{"id":5486,"date":"2015-11-10T11:18:25","date_gmt":"2015-11-10T10:18:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5486"},"modified":"2015-11-10T11:18:25","modified_gmt":"2015-11-10T10:18:25","slug":"al-principi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/11\/10\/al-principi\/","title":{"rendered":"Al principi"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Al principi tot costa molt. Tot \u00e9s l\u00e0bil, tremol\u00f3s, insegur. Tot \u00e9s ple de clarobscurs i tremolors. Tot \u00e9s l\u00edquid, gelatin\u00f3s\u2026 Al principi tot \u00e9s exploraci\u00f3, temptejos, camins entre boires i amb companys de cam\u00ed desconeguts; al principi hi ha m\u00e9s desconfian\u00e7a, moltes p\u00e8rdues i retrobaments i molta incertesa. Els comen\u00e7aments s\u00f3n sempre molt durs. Per\u00f2 tamb\u00e9 molt il\u00b7lusionadors. La gran fortalesa dels comen\u00e7aments \u00e9s la for\u00e7a dels propis convenciments i dels principis morals de cadasc\u00fa. \u00e9s el que ens d\u00f3na for\u00e7a i ens fa seguir.<\/p>\n

Tot costa molt sempre, per\u00f2 al principi tot costa encara molt m\u00e9s. Per\u00f2 les circumst\u00e0ncies s\u00f3n les que s\u00f3n i s\u2019han d\u2019entomar tal com venen. El que no podem fer de cap de les maneres \u00e9s deixar passar el tren amb la f\u00fatil, fuga\u00e7 i in\u00fatil esperan\u00e7a de que ja en passar\u00e0 un altre ben aviat. Potser algun dia passar\u00e0 per\u00f2 anem-nos fent c\u00e0rrec de que no passar\u00e0 aviat, que pot tardar molt i que ara \u00e9s el moment d\u2019esp\u00e8nyer fort i tots junts. Per m\u00e9s que molt ho neguin, podem aconseguir-ho. No \u00e9s cap entel\u00e8quia ni cap utopia.<\/p>\n

Ara \u00e9s el moment de donar passos ferms i segurs tots aquells que veuen les coses clars; \u00e9s el moment de ser intel\u00b7ligents, de negociar tot el que calgui i fins on calgui per tal d\u2019arribar a un acord. \u00c9s el moment de retratar-se, tot i que alguns ja s\u2019han retratat i han quedat ben retratats.<\/p>\n

Per aix\u00f2 em va agradar llegir la carta oberta<\/a> publicada ahir per l\u2019antrop\u00f2leg i hist\u00f2ric militant comunista Manuel Delgado<\/strong> que, amb la seva habitual lucidesa analitzava el moment actual i anunciava que abandonava Comunistes de Catalunya, formaci\u00f3 fruit de la fusi\u00f3 del PCC i del PSUC Viu i integrant de la coalici\u00f3 Esquerra Unida i Alternativa i plegava arran de la votaci\u00f3 negativa de Catalunya S\u00ed que es Pot<\/strong> a la declaraci\u00f3 independentista, juntament amb el PP, Ciutadans i el PSC. Entre altres coses, diu Manuel Delgado a la carta:<\/p>\n

\n

\u201cEn nom d\u2019aquesta fidelitat he assumit com a propis els nostres errors. He suportat la nostra complicitat amb la repressi\u00f3 de Joan Saura contra els moviments socials i amb la destrucci\u00f3 de la Barcelona popular i la seva entrega al m\u00e9s brutal neoliberalisme. No he ent\u00e8s com pod\u00edem desaprofitar l\u2019oportunitat irrepetible de participar i \u00e0dhuc contribuir a orientar esdeveniments transcendents que implicaven un aut\u00e8ntic proc\u00e9s de ruptura democr\u00e0tica, que hav\u00edem repetit que desitj\u00e0vem i davant del qual, ara que el ten\u00edem davant els nassos, ens arronsaven, incapa\u00e7os d\u2019entendre el que passava i menys d\u2019intervenir per refor\u00e7ar el seu vessant m\u00e9s social.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

\n

Per\u00f2 ni els servilismes ni les pusil\u00b7lanimitats em feien perdre l\u2019esperan\u00e7a que en algun moment prendr\u00edem consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia extraordin\u00e0ria de la\u00a0 din\u00e0mica hist\u00f2rica en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem immersos i recuperar\u00edem alguna cosa de la nostra vella aud\u00e0cia a l\u2019hora d\u2019analitzar i passar a l\u2019acci\u00f3.<\/strong><\/em><\/p>\n

El que no m\u2019imaginava \u00e9s que acabar\u00edem sent un obstacle per la hist\u00f2ria i ni en el pitjor malson no podia figurar-me la paorosa imatge d\u2019aquest mat\u00ed al parlament: els nostres diputats votant colze amb colze amb els hereus del franquisme, que \u00e9s el que tantes vegades hem repetit que \u00e9s el Partit Popular, ni tampoc amb les disfresses postmodernes de la \u201cEspa\u00f1a una, grande y libre\u201d que \u00e9s Ciutadans.<\/strong><\/em><\/p>\n

En fi. En aquestes condicions est\u00e0 clar que no puc continuar militant a Comunistes de Catalunya. Si us plau, accepteu la meva baixa i la meva dimissi\u00f3 com a membre del Comit\u00e8 Central.\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Ara \u00e9s el moment en qu\u00e8 els nostres pol\u00edtics demostrin la seva talla, la seva v\u00e0lua i es convencin de que han de fer el que calgui per a no defraudar les esperances de molta gent.\u00a0\u00c9s l\u2019hora de no ser curts de vista i mirar a llarg termini.\u00a0Endavant, doncs. Bona feina i molta sort<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al principi tot costa molt. Tot \u00e9s l\u00e0bil, tremol\u00f3s, insegur. Tot \u00e9s ple de clarobscurs i tremolors. Tot \u00e9s l\u00edquid, gelatin\u00f3s\u2026 Al principi tot \u00e9s exploraci\u00f3, temptejos, camins entre boires i amb companys de cam\u00ed desconeguts; al principi hi ha m\u00e9s desconfian\u00e7a, moltes p\u00e8rdues i retrobaments i molta incertesa. Els comen\u00e7aments s\u00f3n sempre molt durs. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31828],"class_list":["post-5486","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1qu","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5486"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5488,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5486\/revisions\/5488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}