![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/dades.grupnaciodigital.com\/redaccio\/arxius\/imatges\/201507\/576_1437779796BigBenBona.jpg?resize=244%2C116\")
Fa poc m\u00e9s d\u2019una setmana que va arribar la not\u00edcia. Es rumorejava de feia temps, per\u00f2 sempre hi havia l\u2019esperan\u00e7a de que a \u00faltima hora alg\u00fa el salvaria. No ha estat aix\u00ed. Les entranyes dels bancs no acostumen a tenir sentiments. La pela \u00e9s la pela!<\/p>\n
Ja molts altres han parlat del que va significar aquest m\u00edtic complex de lleure durant 39 anys, que \u00e9s el que ha durat al cap i a la fi.\u00a0 Han estat v\u00e0ries les generacions que han gaudit de l\u2019establiment, sigui de la discoteca o del restaurant i se\u2019n podria escriure un munt d\u2019hist\u00f2ries. De fet alg\u00fa ja ho ha fet, i per aquest motiu m\u2019ha vingut de gust recollit un text del conegut escriptor lleidat\u00e0 Vidal Vidal<\/strong>.\u00a0 Mitja Espanya coneixia la Big Ben i va\u00a0esdevenir sense cap mena de dubte un fenomen sense precedents a l\u2019\u00e8poca dels 80. Era capa\u00e7 de congregar milers de persones de tota Catalunya, Arag\u00f3 i fins i tot d\u2019altres llocs d\u2019Espanya. Fins i tot s\u2019hi havien organitzat\u00a0autocars des de ciutats llunyanes per poder gaudir de les actuacions d\u2019artistes de primer nivell que hi venien a actuar.<\/p>\n Va provocar un revulsiu en relaci\u00f3 a la composici\u00f3 de les parelles dels casaments per la interrelaci\u00f3 comarcal, molt tancada fins aleshores, i sols reservada als pocs que sortien a estudiar fora de casa, tot un fenomen demogr\u00e0fic que va transformar molts pobles.<\/p>\n Com alguns ja han fet notar, era l\u00f2gicament insostenible que a les comarques de Lleida hi hagu\u00e9s dues\u00a0discoteques de les m\u00e9s grans d\u2019aquell temps. Per\u00f2 van conviure i retro alimentar-se l\u2019una a l\u2019altra durant molt temps. El m\u00f3n ha canviat, els models d\u2019oci tamb\u00e9 i la crisi econ\u00f2mica ha acabat de fer-hi la resta. En aquests darrers anys aquest sector ha anat esllanguint-se i\u00a0han anat caient les m\u00e9s petites. Per\u00f2 ara tamb\u00e9 li ha arribat l\u2019hora a les grans. Primerament\u00a0va morir la Wonder<\/strong> de Lleida i ara la Big Ben<\/strong> de Mollerussa (que, en realitat, estava situada al terme municipal de Golm\u00e9s).<\/p>\n L\u2019 escriptor Vidal Vidal<\/strong> la veia aix\u00ed fa ja uns anys:<\/p>\n Un nom ha dominat el panorama l\u00fadic a les comarques de Ponent durant dues llargues d\u00e8cades, des de principis dels setanta a meitat dels noranta: Big-Ben. La macro discoteca dre\u00e7ada entre Mollerussa i Golm\u00e9s ha exercit un protagonisme gaireb\u00e9 exclusiu, a penes sense compet\u00e8ncies. Per\u00f2 a banda de la seva dimensi\u00f3 com a centre d\u2019esbarjo juvenil, aquell complex recreatiu ha funcionat com a gresol de ve\u00efnatges diversos, trencant la tradicional endog\u00e0mia localista dels pobles d\u2019aquestes comarques, que en realitat no han estat tan sols les lim\u00edtrofes: en els temps \u00e0lgids del Big-Ben, es comptaven per centenars els clients provinents de paratges ben allunyats, des de l\u2019Alt Pirineu fins a la ciutat de Barcelona, o algunes poblacions d\u2019Arag\u00f3 endins. Mai no es va arribar a fer un estudi estad\u00edstic de la proced\u00e8ncia dels parroquians de la casa \u2014la Casa Gran, com la coneix\u00edem els assidus, i ha estat una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 el resultat hauria donat algunes sorpreses curioses.