{"id":5373,"date":"2015-08-01T10:10:58","date_gmt":"2015-08-01T09:10:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5373"},"modified":"2015-08-01T10:10:58","modified_gmt":"2015-08-01T09:10:58","slug":"una-truita-amb-bledes-a-l-estany-d-ivars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/08\/01\/una-truita-amb-bledes-a-l-estany-d-ivars\/","title":{"rendered":"Una truita amb bledes a l’ Estany d’ Ivars"},"content":{"rendered":"

\"\"En el llibre \u201cEl Pla d’Urgell. Mem\u00f2ria i paisatge<\/strong>\u201d`(Autor\/s: Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col\u00b7lecci\u00f3 Lo Plan\u00e7\u00f3, 12. Editorial Fonoll), hi trobem una exquisida compilaci\u00f3 de textos literaris dedicats al Pla d’Urgell, una comarca que existia ja molt abans de que oficialment li\u2019n fessin.<\/p>\n

Entre aquests textos, en trobem recollit un de Jacint M. Capella <\/strong>que es titula \u201cUna truita amb bledes\u201d <\/strong>i que es va publicar per primera vegada al diari catalanista conservador La Renaixen\u00e7a <\/em><\/strong>l\u2019any 1893. \u00c9s una narraci\u00f3 breu, encara amb ortografia prefabriana. La hist\u00f2ria comen\u00e7a amb un exemple pres de la historiografia del nostre pa\u00eds ve\u00ed, un cas ocorregut al rei Pere I el Cruel de Castella.\u00a0 Explica com el rei, desorientat en una cacera, es conforma amb un plat de sopes, mort de fam. L’exemple vol ser clar: la necessitat, fisiol\u00f2gica en aquesta ocasi\u00f3, doblega fins i tot els m\u00e9s altius. Quan el rei volgu\u00e9, en una altra ocasi\u00f3, tornar a menjar sopes, no li agradaren pas: \u00abla gana fou lo secret de les sopes d’aquella cacera\u00bb. A semblan\u00e7a del reial exemple, el narrador explicar\u00e0 un cas similar, \u00aben una cacera que anys enrere f\u00e9rem quatre amics a l’estany d’Ivars d’Urgell. Un d’aquells, ca\u00e7ador vell, fou lo nostre cicerone; los altres no hi hav\u00edem estat mai ni coneix\u00edem lo terreno<\/i>\u00bb.<\/p>\n

Aqu\u00ed recollirem nom\u00e9s la part que fa refer\u00e8ncia a l\u2019 Estany d\u2019 Ivars. La descripci\u00f3 de la vestimenta dels visitants; del viatge amb tren fins a l’estaci\u00f3 de Bellpuig i d\u2019all\u00e0 fins a l\u2019 estany; la descripci\u00f3 del paisatge \u00ef tota l\u2019explicaci\u00f3 de la cacera \u00e9s una aut\u00e8ntica del\u00edcia.<\/p>\n

Una truita amb bledes<\/h3>\n

Quantes vegades m\u2019he recordat de les sopes de don Pere en excursions, en ca\u00e7eres i fins en viatges a llunyanes terres! M\u00e9s d\u2019un cop he pogut comprovar la veritat del secret d\u2019aquelles sopes: la gana; mes de molts, cap com en una cacera que anys enrere f\u00e8rem quatre amics a l\u2019 Estany d\u2019 Ivars d\u2019 Urgell. Un d\u2019aquells, ca\u00e7ador vell, fou lo nostre cicerone; els altres no hi havien estat mai ni coneixien el terreny.<\/em><\/p>\n

