{"id":543,"date":"2009-10-21T20:25:58","date_gmt":"2009-10-21T18:25:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/21\/les-mascotes\/"},"modified":"2009-10-21T20:25:58","modified_gmt":"2009-10-21T18:25:58","slug":"les-mascotes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/21\/les-mascotes\/","title":{"rendered":"Les mascotes."},"content":{"rendered":"

Ahir parlava d’una noia del meu taller a qui se li havia mort la gosseta. Avui me n’ha tornat a parlar i m’ha explicat amb tota mena de detalls com la va veure sofrir i morir. Es veu que havia menjat alguna cosa enverinada… I m’ha tornat a repetir el molt que va plorar i com va demanar a la seva mare que l’enterressin en un rac\u00f3 de l’hort on ja hi havien enterrat tres o quatre gossos m\u00e9s. \u00c9s el seu cementiri d’animals particular.<\/p>\n

Com passa amb altres p\u00e8rdues, les persones que pateixen la d’un animal  que estimen han de passar per un proc\u00e9s de dol, que a vegades fins i tot pot durar un parell de mesos. Avui he volgut llegir una mica sobre aquest tema, m\u00e9s per curiositat que per res m\u00e9s. Llegia que fins i tot hi ha persones que han d’anar al psic\u00f2leg perqu\u00e8 problemes com aquest i, fins i tot m\u00e9s banals, poden afectar la persona m\u00e9s del compte si aquesta situaci\u00f3 dura un temps llarg.<\/p>\n

El dol per una mascota compr\u00e8n diverses fases que poden superposar i que no necess\u00e0riament segueixen un ordre consecutiu. Una de les classificacions d’aquestes diferents fases \u00e9s la d’Elisabeth K\u00fcbler Ross, psiquiatra i autora de diversos llibres sobre el proc\u00e9s de morir: la negaci\u00f3, la ira, la negociaci\u00f3, la depressi\u00f3 i l’acceptaci\u00f3.
– La primera fase, de negaci\u00f3, \u00e9s una etapa d’incredulitat, en la qual els afectats per la mort d’un \u00e9sser estimat no acaben de creure’s la seva p\u00e8rdua i la neguen constantment i, fins i tot, segons Kowalski, alguns arriben a sentir respirar l’animal .
– En fase de la ira o enuig, la segona, afloren sentiments de r\u00e0bia i frustraci\u00f3 per la p\u00e8rdua experimentada.
– En la tercera fase, o de negociaci\u00f3, la ira es va dissipant a la vegada que es va afrontant els fets.
– En la quarta fase o de depressi\u00f3-que tamb\u00e9 es pot experimentar des de les anteriors fases de la ira i la negociaci\u00f3-se sent la pena per la separaci\u00f3 de l’\u00e9sser estimat.
– I en la cinquena, o d’acceptaci\u00f3, s’accepta la p\u00e8rdua i es recobra l’esperan\u00e7a en la vida.<\/p>\n

Una vegada que s’ha superat el dol, els amants dels animals poden plantejar-se la conviv\u00e8ncia amb una nova mascota. Encara que la mort d’una d’aquestes criatures sigui recent, la veterin\u00e0ria Beatriz Mor\u00e9n recomana no demorar molt l’adquisici\u00f3 d’una altra mascota a les persones que estiguin segures de voler viure amb animals. Tamb\u00e9 diu que mai substituiran totalment el buit que senten.<\/p>\n

Sobre aix\u00f2, afirma que reempla\u00e7ar l’animal mort amb una nova mascota pot ser una bona mesura per recuperar-se del cop, encara que mai cal fer-ho de seguida  a la seva mort. "Abans cal passar el dol per la p\u00e8rdua, igual que amb una persona. \u00c9s bo sentir-se trist, plorar i, fins i tot, enfadar-se amb el m\u00f3n, negar-ho i, amb el temps, reempla\u00e7ar la mascota".<\/p>\n

Adquirir-la massa aviat podria ser contraproduent per als nens, que podrien arribar a "agafar mania al nou animal, en tenir un altre car\u00e0cter i ser diferent" a l’estimat company de jocs que han perdut. I, en el cas d’una persona d’edat avan\u00e7ada, cal assegurar-se que est\u00e0 en condicions de fer-se c\u00e0rrec d’un nou amic i que aquest estar\u00e0 ben at\u00e8s.<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Animals<\/a>,Mort<\/a>,Dol<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir parlava d’una noia del meu taller a qui se li havia mort la gosseta. Avui me n’ha tornat a parlar i m’ha explicat amb tota mena de detalls com la va veure sofrir i morir. Es veu que havia menjat alguna cosa enverinada… I m’ha tornat a repetir el molt que va plorar i […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4459],"tags":[],"class_list":["post-543","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gossos"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-8L","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=543"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}