{"id":5381,"date":"2015-08-09T15:35:09","date_gmt":"2015-08-09T14:35:09","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5381"},"modified":"2015-08-09T15:36:56","modified_gmt":"2015-08-09T14:36:56","slug":"la-maria-de-lestany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/08\/09\/la-maria-de-lestany\/","title":{"rendered":"La Maria de l\u2019Estany"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h2>\n
\n

Antoni Coll i Gilabert<\/b>\u00a0 \u00e9s un periodista i escriptor que va n\u00e9ixer a Ivars d\u2019Urgell el 1943. Entre els seus llibres t\u00e9 una novel\u00b7la\u00a0\u00a0<\/em>titulada\u00a0Com una barca al mig de l\u2019estany\u00a0<\/strong><\/em>(Barcelona, Proa, 2001).<\/p>\n<\/div>\n

\n

Us en deixo un fragment:<\/p>\n<\/div>\n

\n

Quan la Maria tancava els ulls, veia la seva vida com una barqueta al mig de l\u2019estany, sota una tempesta. Vivia amb els seus pares en una masia vora l\u2019estany d\u2019Ivars, una casa de paret seca que havia pertangut als seus avis, ja morts. La Maria era de complexi\u00f3 prima, tenia els om\u00f2plats sortits, els bra\u00e7os musculosos i les cames \u00e0gils. La noia posse\u00efa des de petita un rostre agraciat que an\u00e0 canviant amb els anys, per\u00f2 que mai no perd\u00e9 el seu atractiu natural. El seu treball consistia a vendre el peix de l\u2019estany pels pobles de la rodalia, els plans d\u2019Urgell, i tamb\u00e9 a cuinar-lo a la masia per als ca\u00e7adors que hi anaven per matar \u00e0necs i gaudir d\u2019una jornada deliciosa al llac.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

El seu pare, en Mingo Montanya, era un pag\u00e8s de boina i faixa, un home d\u2019aspecte esprimatxat, per\u00f2 amb m\u00e9s energia de la que podia fer suposar la seva figura escardalenca. Mai no tingu\u00e9 oportunitat de seguir estudis despr\u00e9s de complir els dotze anys, per\u00f2 la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia natural i un seny i sentit com\u00fa innats acostumaven a compensar-li les limitacions culturals quan en tenia necessitat. No posse\u00efa terres m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un hortet tocant a la masia, i es dedicava a les tasques agr\u00edcoles per a les cases benestants, els amos de les quals li tenien dipositada tota la confian\u00e7a.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

La Montserrat de l\u2019Estany, com la gent de la contrada anomenava la mare de la Maria, era una dona menuda, popular a tots els pobles del voltant, que recorria sovint amb un ruquet que estirava una petita carreta, fins al dia que l\u2019animal li va clavar una guitza que li afect\u00e0 greument el nervi ci\u00e0tic. Des d\u2019aleshores anava coixa i les seves filles miraven de substituir-la en els seus despla\u00e7aments, sobretot la Maria, perqu\u00e8 la Rosa es cas\u00e0 ben jove amb un fuster de Mollerussa i se\u2019n va anar a viure a casa del seu home.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

La Maria es f\u00e9u c\u00e0rrec del treball m\u00e9s feixuc. Baixava a les s\u00e8quies a pescar anguiles i crancs, es ficava dins l\u2019estany a pescar i es corbava damunt l\u2019herba per buscar-hi cargols en temps de pluja.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

Al castell del Remei, una finca propera on hi havia un col\u00b7legi de religioses, les monges li havien ensenyat les quatre coses elementals que a una noieta en aquella \u00e8poca li calia saber: cosir, rentar, planxar, cuinar, administrar la llar i tamb\u00e9 una mica de lletra i bon capteniment en la seva relaci\u00f3 amb les persones; uns coneixements que li van resultar molt \u00fatils i que potenciaren els seus dons naturals de laboriositat i simpatia. Ni tan sols quan se sentia molt cansada no amagava als altres un somr\u00eds franc, que davallava de la seva mirada d\u2019argent viu fins a la boca entreoberta, que mostrava unes dents perfectament arrenglerades.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

El ruquet era tan fr\u00e0gil que la Maria no pujava al carro per tal de no afegir-hi m\u00e9s c\u00e0rrega de la que l\u2019animalet podia arrossegar; nom\u00e9s estirar la carreta ja era esfor\u00e7 suficient per al pobre ase. La noia l\u2019agafava pel ronsal i caminava al seu costat sobre la pols d\u2019aquells camins entrecreuats que formaven una aut\u00e8ntica xarxa i convertien el Pla d\u2019Urgell en un intricat laberint per al foraster.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

