{"id":5463,"date":"2015-10-18T19:54:27","date_gmt":"2015-10-18T18:54:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5463"},"modified":"2015-10-22T20:25:35","modified_gmt":"2015-10-22T19:25:35","slug":"els-seminaris-dabans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/10\/18\/els-seminaris-dabans\/","title":{"rendered":"Els seminaris d\u2019abans\u2026"},"content":{"rendered":"
\n

\"PA177554\"<\/a><\/p>\n

Ahir vam fer la trobada anual de companys del Seminari de Solsona. La nostra\u00a029a trobada<\/strong>\u00a0i amb m\u00e9s gent que mai, ja que ens vam aplegar 55 persones (comptant-hi algunes senyores que, com cada any, els plau acompanyar-nos). Aquest any ens vam trobar a Balsareny, ben vigilats en tot moment pel seu castell encimbellat que vam visitar despr\u00e9s d\u2019una bonica passejada pel cuidat bosc de ribera que hi ha al peu del pl\u00e0cid Llobregat. I, \u00e9s clar, no podia faltar un bon dinar, que vam anar a fer-lo a Gai\u00e0. Ja se sap que al voltant d\u2019una taula \u00e9s un bon lloc per parlar i per recordar an\u00e8cdotes i hist\u00f2ries.<\/p>\n

Com que\u00a0 alguns companys em van animar a que fes la petita cr\u00f2nica que cada any escric d\u2019aquesta trobada, m\u2019hi poso amb molt de gust. Vull fent constar, per\u00f2, que aquest any m\u2019he estimat m\u00e9s deixar la veu a\u00a0Mn Climent Forner<\/strong>\u00a0que, amb motiu dels\u00a0400 anys<\/strong>\"PA177569\"<\/strong><\/a>del Bisbat de Solsona\u00a0<\/strong>\u2013que van celebrar-se l\u2019any 1993-,\u00a0<\/strong>va escriure un breu article dels seus records de seminarista. Ning\u00fa com ell ho podia fer millor i, per aix\u00f2, crec que tots els companys que ho llegiran \u2013si encara no ho han fet- en gaudiran i podran rememorar moltes de les coses que explica Mn Climent. En darrer terme aquestes trobades no s\u00f3n res m\u00e9s que un motiu per retrobar records i per passar revista del que fem i com estem cadasc\u00fa de nosaltres. M\u00e9s o menys com els cotxes vells, que els toca passar la ITV cada any\u2026\"PA177591\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

EL SEMINARI DE SOLSONA: UNA MICA D\u2019HISTORIA.\u00a0Climent Forner<\/i><\/strong><\/h3>\n

(L\u2019EROL<\/strong>: revista cultural del Bergued\u00e0. 1993: N\u00fam. 41: 400 anys del Bisbat de Solsona )<\/p>\n

\"\"No em proposo pas d\u2019escriure tota la hist\u00f2ria del seminari de Solsona, sin\u00f3 una part, i ben petita, d\u2019aquesta hist\u00f2ria: la que va de primers d\u2019octubre de 1940 a darrers de maig de 1952. S\u00f3n els anys que jo hi vaig viure i dels quals puc donar testimoni, per b\u00e9 que el testimoni d\u2019un home vell pugui resultar m\u00e9s o menys esgrogue\u00eft o idealitzat pel temps. On vaig escriure sobre aix\u00f2 mateix, quan encara era jove o mes jove que ara, \u00e9s al llibre\u00a025\u00a0<\/i>anys de pres\u00e8ncia i de fi<\/i>delitat,<\/i>dedicat al Dr Josep Pont i Gol, aleshores arquebisbe de Tarragona (1976), i avui tamb\u00e9, nom\u00e9s que em\u00e8rit, i per molts anys! La viv\u00e8ncia d\u2019aquells anys tamb\u00e9 la vaig reflectir en laCarta a l\u2019a<\/i>mic canonge\u00a0<\/i>(novembre de 1968), que podeu llegir a\u00a0Liridunvau, liridonvon,<\/i>Obra po\u00e8tica II, Edicions de L\u2019Albi, Berga, 1989. \u00c9s aquella que comen\u00e7a:\u201dAmic del doble cor\u2026\u201d<\/i><\/p>\n