Era una matinada del mes de desembre, freda i bonica com una miss inglesa. Amb los trajos de panna ben forrats de baieta, la gorra peluda que ens tapava el clatell, cal\u00e7ant lleugera espardenya, amb lo sarr\u00f3 i escopeta al coll, los plaids o mantes de viatge a la m\u00e0 i portant un centenar de cartutxos per barba, ens trob\u00e0rem plegats los quatre companys a l\u2019estaci\u00f3 del Nord. Lo tren sortia a les 8.10 del meridi\u00e0 de Madrid i dev\u00edem arribar a Bellpuig, si no ten\u00edem cap desgr\u00e0cia, a la 1.42. Aix\u00eds fou. Prengu\u00e9rem en lo trajecte truites d\u2019aquelles que tant renom han donat al restaurant de l\u2019estaci\u00f3 de Manresa, les remull\u00e0rem amb vi de la carabassa que tots port\u00e0vem i a l\u2019hora fixa (rara avis en los camins de ferro espanyols), desembarc\u00e0vem a l\u2019estaci\u00f3 de Bellpuig. Pens\u00e0vem trobar-hi, si no un bon dinar, al menos alguna cosa per a menjar. A l\u2019estaci\u00f3 no hi havia res d\u2019aix\u00f2. Hi trob\u00e0rem solament una taula amb un sellonet (c\u00e0ntir) d\u2019aigua, quatre anissos, rosquilles, borregos, aiguardent, vi ranci i una noia molt rodanxona, de galtes rosades, amb faldilleta curta, mocador florejat clar al cap i fosc al pit, que, riallera, ens preguntava si vol\u00edem beure… Quines ganes ten\u00edem tots d\u2019ensenyar-li les dents!<\/em><\/p>\n

Accept\u00e0rem, pagant, un borrego i una copeta de vi ranci, i en Ramon, lo nostre cicerone, mirant lo rellotge i dient-nos que ten\u00edem de fer tres hores llargues de cam\u00ed, emprengu\u00e9 la marxa, seguint-lo tots a bon pas. Llavors, amb lo cori-mori que sentia jo, avivat pel borrego amb vi, em record\u00e0 el fet del rei don Pere. Tot just comen\u00e7\u00e0vem la nostra ruta de tres llargues hores que dev\u00edem fer, la meitat a peu i l\u2019altra a cavall de les cames, per aquells plans d\u2019Urgell, amb aquell griso que, baixant del Pirineu nevat, condensava l\u2019al\u00e8 en lo mostatxo i penetrava fins al moll de l\u2019os, malgrat nostre ben forrat trajo! I tot aix\u00f2 tenint sols per lastre una truita i un borrego!<\/em><\/p>\n

Lo paisatge es desenrotllava davant nostre amb sos camps de blat i ordi, vinyes i erms. Pocs arbres trencaven aquella mon\u00f2tona plan\u00faria, aixecant al cel ses despullades branques. Solament l\u2019olivera i un que altre pi tenien fullatge. La borrosa silueta del campanar d\u2019Ivars s\u2019obirava al lluny, i darrere, m\u00e9s enll\u00e0, el blanc Pirineu semblava un biscuit glac\u00e9 que feia frisan\u00e7a el mirar-ho.<\/em><\/p>\n

Feia bona estona que camin\u00e0vem. En Ramon, amb la pipa a la boca, que mai deixava, xuclant com una criatura el biber\u00f3n; l\u2019Emili, embadalit amb lo paisatge; lo Tono, xerrant com una cotorra amb sa parla valenciana que ens distreia, i jo, pensant en les sopes de don Pere el Cruel, rei de Castella. De tant en tant, un vol de pebrets (1) s\u2019aixecava a tret de can\u00f3 dels humils camps, enlairant-se, repetint son crit conegut: \u00abT\u2019he vist, t\u2019he vist.\u00bb \u2014passaven los corbs i les cucales per damunt de nosaltres, alts, molt alts, flairant alguna rossa per a fer-ne un bon \u00e0pat, i jo, pobre de mi, no podent volar com ells, m\u2019entretenia a filosofar sobre les preemin\u00e8ncies de l\u2019home, del rei de la creaci\u00f3, que en aquell moment climat\u00e8ric se veia inferior a aquells \u00e9ssers, no podent satisfer una de ses primeres necessitats.<\/em><\/p>\n

