{"id":5345,"date":"2015-07-09T10:28:19","date_gmt":"2015-07-09T09:28:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5345"},"modified":"2015-07-09T10:28:19","modified_gmt":"2015-07-09T09:28:19","slug":"francesc-a-llatinoamerica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/07\/09\/francesc-a-llatinoamerica\/","title":{"rendered":"Francesc a Llatinoam\u00e8rica"},"content":{"rendered":"<div id=\"post-body-47445716092317816\">\n<div align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/ep00.epimg.net\/elpais\/imagenes\/2015\/07\/09\/album\/1436398551_842473_1436398637_album_normal.jpg?resize=247%2C165\" width=\"247\" height=\"165\" align=\"left\" \/>Aquest Papa Francesc \u00e9s un home que acostuma a parlar clar i catal\u00e0. Vull dir que, quan diu les coses que diu, se l\u2019ent\u00e9n. Ha canviat formes i ha canviat el llenguatge; i per aix\u00f2 fa coses i diu coses que a alguns els deu costar digerir. Als nacionalistes espanyols, per exemple, els deu fer una mica mal a l\u2019orella sentir algunes coses de les que diu. Nom\u00e9s fa un parell de dies que en aquest mateix blog recollia unes\u00a0<a href=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/07\/01\/separacions-inevitables-i-necessaries\/\">paraules seves<\/a>\u00a0en qu\u00e8 deia que\u00a0<strong>\u201cen alguns casos, les separacions resulten \u00abinevitables i moralment necess\u00e0ries\u00bb.<\/strong>\u00a0Ja s\u00e9 que en aquella ocasi\u00f3 no es referia als catalans farts d\u2019aguantar un amo mal tractador, per\u00f2 no ens caldria fer gaires esfor\u00e7os per tal de poder-ho aplicar perfectament a la nostra relaci\u00f3 pol\u00edtica amb Espanya.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Aquests dies \u00e9s a Llatinoam\u00e8rica i torna a dir coses prou interessants com per anar-lo seguint. A l\u2019 Equador, en ocasi\u00f3 de la celebraci\u00f3 del Bicentenari de la independ\u00e8ncia d&#8217;Hispanoam\u00e8rica, no va dir el que va dir per nosaltres, per\u00f2 altre cop ens ho podem atribuir perfectament. O, si no, llegiu-ho vosaltres mateixos:<\/div>\n<blockquote>\n<div align=\"justify\"><em><strong>\u201cEl \u201ccrit d&#8217;independ\u00e8ncia\u201d d&#8217;Hispanoam\u00e8rica va ser un crit nascut de la consci\u00e8ncia de la falta de llibertats, d&#8217;estar essent oprimits i saquejats.\u00a0 A aquell crit de llibertat propagat fa poc m\u00e9s de 200 anys no li va faltar convicci\u00f3 ni for\u00e7a, tot i que nom\u00e9s va ser contundent quan va deixar els personalismes de banda.\u201d<\/strong><\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n<div align=\"justify\">Tot i que se n\u2019ha escrit molt i s\u2019han fet estudis de tota mena de les causes de la independ\u00e8ncia d\u2019aquests pa\u00efsos, em sembla que aquestes paraules del Papa s\u00f3n un resum perfecte de per qu\u00e8 s\u2019arriba on s\u2019arriba. I, per altra banda, no us sembla que podria estar parlant perfectament per nosaltres i que aquestes paraules les podr\u00edem aplicar a la situaci\u00f3 pol\u00edtica catalana actual?. A Llatinoam\u00e8rica els anhels d\u2019independ\u00e8ncia van c\u00f3rrer com un reguer\u00f3 de p\u00f3lvora una vegada van decidir-se a espolsar-se els colonitzadors que els sotmetien. Va comen\u00e7ar Hait\u00ed el 1804 i de seguida van continuar Equador, Bol\u00edvia (1809), Vene\u00e7uela, Argentina, Col\u00f2mbia, M\u00e8xic, Xile (1810), Uruguai, Paraguai, El Salvador (1811), Per\u00fa (1820), Panam\u00e0 (1821), Brasil (1822), Rep\u00fablica Dominicana (1844) i Cuba (1902).<\/div>\n<div align=\"justify\">A qu\u00e8 va ser degut tot plegat? \u00c9s evident que no hi ha una sola causa i que un dels factors principals \u00e9s el mateix desenvolupament, maduraci\u00f3 i presa de consci\u00e8ncia que les societats fan d\u2019elles mateixes i el desig de llibertat que totes elles tenen. Per\u00f2 hi han altres factors que, sens dubte hi ajuden, com per exemple, el grau de deteriorament moral i nivell de corrupci\u00f3 a que arriba la classe dirigent; o a la mentalitat colonitzadora que encara subsisteix en el subconscient de molts governants i pol\u00edtics espanyols. Encara creuen que tot ha de seguir passant per Madrid i que les coses no es poden fer sense el seu perm\u00eds. Perfecta mentalitat de colonitzadors.