Comen\u00e7ar\u00e9 per dir que no trobo gens estrany que L\u2019EROL, volent publicar un monogr\u00e0fic sobre el bisbat\u00a0de\u00a0<\/i>Solsona amb motiu dels 400 anys de la seva creaci\u00f3, hagi pensat en el seminari. Perqu\u00e8 el seminari de qualsevol bisbat, sobretot d\u2019un bisbat petit i rural corn el nostre, \u00e9s molt important. \u00c9s corn el rovell de l\u2019ou, o la mare dels ous, que se\u2019n diu. 0 corn la clau de volta d\u2019un edifici. I aix\u00f2 perqu\u00e8 d\u2019all\u00e0, d\u2019aquella santa casa, n\u2019han sortit fornades i fornades de capellans, tots els capellans diocesans, per b\u00e9 que alguns d\u2019ells, despr\u00e9s, acabada la carrera, hagin anat a ampliar estudis a Roma o all\u00e0 on sigui. La \u201cUniversitat\u201d solsonina, encimbellada al tur\u00f3 de St Mag\u00ed, no donava per m\u00e9s. La majoria de nosaltres, els \u201ctronxos\u00bb que en diu Mn. Ballarin, el poc o molt que sabem ho vam aprendre all\u00e0. Amb totes les seves defici\u00e8ncies, el seminari es la mare que ens va d\u2019all\u00e0. I que Deu li ho pagui.<\/p>\n

L\u2019edifici del seminari<\/strong><\/p>\n

Des de l\u2019erecci\u00f3 del bisbat (1593) que es va pensar en un seminari, corn es natural d\u2019en\u00e7\u00e0 del concili de Trento. Corn recorda el Dr Llorens, ja el primer bisbe, Llu\u00eds San\u00e7, havia pensat en l\u2019edifici i les rendes de l\u2019hospital d\u2019en Llobera, per\u00f2 els frares dominics, mes vius, se li avan\u00e7aren. El bisbe Lassala, igualment. Per\u00f2 de fet, i despr\u00e9s de moltes gestions fracassades, tant de part del bisbat corn de l\u2019ajuntament, no fou fins l\u2019any 1846 que l\u2019esmentat edifici es va convertir en seminari dioces\u00e0 inaugurant-s\u2019hi el primer curs. Superada finalment la crisi que afectava la mateixa subsist\u00e8ncia del bisbat corn a tal, aix\u00f2 \u00e9s, l\u2019any 1894, es va acabar la nova ala del centre docent (comen\u00e7ada el 1846), donant peu al seminari Major per a filosops i te\u00f2legs.<\/p>\n

La gent, tanmateix, quan parla avui del seminari de Solsona es refereix, no a aquella antiga i senyorial construcci\u00f3 dels Llobera (convertida amb els anys en Escola Parroquial, en seu del Consell Comarcal del Solson\u00e8s i en no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s), sin\u00f3 en aquell conjunt d\u2019edificacions que coronen el tur\u00f3 de St. Mag\u00ed, cam\u00ed de l\u2019actual institut de Batxillerat. La part mes antiga, que t\u00e9 forma de creu, el seminari Menor que se\u2019n deia aleshores i despr\u00e9s fou escola parroquial, va ser constru\u00efda, i ben prec\u00e0riament per cert, pel bisbe solson\u00ed, Dr. Ramon Riu, l\u2019any 1896. La part nova, el seminari Major, que s\u2019hi adhereix corn un ap\u00e8ndix, es obra del Dr. Vicen\u00e7 Enrique i Tarancon (1948). I fet aquest resum hist\u00f2ric d\u2019unes pedres mortes, pas-sem a fer el d\u2019unes pedres vives, les persones, les verament importants.<\/p>\n

