{"id":5422,"date":"2015-09-08T17:35:42","date_gmt":"2015-09-08T16:35:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5422"},"modified":"2015-09-08T17:35:42","modified_gmt":"2015-09-08T16:35:42","slug":"quasi-humans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/09\/08\/quasi-humans\/","title":{"rendered":"Quasi humans"},"content":{"rendered":"<div id=\"post-body-2499856871907274120\">\n<div align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/3.bp.blogspot.com\/_Z7FN4mhDO40\/TQuV5lR4t6I\/AAAAAAAAD_U\/d3urnjPcdAA\/s400\/emigrantes_espa%25C3%25B1oles.jpg?resize=246%2C156\" width=\"246\" height=\"156\" align=\"left\" \/>Quan veiem algunes de les calamitats que alguns humans infligeixen a altres, se\u2019ns fa evident la tesi\u00a0de que encara la humanitat est\u00e0 en un proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 en fase for\u00e7a prim\u00e0ria i que ens costa molt fer-la una mica ben feta. Guerres que provoquen grans \u00e8xodes, pobles que n\u2019esclavitzen d\u2019altres, sistemes econ\u00f2mics totalment injustos, lluites fratricides sense massa sentit, parts de la humanitat molt riques i altres parts molt pobres, governs que no miren l\u2019inter\u00e8s general sin\u00f3 que nom\u00e9s miren per ells mateixos i tants i tants desprop\u00f2sits i sense sentits que constatem cada dia s\u00f3n la prova fefaent d\u2019una humanitat que no ha acabat de prendre consci\u00e8ncia de que, o ens salvem junts, o junts anem cap a la desastre total.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Que la humanitat no \u00e9s totalment all\u00f2 que est\u00e0 cridada a ser \u00e9s una realitat que es fa palesa cada dia i nom\u00e9s cal que obrim una mica els ulls per comprovar-ho. Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut dues grans concepcions del qu\u00e8 \u00e9s el temps: una c\u00edclica o circular en espiral i una altra lineal. Van ser les cultures orientals m\u00e9s primitives (per\u00f2 potser no exclusivament) les que van desenvolupar el concepte c\u00edclic del temps i, amb l\u2019arribada del cristianisme sembla que comencen a emergir amb for\u00e7a les idees del temps lineal que ja apuntaven en el judaisme i que occident ha acceptat com a base de la seva idea de progr\u00e9s, potser no del tot prou correctament.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Sigui com sigui (perqu\u00e8 aqu\u00ed tampoc es posen massa d\u2019acord els entesos en la mat\u00e8ria) \u00e9s evident que l\u2019evoluci\u00f3 de la humanitat no \u00e9s una l\u00ednia recta que va sempre endavant i enlairant-se cap a una major perfecci\u00f3. S\u00ed que progressem, per\u00f2 el proc\u00e9s d\u2019humanitzaci\u00f3 encara no s\u2019ha acabat, ni de bon tros! \u2013com molt b\u00e9 constaten els antrop\u00f2legs- i seria com una l\u00ednia trencada, amb progressos i retrocessos; amb trets clars de progr\u00e9s i de millora, per una banda, per\u00f2 tamb\u00e9 amb altres clars i evidents signes de retroc\u00e9s.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">En l\u2019interessant \u2013per\u00f2 tamb\u00e9 en alguns punts molt discutit- llibre\u00a0<em><strong>Encara no som humans\u00a0<\/strong><\/em>de l\u2019\u00a0<strong>Eudald Carbonell i Robert Sala<\/strong>, els autors intenten fer una dissecci\u00f3 de les caracter\u00edstiques que ens fan avan\u00e7ar i de les que ens fan retrocedir. Totes aquelles caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de la nostra naturalesa animal suposen una regressi\u00f3 en aquest proc\u00e9s. Per contra, ens humanitzen totes aquelles aportacions noves d&#8217;aquest estrany \u00e9sser que \u00e9s l &#8220;homo sapiens&#8221;, amb un desenvolupament neurol\u00f2gic sense precedents en la naturalesa que ens ha portat a crear el llenguatge, i, per tant, el pensament, la realitat , la ficci\u00f3, i la consci\u00e8ncia de nosaltres mateixos i de la nostra finitud.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Els autors proposen com a\u00a0<strong>caracter\u00edstiques animals, regressives<\/strong>\u00a0de tal proc\u00e9s, les seg\u00fcents: el concepte de propietat; el de territorialitat, ent\u00e8s com la necessitat d&#8217;establir fronteres i territoris; l&#8217;establiment de jerarquies socials, molt propi dels primats; la competitivitat i l&#8217;agressivitat, molt relacionats amb la superviv\u00e8ncia dins el proc\u00e9s de selecci\u00f3 natural.Cal observar que tots ells estan lligats a la idea de Poder.