cosa i de cada espai convertit en imatge i observant tot all\u00f2 que, en veure-ho novament despr\u00e9s de tants anys, em tornava a parlar amb mots ben entenedors i em transportava als ja llunyans anys de la meva infantesa i joventut. Nom\u00e9s un parell de gats que entren i surten esperant potser que el Camilo els doni de menjar i beure trencaven el silenci i em miraven com dient: \u201c-Ser\u00e0s tu qui ens alimentar\u00e0 i ens farem m\u00fatua companyia a partir d\u2019ara?. No nois \u2013els vaig respondre-, nom\u00e9s hi vindr\u00e9 de passada i ja veurem qu\u00e8 ser\u00e0 de la casa\u201d\u2026<\/em><\/p>\n La casa \u00e9s una casa senzilla, de fam\u00edlia humil, for\u00e7a semblant a moltes de les t\u00edpiques cases de pag\u00e8s d\u2019un poble qualsevol del Pla d\u2019 Urgell, que es composaven:<\/p>\n -d\u2019una planta baixa, amb entrada a peu de carrer,<\/strong> on es guardaven les bicicletes i les motos. Posteriorment, a mida que van anar desapareixent els animals, es va anar fent lloc pels tractors i pels cotxes que poc a poc van anar arribant. Les plantes baixes servien tamb\u00e9 per guardar-hi algunes eines i era el lloc d\u2019entrada dels animals que cada fam\u00edlia tenia per conrear la terra i que menava a l\u2019estable i a un corral que hi havia a la part posterior on s\u2019hi criaven gallines, conills, algun porc i potser algun altre animal per ajudar al sosteniment de l\u2019economia familiar, no massa boiant en aquells temps de la meva infantesa. Tamb\u00e9 acostumava a haver-hi el pou de l\u2019aigua que es bevia a cada cas quan encara no hi havia aigua corrent.<\/p>\n \u2013un primer pis<\/strong> on s\u2019hi feia pr\u00e0cticament tota la vida familiar; a l\u2019hivern al red\u00f3s d\u2019una estufa de llenya situada en molts cassos a la cuina \u2013en el nostre cas era una cuina econ\u00f2mica<\/em> exactament igual a la de la foto- on, a m\u00e9s de cuinar i menjar, s\u2019hi passaven les llargues vesprades d\u2019hivern tot escoltant la r\u00e0dio, esgrunant pinyes de pan\u00eds o triant les pedres dels fesols i dels cigrons que es posarien en remull i ens cruspir\u00edem l\u2019endem\u00e0 amb un tros de cansalada del porc que s\u2019havia matat, confitat i que ens alimentaria al llarg de l\u2019any. A les nits d\u2019estiu es feia encara molta vida al carrer. A les llargues tardes de primavera o d\u2019estiu les dones cosien a l\u2019ombra tot fent rotllana i esperant que arrib\u00e9s la marinada i refresqu\u00e9s una mica les xafogoses tardes d\u2019aquesta plana xardorosa. i passant revista a tot all\u00f2 que hagu\u00e9s passat \u2013o no- al poble. La tert\u00falia s\u2019allargava fins a la nit, hora en qu\u00e8 s\u2019hi afegien alguns homes quan ja havien tornat de les feines del camp. Eren moments de descans i d\u2019animada tert\u00falia, mentre els nens corr\u00edem i jug\u00e0vem enmig d\u2019un carrer on encara no hi passaven gaires cotxes.<\/p>\n -En un segon pis<\/strong> hi havia inevitablement les golfes, <\/strong>on s\u2019hi guardava entre la pols i les teranyines les coses que no servien, el gra per alimentar les b\u00e8sties, les tomaques de penjar i alguna altra fruita de l\u2019hort, les tines d\u2019oli d\u2019oliva i els resultats saborosos de la matan\u00e7a del porc. All\u00e0 s\u2019hi podien trobar ben penjats i afilerats en una bona formaci\u00f3 els pernills, les llonganisses, els xori\u00e7os, les botifarres blanques i negres, els bulls\u2026\u00a0 Ah!\u2026 i les tupines amb els confitats de llonganissa i costella de porc. A casa nostra tamb\u00e9 hi ha una petita terrassa on, de petits hi jug\u00e0vem i on hi pod\u00edem prendre el sol i l\u2019aire.<\/p>\n Mentre ahir passejava sol i pensatiu per la casa i remenava algun calaix d\u2019algun armari vell que hi han deixat i m\u2019emmirallava en algun mirall pols\u00f3s i picat pels anys, pensava en tot el que s\u2019hi ha viscut dins de les quatre parets de qualsevol casa. Moltes alegries i moltes penes. Moltes preocupacions, molts projectes il\u00b7il\u00b7lusionants i m\u00e9s d\u2019una frustraci\u00f3 \u00edntima i silenciosa; ll\u00e0grimes i rialles ben barrejades; dies grisos i dies lluminosos. La vida personal i familiar de moltes generacions, en alguns cassos, queda discretament guardada dins de les cases i oblidada lentament amb el temps que tot ho pot i ho esborra. Pensava com la vida de cadasc\u00fa \u00e9s exactament la suma de totes aquestes realitats, sense poder-nos-en estalviar, encara que vulguem, cap d\u2019elles; van arribant indefectiblement quan el dest\u00ed \u2013o qui sigui- ho designa arbitr\u00e0riament. I el pitjor \u00e9s que no sabem mai quan ens tocar\u00e0 cada cosa, ni en l\u2019ordre en qu\u00e8 vindran, ni si ser\u00e0 el moment m\u00e9s adequat o m\u00e9s impropi per entomar-les. El cas \u00e9s que arriben i tant de bo siguem prou savis com per saber-ne trobat en cadascuna la seva lli\u00e7\u00f3 vital.<\/p>\n Mirava retrospectivament la vida dels pares, dels padrins, dels germans, la meva pr\u00f2pia vida, amb tots els canvis i mudances que hem anat fent tots plegats. Palplantat davant aquell mirall opac -que reflectia al seu torn un altre munt de miralls- pensava en aquesta altra altra mudan\u00e7a que est\u00e0 a punt de produir-se en nosaltres aviat. Si D\u00e9u vol i res no es tor\u00e7, d\u2019aqu\u00ed a uns mesos ens n\u2019anirem a viure al poble, tot i que no pas en aquesta casa pairal una mica massa atrotinada. Una vegada jubilats, hem pensat que pot ser una bona experi\u00e8ncia comen\u00e7ar un altre tipus de vida \u2013encara m\u00e9s calma i m\u00e9s tranquil\u00b7la-, cuidant un petit hort i fent vida de poble. Per fortuna no s\u00f3c com alguns pixapins a qui molesten els cants dels galls o el so de les campanes\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests darrers dies he hagut de tornar, per circumst\u00e0ncies personals, a la casa pairal, la casa on vaig n\u00e9ixer i on vaig passar els primers anys de la meva vida a Castellnou de Seana. Feia molts anys que la ten\u00edem llogada a un matrimoni que, una vegada jubilat de taxista a Barcelona, va venir a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4366,3138,4888,1600,4627,3321,2941],"tags":[3570,29718,31916,551,31876,31918,31912],"class_list":["post-5531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castellnou-de-seana-catalunya-paisos","category-emocions","category-familia-societat","category-jubilacio","category-pla-d-urgell","category-vellesa","category-vida-i-mort","tag-castellnou-de-seana","tag-el-pla-durgell","tag-emocions","tag-familia","tag-jubilacio","tag-vellesa","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1rd","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5531"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5532,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5531\/revisions\/5532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}