Els seminaristes<\/strong><\/p>\n

Corn indicava al comen\u00e7ament, em referir\u00e9 nomes als anys 1940-1952. Sabeu qu\u00e8? Els cadells de capella de \u00abin illo tempore\u00bb hav\u00edem arribat a ser 150. Ho heu llegit be? Cent cinquanta! Entre gram\u00e0tics (cinc primers cursos), filosops (tres) i te\u00f2legs (quatre). Repeteixo: 150. Solament el meu curs, els de Stalingrado, corn ens va batejar el Dr. Llorens, ja \u00e9rem 40! I aix\u00f2 que feia un fred que pelava (ai, quan bufava la boira de la Torregassa!) i amb una fam de postguerra que nom\u00e9s pod\u00edem apagar a mitges gr\u00e0cies als cigrons i a les patates de Mn. Benet, el majordom providencial. I pensar que avui, amb totes les comoditats del m\u00f3n, nom\u00e9s en tenim quatre de seminaristes, quatre (que resideixen al seminari interdioces\u00e0 de Barcelona i estudien a la facultat de Teologia, convertit ara el tur\u00f3 de St. Mag\u00ed en resid\u00e8ncia per a capellans en actiu, lloc de reunions i casa d\u2019exercicis).<\/p>\n

La vida que port\u00e0vem aquella colla d\u2019aspirants a capell\u00e0 fora molt llarga d\u2019explicar fil per randa. Nom\u00e9s us dir\u00e9 que, malgrat tot, no sols conservem un bon record d\u2019aquella santa casa els clergues que encara ens aguantem, sin\u00f3 que fins i tot els seminaristes que van anar penjant els h\u00e0bits al llarg de la carrera, tamb\u00e9 el conserven, com ho demostren algunes trobades conjuntes de condeixebles que se celebren de tant en tant. Algun misteri hi deu haver. Aix\u00f2 que, com apuntava, de fred i de fam (almenys als primers anys de la postguerra), Deu n\u2019hi do. El caliu d\u2019aquella amistat, per\u00f2, no hi ha hagut cendres que l\u2019apaguessin. Ni l\u2019apagaran.<\/p>\n

Un dia normal. Ens dev\u00edem llevar a les sis o quarts de set del mati. Corrents a rentar-se la cara a trav\u00e9s d\u2019aquells dormitoris tan llargs que no s\u2019acabaven mai. Com que hi havia mes nassos que lavabos, havies de fer cua, t\u2019havies d\u2019esperar. I cap a la capella. Aix\u00f2 si, sense poder-te posar gens de col\u00f2nia al cap, perqu\u00e8 si te n\u2019hi posaves unes gotes i l\u2019\u00abamo. (el Dr. Miralles) t\u2019ensumava tot passant, ja l\u2019havies feta. Mitja hora de meditaci\u00f3. Despr\u00e9s missa. I cap a esmorzar, a veure a qui li tocaria el crost\u00f3 de pa m\u00e9s gros. Al mig del menjador hi havia una estufa que no tirava ni a tiros, nom\u00e9s feia fum i fum i fum. Una estoneta d\u2019esbarjo, una estoneta d\u2019estudi, i a classe. Tot, sempre, a tocs de timbre. Entre classe i classe, a jugar al pati. Al migdia, abans de dinar, a la capella: res de l\u2019\u00e0ngelus, lectura espiritual i visita al Sant\u00edssim. En havent dinat, hi havia l\u2019estona de pati m\u00e9s llarga del dia. Era l\u2019hora dels grans partits de futbol. No us en rigueu, no. Ni el Bar\u00e7a. Era l\u2019\u00e8poca del Ramallets, Besora, Kubala, Reixach\u2026 I nosaltres, a imitar-los, nom\u00e9s que amb la sotana arremangada butxaques endins, ja que no ens la pod\u00edem treure. Fins i tot, quan el partit s\u2019ho valia, el Dr. Miralles, es a dir, el rector, havia arribat a treure el sac d\u2019honor. Miracle! Hi havia un davanter centre que tenia un xut tan potent que semblava el Koeman: era el Ton, el nostre bisbe actual. Encara em sembla que el veig amb un mocador al cap per eixugar-se la suor. Era terror\u00edfic. Ah, i alerta a trencar cap vidre, que el senyor majordom te\u2019l feia pagar trinco-trinco.<\/p>\n