Lo campanar d\u2019Ivars, acabant en punta, dret com un esp\u00e0rrec, era nostre guia; el v\u00e8iem sempre al davant, com tamb\u00e9 les cases del poble, i encara n\u2019\u00e9rem lluny despr\u00e9s de dues hores de caminar. Lo dia declinava i el fred era m\u00e9s viu; no ens pod\u00edem entretenir escopetejant els aucells, perqu\u00e8 es feia tard i ten\u00edem just lo temps per a arribar a l\u2019estany abans no fos fosc. Apret\u00e0rem lo pas, i cantant, xiulant i bromejant a estones nos acost\u00e0rem al poble. Res ten\u00edem que fer-hi, perqu\u00e8, segons deia en Ramon, lo Sen\u00e9n, lo pescador de l\u2019estany i sos fills, a quins ell coneixia, anaven poc al poble, on trobar\u00edem nom\u00e9s que les dones, una la muller i l\u2019altra la filla del Sen\u00e9n. Los homes, nit i dia, quan no treballaven a la terra, eren a l\u2019estany, vora del qual hi tenien una barraca, les barques i els seus enginys de pesca. Deix\u00e0rem, doncs, lo poble a la dreta i, veient-nos prop de la fi del nostre itinerari, tot era fer preguntes a en Ramon sobre un munt de coses a les quals amb prou feines podia contestar. Se parl\u00e0 de la cacera, del plan que calia adoptar perqu\u00e8 tingu\u00e9s bon \u00e8xit, i, finalment, la conversa recaigu\u00e9 sobre el sopar que ens esperava. En Ramon se les prometia molt felices. Trobar\u00edem de tot: carn, viram, peix sortint de l\u2019estany, bon pa, millor vi i sobretot bona cara. Quina bouillabaisse far\u00edem amb lo peix! Ni la del restaurant Roubion de Marsella f\u00f3ra millor, i aix\u00f2 que d\u2019aquell restaurant pot dir-se verament lo que d\u2019aquelles cajetillas de l\u2019Havana: \u00abMi fama por el orbe vuela!\u00bb Malgrat aqueixa circumst\u00e0ncia, est\u00e0vem resolts a fer-li la compet\u00e8ncia amb los barbs, tenques i anguiles de l\u2019estany d\u2019Ivars.<\/em><\/p>\n

No ten\u00edem llagosta. Qu\u00e8 hi feia? Ne tir\u00e0vem de plans, ne f\u00e9rem tants, de men\u00fas i de projectes de color de rosa, que mai penso pugui amb m\u00e9s veritat aplicar-se a ning\u00fa la faula de la lletera, i recordar amb m\u00e9s oportunitat aquell adagi franc\u00e8s: \u00abPour faire un civet il faut d\u2019abord voir un li\u00e8vre.\u00bb<\/em><\/p>\n

Est\u00e0vem a la vista de l\u2019estany. Lo sol ponent reflectia sos raigs d\u2019or rogenc sobre aquella immensitat d\u2019aigua que l\u2019oreig a penes movia; se sentien les esquelles dels bous i dels bens que tornaven al corral; cantava el vailet; xisclava la xibeca, i davant de nosaltres, al bell mig del lluent, les veus discordants de mils d\u2019\u00e0necs de totes menes, de cabussons, fotges, rasclons i polles d\u2019aigua donaven l\u2019\u00faltim ad\u00e9u al dia que finia, formant lo tot un himne d\u2019una harmonia estranya, salvatge, indescriptible que se\u2019n pujava dret al cel, i commovent la nostra \u00e0nima per lo sublim de l\u2019espectacle, feia que del fons d\u2019ella n\u2019ixqu\u00e9s muda, mes no menos fervorosa, una preg\u00e0ria al Creador.<\/em><\/p>\n

A tret de bala s\u2019aixecava, feta de t\u00e0pia, la barraca del Sen\u00e9n. Lo sol era post quan truc\u00e0rem a la porta. Obr\u00ed un home vell, encara verd, alt i robust, afeitat de cara, vestit a l\u2019estil d\u2019Urgell, amb barretina que nova degu\u00e9 ser morada i cal\u00e7ant sos peus uns descomunals esclops plens de palla. Ten\u00edem davant al Sen\u00e9n. La presentaci\u00f3 d\u2019en Ramon fou curta; el pescador nos reb\u00e9 com s\u2019acostuma en terra catalana: b\u00e9, molt b\u00e9; amb poques paraules i menos cumpliments.<\/em><\/p>\n

