{"id":5359,"date":"2015-07-17T12:30:51","date_gmt":"2015-07-17T11:30:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5359"},"modified":"2015-07-17T12:30:51","modified_gmt":"2015-07-17T11:30:51","slug":"pallassos-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/07\/17\/pallassos-3\/","title":{"rendered":"Pallassos"},"content":{"rendered":"

\"\"Quan parlem dels pallassos haur\u00edem de tenir ben present que la paraula t\u00e9 dues accepcions molt diferents. Ens ho diu el diccionari. Per una banda, la paraula \u2018pallasso\u2019<\/strong><\/em>\u00a0 t\u00e9 el significat d\u2019artista c\u00f2mic i \u00e9s l\u2019aspecte positiu de la paraula. I per altra banda, fem servir tamb\u00e9 la paraula en sentit pejoratiu quan l\u2019apliquem a aquella persona que pel seu capteniment poc seri\u00f3s i inconsistent no mereix d’\u00e9sser tinguda sin\u00f3 com un objecte de divertiment.<\/p>\n

No s\u00e9 si l\u2019 Albert Boadella<\/strong> va ser en algun moment un bon actor, un bon c\u00f2mic o un bon pallasso. Jo no vaig tenir l\u2019oportunitat de veure\u2019l actuar, per\u00f2 era tingut com a bon actor i, sobretot, va triomfar fent papers sat\u00edrics. Ell i els Joglars eren especialistes fer s\u00e0tires ben \u00e0cides. Jo no s\u00e9 si \u00e9s sempre veritat all\u00f2 que diuen en castell\u00e0 de \u201cquien tuvo, retuvo\u201d. Potser s\u00ed. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que les coses s\u2019acostumen a degradar amb el temps i la bis c\u00f2mica del Boadella s\u2019ha anat degradant de tal manera que ara aquest personatge ja no fa riure. M\u00e9s aviat fa plorar de pena. \u00c9s un ressentit que, de tant en tant, va deixant anar la bilis acumulada durant una temporada. I t\u00e9 una fixaci\u00f3 tal envers Catalunya i tot el que faci olor a catal\u00e0 que, quan t\u00e9 la m\u00ednima oportunitat, ho deixa anar sense miraments. Ho dic perqu\u00e8 vaig llegir que en una entrevista a ‘La Raz\u00f3n’<\/a>\u00a0 havia dit que “una ciutat com Barcelona, que es creu el melic del m\u00f3n, hagi passat a mans de la Colau i el seu equip \u00e9s de la les coses m\u00e9s divertides<\/strong>“. I afegia que “una part de la burgesia catalana ha pujat al carro nacionalista<\/strong> i l’altra s’ha immers en un silenci absolut. Veure-la en aquest rid\u00edcul, en aquesta cosa tan casposa que ara domina la ciutat, em diverteix”.<\/p>\n

Al Boadella li podr\u00edem recordar com n\u2019era de casposa i rid\u00edcula l’alcaldessa de Madrid fins no fa gaire. Ell no ho devia voler veure perqu\u00e8 menjava de les seves mans.Tamb\u00e9 era una cosa for\u00e7a divertida l\u2019espectacle que donava. Per\u00f2 aqu\u00ed no m\u2019hi posar\u00e9 pas perqu\u00e8 considero que cada ciutat \u00e9s ben lliure d\u2019escollir a qui vulgui. Aix\u00f2 s\u00ed: que despr\u00e9s cadasc\u00fa s\u2019atengui a les conseq\u00fc\u00e8ncies.\u00a0 Per tant, no defensar\u00e9 la Colau, ni denigrar\u00e9 la Botella. Cadasc\u00fa \u00e9s ben lliure de tenir la seva opini\u00f3 de les coses. Per\u00f2 s\u00ed que li recordaria al pallasso Boadella (i vull fer \u00fas aqu\u00ed de la segona accepci\u00f3 del terme) que la llibertat hauria de ser una cosa sagrada, tot i que sabem prou b\u00e9 que mai podrem decidir amb total independ\u00e8ncia; per\u00f2 s\u00ed que tenim dret a escollir per nosaltres mateixos all\u00f2 que considerem millor per a tots. \u00c9s, per tant, ser lliure \u00e9s una aspiraci\u00f3 que mai farem realitat totalment per\u00f2 s\u00ed que podem tenir la leg\u00edtima aspiraci\u00f3 de voler-ho ser. I ho podrem ser si podem exercir el dret a decidir el que ens sembli millor, fins i tot amb el rics de no encertar-ho.<\/p>\n

El Concili Vatic\u00e0 II, va afirmar que la consci\u00e8ncia \u00e9s el \u201crecinte sagrat\u201d inviolable de tota persona i no es pot obligar a ning\u00fa a actuar contra la seva consci\u00e8ncia<\/strong>\u201d (Dignitatis humanae 2). I aix\u00f2 no val nom\u00e9s per als subjectes individuals sin\u00f3 que val tamb\u00e9 per als subjectes col\u00b7lectius. O sigui, que val per a totes les nacions sense Estat com nosaltres. Hem de poder decidir sobre el nostre dest\u00ed. \u00c9s un dret natural i \u00e9s un dret democr\u00e0tic. I cap Constituci\u00f3 hauria d\u2019impedir-ho i, si ho impedeix, vol dir que \u00e9s una mala Constituci\u00f3 i caldria reformar-la a l\u2019instant. Jo no vull pert\u00e0nyer de cap manera a un Estat que aixequi parets tant per als qui vulguin entrar-hi com per als que en vulguin marxar. No vull pert\u00e0nyer a un Estat que m\u2019imposi una uni\u00f3 for\u00e7ada. Vull un Estat que sigui prou democr\u00e0tic com per poder-me oferir poder-me quedar a gust o poder triar una separaci\u00f3 pactada si la vull. I si no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aix\u00f2 \u00e9s un estat que no val la pena i no m\u2019interessa per a res.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan parlem dels pallassos haur\u00edem de tenir ben present que la paraula t\u00e9 dues accepcions molt diferents. Ens ho diu el diccionari. Per una banda, la paraula \u2018pallasso\u2019\u00a0 t\u00e9 el significat d\u2019artista c\u00f2mic i \u00e9s l\u2019aspecte positiu de la paraula. I per altra banda, fem servir tamb\u00e9 la paraula en sentit pejoratiu quan l\u2019apliquem a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[567],"tags":[31846],"class_list":["post-5359","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibertat","tag-llibertat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1or","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5359","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5359"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5359\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5360,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5359\/revisions\/5360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}