L\u2019havia recorregut infinites vegades, aquell laberint, en totes direccions. Coneixia el punt exacte on es trobaria amb un desviament, un canyisser, l\u2019ombra d\u2019un salze o d\u2019una noguera i la font d\u2019aigua fresca en un tal\u00fas del terreny. De retorn a casa, despr\u00e9s d\u2019aquests periples pels pobles ve\u00efns, arribava fatigada, posava els peus en remull en una petita s\u00e8quia que passava per sota la figuera i al cap de pocs moments reprenia l\u2019activitat i ajudava la seva mare en les tasques dom\u00e8stiques.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

Guaitant des de les finestres altes de la masia podia veure el seu pare treballant els conreus de ca l\u2019Aragon\u00e8s. Ella acudia a ajudar-lo en el temps d\u2019aplegar les ametlles o collir les olives. Tenia igualment experi\u00e8ncia en la verema i s\u2019enfilava als cirerers per disputar-ne el fruit als ocells durant les poques setmanes que passen des que comencen a acolorir-se fins que estan madures.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

\u2014Maria! \u2014cridaven a vegades els pagesos en veure-la passar pel costat d\u2019algun camp\u2014. Vols fer un glopet? \u2014i li oferien el c\u00e0ntir o el porr\u00f3, amb aire paternal, tot mirant-se-la tan jove encara, amb les cames i els bra\u00e7os prims, la figura esvelta, els pits poc prominents i el cabell recollit en una trena.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

\u2014Mingo, tens una filla que val un imperi \u2014deien al pare el diumenge al caf\u00e8 del poble. I els mateixos elogis feien a la seva mare quan la Montserrat anava a comprar pa en una masia ve\u00efna que tenia forn.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

El pare conreava l\u2019hortet en una parcel\u00b7la de terreny inclinat vora el cam\u00ed que davallava de la masia a l\u2019estany. All\u00ed hi feia mongetes, alberg\u00ednies, pebrots, enciams, cols i tomaqueres que s\u2019enfilaven en espiral per les canyes plantades i decantades expressament perqu\u00e8 es creuessin i es recolzessin les unes amb les altres. Tamb\u00e9 destinava quatre o cinc solcs per fer-hi melons, s\u00edndries i carbasses.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

De l\u2019hort estant, es veien les dues barques lligades a una petita plataforma de fusta que servia d\u2019embarcador i on acabava el cam\u00ed que anava a la masia fins al llac.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

Quan eren petites, a la Maria li agradava pujar en una barca en companyia de la seva germana, i travessar l\u2019estany d\u2019una vora a l\u2019altra. Des de ben menudes, les dues noies havien apr\u00e8s a nedar, cosa poc freq\u00fcent en aquell temps, per\u00f2 que donava tranquil\u00b7litat als seus pares, conven\u00e7uts que les aventures aqu\u00e0tiques de les noies no representaven cap perill. Prendre el bany, navegar, aja\u00e7ar-se a la barca i deixar-se encegar per la llum del sol, o contemplar la lluna en les nits pl\u00e0cides, eren els jocs ingenus d\u2019una infantesa que s\u2019estronc\u00e0 aviat per la necessitat de col\u00b7laborar en el treball familiar.<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

Antoni Coll,\u00a0Com una barca al mig de l\u2019estany<\/em>, Barcelona, Proa, 2001, p. 9-12 (fragment).<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Coll i Gilabert\u00a0 \u00e9s un periodista i escriptor que va n\u00e9ixer a Ivars d\u2019Urgell el 1943. Entre els seus llibres t\u00e9 una novel\u00b7la\u00a0\u00a0titulada\u00a0Com una barca al mig de l\u2019estany\u00a0(Barcelona, Proa, 2001). Us en deixo un fragment: Quan la Maria tancava els ulls, veia la seva vida com una barqueta al mig de l\u2019estany, sota […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[17142,4627],"tags":[29718,3983],"class_list":["post-5381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estany-d-ivars-i-vila-sana","category-pla-d-urgell","tag-el-pla-durgell","tag-estany-divars-i-vila-sana"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1oN","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5381"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5383,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5381\/revisions\/5383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}