Be, \u00e9rem en havent dinat. Esgotat el temps d\u2019esplai, a estudiar una mica, i a classe una altra vegada. Berenar, jugar, i dues hores de vetlla o d\u2019estudi, que no te les estalviava ning\u00fa. Fins que a rosari, sopar, passejar un quart d\u2019hora pels claustres, visita a la capella i a dormir, que dem\u00e0 ser\u00e0 un altre dia. Em descuidava de dir que durant els \u00e0pats, fora dels diumenges i festes de guardar, no xerr\u00e0vem sin\u00f3 que lleg\u00edem talment corn si f\u00f3ssim monjos: el lector de torn anava fullejant la B\u00edblia, vides de sants, hist\u00f2ries de missioners, etc. Cap als darrers cursos, els m\u00e9s grans s\u2019estrenaven a predicar fent un sermonet abans de menjar les sopes. D\u2019atipar-nos ens atip\u00e0vem tant corn pod\u00edem ni que fos nom\u00e9 a base de muntanyes de cigrons. Tothom esperava els divendres de Quaresma: era el dia de l\u2019any que, fent penit\u00e8ncia, menj\u00e0vem millor: bacall\u00e0 amb panses. Manoi! N\u2019hi havia per llepar-s\u2019hi els dits.<\/p>\n

Les tardes dels dijous i dels diumenges sort\u00edem a passejar cap a St. Bernat, la Mare de la Font, carretera d\u2019Olius\u2026 De dos en dos. Sembl\u00e0vem formiguetes sotana, valona, bonet\u2026 Ordenats fins que, ja als afores, ens pod\u00edem dispersar m\u00e9s o menys, m\u00e9s aviat menys que m\u00e9s. Perqu\u00e8 si t\u2019atrevies a fumar un cigarret d\u2019estranquis (parlo dels seminaristes petits) o a acostar-te a alguna casa de pag\u00e8s a menjar pa amb tom\u00e0quet, i aquest gran pecat es descobria, pobre de tu! Hi havia despr\u00e9s un sis d\u2019octubre que et podia amena\u00e7ar de fer fora del seminari, encara que tot s\u2019acab\u00e9s amb aigua de roses.<\/p>\n

All\u00f2 que era encisador de veritat era el mes de maig. Ah, corn el recordo! Cada dia, corn a final de la celebraci\u00f3, cant\u00e0vem els goigs d\u2019alguna Mareded\u00e9u: \u201cAssistiu-nos, gran Senyora,\/de Falgars\u00a0<\/i>intitulada\u2026\u201d\u00a0\u00a0<\/i>Amb les finestres, ben obertes, la flaire primaveral dels arbres i les plantes que entrava capella endins barrejant-se amb els refilets dels ocells que ens feien la compet\u00e8ncia\u2026 Ah, manoi! All\u00f2 hauria sigut un cel si no fos que s\u2019acostava el mes de juny, l\u2019\u00e8poca dels ex\u00e0mens. I les noies de cal Faldilles que ens escoltaven des de l\u2019ampit de la finestra i que sense voler confon\u00edem amb els \u00e0ngels del retaule esculpit pelCamps i Arnau\u2026 Ara en s\u00e8rio: l\u2019amor a Maria i l\u2019amor a l\u2019Eucaristia ens eren inculcats a cops de pl\u00e0tica que feien entendrir.<\/p>\n

