{"id":5498,"date":"2015-11-17T19:08:27","date_gmt":"2015-11-17T18:08:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5498"},"modified":"2015-11-17T19:08:27","modified_gmt":"2015-11-17T18:08:27","slug":"pere-casaldaliga-ens-felicita-el-nadal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/11\/17\/pere-casaldaliga-ens-felicita-el-nadal\/","title":{"rendered":"Pere Casald\u00e0liga ens felicita el Nadal"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n

\"felicitaci\u00f3<\/a>Com cada any, la felicitaci\u00f3 de Nadal m\u00e9s matinera i m\u00e9s puntual que rebo acostuma a arribar de molt lluny. M\u2019arriba de S\u00e3o F\u00e9lix do Araguaia, all\u00e0 al Mato Grosso brasiler. Com podeu suposar, \u00e9s la del bisbe Pere Casald\u00e0liga<\/strong>. Tamb\u00e9 aquest any ha sigut aix\u00ed. Ja fa dies que l\u2019he rebuda. El Pere \u00e9s previsor\u2026<\/p>\n

I tamb\u00e9 com sempre, el bisbe Pere recull algun fet important dels que han marcat l\u2019any i, com no podia ser d\u2019una altra manera ha reflexionat en la seva felicitaci\u00f3 (il\u00b7lustrada com \u00e9s habitual pel seu amic Maximino Cerezo Barredo<\/strong>)\u00a0 sobre el drama dels refugiats, personalitzats i encarnats tots ells en Aylan Kurdi<\/strong>. el nen siri\u00e0 que va morir ofegat a les platges de Turquia el 2 setembre de 2015. Aquest nen kurd de tres anys\u00a0 va apar\u00e8ixer ofegat en una platja de Turquia. Les fotos en qu\u00e8 apareix el seu cos mort i la foto en qu\u00e8 es veu un agent de la policia turca transportant el seu cad\u00e0ver van donar la volta al m\u00f3n i posen de manifest la gran problem\u00e0tica de la crisi humanit\u00e0ria siriana. Al costat del petit van morir tamb\u00e9 el seu germ\u00e0 de cinc anys Galip i la seva mare, Rehan, a m\u00e9s de com a m\u00ednim altres dotze sirians que viatjaven des de Turquia en dos pasteres amb destinaci\u00f3 a Gr\u00e8cia. L\u2019\u00fanic membre de la fam\u00edlia Kurdi que es va embarcar i va sobreviure va ser el pare, Abdullah. La fot\u00f2grafa turca Nil\u00fcfer Demir \u00e9s l\u2019autora d\u2019aquella imatge.<\/p>\n

\"Nadal<\/a><\/p>\n

\u00a0\"Casald\u00e0liga<\/a>Com podeu veure, el bisbe Pere reflexiona sobre aquest drama humanitari que toca viure a la humanitat en aquests darrers temps i que no ens hauria de deixar dormir en pau. El bisbe Pere ens demana que no ens deixi dormir en pau, com tampoc el deu deixar dormir a ell, tena\u00e7 defensor sempre de la humanitat m\u00e9s pobra. Ell sempre ha demanat \u2018humanitzar la humanitat\u2019<\/em>\u00a0 i ha lluitat per defensar les causes dels drets de les persones i dels pobles; sobretot de les persones i dels pobles marginats i fins i tot prohibits. Sempre ha dit que aquestes han estat les seves causes, per\u00f2 tamb\u00e9 haurien de ser les causes de tots nosaltres: Les seves causes: \u2018la terra, l\u2019aigua, l\u2019ecologia; les nacions ind\u00edgenes; el poble negre; la solidaritat; la veritable integraci\u00f3 continental; l\u2019eradicaci\u00f3 de qualsevol marginaci\u00f3, de qualsevol imperialisme, de qualsevol colonialisme; el di\u00e0leg interreligi\u00f3s i intercultural; la superaci\u00f3 d\u2019aquest estat d\u2019esquizofr\u00e8nia humana que \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un primer m\u00f3n i d\u2019un tercer m\u00f3n (i d\u2019un quart m\u00f3n tamb\u00e9), quan som un sol m\u00f3n, la gran fam\u00edlia humana, filla del D\u00e9u de la vida\u2019<\/em>.<\/p>\n

