{"id":5431,"date":"2015-09-20T12:14:45","date_gmt":"2015-09-20T11:14:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5431"},"modified":"2015-09-20T12:14:45","modified_gmt":"2015-09-20T11:14:45","slug":"mammo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/09\/20\/mammo\/","title":{"rendered":"MAMM\u00d3"},"content":{"rendered":"

\"\"Quant al mes d\u2019 Abril vaig escriure en aquest mateix blog un apunt que titulava AQUEST ANY TOCA COMUNI\u00d3<\/a>\u00a0ho feia perqu\u00e8 havia rebut un comunicat del meu banc que em va fer plantejar unes quantes coses. Si ho voleu llegir, nom\u00e9s cal que cliqueu d\u2019amunt de l\u2019enlla\u00e7 que us he posat. Deia all\u00e0 que seguia amb el BBVA, el meu banc de molts anys, per pura in\u00e8rcia i, si he de ser sincer, per mandra. No sabeu pas com de llarg i pesat \u00e9s canviar certes coses als bancs o a les oficines p\u00fabliques una vegada t\u2019han enganxat! Fer un canvi de dades pot ser un calvari, una font d\u2019absurdes equivocacions i un munt de trucades telef\u00f2niques i molta paci\u00e8ncia. Per ser client d\u2019alguna companyia o entitat tot s\u00f3n facilitats i tot \u00e9s de color de rosa. Per sortir-ne ja tot \u00e9s una altra cosa\u2026<\/p>\n

El cas \u00e9s que, a partir d\u2019aquell dia, vaig comen\u00e7ar a plantejar-me seriosament si calia canviar la meva modesta i gens boiant situaci\u00f3 econ\u00f2mica de lloc. Anar-la portant des del meu banc de sempre a algun altre que tract\u00e9s amb m\u00e9s cura els meus diners. Ja s\u00e9 que \u00e9s un petit gra de sorra sense import\u00e0ncia, per\u00f2 molts grans de sorra fan una platja sencera.\u00a0Deia llavors: \u201cS\u00f3c a aquest banc per pura in\u00e8rcia i per la t\u00edpica mandra de canviar de banc. Ja s\u00e9 que aix\u00f2 no hauria de ser excusa de res i que m\u00e9s d\u2019una vegada m\u2019he plantejat si hauria de seguir en aquest banc, doncs hi ha coses que no m\u2019agraden gens ni mica i que potser ja seria hora de passar-me d\u2019una vegada a la banca \u00e8tica\u2026.\u201d. J<\/em>a ho he fet. Des de fa un parell de mesos que s\u00f3c client de TRIODOS BANK<\/a>\u00a0i no sabeu pas com de content vaig quedar ahir quan llegia: TRIODOS BANK ES DESMARCA DEL PRONUNCIAMENT DE LA BANCA CONTRA LA INDEPEND\u00c8NCIA<\/a><\/p>\n

Els bancs i els diners tenen una relaci\u00f3 \u00edntima, indestriable, pecaminosa, necess\u00e0ria. Els diners s\u00f3n la seva ra\u00f3 de ser. \u00c9s el seu objectiu. \u00c9s la seva l\u00f2gica: fer-ne cada dia m\u00e9s, tenir-se cada cop m\u00e9s i fer-los servir all\u00e0 on produeixin m\u00e9s sense miraments de cap mena. Aix\u00f2 ja ho sab\u00edem tots, encara que intenten amagar-ho tot dient que ells estan al servei de la gent, que hi s\u00f3n per ajudar-nos. Per\u00f2 no ens ho\u00a0creiem. Cada cop ens ho creiem menys. El diner no t\u00e9 entranyes i sabem que, entre moltes altres coses, d\u00f3na poder. I ja sabem que tenir\u00a0poder \u00e9s el que compta. Molt poder. Tant com sigui possible.\u00a0Amb el poder es pot fer quasi tot amb total impunitat i\u00a0sense cap tipus de conseq\u00fc\u00e8ncies com veiem cada dia.\u00a0\u00a0Ja ho deia Francisco de Quevedo: <\/strong>\u201c<\/strong>PODEROSO CABALLERO ES DON DINERO\u201d (\u2026Y pues es quien hace iguales al rico y al pordiosero\u2026 da autoridad al ga\u00f1\u00e1n y al jornalero\u2026 su fuerza humilla al cobarde y al guerrero\u2026 M\u00e1s valen en cualquier tierra, (Mirad si es harto sagaz), sus escudos en la paz, que rodelas en la guerra, pues al natural destierra, y hace propio al forastero. Poderoso caballero es don Dinero).<\/em><\/p>\n

Mamm\u00f3<\/strong> era el d\u00e9u siri\u00e0 de la riquesa i aquest terme \u00e9s utilitzat al Nou testament per a descriure l’abund\u00e0ncia o avar\u00edcia material. \u00c9s una paraula d’origen arameu que significa “riquesa”, per\u00f2 t\u00e9 una etimologia confusa. Sembla que pot derivar de la paraula\u00a0hebrea “matmon<\/em>“, que significa “tresor”.\u00a0 Tamb\u00e9 s’utilitza en hebreu aquesta paraula per a simbolitzar “diners” (\u05de\u05de\u05d5\u05df.). La paraula grega per Mamm\u00f3, \u00e9s \u03bc\u03b1\u03bc\u03c9\u03bd\u03b1\u03c2 (mamonas). Com deia, la trobem -entre altres llocs- al Serm\u00f3 de la muntanya, <\/em>a la par\u00e0bola de l’administrador injust (Lluc 16,13) o a l\u2019Evangeli de Mateu\u00a0(Mt 6,24): 24 <\/b><\/sup>\u00bbNing\u00fa no pot servir dos senyors, perqu\u00e8 si estima l\u2019un, avorrir\u00e0 l\u2019altre, i si fa cas de l\u2019un, no en far\u00e0 de l\u2019altre. No podeu servir alhora D\u00e9u i el diner\u201d. <\/em>\u00c9s veritat aix\u00f2 que diu Jes\u00fas? Sempre \u00e9s tan dolent el diner?. De veritat que no t\u00e9 entranyes? No en podria tenir?\u00a0Si es fa servir tal com l\u2019acostumen a fer servir els bancs potser s\u00ed que l\u2019afirmaci\u00f3 \u00e9s correcta. Nom\u00e9s cal tenir una mica de mem\u00f2ria\u00a0\u2013com escriu Vicent Sanchis en un article al Punt Avui<\/strong> mateix- i recordar que<\/p>\n