<\/em><\/p>\n Per\u00f2 qu\u00e8 era \u2014i \u00e9s encara, perqu\u00e8 Big-Ben continua obert, per\u00f2 ja sense aquell paper hegem\u00f2nic, per b\u00e9 que encara majoritari en el sector\u2014 all\u00f2 que atreia tan poderosament els joves i no tan joves que feien fins a tres o quatre hores de cotxe cada dissabte i diumenge per passar una estona en aquesta mena de parad\u00eds de l\u2019oci nocturn, aquest modern mercat de cares boniques, que haurien dit els folkloristes decimon\u00f2nics del pa\u00eds, incapa\u00e7os d\u2019imaginar les magnituds d\u2019un tal fenomen. Un fenomen social. Hi ha hagut explicacions de totes classes, incidint sobretot en l\u2019efecte multiplicador de la multitud congregada: gent crida gent.<\/em><\/p>\n Una tal concentraci\u00f3, setmana rere setmana, al llarg de tants anys, va propiciar un desert dins d\u2019aquest \u00e0mbit a les contrades ve\u00efnes, per\u00f2 tamb\u00e9 a la llarga l\u2019aparici\u00f3 d\u2019establiments menors \u2014en certa manera subsidiaris\u2014 a la mateixa ciutat de Mollerussa, esdevinguda capital indiscutible de la moguda ponentina.<\/em><\/p>\n La gr\u00e0cia principal i una de les raons m\u00e9s probables d\u2019un \u00e8xit tan inusitat radica en el component democr\u00e0tic, aix\u00f2 \u00e9s interclassista i alhora inter generacional, de les diverses sales de la discoteca. Cada sector, cada edat, cada colla d\u2019acord amb els diferents nivells determinats per l\u2019origen social o comarcal, trobava \u2014i encara troba\u2014 el seu rac\u00f3 fosc en el recinte. Ning\u00fa no s\u2019hi sentia estrany. D\u2019aqu\u00ed que sempre s\u2019hi apleguessin uns aforaments tan espectaculars (parlem de 3.000 o fins 5.000 persones per cada sessi\u00f3). D\u2019aqu\u00ed tamb\u00e9 que molts, molt\u00edssims, dels matrimonis celebrats en els \u00faltims m\u00e9s de vint anys a la plana de Lleida siguin de parelles que es van con\u00e8ixer o intimar a les seves pistes de ball o repenjats a les concorregudes barres.<\/em><\/p>\n Tota una generaci\u00f3 Big-Ben marcada pel fenomen. I els fills d\u2019aquells pioners que avui acudeixen com en un ritual a la Casa Gran. Perqu\u00e8 Big-Ben continua la marxa, redu\u00efdes i retocades lleugerament les pretensions, que ja no poden ser tan acaparadores, convertida en l\u2019oferta cap a un p\u00fablic familiar, tan heterogeni com sempre.<\/em><\/p>\n Vidal Vidal, \u00abGeneraci\u00f3 Big Ben\u00bb, dins Jaume Barrull i Conxita Mir (ed.), Mem\u00f2ria del segle xx, Lleida, Diari Segre, 1999, p. 384.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa poc m\u00e9s d\u2019una setmana que va arribar la not\u00edcia. Es rumorejava de feia temps, per\u00f2 sempre hi havia l\u2019esperan\u00e7a de que a \u00faltima hora alg\u00fa el salvaria. No ha estat aix\u00ed. Les entranyes dels bancs no acostumen a tenir sentiments. La pela \u00e9s la pela! Ja molts altres han parlat del que va significar […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4627,160],"tags":[29718,31827],"class_list":["post-5379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pla-d-urgell","category-societat","tag-el-pla-durgell","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1oL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5379"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5380,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions\/5380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Generaci\u00f3 Big Ben (Vidal Vidal-1999)<\/em><\/h3>\n