{"id":5398,"date":"2015-08-21T16:13:46","date_gmt":"2015-08-21T15:13:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5398"},"modified":"2015-08-21T16:17:22","modified_gmt":"2015-08-21T15:17:22","slug":"un-bateig-del-segle-passat-a-el-poal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/08\/21\/un-bateig-del-segle-passat-a-el-poal\/","title":{"rendered":"Un bateig del segle passat a El Poal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a> Salvar la nostra pr\u00f2pia identitat ha estat i est\u00e0 sent la feina callada de molta gent al llarg dels anys. Al per\u00edode conegut com La Renaixen\u00e7a <\/em>hi va haver molta gent que va fer feina de formigueta per salvar d\u2019alguna manera la nostra llengua, les nostres tradicions i tot el que actualment \u00e9s conegut com a cultura popular o folklore. Alguns\u00a0d\u2019aquests folkloristes foren\u00a0: Mari\u00e0 Aguil\u00f3, Francesc Pelagi Briz, Francesc Maspons i Labr\u00f3s, Pau Bertr\u00e0n i Bros, Aureli Capmany, Joan Amades, Ramon Violant i Simorra, Valeri Serra i Bold\u00fa.<\/p>\n

Aquest darrer \u00e9s de la nostra terra i en aquest apunt d\u2019avui el voldria recordar. Valeri Serra i Bold\u00fa<\/b> (Castellser\u00e0-Urgell- 1874 – Barcelona 23 de juny de 1938) ha estat un dels m\u00e9s destacats estudiosos del folklore catal\u00e0. Estudi\u00e0 als escolapis de Balaguer i despr\u00e9s peritatge mercantil a Barcelona. Des que el 1896 conegu\u00e9 Jacint Verdaguer, f\u00e9u de veritable deixeble i col\u00b7laborador seu, especialment a la revista “La Creu del Montseny” (1899-1900), i compart\u00ed el seu ideari de catalanisme cat\u00f2lic i conservador, alhora que an\u00e0 encarrerant els seus interessos envers el folklore religi\u00f3s, seguint el consell de moss\u00e8n Cinto.<\/p>\n

Mort Verdaguer, i casat i instal\u00b7lat a Bellpuig<\/strong>, Valeri Serra fund\u00e0 i dirig\u00ed el setmanari “Lo Pla d’Urgell”<\/em> (1912-1921), a trav\u00e9s del qual particip\u00e0 activament en les q\u00fcestions de caire econ\u00f2mic, pol\u00edtic i religi\u00f3s que es donaren en aquells temps a la gran plana urgellenca. Hi public\u00e0 tamb\u00e9 en forma de seccions o s\u00e8ries d’articles, obres importants com el Calendari folkl\u00f2ric de l’Urgell<\/em> (1914-15) i Moss\u00e8n Cinto Verdaguer<\/em> (1915).<\/p>\n

Periodista, bi\u00f2graf de Verdaguer i folklorista, l’any 1919 es trasllad\u00e0 a Barcelona on f\u00e9u de professor a l’Escola d’Agricultura. Treball\u00e0 a l’administraci\u00f3 catalana i despr\u00e9s a La Vanguardia. Reconegut ja com a periodista i folklorista professional, public\u00e0 monografies d’inter\u00e8s tur\u00edstic sobre Bellpuig, T\u00e0rrega, Lleida, reculls de rondalles, el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya <\/em>(1925) i una revista especialitzada en estudis de folklore, l’Arxiu de Tradicions Populars<\/em> (1928-1935).<\/p>\n

Voldria aportar avui unes interessants Notes de viatge <\/strong>escrites el 1900 en les que descriu amb tot tipus de detall com era la festa d\u2019un bateig en aquell temps. Jo, tot i haver nascut una bona colla d\u2019anys despr\u00e9s, recordo molt b\u00e9 com algunes d\u2019aquestes escenes que explica la narraci\u00f3 es conservaven exactament\u00a0com quan jo era petit i anava a \u201cplegar\u201d confits als batejos i als casaments al meu poble\u2026 Gaudiu-la\u00a0exactament tal com ell la va escriure.<\/p>\n

NOTES DE VIATGE<\/strong>. Valeri Serra i Bold\u00fa<\/em> (1900)<\/h3>\n

\"\"Me van venir a buscar a Linyola per anar a un bateig a Poal, un poblet del cor del Pla d\u2019Urgell que \u201csi de dia sempre hi penso,lo somio cada nit\u201d.<\/em><\/p>\n

La tartana anava tot lo de pressa que puga anar un veh\u00edcul, deixant enrere camps i vinyes, i, com que la dist\u00e0ncia \u00e9s petita i la carretera molt bona, en un santiam\u00e9n v\u00e0rem ser-hi.<\/p>\n

La gent que havien de conc\u00f3rrer al bateig anaven arribant. Primer la padrina, despr\u00e9s lo padr\u00ed; la padrina, que era casada, acompanyada de dugues amigues tamb\u00e9 casades. L\u2019acompanyament del padr\u00ed era compost de m\u00e9s solters que casats, ja que era solter qui convidava.<\/p>\n

\"\"I, mentre se feien los preparatius d\u2019arreglar la comitiva per anar a la igl\u00e9sia, a la cuina tot era plomar feram i coure carn a la graella.<\/p>\n

S\u2019ordenaren la canalla dels sillonets i tovalloles, darrere seu s\u2019arrengleraren los h\u00f2mens i a darrere la padrina amb les acompanyantes. Quina patxoca feien aquelles tres joves totes tres fresques i m\u00e9s eixerides que un p\u00e8sol! Tancava la comitiva la madrina o llevadora portant agombolada la criatura que en prou feines se veia, ja que estava ficada entremig d\u2019una pila de robatge de lo que m\u00e9s bo que hi degu\u00e9 haver a les botigues.<\/p>\n