Podr\u00edem baixar a molts m\u00e9s detalls de la vida d\u2019aquell temps, per\u00f2 no acabar\u00edem mai: els cert\u00e0mens literaris de la Pur\u00edssima on tots els capellans lletraferits del bisbat havien esmolat les seves armes; les vetllades de sant Tom\u00e0s; la\u00a0missa conventual dels diumenges del mat\u00ed a la catedral, amb aquella renglera de canonges al fons del presbiteri tot fantasmag\u00f2rics; les vespres dels diu-menges a la tarda tan gregorianament celestials; les vacances de Nadal i d\u2019estiu\u00a0(les de Setmana Santa les va suprimir el bisbe Tarancon); els dies de rec\u00e9s; les tandes d\u2019exercicis espirituals la funci\u00f3 sabatina, etc., etc., etc. I de tant en tant, com deia, algun sis d\u2019octubre a la cel\u00b7la del rector. I les notes al final de curs: Meritus, Benemeritus (en b min\u00fascula i B maj\u00fascula), Meritissimus, Laureatus\u2026 Hi ha un fet extraordinari que no me\u2019l puc deixar al tinter: la publicaci\u00f3, el mes de mar\u00e7 de l\u2019any 1950, de\u00a0L\u2019Infantil,\u00a0<\/i>aquella revisteta de no-res que va comen\u00e7ar essent un full propagand\u00edstic del Dia del Seminari i es convertiria en la primera revista infantil de la postguerra a Catalunya. La il\u00b7lusi\u00f3 i les suades que ens va costar! Valia 50 c\u00e8ntims i ben aviat en vam arribar a tirar 2.000 exemplars mensuals.<\/p>\n

