{"id":539,"date":"2009-10-17T09:53:56","date_gmt":"2009-10-17T07:53:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/17\/vells-xirucaires\/"},"modified":"2009-10-17T09:53:56","modified_gmt":"2009-10-17T07:53:56","slug":"vells-xirucaires","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/10\/17\/vells-xirucaires\/","title":{"rendered":"Vells xirucaires."},"content":{"rendered":"

Fa 50 anys que una cinquantena de nens es trobaven per primer cop al Seminari de Solsona per comen\u00e7ar uns estudis amb la intenci\u00f3 d’arribar a ser capellans. El m\u00f3n ha donat moltes -molt\u00edssimes- voltes sobre si mateix i la vida tamb\u00e9 les ha donades en cada un d’aquells marrecs, avui convertits en vells xirucaires  que es tornen a trobar a Verd\u00fa i dinaran junts a Guimer\u00e0, reproduint una ja tamb\u00e9 vella tradici\u00f3 de 22 anys en que ens retrobem cada any.<\/p>\n

Avui serem una vintena d’aquells cinquanta, alguns amb les corresponents parelles. Algun hi faltar\u00e0 perqu\u00e8 ja no hi \u00e9s i alguns altres perqu\u00e8 aquest any no poden, per\u00f2 amb la promesa expl\u00edcita que "l’any vinent si". Avui tornarem a cal\u00e7ar-nos les xiruques i tornarem a pujar a la muntanya de la nost\u00e0lgia, de les an\u00e8cdotes i de la vella amistat que van iniciar al seminari de Solsona.<\/p>\n

Quan ara fa poc m\u00e9s d’un any que vaig iniciar aquest blog , sobretot animat per les lectures de molts altres blogs escampats per aquesta immensa blogosfera que \u00e9s el m\u00f3n, pensava en el que \u00e9s la vida de molta gent i en com alguns la saben pintar i la saben explicar tan b\u00e9. En molts casos s\u00f3n vides que no tenen res a veure amb la meva, per\u00f2 m’he adonat que tampoc ens separen tantes coses, almenys no essencials. Ens passem mitja vida intentant protegir  idees pr\u00f2pies, creient que s\u00f3n diferents i \u00faniques i despr\u00e9s descobreixes que en un elevat percentatge comparteixes el gust per pel\u00b7l\u00edcules, moments, llibres, m\u00fasiques, paisatges… que et lliguen i t’agermanen en alguna cosa m\u00e9s que unes aficions comunes, perqu\u00e8 connecten amb el que ets i amb el que t’importa. Segurament que aquest mat\u00ed, quan ens hem aixecat cadasc\u00fa per anar a la trobada anual, hem pensat que hi anem perqu\u00e8 encara ens uneixen coses semblants i que per aix\u00f2 val la pena anar-hi.<\/p>\n

Alg\u00fa ha dit que no s’han comptabilitzat m\u00e9s de 10.000 idees diferents en el m\u00f3n. No s\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s veritat i nom\u00e9s es pot aplicar a la societat occidental, per\u00f2 estic segur que ens sorprendr\u00edem amb la quantitat de gent que es desperta als matins pensant en el mateix, amb els milers de persones a les que els fa mal el mateix i a les que els fan feli\u00e7os coses molt semblants. Si no f\u00f3ssim tan eg\u00f2latres i si no an\u00e9ssim tan de pressa per la vida, ens adonar\u00edem que no som tan diferents i que actes com el d’avui s\u00f3n essencials i necessaris per la superviv\u00e8ncia de l’esp\u00e8cie. Segueixo pensant que les persones, a m\u00e9s del menjar i el beure, tenim les necessitats vitals de l’amistat, de l’afecte, de la fam\u00edlia, del passar una estona junts per riure i menjar plegats.<\/p>\n

Tant de bo ens duri molts anys m\u00e9s aquesta tradici\u00f3 i tant de bo per molts anys puguem anar-nos retrobant tots.<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Amistat<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa 50 anys que una cinquantena de nens es trobaven per primer cop al Seminari de Solsona per comen\u00e7ar uns estudis amb la intenci\u00f3 d’arribar a ser capellans. El m\u00f3n ha donat moltes -molt\u00edssimes- voltes sobre si mateix i la vida tamb\u00e9 les ha donades en cada un d’aquells marrecs, avui convertits en vells xirucaires  […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697],"tags":[],"class_list":["post-539","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-8H","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/539","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=539"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/539\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=539"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=539"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=539"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}