\"Pere<\/a> Ja vellet i malalt, com podem veure en aquestes fotografies fetes de ben poc, segueix creient en moltes utopies i en l\u2019Evangeli, que segons ell mateix diu \u2018\u00e9s una utopia encara m\u00e9s gran!<\/em>\u2019: \u201cUtopia necess\u00e0ria com el pa de cada dia. No la utopia quim\u00e8rica que ens duria a un \u201cno-lloc\u201d, sin\u00f3 un proc\u00e9s esperan\u00e7at que navega cap a un \u201caltre lloc\u201d, un \u201cbon lloc\u201d: eutopia!<\/em><\/p>\n

En moments complicats com els que viu la humanitat, cal seguir escoltant atentament les paraules d\u2019aquest profeta dels nostres dies que va pronunciar quan va rebre el Premi Internacional Catalunya 2006. <\/strong><\/p>\n

\n

\u201cCal reinventar una economia de la conviv\u00e8ncia\u201d,<\/strong> demanava Edgar Morin. El poble guaran\u00ed parla de \u201cl\u2019economia de la reciprocitat\u201d.<\/strong> I el petit poble myky, en aquest Mato Grosso, proclama com un dels seus dogmes fonamentals que \u201cviure \u00e9s conviure\u201d.<\/strong> Sense prepot\u00e8ncies, sense exclusions. Sent reconeguts tots i totes com a persones en la dignitat radical de la \u201cra\u00e7a humana\u201d. Els pobles ind\u00edgenes, normalment, quan s\u2019autoanomenen, es classifiquen com a \u201cgent\u201d, \u201chumanitat\u201d; despr\u00e9s ve el cognom, la designaci\u00f3 particular de cada poble, de cada cultura, de cada hist\u00f2ria. Identitats col\u2022lectives que configuren la humanitat com una sola i plural. La globalitzaci\u00f3 actual, amb tots els seus pecats, greus, t\u00e9 com a contrapartida la virtut de fer que avui, com mai, la humanitat se senti \u201cuna\u201d. Estem descobrint, per necessitat, que naveguem en el mateix vaixell. \u201cEl xoc de civilitzacions\u201d o \u201cl\u2019alian\u00e7a de civilitzacions\u201d s\u00f3n l\u2019alternativa inevitable. Com que ara ens trobem tots amb tots, hem d\u2019optar per xocar els uns contra els altres, en la intoler\u00e0ncia i en l\u2019agressi\u00f3, o per abra\u00e7ar-nos en la comprensi\u00f3 i en la complementarietat.<\/em><\/p>\n

\u2026 \u201cLes nacions s\u00f3n continguts, no fronteres\u201d, afirmava Baltasar Porcel. Els murs, els filats, les tanques, les lleis d\u2019intoler\u00e0ncia no s\u00f3n una soluci\u00f3 humana. Els \u201cb\u00e0rbars del sud\u201d acabaran trencant les fronteres de la separaci\u00f3. \u201cLa fam no t\u00e9 fronteres\u201d, cridava el supervivent d\u2019una pastera africana. Aquests nous b\u00e0rbars acabaran envaint el terra, la casa, la taula, l\u2019\u00e0nima dels privilegiats d\u2019un primer m\u00f3n: primer en abund\u00e0ncia; primer en insensibilitat? La tasca m\u00e9s essencial de la humanitat \u00e9s la tasca d\u2019humanitzar-se. \u2026\"Pere<\/a><\/em><\/p>\n

