![\"\"](\"https:\/\/scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net\/hphotos-xfp1\/v\/t1.0-9\/11933406_1455638158079304_4802932778048008336_n.jpg?oh=5659d5b4a2ec0d22799df1c185b187a1&oe=5662C779\")
<\/p>\n<\/p>\n
En aquests convulsos dies d\u2019agost, quan milers de persones s\u00f3n foragitats dels seus respectius pa\u00efsos per la guerra, la fam i la mis\u00e8ria i es veuen obligats a deixar les seves vides entre filats de fulles tallants o al fons del mar, \u00e9s quan es fa m\u00e9s urgent una reflexi\u00f3 serena del qu\u00e8 \u00e9s la just\u00edcia, si n\u2019hi ha una mica i, en cas afirmatiu, preguntar-se on s\u2019amaga. Perqu\u00e8, la veritat sigui dita, aquesta just\u00edcia no es veu per enlloc i resta ben amagada.<\/p>\n<\/div>\n
Ja ho deia\u00a0Bertolt Brecht: \u201cno hem d\u2019acceptar all\u00f2 que \u00e9s habitual com una cosa natural. Perqu\u00e8 en temps de desordre, de confusi\u00f3 organitzada, d\u2019humanitat deshumanitzada, res ha de semblar-nos natural, res no ha de semblar impossible poder canviar\u201d.\u00a0<\/strong>No hem d\u2019acceptar de cap manera aquesta gran injust\u00edcia que s\u2019est\u00e0 donant a Europa en un munt de fronts. Sembla que Europa estigui morta perqu\u00e8 no es veu recci\u00f3 de cap mena. Sembla que als que tallen el bacall\u00e0 ja els estigui b\u00e9 el que passa i no els ve d\u2019un mort m\u00e9s o menys. Al contrari: sembla que quan veuen alg\u00fa que treu el cap, encara miren d\u2019enfonsar-lo m\u00e9s. O, si no, mirem el que fan amb Gr\u00e8cia o el que estan fent ara amb els milers de refugiats que, desesperats, busquen un metre quadrat on viure amb una mica de pau i poder ser una mica feli\u00e7os.<\/p>\n Caldria tornar a llegir en aquests moments\u00a0Hannah Arendt,\u00a0<\/strong>una pensadora d\u2019origen jueu que va escriure sobre l’activitat pol\u00edtica, el totalitarisme i la modernitat. Neix a Hannover el 1906, \u00e9s alumna brillant, entre 1924 i 1928, de mestres com Heidegger, Guardini, Husserl o Jaspers i que col\u00b7labora despr\u00e9s amb la resist\u00e8ncia sionista a Alemanya. Despr\u00e9s de ser detinguda i posada en llibertat, Hannah fuig a Par\u00eds amb la seva mare. A Fran\u00e7a \u00e9s secret\u00e0ria general de Youth Aliyah, ag\u00e8ncia jueva per a Palestina; s’encarrega de rescatar nens jueus d’\u00c0ustria i Txecoslov\u00e0quia; es casa amb Heinrich Bl\u00fccher; \u00e9s internada en un camp de refugiats. El 1941 s’exilia amb el seu marit als Estats Units, s’estableixen en Nova York i comen\u00e7a a treballar com periodista. Comprova de primera m\u00e0 la immensa capacitat de manipulaci\u00f3 del periodisme nazi i sap que els periodistes creen en gran mesura la cultura d’una \u00e8poca, perqu\u00e8 la gent veu la realitat a trav\u00e9s de les seves hist\u00f2ries.<\/p>\n<\/div>\n Europa<\/strong>, en aquest sentit, \u00e9s una vergonya. Poca gent aixeca el crit indignat pel qu\u00e8 est\u00e0 passant i poca gent sembla disposada a fer alguna cosa.\u00a0Espanya<\/strong>\u00a0encara \u00e9s una vergonya m\u00e9s gran. Ens caldria un munt d\u2019\u00a0Hannah Arendt<\/strong>\u00a0per airejar una mica tota la merda que s\u2019amaga sota les catifes. Per Hannah Arendt l’ofici period\u00edstic \u00e9s per destapar la veritat que massa sovint \u00e9s amagada per les mentides oficials i, per aix\u00f2, realitza una s\u00e8rie de reportatges sobre el\u00a0judici al nazi Adolf Eichmann<\/strong>, a Jerusalem. Reportatges que van ser publicats per The New Yorker el 1963. En aquests articles, aix\u00ed com en el llibre on s\u00f3n compilats,\u00a0Eichmann a Jerusalem<\/strong>, Hannah s’atreveix a airejar una veritat sepultada pel judaisme oficial: que molts jueus havien col\u00b7laborat amb els seus botxins a les tasques de