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">Ahir a Bol\u00edvia va parlar d\u2019un catal\u00e0 que va deixar-hi all\u00e0 la seva vida. Em refereixo al jesu\u00efta\u00a0<strong>Llu\u00eds Espinal<\/strong>. El Papa es va referir a ell amb les seg\u00fcents paraules:&#8221;<b>El Padre Luis Espinal predic\u00f3 el Evangelio, ese Evangelio molest\u00f3: por eso lo eliminaron<\/b>&#8220;. Nom\u00e9s arribar a Bol\u00edvia, Bergoglio va voler anar a la &#8220;curva Achachicala&#8221;, el lloc on el 21 de mar\u00e7 de 1980 van assassinar al jesu\u00efta catal\u00e0. Alguns ho han interpretat com un reconeixement del seu martiri i ja s\u00f3n molts els que reclamen la beatificaci\u00f3 d\u2019<strong>\u00a0<\/strong>Espinal. Una vegada all\u00e0 va ordenar para el cotxe i, davant una gernaci\u00f3 que feia 35 anys esperant un gest com aquest va demanar<strong>\u00a0<\/strong>un minut de silenci i va resar un Pare Nostre.<strong>\u00a0&#8220;Les pido que no se olviden de rezar por \u00e9l, por un hermano nuestro, v\u00edctima de intereses de los que no quer\u00edan que se luchara por la libertad de Bolivia. El padre Espinal predic\u00f3 el Evangelio que nos hace libres. Que Jes\u00fas lo tenga junto a \u00e9l&#8221;,<\/strong>\u00a0va dir el Papa.<\/div>\n<div align=\"justify\"><\/div>\n<div align=\"justify\">A principis del segle XIX van comen\u00e7ar els moviments d&#8217;independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies americanes d&#8217;Espanya i Portugal. La Il\u00b7lustraci\u00f3 francesa va servir de justificaci\u00f3 ideol\u00f2gica per a la guerra d\u2019 independ\u00e8ncia de la majoria de pa\u00efsos llatinoamericans, per\u00f2 no va ser exactament aquesta la causa que la va originar. M\u00e9s aviat va ser l\u2019afartament que sentia aquella gent del domini pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic que Espanya i Portugal exercien sobre ell. Eren aut\u00e8ntics colonitzadors i ells es van comen\u00e7ar a sentir brutalment colonitzats, amb tot el que comporta aquest terme. Van deixar de sentir-se persones lliures i van comen\u00e7ar a sentir-se esclaus, justament perqu\u00e8 eren tractats com a tals. I aix\u00f2, amics meus, \u00e9s de les coses que m\u00e9s revolten quan hom ho descobreix i ho sent dins seu. Burocr\u00e0cia centralitzadora, prohibicions absurdes, impostos abusius, p\u00e8rdua de costums pr\u00f2pies per imposici\u00f3 d\u2019unes altres sobrevingudes i estranyes, imposici\u00f3 per la for\u00e7a de la creu i de l\u2019espasa de noves creences i noves formes de vida, prohibicions i restriccions de tota mena\u2026 Totes aquestes coses van anar covant el malestar i van anar fent cr\u00e9ixer el descontentament. La gent es va sentir oprimida i van comen\u00e7ar a somniar poder ser sobirans de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/div>\n<div align=\"justify\">Us sona a alguna cosa aquesta melodia? A mi s\u00ed que em sona i em sona ben a prop. Tant de bo sapiguem interpretar-la com ho van fer exemplarment, amb valentia, decisi\u00f3 i unitat-, tots aquests pa\u00efsos. No ens haur\u00e0 arribat aquest moment a nosaltres ara?.<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest Papa Francesc \u00e9s un home que acostuma a parlar clar i catal\u00e0. Vull dir que, quan diu les coses que diu, se l\u2019ent\u00e9n. Ha canviat formes i ha canviat el llenguatge; i per aix\u00f2 fa coses i diu coses que a alguns els deu costar digerir. Als nacionalistes espanyols, per exemple, els deu fer [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4391,877,643],"tags":[24809,31863,31850],"class_list":["post-5345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-america-llatina","category-catalunya","category-independencia","tag-america-llatina-2","tag-catalunya","tag-independencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1od","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5345"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5346,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5345\/revisions\/5346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}