{"id":5391,"date":"2015-08-14T17:11:50","date_gmt":"2015-08-14T16:11:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5391"},"modified":"2015-08-14T17:11:50","modified_gmt":"2015-08-14T16:11:50","slug":"mollerussa-capital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/08\/14\/mollerussa-capital\/","title":{"rendered":"Mollerussa, capital"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h3>\n
\n
La gent de la comarca ja el coneixeu, per\u00f2 altres possiblement no. Avui us vull portar un fragment\u00a0 del llibre\u00a0El jard\u00ed de la boira, de Francesc Pascual,\u00a0<\/strong><\/em>un personatge polifac\u00e8tic del meu poble que sap fer b\u00e9 tot el que toca: escriu, pinta, canta\u2026<\/div>\n
<\/div>\n
Ens explica la Viquip\u00e8dia que\u00a0Francesc Pascual\u00a0<\/strong>Greoles\u00a0<\/strong>(Castellnou de Seana, Pla d’Urgell, 1934) va estudiar al seminari de Solsona, per\u00f2 no hi va arrelar i va passar-se a la can\u00e7\u00f3, la poesia i la pintura. Membre dels Setze Jutges dels primers anys, va formar part del grup Can 64 de Lleida, grup de cantautors amb els quals ha publicat un llibre i un CD testimonial (1996). Com a pintor ha realitzat una dotzena d’exposicions i, com a escriptor, ha publicat diversos llibres de tem\u00e0tiques diverses. Pas a pas ha esdevingut un escriptor reconegut. Comptabilitza una quinzena d’obres publicades en solitari, i unes quantes m\u00e9s en col\u00b7laboraci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s un escriptor de molt bon llegir, agut i detallista que d\u2019una manera priorit\u00e0ria ha centrat les seues obres en la gent, els costums i els esdeveniments de la terra on viu, el Pla d\u2019 Urgell.\u00a0Alguns dels seus llibres s\u00f3n:<\/strong><\/div>\n
La Golarda<\/em>. Lleida: Lleida: Pag\u00e8s, 1991<\/h6>\n
El jard\u00ed de la Boira<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 1994<\/h6>\n
Les bigues mestres<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 1999<\/h6>\n
El clot de l’aigua<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 2002<\/h6>\n
Perfum d’alf\u00e0brega<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 2004<\/h6>\n
Pas de pardal<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 2004<\/h6>\n
Soca d’olivera<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 2007<\/h6>\n
Des de la plana verda<\/em>. P\u00f2rtic. 2007<\/h6>\n
Camp de concentraci\u00f3. Bolero<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s, 2013<\/h6>\n
Una casa amb teulada<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s 2014<\/h6>\n
Els arbres perduts. Lleida:<\/em>\u00a0Pag\u00e8s 2008<\/h6>\n
Miquel Bold\u00fa, un home Hilton<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s.2009<\/h6>\n
La ra\u00f3 trobada<\/em>. Lleida: Pag\u00e8s 2010<\/h6>\n
En els fragments que recullo avui ens parla de\u00a0Mollerussa<\/strong>\u00a0-la capital d\u2019aquesta comarca- tal com ell la veia fa ja una colla d\u2019anys<\/div>\n

Francesc Pascual,\u00a0El jard\u00ed de la boira.<\/em>1993, p. 56-59 i 106-107 (fragments)<\/h3>\n
\u00c9s m\u00e9s un fenomen social que una extraordin\u00e0ria atracci\u00f3 d\u2019esbargiment. Una concentraci\u00f3 tan massiva de gent nom\u00e9s es pot comparar a un dia de Bar\u00e7a, al Camp Nou.<\/em><\/div>\n
Riuades de jovent cridaner, ben peixat, mudat; maco. Incomptables cotxes als aparcaments de banda i banda de la carretera, fins a llocs d\u2019impossible acc\u00e9s. Llum, bullida a l\u2019ambient, gent contenta, em va semblar; riallera…<\/em><\/div>\n
Em van portar a resseguir depend\u00e8ncies i vam petar a una sala-soterrani del complex on hi havia instal\u00b7lada una \u00abbolera\u00bb, billars, ping-pongs, maquinetes de joc, unes a tocar de les altres, un bar concorregut i arreu un combinat de gent de la nostra quinta i canalleta m\u00e9s jove.<\/em><\/div>\n
\u2014Aquesta \u00e9s la sala de la gent de coneixement; com nosaltres.<\/em><\/div>\n
\u2014Pots pensar! Aqu\u00ed engormandeixen les criatures, donen confian\u00e7a als pares que els acompanyen i fa de \u00absemillero\u00bb. Despr\u00e9s, ve el que ve.<\/em><\/div>\n