Superiors i professors<\/b><\/p>\n

Aquest apartat s\u00ed que no el podem ometre: el dels nostres \u00ednclits superiors i professors. Es a dir, el dels nostres pares en la fe. Ja he citat el Dr. Miguel Mira-les, l\u2019\u00abamo\u00bb que li d\u00e8iem de motiu, tan bona persona corn era per\u00f2 tan poc competent corn a educador de joventut. Alg\u00fa, no jo, l\u2019ha definit corn un home de molt bona fe, per\u00f2 d\u2019una ignor\u00e0ncia enciclop\u00e8dica. Que des del cel ens perdoni per les moltes vegades que, sense voler, li hav\u00edem fet saltar la dentadura postissa. Mn. Benet Malagarriga, el majordom: un sant d\u2019aquells que no pugen als altars perqu\u00e8 no tenen padrins. I quins parenostres m\u00e9s gruixuts que deia ja de bon mat\u00ed I les estonades que es passava tot sol agenollat als peus del sagrari en silenci o donant-se cops al cap: Benet, Benet, que n\u2019ets de ruc. I\u00a0<\/b>els sacs de patates que ens feia traginar d\u2019un lloc a l\u2019altre. El Dr. Josep Pont i Gol, el professor, el prefecte, l\u2019amic\u2026 Sort n\u2019hi va haver d\u2019ell. Almenys jo sort en vaig tenir. Clar, ordenat, preparat, amablement exigent, sabia ensenyar corn ning\u00fa: hist\u00f2ria, geografia, \u00e0lgebra, filosofia\u2026 Tenia un carisma: li havies d\u2019estudiar per for\u00e7a, de tant corn et guanyava la voluntat. No saber la lli\u00e7\u00f3 si te la preguntava, era fer-li un tort. Va ser ell qui, a m\u00e9s a m\u00e9s, ens va inculcar de forma indeleble l\u2019esperit missioner i l\u2019amor a l\u2019Esgl\u00e9sia de Catalunya o que \u00e9s a Catalunya (per dir-ho amb termes teol\u00f2gicament m\u00e9s exactes, pol\u00edticament no tan sospitosos), representada pel qui anys a venir resultaria ser el seu predecessor a la seu tarragonina, el cardenal Vidal i Barraquer. Gr\u00e0cies a ell tamb\u00e9, el seminari de Solsona fou el primer de Catalunya on es va comen\u00e7ar d\u2019ensenyar catal\u00e0, per b\u00e9 que no oficialment, poc despr\u00e9s d\u2019iniciada la d\u00e8cada dels quaranta. I fent pinya amb el Dr. Pont, durant uns anys, Mn. Josep Armengou, el capell\u00e0 de Berga, \u201ca la saz\u00f3n\u201d pare espiritual i director de la Schola Cantorum del seminari. Mort el bisbe Comellas i a causa d\u2019una ventada ben passatgera, ambd\u00f3s amics serien defenestrats del cenacle i anirien a raure a Gepils-sur-mer, o ca la Gepilsa, una masia dels afores. All\u00ed es fundaria al cap de poc la c\u00e8lebre Penya d\u2019Horeb amb ells dos, el Dr. Saladrigues, Mn. Maria Ruiz, Mn. Antoni Palou\u2026 El Dr. Ramon Espert: Senyors, traiem-nos el barret davant d\u2019aquest homen\u00e0s i professor\u00e0s. Ensenyava moral amb tota l\u2019autoritat moral, que ja es dir. Exigent amb ell mateix corn un asceta cl\u00e0ssic, tamb\u00e9 ho era amb els seus alumnes. Semblava autoritari, per\u00f2 era molt hum\u00e0, molt conciliador, molt tendre. Estimava la di\u00f2cesi amb un amor apassionat d\u2019esp\u00f2s. Apost\u00f2lic corn era, l\u2019havia recorregut de dalt a baix i de baix a dalt, predicant missions, septenaris, novenaris, exercicis\u2026 S\u2019enorgullia de la seva proced\u00e8ncia humil: la seva mare venia cacauets pel carrers de Berga, la ciutat que un dia l\u2019havia d\u2019enterrar al pante\u00f3 dels fills il\u00b7lustres. Devem ser molts els clergues que encara conservem els seus apunts professorals, per b\u00e9 que en l\u2019actualitat ens serveixin de ben poc. Ara, el seu testimoni d\u2019home recte, de bon cor, de ment l\u00facida i de fe heroica \u00e9s i ser\u00e0 inesborrable. No \u00e9s estrany que fos el conseller de tots els bisbes. I bisbe que hauria pogut ser ell mateix si hagu\u00e9s volgut, si no hagu\u00e9s renunciat a tal honor. El Dr. Joan Coromina que de capell\u00e0 de l\u2019Ametlla de Merola va venir a ensenyar-nos llat\u00ed als de quart curs. I molt que ens feia treballar.\u00a0.,;Qu\u00e9 dice\u00a0<\/i>que qu\u00e9?.\u00a0<\/i>El Dr. Pere Sampons, amb aquella cara vermella de bona persona, ni que lleg\u00eds les lli\u00e7ons a tall d\u2019orador. Mn. Antoni Palou, el m\u00edtic professor de grec i de literatura, a qui tant devem els lletraferits d\u2019aquelles calendes, i tamb\u00e9 prefecte una mica pol\u00e8mic. Un gran amic. I el Dr. Joaquim Canudas, director de la Schola Cantorum, a m\u00e9s de superior i professor. I\u00a0<\/b>Mn. Anton Santa-maria, l\u2019ang\u00e8lic pare espiritual dels darrers anys. I el Dr. Sebasti\u00e0 Pont, tan ponderat i sapient. Ah, i el Dr. Salvador Saladrigues, professor de Sagrada Escriptura, ingenu corn un infant. I el Dr. Ramon Miguel, en\u00e8rgic professor de dret can\u00f2nic. I Mn. Rafel Escuder, secretari del bisbe Tarancon i mestre de teologia fonamental. I el Dr. Antoni Fontanet, que professava Historia Sagrada i m\u00e9s tard es faria felip\u00f3. I el Dr. Antoni Llorens, \u00e9s clar, professor de teologia dogm\u00e0tica, d\u2019hist\u00f2ria de l \u2018art i no recordo de qu\u00e8 mes (no li estudi\u00e0vem gaire, tan bona persona corn era i tan brillant i competent quan volia). Prou, prou. Segur que em deixo noms encara\u2026 El Dr. Gras, tens no, que m\u00e9s tard, ja no a nosaltres, ensenyaria filosofia i esdevindria majordom una mica problem\u00e0tic, tot i la seva murrieria. Aix\u00f2 sense fer esment de Mn. Abras, el beneficiat de la catedral que ens pujava a confessar cada setmana, els dissabtes em penso: \u201cEgo to absolvo\u201d. I\u00a0<\/i>es que en dev\u00edem fer molts de pecats que setmanalment hagu\u00e9ssim de passar per la reixeta! Ai, Deu meu! Un \u00faltim nom, aquest si, el\u00a0servos\u00a0<\/i>servirem Dei, el\u00a0<\/i>f\u00e0mul Celoni, la rateta que escombrava l\u2019escaleta i d\u2019amagat, en compliment d\u2019ordres superiors, s\u2019entretenia a arrencar de l\u2019enciclop\u00e8dia Espasa algunes il\u00b7lustracions massa d\u2019all\u00f2. Ah, i les benem\u00e8rites i sacrificades monges que no veiem mai o ben poc, per\u00f2 s\u00ed que sent\u00edem a trav\u00e9s del torn del menjador: \u201cDiga\u201d.<\/i><\/p>\n