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Com a\u00a0<strong>criteris clars de progr\u00e9s<\/strong>\u00a0cap a la humanitzaci\u00f3 proposen els seg\u00fcents: el coneixement i la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica; la intel\u00b7lig\u00e8ncia operativa, la tecnologia; la socialitzaci\u00f3 (en el sentit de distribuci\u00f3 equitativa i posada en com\u00fa) de tal tecnologia; els processos d&#8217;igualtat entre sexes; els processos d&#8217;integraci\u00f3 de persones discapacitades, l&#8217;assist\u00e8ncia a persones malaltes i la socialitzaci\u00f3 d&#8217;aquests procediments; la cura de les persones de m\u00e9s edat i la consecuci\u00f3 de la vellesa per part de tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Els que hem tingut l\u2019ocasi\u00f3 \u2013i la sort- de viure a Am\u00e8rica Llatina o en altres llocs on s\u2019hi constata una gran barreja de cultures i de persones procedents de moltes i diverses parts del m\u00f3n, hem pogut comprovar que aquesta barreja \u00e9s una gran riquesa i que normalment afavoreix les relacions humanes, rejoveneix la societat i la fa molt m\u00e9s viva en tots sentits. Per aix\u00f2 ens haur\u00edem de replantejar molt seriosament si la vella Europa no ha de canviar urgentment els esquemes i aprofitar aquesta ocasi\u00f3 que li brinda aquesta allau de refugiats i de gent que vol establir-se a casa nostra. Ja s\u00e9 que no \u00e9s f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3 r\u00e0pida, digna i efectiva per aquest problema que ens ha sobrevingut. Per\u00f2 s\u00ed que cal acceptar-lo i pensar que potser \u00e9s el moment de replantejar profundament idees preconcebudes i acceptades com una cosa intocable referents a l\u2019emigraci\u00f3. Potser \u00e9s el moment de que Europa es plantegi seriosament quina ha de ser la seva relaci\u00f3 entre els pa\u00efsos que la composen (amb moltes difer\u00e8ncies de tot tipus entre ells) i amb la resta del m\u00f3n. La gent no fuig de la seva terra perqu\u00e8 s\u00ed i sense motius molt profunds. Potser seria el moment de pensar si estem fent el que haur\u00edem d\u2019haver fet i no hem estat capa\u00e7os de fer i si no tenim ara l\u2019oportunitat de fer-ho.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\"><strong>Miguel Angel Morelli,\u00a0<\/strong>escriptor i periodista argent\u00ed<strong>,<\/strong>\u00a0ens deixa en un text molt bonic i molt l\u00facid algunes de les claus per tal de que aquesta vella Europa es decideixi a comen\u00e7ar a fer aquesta bonica feina.<\/div>\n<blockquote>\n<div align=\"justify\"><i>\u201cLlegaron huyendo del hambre de Europa. No sab\u00edan que ven\u00edan a fundarnos la Argentina moderna, no pod\u00edan saberlo, pero lo hicieron. En su destino de aluvi\u00f3n, nos legaron un curioso entramado de costumbres, el culto de la amistad, cierto fervor por las causas perdidas y el fuego de la pasi\u00f3n, que es el \u00fanico fuego posible. Yo mismo lo he visto, y en plena pampa: vestidos de gauchos (porque lo eran), un \u00e1rabe y un jud\u00edo mateaban con mi abuelo vasco. M\u00e1s de una vez he escuchado a alguien quejarse de la calidad de nuestros inmigrantes, aduciendo que no vinieron los mejor calificados, sino los desclasados. Yo pienso, en cambio, que fue gracias a ello que no repitieron aqu\u00ed lo peor de aquella Europa que los expulsaba.<\/i><\/div>\n<div align=\"justify\"><i>A la vuelta de los a\u00f1os, leo en los peri\u00f3dicos noticias que no comprendo. Observo fotograf\u00edas que me nublan la raz\u00f3n. Europa hoy sigue siendo la maldecida Europa de Machado; un continente que se jacta de sus pestes y sus odres. La Europa que laceraba el coraz\u00f3n de Vallejo, y a la que Gonz\u00e1lez Tu\u00f1\u00f3n corri\u00f3 a combatir, vuelve una y otra vez a mostrar lo m\u00e1s oscuro de la condici\u00f3n humana. Que lo sepan todos: de nada le valen sus modernas autopistas, sus chimeneas, sus esclarecidos l\u00edderes, su est\u00fapida arrogancia. Europa hoy es apenas el cad\u00e1ver de un ni\u00f1o en una playa.&#8221;\u00a0<\/i><\/div>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan veiem algunes de les calamitats que alguns humans infligeixen a altres, se\u2019ns fa evident la tesi\u00a0de que encara la humanitat est\u00e0 en un proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 en fase for\u00e7a prim\u00e0ria i que ens costa molt fer-la una mica ben feta. Guerres que provoquen grans \u00e8xodes, pobles que n\u2019esclavitzen d\u2019altres, sistemes econ\u00f2mics totalment injustos, lluites fratricides [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1960],"tags":[31881],"class_list":["post-5422","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-emigracio","tag-emigracio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ps","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5422"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5424,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422\/revisions\/5424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5422"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}