Los repics de les campanes, que van sentir-se promptament, indicaren que la paga havia sigut bona per als campaners i ens convenc\u00e9rem de lo mateix al sentir lo que durava la tocada.<\/p>\n

Ja tingu\u00e9rem cristiana la criatura i ens dispos\u00e0rem a sortir mentres lo padr\u00ed, en Joanet de T\u00e9rmens, amania els confits. \"\"<\/p>\n

Sortir al carrer i voltar-nos tota la canalla del poble tot va ser u: lo padr\u00ed va comen\u00e7ar a tirar confits i la comitiva es desfeia, xiquets, xiquetes i dones se disputaven fins un confit que anava on anava i la q\u00fcesti\u00f3 era agafar-lo. Aix\u00eds i despr\u00e9s d\u2019esparramar unes quantes lliures de confits i, mentres tots los elements citats del poble anaven arroplegant los confits que havien caigut a les entrades i per les arreus que hi havia pel carrer, entr\u00e0vem a casa.<\/p>\n

Nos dispos\u00e0rem a tirar coses seguint la costum del pa\u00eds i sort\u00edrem al balc\u00f3 amb una paperinassa de confits i un cove de nous. Tirant-les per tots los indrets del carrer va repetir-se l\u2019escena de la sortida de l\u2019igl\u00e9sia tirant confits: tothom se\u2019n barallava.<\/p>\n

La Narcisa, padrina, i les seues acompanyantes Casilda i Josepa no es van volguer quedar enrere i tamb\u00e9 varen sortir a distribuir bones platerades de confits.<\/p>\n

\"\"Despr\u00e9s se va donar la paga als dels sillonets i tovalloles, consistent en mitja presa de xocolata, lo mateix que als amics i companys del petit hereu de la casa.<\/p>\n

I una vegada s\u2019hagu\u00e9 complert amb lo poble, la casa va disposar-se a complir amb la gent del bateig.<\/p>\n

Vam sentar-nos a taula i, entre la gresca que \u00e9s de suposar, v\u00e0rem anar buidant aquelles plates acurullades de costelles i rostits de tota mena.<\/p>\n

I, com que entre una cosa i altra s\u2019anava fent tard, van comen\u00e7ar a arreglar-se les tartanes i marxaren los dem\u00e9s lluny cap a T\u00e9rmens i despr\u00e9s los de Bellv\u00eds quedant-nos a dormir all\u00ed nosaltres per a esperar la Narcisa i la Pepa que, junts amb la Casilda, dev\u00edem anar a Linyola al dia seg\u00fcent.<\/p>\n

A Linyola vam entusiasmar-nos per a fer una altra festa plegats a Ivars, i mentres nos desped\u00edem fins a dos dies m\u00e9s tard, jo m\u2019engrescava per anar a Bellcaire.<\/p>\n

De matinet, entre tres i onze an\u00e0rem a Bellcaire a l\u2019endem\u00e0, a saludar la fam\u00edlia i b\"\"ons amics que hi tinc.<\/p>\n

Veg\u00e9rem a la parentela, salud\u00e0rem al diputat provincial don Francisco Corber\u00f3, a sa distingida senyora i hermosa filla Xaviera, acompanyats sempre de la Marieta, la cosineta aixerida.<\/p>\n

Eren les set del demat\u00ed seg\u00fcent que en Francisco Bosch ens passava a buscar per anar a dinar a Ivars.<\/p>\n

Amb los parents i amics an\u00e0rem a veure els adornos de l\u2019altar del Mes de Maria, a la Mare de D\u00e9u de l\u2019Horta en sa capella i a beure un vas d\u2019aigua a la fonteta de la Mare de D\u00e9u per agafar millor gana per a fer aix\u00eds m\u00e9s honor al dinar que engipon\u00e0 la Dolors.<\/p>\n

Moss\u00e8n Ramon no perdon\u00e0 medi de fer-nos agradable l\u2019estada, i val a dir que entre la Magina i el Valeri Segarra ens van donar a entendre que lo mateix era marxar aquella nit que a l\u2019endem\u00e0 al demat\u00ed.<\/p>\n

\"\"Ho accept\u00e0rem amb la Casilda i, tot recollint can\u00e7ons populars i procurant distreure el dia esperant que par\u00e9s de ploure, vingu\u00e9 la tarda sens que ho logr\u00e9ssim. Per\u00f2 no par\u00e0 i calia anar a veure la senyora Josepa fins a Bellv\u00eds que, per cert, me guardava tot un sarr\u00f3 de can\u00e7ons de ronda.<\/p>\n

Valeri Serra i Bold\u00fa, \u00abCr\u00f2nica. Notes de viatge\u00bb, Lo Teatre Regional, n\u00fam. 437 (23 de juny de 1900). <\/strong><\/p>\n

Vull fer notar que les fotos\u00a0s\u00f3n tretes del blog Mem\u00f2ries de Poblet<\/a>\u00a0i s\u00f3n propietat de Celvisi\u00f3, i pertanyen a la seua p\u00e0gina www.celvisio.com<\/a>,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Salvar la nostra pr\u00f2pia identitat ha estat i est\u00e0 sent la feina callada de molta gent al llarg dels anys. Al per\u00edode conegut com La Renaixen\u00e7a hi va haver molta gent que va fer feina de formigueta per salvar d\u2019alguna manera la nostra llengua, les nostres tradicions i tot el que actualment \u00e9s conegut com […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[189,440,4627],"tags":[31829,29718,31840],"class_list":["post-5398","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-literatura","category-pla-d-urgell","tag-cultura","tag-el-pla-durgell","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1p4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5398"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5403,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5398\/revisions\/5403"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5398"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5398"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5398"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}