El Jaume i el Blai van trobar i saludar tots els herois de la guerra.<\/em><\/div>\n
\u2014D\u2019on surt tant personal?<\/em><\/div>\n
\u2014A tots els pobles escombren!<\/em><\/div>\n
Despr\u00e9s em van menar a la sala gran del primer repl\u00e0, on ens van deixar entrar sense pagar, ja que el Jaume coneixia el porter i tenia arguments:<\/em><\/div>\n
\u2014Portem a pasturar aquest pobre home de Barcelona, que no s\u2019ha mogut mai de la vora del mar.<\/em><\/div>\n
\u2014Eduqueu-lo, eduqueu-lo. I no us foteu a ballar que segurament que hi teniu la canalla i us veuran. Que ja sou grandets!<\/em><\/div>\n
\u2014Doncs encara n\u2019hi ha que ens guanyen.<\/em><\/div>\n
\u2014I m\u00e9s de cent.<\/em><\/div>\n
En aquella sala, el soroll esquerdava els ossos. Llums embogidores, dolls de jovent pertot arreu, caps, mans enlaire a la pista de ball, foscor… una gran caverna! Tothom entrepassegava, cridava, xisclava… I aquell llum!<\/em><\/div>\n
\u2014Traieu-me d\u2019aqu\u00ed, que em tornar\u00e9 boig!<\/em><\/div>\n
\u2014Aix\u00f2 \u00e9s vida, xiquet!<\/em><\/div>\n
\u2014Per aix\u00f2 et queixes? Doncs espera\u2019t!<\/em><\/div>\n
En una altra sala del costat \u2014no s\u00e9 ni com hi vam entrar\u2014 el soroll infernal de la m\u00fasica (o el que fos) feia trontollar la roba. Sortia de sota de les sabates, pujava cames amunt, xopant i anegant-te; molest\u00edssim. Tan fosc que, instintivament, em vaig agafar al bra\u00e7 del Blai per no perdre\u2019m. Tufera de fum, ambientadors i de v\u00e9s a saber qu\u00e8; irrespirable. Tothom bevent i enganxats, ajuntats els uns als altres; parelles morrejant-se pertot arreu…<\/em><\/div>\n
***<\/em><\/div>\n
Efectivament, Mollerussa, un dissabte a la nit, \u00e9s una experi\u00e8ncia. Plena de bars i restaurants, on no hi pots entrar de tan plens, els carrers curulls de jovent juganer, crits, soroll, cotxes fins a la saturaci\u00f3…<\/em><\/div>\n
Vaig voler entrar a l\u2019Amistat, que funciona. Conserva el seu encant de caf\u00e8 de poble, amb les taules de clients fent la partideta, els billars en activitat i una barra circular on no hi havia un lloc per demanar una beguda.<\/em><\/div>\n
La Societat Recreativa l\u2019Amistat \u00e9s una instituci\u00f3 que encara \u00e9s viva tot i els anys de la seva fundaci\u00f3. S\u2019ha modernitzat, s\u2019ha adequat a la circumst\u00e0ncia actual i campeja. Organitza el concurs anual de vestits de paper, participa i munta campionats de billar, t\u00e9 un bingo. La gran sala del teatre l\u2019han reconvertida en cinema…; rutlla. L\u2019empenta de l\u2019ambient actual que impera a Mollerussa sembla no afectar-la gaire. Almenys externament.<\/em><\/div>\n
Vam deixar el baf de caliquenyo de Fondarella que impregnava el caf\u00e8 i vam sortir a donar un tomb pel carrer, especialment pel carrer de l\u2019Estaci\u00f3 on el moviment era m\u00e9s intens.<\/em><\/div>\n
\u2014On van tota aquesta canalla?<\/em><\/div>\n
\u2014Hi ha una altra discoteca per a la gent m\u00e9s jove, aqu\u00ed mateix.<\/em><\/div>\n
\u2014Si no fos tan viu tot plegat, semblaria artificial.<\/em><\/div>\n
\u2014\u00c9s Mollerussa, xiquet!<\/em><\/div>\n
\u2014Abans la gent, per a divertir-se, baixava a Barcelona.<\/em><\/div>\n
\u2014Ara pugen aqu\u00ed. Hi ha poca gent que vulgui la gran ciutat per distreure\u2019s. Ho t\u00e9 tot a casa i ben servit.<\/em><\/div>\n
\u2014Han capgirat l\u2019ordre establert. Nosaltres ten\u00edem un altre equilibri.<\/em><\/div>\n
\u2014Aquest poble ha trasbalsat tots els altres i les cases. \u00c9s com un imant irresistible que marca el nord.<\/em><\/div>\n
\u2014En tots els aspectes, ja que si vols sortir de la rutina has de petar aqu\u00ed.<\/em><\/div>\n
\u2014Maquin\u00e0ria, reparaci\u00f3, serveis…<\/em><\/div>\n
\u2014Ja ho veig, ja!<\/em><\/div>\n
\u2014\u00c9s bo, home. Aix\u00ed la sang es belluga que prou estancats est\u00e0vem.<\/em><\/div>\n
\u2014Per\u00f2 ning\u00fa es queda al poble! El jovent, acostumat al que ha tastat, defuig fermar-se i s\u2019estableix a Mollerussa. Encara que tingui la feina a casa.<\/em><\/div>\n