La barraca del Sen\u00e9n no era gaire espaiosa. L\u2019entrada estava plena d\u2019eines de pag\u00e8s, collars d\u2019animals, coves, xarxes, fitores i altres enginys de pesca. Al fons, separada per una paret, hi havia l\u2019estable, la pe\u00e7a m\u00e9s gran de la casa; a la dreta, la llar i a l\u2019esquerra el celler que tamb\u00e9 servia de rebost. A la dreta, a l\u2019escassa claror d\u2019un llum d\u2019oli, s\u2019hi veien dos bancs de fusta, tres cadires de boga, baixes i esbotzades, una taula bruta de taques amb un porr\u00f3 verd mig ple de vi al damunt; a les parets una paella, unes graelles, los goigs del Sant Cristo de Balaguer casi esborrats pel fum, i fent joc un paper com una auca, brut de mosques, amb un dibuix representant a un jove que en una m\u00e0 tenia una bandera tricolor enlaire i a l\u2019altra un sabre: eren los versos de l\u2019himne de Rouget de l\u2019Isle, La Marseillaise. N\u2019hi havia per a tots los gustos.<\/em><\/p>\n

Deix\u00e0rem penjades les armes i els sarrons, i ens acost\u00e0rem al foc. Lo que hav\u00edem vist no era massa tranquil\u00b7litzador per a la gana que tots ten\u00edem. An\u00e0vem a saber a la fi \u00absi ser\u00eda verdad tanta belleza\u00bb, si pod\u00edem donar cr\u00e8dit a les paraules d\u2019en Ramon. Ell fou qui s\u2019encarreg\u00e0 de trencar lo gla\u00e7. A les poques paraules que li respongu\u00e9 el Sen\u00e9n me caigueren les ales del cor i vaig sentir enrunar-se el castell de cartes que nostra gana havia aixecat. La Maria (la muller), amb lo Senentet i el Ventura (los fills) havien sortit aquell migdia cap a Balaguer emportant-se\u2019n lo peix per a vendre, i junts amb la Rosa (la noia) no tornarien fins l\u2019endem\u00e0 a l\u2019hora de dinar; se n\u2019havien emportat la clau de la casa del poble, on hi havia el recapte (la viram), lo tocino i dem\u00e9s queviures, i tindr\u00edem de passar com pogu\u00e9ssem per aquella nit. Aix\u00eds parl\u00e0 el Sen\u00e9n, oferint-nos amb tota bona voluntat son sopar. Lo sopar d\u2019un home per a cinc, dels que quatre s\u2019haurien menjat les ganes de caminar d\u2019un coix! I quin sopar! Un plat de bledes bullides, dos ous i panets d\u2019Urgell, grossos com lo puny, poc cuits com lo pa de munici\u00f3 i durs com palets de riera! Ad\u00e9u, bouillabaisse, beefsteck i pollastre saltat! Dev\u00edem renunciar generosament, com aquell castell\u00e0, \u00aba la mano de Leonor\u00bb. Nostra situaci\u00f3 era com la del rei don Pere, si no pitjor. En tot lo dia ten\u00edem dintre el cos nom\u00e9s que la truita i el borrego, despr\u00e9s de prop de quatre hores de cam\u00ed, carregats amb cent cartutxos, les armes, los sarrons i les mantes de viatge! Ten\u00edem gana; tanta o m\u00e9s que aquell rei de les sopes amb all i ranci\u00f3 de porc.<\/em><\/p>\n

Mai m\u2019han agradat les bledes. Un de mos passats, a qui dec semblar-me quant al gust del paladar, for\u00e7at per son pare a menjar-ne, pass\u00e0 una malatia que el pos\u00e0 a les portes de la mort, tant li cost\u00e0 el pair-les. Aquell sant bar\u00f3, un cop bo i despr\u00e9s hereu de nostra casa, segons he sentit contar m\u00e9s d\u2019una volta al meu pare, se\u2019n record\u00e0 sempre i consign\u00e0 en son testament lo fet, prohibint a sos descendents que poguessen mai obligar a ning\u00fa a menjar d\u2019aquell cataclasme. Tenia molta ra\u00f3, per\u00f2 en aquella barraca no hi havia altra cosa.<\/em><\/p>\n