Etc\u00e8tera<\/b><\/p>\n

Aquest seria m\u00e9s o menys el retaule d\u2019aquell temps que he intentat d\u2019evocar, pobre\u00a0de\u00a0<\/i>mi, amb tot l\u2019amor i amb tot l\u2019humor possible. Vist amb els meus ulls, naturalment. Repeteixo: s\u00f3n nom\u00e9s els personatges dels anys 1940-1952. Despr\u00e9s del meu curs (dels 40 inicials en vam acabar 14), el seminari s\u2019aniria mantenint durant un cert temps, i vindrien altres professors, superiors i seminaristes. Per\u00f2 els de Stalingrado ja no hi ser\u00edem, o ja \u00e9rem en un altre front: el del concili i el post concili Vatic\u00e0 II.<\/p>\n

Prou. Diu que en la lluita per la recuperaci\u00f3 del bisbat de Solsona (any 1933) el seminari, al costat d\u2019altres institucions, va jugar-hi un paper important, i \u00e9s natural. Ni que fos una \u201cUniversitat de pag\u00e8s\u201d, n\u2019havien sortit o hi havien exercit el magisteri figures eclesi\u00e0stiques tan rellevants corn el fil\u00f2sof Comellas i Cluet, el fil\u00f2leg Mari\u00e0 Grandia, el liturgista Josep Vendrell, el music\u00f2leg i educador Ricard Penina, el music Lloren\u00e7 Riu\u2026<\/p>\n

En resum: gr\u00e0cies al seminari som el que som els capellans i, en certa manera, tots els fidels solsonins: som el que som i tal com som. D\u00e9u ens hi conservi en all\u00f2 que tenim de bo i ens ajudi a superar-nos. Al cap d\u2019all\u00e0 som molt joves:\u00a0nom\u00e9s tenim 400 anys!<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir vam fer la trobada anual de companys del Seminari de Solsona. La nostra\u00a029a trobada\u00a0i amb m\u00e9s gent que mai, ja que ens vam aplegar 55 persones (comptant-hi algunes senyores que, com cada any, els plau acompanyar-nos). Aquest any ens vam trobar a Balsareny, ben vigilats en tot moment pel seu castell encimbellat que vam […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697,77],"tags":[31903,31820,31283],"class_list":["post-5463","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","category-esglesia","tag-amistat","tag-esglesia","tag-seminari-de-solsona"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1q7","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5463"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5470,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463\/revisions\/5470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}