\u2014Doncs malament.<\/em><\/div>\n
\u2014Aix\u00f2 no se sap encara. De moment, barreja, coneix altres tend\u00e8ncies i s\u2019espavila…<\/em><\/div>\n
\u2014Es va massa de pressa.<\/em><\/div>\n
\u2014Nosaltres an\u00e0vem prou a poc a poc! \u00c9rem de l\u2019arca de No\u00e8 i ara, si no et bellugues, t\u2019encalles.<\/em><\/div>\n
\u2014\u00c9s imparable. No fa per nosaltres, si b\u00e9 ens cal pujar al carro.<\/em><\/div>\n
***<\/em><\/div>\n
Estesa damunt del Merlet, la franja m\u00e9s bene\u00efda del Pla d\u2019Urgell, sense una minsa pujadeta ni baixadeta de res, esbatanada per la carretera n-ii i la via del ferrocarril, ha sabut, com una heura insistent, treure brancatge per on ha pogut, vencent barreres i sortint-se amb la seva.<\/em><\/div>\n
Com a ciutat \u2014ning\u00fa ho ponder\u00e0 aix\u00f2\u2014, \u00e9s lletja amb ganes. Pintada, mudada, perfumada, estocada…; lletja! Nom\u00e9s la part nova comen\u00e7a a tenir una mica de cara i ulls; ampla, ben estructurada, amb plantes arreu… La Mollerussa de sempre acabar\u00e0 per tenir m\u00e8rit si b\u00e9 de moment, per molta remodelaci\u00f3 que hi fan, bons edificis reconstru\u00efts, places esplendoroses com la de l\u2019Ajuntament; \u00e9s neulada de naixen\u00e7a i no hi pot fer m\u00e9s.<\/em><\/div>\n
Pels que l\u2019hem coneguda de sempre: millorada, embellida i tot. Objectivament, sense tra\u00e7a ni relleu.<\/em><\/div>\n
Plena de bancs, comer\u00e7os moderns, garatges, ind\u00fastries, bars i restaurants a cada cantonada, edificacions noves \u2014enderrocades les velles\u2014, carrers encertadament pavimentats… T\u00e9 el posat de curullada com cap m\u00e9s altra de la prov\u00edncia. Indiscutiblement. Rica, suficient, potentada… i estranyament acollidora a la vegada. Segurament que encara \u00e9s tan \u00abjove\u00bb que no ha apr\u00e8s a vinclar-se i \u00e9s com \u00e9s; natural.<\/em><\/div>\n
La pla\u00e7a Major amb la capelleta de Sant Isidori \u2014si no la saps, no la trobes\u2014 \u00e9s un dels \u00fanics racons encara recomanables. El carrer Moss\u00e8n Cinto i tota la Vilaclosa, l\u2019arrel. S\u00ed, d\u2019anys ja en t\u00e9 ja, el que passa \u00e9s que no es veuen.<\/em><\/div>\n
A la gent de la meva volada \u2014estic segur que coincideixen\u2014 ens fa la impressi\u00f3 que s\u2019ha constru\u00eft una ciutat nova de trinca on era la vella i de la bullida n\u2019ha sortit ramificacions fetes carrers cap on s\u2019ha pogut, a tort i a dret. Nom\u00e9s ara, amb l\u2019avinguda de la Pau i la del Canal, comences a veure-hi una mica d\u2019orientaci\u00f3. S\u2019ha constru\u00eft tant i tant de pressa que els t\u00e8cnics municipals \u2014si en tenien\u2014 no van collar una trista placeta enlloc, poso per cas. Amb tot, \u00e9s admirable. L\u2019empenta de Mollerussa mereix tots els elogis.<\/em><\/div>\n
Francesc Pascual, El jard\u00ed de la boira, Lleida, Pag\u00e8s, 1993, p. 56-59 i 106-107 (fragment).\u00a0<\/em><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La gent de la comarca ja el coneixeu, per\u00f2 altres possiblement no. Avui us vull portar un fragment\u00a0 del llibre\u00a0El jard\u00ed de la boira, de Francesc Pascual,\u00a0un personatge polifac\u00e8tic del meu poble que sap fer b\u00e9 tot el que toca: escriu, pinta, canta\u2026 Ens explica la Viquip\u00e8dia que\u00a0Francesc Pascual\u00a0Greoles\u00a0(Castellnou de Seana, Pla d’Urgell, 1934) va […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4366,440,17137,4627],"tags":[],"class_list":["post-5391","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castellnou-de-seana-catalunya-paisos","category-literatura","category-mollerussa-catalunya-paisos","category-pla-d-urgell"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1oX","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5391"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5391\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5393,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5391\/revisions\/5393"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}