Lo consell en ple dels quatre famolencs ca\u00e7adors, amb la v\u00e8nia del vell Sen\u00e9n, resolgu\u00e9 fer una truita amb los dos ous i les bledes. Magre sopar, veritat?<\/em><\/p>\n

Una paella d\u2019aram feixuga, amb un rajol\u00ed d\u2019oli, fou posada al foc i, un cop foren les bledes sofregides, s\u2019hi tiraren los dos ous. Qui la feia lligar, aquella truita? Ho prov\u00e0rem tots en va. Lo Sen\u00e9n agaf\u00e0 la paella i, posant-hi un plat dessobre, volgu\u00e9 girar la truita per a coure-la de l\u2019altre cant\u00f3. Mai penso haver seguit amb tant d\u2019inter\u00e8s semblant maniobra, que tingu\u00e9 malauradament un resultat fatal. Relliscant-li el plat, decant\u00e0 un xic massa la paella, i la tan desitjada truita caigu\u00e9 enmig de les brases, ensems que un crit un\u00e0nime de r\u00e0bia i fam sortia de nostres pits i totes les mans s\u2019aplegaven per a salvar del foc nostre pobre sopar. \u2014Struggle for life! \u2014vaig dir jo entre dents. S\u00ed, en aquell moment, se veia la lluita per la vida; era certa llavors la teoria de Darwin.<\/em><\/p>\n

Menj\u00e0rem tots d\u2019aquelles bledes brutes de cendra i socarrades; d\u2019aquells renyonets del pla d\u2019Urgell, bons per a carregar-ne un can\u00f3, i begu\u00e9rem assedegats un vinet molt bo… per a fer-ne el vinagre de Bully.<\/em><\/p>\n

Ja hav\u00edem sopat: est\u00e0vem cansats de la caminada i desitj\u00e0vem anar al llit. Lo Sen\u00e9n nos enseny\u00e0 l\u2019estable, ple el sostre de teranyines, brut de fems per terra, on es trobava tota sola una somera carregada de nafres. No hi havia a la casa altre llit que la pallissa de l\u2019estable i era prou gran per a dormir-hi tots. All\u00ed, en aquell rac\u00f3 de m\u00f3n, a la claror d\u2019un llumot d\u2019oli penjat a la t\u00e0pia, sense despullar-me, ben embolicat amb lo plaid de viatge, amb lo ventre buit i regirat de f\u00e0stic i ple el cap de pensaments falaguers per a l\u2019endem\u00e0, me vaig endormir sobre aquell ja\u00e7 de palla, repetint mentalment aquells versos de Victor Hugo:<\/em><\/p>\n

Oh! Demain, c\u2019est la grande chose!<\/em><\/p>\n

De quoi demain sera-t-il fait?(2)<\/em><\/p>\n

Etc. Etc.<\/em><\/p>\n

Per molt dolent que fos lo dia de dem\u00e0, al menos per a sopar tindr\u00edem altra cosa que aquella famosa truita amb bledes.<\/em><\/p>\n

———————————–<\/em><\/p>\n

(1) Cogullades marines a l\u2019Urgell. [Nota de l\u2019autor.]<\/em><\/p>\n

(2) Es tracta de dos versos del poema \u00abNapol\u00e9on II\u00bb, de Les chants du cr\u00e9puscule (1836), de Victor Hugo.<\/em><\/p>\n

Jacint M. Capella, \u00abUna truita amb bledes\u00bb, La Renaixen\u00e7a, n\u00fam. 40-42 (1893), p. 625-632 (fragment).<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el llibre \u201cEl Pla d’Urgell. Mem\u00f2ria i paisatge\u201d`(Autor\/s: Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col\u00b7lecci\u00f3 Lo Plan\u00e7\u00f3, 12. Editorial Fonoll), hi trobem una exquisida compilaci\u00f3 de textos literaris dedicats al Pla d’Urgell, una comarca que existia ja molt abans de que oficialment li\u2019n fessin. Entre aquests textos, en trobem recollit […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[17142,440,4627],"tags":[29718,3983,31840],"class_list":["post-5373","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estany-d-ivars-i-vila-sana","category-literatura","category-pla-d-urgell","tag-el-pla-durgell","tag-estany-divars-i-vila-sana","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1oF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5373"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5374,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5373\/revisions\/5374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}