reclutament per a l’enviament als camps, i tamb\u00e9 en la supervisi\u00f3 de treballs i matances en aquells inferns. “El paper que van jugar els dirigents jueus en la destrucci\u00f3 del seu propi poble constitueix, sens dubte, un dels cap\u00edtols m\u00e9s tenebrosos de la ja tenebrosa hist\u00f2ria dels patiments dels jueus a Europa”. El llibre va ser prohibit a Israel i va desencadenar una campanya internacional contra la seva autora. El fet que la periodista fos una dona jueva amb enorme prestigi intel\u00b7lectual i moral, no va fer m\u00e9s que augmentar l’ofensa i l’escarment. Per\u00f2 la veritat ja no podia ocultar-se. En el propi llibre, Hannah reconeix que “centenars de milers de bondadosos americans de classe mitjana hauran apr\u00e8s d’aquests articles que els l\u00edders jueus d’Europa van ser covards, ineptes i fins i tot col\u00b7laboracionistes; que la comunitat jueva va ajudar als nazis a complir el seu objectiu de genocidi racial “.<\/p>\n Aix\u00f2 mateix est\u00e0 passant a Europa i, en concret a Espanya. Sembla que ning\u00fa vulgui aprendre la lli\u00e7\u00f3. Aquesta gentussa del PP en s\u00f3n especialistes consumats. Han refinat els m\u00e8todes fins a l\u2019extrem i s\u2019estan tornant especialistes de la manipulaci\u00f3 i de la mentida. Amaguen tan com poden les seves pr\u00f2pies mis\u00e8ries i busquen urgentment i amb \u00e0nsia desenfrenada culpables en qualsevol lloc. Si s\u2019ha de fer joc brut, se\u2019n fa. Si s\u2019ha de mentir, es menteix. Si s\u2019ha d\u2019inventar proves falses, s\u2019inventen. Si s\u2019ha de comprar jutges i fiscals, es compren. Si s\u2019ha de fer espectacle medi\u00e0tic, se\u2019n fa. Si s\u2019han de manipular teles i diaris, es manipulen. Si s\u2019han de decapitar les \u00e0nsies de llibertat d\u2019un poble es busquen els mitjans que calgui per fer-ho. Tot, absolutament tot el que calgui, per amagar la seva pr\u00f2pia merda, les seves pr\u00f2pies mancances i mirant de transformar la seva (poca) vergonya en accions nobles, justes i beneficioses per Espanya (\u00e9s el que diuen). S\u00f3n tan c\u00ednic com per dir que ells no fan distincions de cap mena\u2026 Creuen que s\u00f3n rucs i que no veiem les coses!<\/p>\n<\/div>\n Per\u00f2 jo seguir\u00e9 preguntant-me: on \u00e9s la just\u00edcia en tot aix\u00f2? On s\u00f3n els bons periodistes, els bons intel\u00b7lectuals, els bon escriptors, els bons pol\u00edtics que destapin aquesta gran comuna que ja fa anys que fa pudor i que ja no es pot aguantar m\u00e9s? On s\u00f3n els valents que diguin d\u2019una vegada per totes que aquesta Europa no \u00e9s la que volem i que aquesta Europa no ens servir\u00e0 per a res de bo. Ni ens far\u00e0 m\u00e9s lliures, ni m\u00e9s feli\u00e7os, ni m\u00e9s justos, ni m\u00e9s humans, ni m\u00e9s fraterns. Potser \u00e9s el moment de preguntar-nos: cap on anem? Cap on volem anar?<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquests convulsos dies d\u2019agost, quan milers de persones s\u00f3n foragitats dels seus respectius pa\u00efsos per la guerra, la fam i la mis\u00e8ria i es veuen obligats a deixar les seves vides entre filats de fulles tallants o al fons del mar, \u00e9s quan es fa m\u00e9s urgent una reflexi\u00f3 serena del qu\u00e8 \u00e9s la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4818],"tags":[27],"class_list":["post-5408","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-justicia-valors-etica-i-moral-filosofia","tag-justicia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1pe","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5408"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5412,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408\/revisions\/5412"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n\n\n