Adif<\/strong>, (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias), \u00e9s una entitat p\u00fablica empresarial dependent del Ministeri de Foment. Adif exerceix un paper principal com a dinamitzador del sector ferroviari, fent del ferrocarril el mitj\u00e0 de transport per excel\u00b7l\u00e8ncia i facilitant l\u2019acc\u00e9s a la infraestructura en condicions d\u2019igualtat. Adif t\u00e9 com a missi\u00f3 fonamental enlla\u00e7ar ferrovi\u00e0riament les distintes estacions que poblen els nostres territoris. I de fer-ho de forma segura. Aquesta feina exigeix l\u2019esfor\u00e7 constant de mantenir i conservar en perfecte estat totes les nostres vies, caten\u00e0ries, sistemes de senyalitzaci\u00f3, centres de control de la circulaci\u00f3 i, per descomptat, les nostres estacions.<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n Vergonya, molta vergonya hauria de tenir aquest Ministeri \u2013que l\u2019anomenen de Foment- i que, si fomenta alguna cosa \u00e9s nom\u00e9s la bogeria, la irracionalitat i el malbaratament dels recursos p\u00fablics. En un pa\u00eds normal aix\u00f2 no passaria i tots aquests irresponsables ja serien a la pres\u00f3 per no saber administrar de forma adequada el diner p\u00fablic i ja no dic per lladres, que en alguns cassos s\u2019ha ben provat que van posar la m\u00e0 a la caixa i que les comissions a les empreses constructores corrien a dojo. Digueu-me, si no, quin sentit t\u00e9 deixar morir aquestes l\u00ednies de rodalies i gestionar de la manera que ho fa les mitjanes i llargues dist\u00e0ncies.<\/p>\n<\/div>\n Han fet des de fa anys l\u2019absurda aposta per l\u2019alta velocitat sabent que no surten els comptes ni els sortiran mai, segons han explicat els experts m\u00e9s experts en aquests temes.Entre 2011 i 2013, l\u2019Estat va perdre prop de 1.000 milions d\u2019euros<\/strong>\u00a0en la gesti\u00f3 de la xarxa ferrovi\u00e0ria, especialment per les inversions en alta velocitat. En temps de crisi \u00e9s doblement pecat pressupostar diners per a construir noves l\u00ednies, sabent com saben que l\u2019operativa ferrovi\u00e0ria no \u00e9s capa\u00e7 de cobrir despeses i, per tant, obliga a l\u2019 Estat a posar fons per tal de compensar les p\u00e8rdues. Irracional, totalment irracional i fins i tot podria ser delicte. Van darrere dels que posen estelades posant multes i ning\u00fa es cuida de posar a la pres\u00f3 a aquests ineptes que ens governen. Com no hem de tenir ganes de marxar ben lluny i no veure\u2019ls mai m\u00e9s a tota aquesta gentussa inepta i malbaratadora!<\/p>\n<\/div>\n![\"11239654_919732281418854_6694939627768799825_n\"](\"https:\/\/jaumepubill.files.wordpress.com\/2015\/08\/11239654_919732281418854_6694939627768799825_n.jpg\" "\\"11239654_919732281418854_6694939627768799825_n\\"")
<\/a>\u00c9s una ofensa, un insult a la intel\u00b7lig\u00e8ncia i un gran desvergonyiment entrar a la p\u00e0gina web d\u2019\u00a0ADIF<\/strong>\u00a0i llegir-hi:<\/p>\n<\/div>\n\n
<\/a>L\u2019estaci\u00f3 del poble on vaig n\u00e9ixer,\u00a0Castellnou de Seana<\/strong>, com molt\u00edssimes altres estacions perdudes per la geografia espanyola, desmenteixen aquestes paraules. El tren va arribar a Castellnou de Seana el 1860 amb la posada en servei del tram de Manresa a Lleida i va significar per aquests territoris de ponent un gran aven\u00e7 en tots els sentits. L\u2019estaci\u00f3 va disposar de diverses vies i va tenir molta vida. Encara recordo quan, de ben petit, hi havia muntanyes de remolatxa esperant ser carregada per a fer-ne sucre. Actualment \u00e9s una estaci\u00f3 fantasma convertida en un un simple baixador amb una trista marquesina-refugi per aixoplugar els viatgers de les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques. Encara es mantenen dretes les parets de l\u2019edifici de viatgers de l\u2019estaci\u00f3, situat a la dreta de les vies, que era de dues plantes. Per\u00f2 es troba de fa anys en un estat totalment ru\u00efn\u00f3s, com tamb\u00e9 s\u2019hi troba l\u2019antic moll de mercaderies.<\/div>\nTot i que la l\u00ednia fos del 1860, Castellnou, durant anys no va tenir estaci\u00f3. No es\u00a0va construir fins a finals dels anys 50 amb la participaci\u00f3 de tot el poble pel sistema de \u201cjoves\u201d, \u00e9s a dir, cada fam\u00edlia aportava un membre com a treballador mitjan\u00e7ant un calendari de rotacions. Aquella bonica estaci\u00f3, que havia costat tants esfor\u00e7os i tanta suor construir, ara \u00e9s un esquelet mort i abandonat. ADIF \u00e9s un organisme tan incompetent i desgraciat que no ha estat capa\u00e7 de donar algun tipus de servei i aprofitament a aquestes estacions i ha preferit deixar que es deterioressin. En el cas de Castellnou encara \u00e9s m\u00e9s greu el fet, essent com va ser que fou constru\u00efda pel mateix poble. Podien haver-la retornat al poble, o llogar-la\u00a0com a habitatge. Almenys alg\u00fa l\u2019hauria aprofitat i no l\u2019haur\u00edem de veure amb la mala ganya que fa ara\u2026<\/div>\nAquestes estacions abandonades fan pena. I fan r\u00e0bia. Els matolls i la brut\u00edcia han enva\u00eft tots els racons i el temps i l\u2019abandonament s\u2019han anat menjant tot l\u2019edifici. Els coloms hi han fets nius i ho han deixat tot ple d\u2019excrements. El sol s\u2019ha anat menjant amb els anys la pintura i els vents han anat aixecant les teules i s\u2019han emportat tots els bons records que hi poguessin quedar. Silencis llargs s\u2019han fet amos del lloc i ara ja no serveix ni perqu\u00e8 els passavolants hi puguin passar la nit com abans solien fer perqu\u00e8 jo no hi queden finestres ni portes i fins i tot pot resultar perill\u00f3s\u00a0perqu\u00e8 el vent passa massa rabent i esperitat, emportant-se fins i tot els pocs\u00a0bons \u00e0nims que puguin tenir\u00a0 i omplint el lloc de pors difuses i de mals pensaments. A l\u2019antiga sala d\u2019espera hi quedava una cadira tan corcada que no aguantaria ni el pes d\u2019un infant. I a terra vidres, pols i excrements. No s\u2019hi ha vist encara cap fantasma, per\u00f2 no descarteu pas que ho hi sigui\u2026<\/div>\n