Per a la nostra fe cristiana, el mateix D\u00e9u es va encaixar en la mesura humana de l\u2019home Jes\u00fas de Natzaret. Malauradament, durant segles, i encara avui, les religions s\u00f3n, massa sovint, fonamentalisme, divisi\u00f3 i fins i tot guerra. \u00c9s hora de creure en unitat plural en el D\u00e9u de la vida i de l\u2019amor, i de practicar la religi\u00f3 com a just\u00edcia, servei i companyia. Un D\u00e9u que separa la humanitat \u00e9s un \u00eddol mort\u00edfer. La tasca primordial i comuna d\u2019humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat. L\u2019Evangeli segons sant Lluc (10, 25-37) ens ofereix la par\u00e0bola paradigm\u00e0tica per a aquesta praxi humanitzadora. El mestre de la Llei respon correctament la pregunta de Jes\u00fas sobre els manaments. Coneixia el Catecisme, com a m\u00ednim la seva lletra. No obstant aix\u00f2, \u201cper tal de justificar-se\u201d, el doctor de la religi\u00f3 pregunta al seu torn: \u201cI qui \u00e9s el meu pro\u00efsme?\u201d. La resposta de Jes\u00fas \u00e9s desconcertant i provocadora; per al doctor de la Llei, per a tot el poble que l\u2019escolt\u00e0 \u201cen aquells temps\u201d i tamb\u00e9 per a nosaltres, que l\u2019escoltem avui, aqu\u00ed. El pro\u00efsme \u00e9s aquell o aquella a qui jo m\u2019acosto, i que posa en primer lloc els que han caigut en el cam\u00ed, les persones marginades, les dones violentades i sotmeses, els emigrants suspectes, els estranys dels quals m\u2019estimo m\u00e9s no saber res, tan ocupat com estic amb els meus negocis o potser amb el meu culte\u2026 M\u2019he de fer pro\u00efsme descobrint el pr\u00f2xim, buscant-lo, acollint-lo, donant i donant-me al seu servei. Sense fer \u201caccepci\u00f3 de persones\u201d. Sense por de contaminar-me amb un samarit\u00e0 heterodox. Nom\u00e9s estimo el pro\u00efsme en la mesura en qu\u00e8 surto \u2013lliure, obert, solidari\u2013 a trobar-lo, acostant-m\u2019hi, acostant-lo a mi. La humanitat no s\u2019humanitza amb aparells i formulacions (\u00fatils al seu temps i de la forma adequada), sin\u00f3 amb l\u2019aproximaci\u00f3 humana de cadascun i cadascuna, de cada persona i de cada poble.<\/em><\/p>\n

Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat. La Teologia de l\u2019Alliberament ens ha recordat que la veritable ortod\u00f2xia es verifica en l\u2019ortopraxi. L\u2019ess\u00e8ncia de D\u00e9u \u201cconsisteix a estimar\u201d, ens diu al Nou Testament la primera carta de Joan (4, 8.16). El fet d\u2019haver sortit de Catalunya, d\u2019Espanya, d\u2019Europa, d\u2019haver passat per l\u2019\u00c0frica i d\u2019haver vingut a viure de forma definitiva al Mato Grosso brasiler d\u2019aquesta Nostra Am\u00e8rica m\u2019ha universalitzat l\u2019\u00e0nima. I el contacte apassionat amb la causa ind\u00edgena i la causa negra m\u2019ha ajudat a redescobrir la identitat de les persones i dels pobles amb alteritat i amb complementarietat. El fet d\u2019acostar-me \u201cal poder dels sense poder\u201d (V\u00e1clav Havel), en l\u2019opci\u00f3 pels pobres, en el moviment popular, en les comunitats eclesials de base i en les pastorals socials, em va fer despertar definitivament a la indignaci\u00f3 i al comprom\u00eds; i tamb\u00e9 a l\u2019esperan\u00e7a.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com cada any, la felicitaci\u00f3 de Nadal m\u00e9s matinera i m\u00e9s puntual que rebo acostuma a arribar de molt lluny. M\u2019arriba de S\u00e3o F\u00e9lix do Araguaia, all\u00e0 al Mato Grosso brasiler. Com podeu suposar, \u00e9s la del bisbe Pere Casald\u00e0liga. Tamb\u00e9 aquest any ha sigut aix\u00ed. Ja fa dies que l\u2019he rebuda. El Pere \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5610,5413],"tags":[262,3762],"class_list":["post-5498","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-nadal-religio","category-pere-casaldaliga-esglesia-religio","tag-nadal","tag-pere-casaldaliga"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1qG","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5498","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5498"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5498\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5503,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5498\/revisions\/5503"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}