\n

\u00a0\u201cnom\u00e9s fa quatre dies de les preferents, dels desnonaments, del desastre de les caixes, de les targetes de Rodrigo Rato, de les indemnitzacions milion\u00e0ries als executius m\u00e9s descarats del m\u00f3n i del rescat europeu. Per acabar d’arrodonir el descr\u00e8dit, els executius dels principals bancs espanyols han tornat a anunciar beneficis descomunals entre la indifer\u00e8ncia o la r\u00e0bia de la majoria de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Els mateixos senyors que s’han equivocat en tot i que han alterat les consci\u00e8ncies m\u00e9s santes, ara gosen donar lli\u00e7ons d’estrat\u00e8gia nacional als seus clients. O no tenen vergonya o s\u00f3n uns desgraciats i han hagut de cedir a les pressions del govern de Rajoy, que els controla fins al punt de fer-los fer el m\u00e9s magre paper. Diuen que se’n van si Catalunya s’independitza? Bon viatge. Es pensen que fan caritat? Es mouen per negoci. Si ells no en volen fer, vindran uns altres a aprofitar-se’n.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Potser aquests altres bancs dels que parla Vicent Sanchis \u00e9s la banca \u00e8tica. Em sembla que la gent cada com som m\u00e9s sensibles a certs temes i crec fermament que ha arribat l\u2019hora de la banca \u00e8tica<\/strong> si aquesta sap aprofitar el moment. La crisi ens ha ajudat a veure moltes coses. Ens ha obert els ulls i ens ha fer enfrontar-nos amb la crua realitat, com diu\u00a0Charles Eisenstein<\/strong> en el seu llibre Econom\u00eda Sagrada. <\/strong>La\u00a0crisi ens ha fet afrontar la realitat i hem hagut de recon\u00e8ixer que els deutes de molts pa\u00efsos no podran ser pagats mai a la vida. “El que necessitarem \u00e9s una versi\u00f3 moderna de les reformes econ\u00f2miques de Sol\u00f3 a Atenes<\/strong> fa 2.600 anys. Caldr\u00e0 perdonar el deute i canviar les nostres convencions sobre els diners i la propietat”, <\/em>diu Eisenstein<\/strong>. <\/em>Potser ha arribat el moment de sortir de\u00a0\u00a0l’Era de la Usura i anar cap a una altra Era que encara no t\u00e9 nom, per\u00f2 que s\u2019anir\u00e0 definint poc a poc.\u00a0Mentre arriba la reforma “sol\u00f3nica” caldr\u00e0 anar fent passos. En pa\u00efsos com Gr\u00e8cia i Espanya, on l’economia “monet\u00e0ria” ja no funciona, la gent est\u00e0 redescobrint la necessitat de sortir a l’encontre de les necessitats reals i retirar-se parcialment de les estructures econ\u00f2miques existents. Els pagesos o els ramaders, per exemple, han trobat f\u00f3rmules per arribar directament als consumidors. S’estan creant m\u00e9s i m\u00e9s cooperatives, bancs de temps , monedes complement\u00e0ries i altres alternatives “.<\/p>\n

Eisenstein<\/strong> vaticina que assistirem a una reinvenci\u00f3 dels sistemes d’intercanvi que esborrar\u00e0 les tradicionals fronteres entre el \u00abregne monetari\u00bb i el “no monetari”. “No estic parlant de la completa desmonetitzaci\u00f3 de la nostra societat”, adverteix. “Seguirem necessitant els diners, sobretot per funcionar a nivell internacional o a gran escala. Per\u00f2 part de la resposta ser\u00e0 tornar a la producci\u00f3 local per a moltes de les coses que fem servir di\u00e0riament i que enriqueixen les nostres vides. I no parlo nom\u00e9s de la relocalitzaci\u00f3 del sistema de producci\u00f3 d’aliments, tamb\u00e9 en sectors com la construcci\u00f3 i els serveis “.<\/p>\n

I els catalans davant de tot aix\u00f2\u00a0tenim ara l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019or per respondre a les amenaces de la gran banca: passar-nos -poc a poc i amb bona lletra- a la banca \u00e8tica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quant al mes d\u2019 Abril vaig escriure en aquest mateix blog un apunt que titulava AQUEST ANY TOCA COMUNI\u00d3\u00a0ho feia perqu\u00e8 havia rebut un comunicat del meu banc que em va fer plantejar unes quantes coses. Si ho voleu llegir, nom\u00e9s cal que cliqueu d\u2019amunt de l\u2019enlla\u00e7 que us he posat. Deia all\u00e0 que seguia […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[225,2938],"tags":[31833,31910],"class_list":["post-5431","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-etica-i-moral","tag-economia","tag-etica-i-moral"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjs-mammo","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5431"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5432,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5431\/revisions\/5432"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}