{"id":5323,"date":"2015-06-28T16:01:12","date_gmt":"2015-06-28T15:01:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5323"},"modified":"2015-06-28T16:01:12","modified_gmt":"2015-06-28T15:01:12","slug":"consumeixoexisteixo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/06\/28\/consumeixoexisteixo\/","title":{"rendered":"Consumeixo=existeixo"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n
Chuck Palahniuk<\/strong>\u00a0 fa dir a un dels seus personatges (Tyler Durden) de la seva seva famosa novel\u00b7la\u00a0El<\/strong>\u00a0Club de lluita<\/b>unes frases que s\u2019han fet famoses:\u00a0\u201cTu no ets la teva feina. No ets el diner que tens al banc. No ets el cotxe que condueixes. No ets el que hi ha dins de la teva cartera. No ets la marca dels teus male\u00efts pantalons. Ets la merda obedient del m\u00f3n\u201d.<\/em><\/div>\n
\u00a0<\/em><\/div>\n
Per\u00f2, per desgr\u00e0cia, no ens ho hem acabat de creure. La majoria no ens ho creiem.\u00a0\u201cNo ens creiem que la gent no necessita cotxes immensos i que el que necessita \u00e9s respecte. No necessita armaris plens de roba, necessita sentir-se atractiva i demana excitaci\u00f3, varietat, bellesa. La gent no necessita passatemps electr\u00f2nics, necessita fer, amb la seva vida, alguna cosa que pagui la pena […]. Intentar omplir aquests buits amb objectes materials \u00e9s provocar una fam insaciable de falses solucions per a problemes reals que mai es realitzen.<\/em>\u00a0(M\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del creixement-<\/em>CLUB DE ROMA, 1992).<\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019apunt d\u2019avui \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la lectura que acabo de fer del n\u00famero 123 de\u00a0Quaderns Cristianisme i Just\u00edcia (Consumeixo=existeixo<\/a>)<\/strong>\u00a0sobre el consum i el consumisme. Per tant, ja des d\u2019ara aviso que no hi ha absolutament res meu en aquest apunt d\u2019avui. Simplement el ress\u00f2 que he sentit dins meu en llegir aquest quadern i la m\u00ednima feina d\u2019escriure-ho. Nom\u00e9s em cal dir que recomano vivament la lectura d\u2019aquests quaderns. No en trobareu cap que no valgui molt la pena.<\/div>\n
<\/div>\n
El preu del consumisme qui el paga?. Els pa\u00efsos empobrits paguen els plats trencats del malbaratament. Molt abans, en major mesura i amb repercussions m\u00e9s greus que els enriquits, ja que tenen menys capacitat de resposta. Per exemple, davant la pujada del nivell del mar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019escalfament global, als Pa\u00efsos Baixos podrien construir un gran dic, a Bangla Desh, no; milers de persones haurien de fugir, o morir. Aquest tipus de desenvolupament funciona com un triangle vici\u00f3s: consumisme que genera contaminaci\u00f3 i destrucci\u00f3 que acaben per traduir-se en pobresa; pobresa que, al seu torn, contamina i destrueix. La societat de consum exigeix sobreexplotaci\u00f3 de la Naturalesa, explotaci\u00f3 del Sud pel Nord, redistribuci\u00f3 injusta de la renda en el Nord i en el Sud.<\/div>\n
<\/div>\n
Un exemple el tenim amb un estri que fem servir cada dia: el m\u00f2bil. Un tel\u00e8fon m\u00f2bil \u00e9s m\u00e9s d\u2019un 50 % pl\u00e0stic, al voltant d\u2019un 25 % metalls i la resta, cer\u00e0mica i vidre. Cal afegir la m\u00e0 d\u2019obra i altres despeses de producci\u00f3, comercialitzaci\u00f3 i transport. Les companyies els regalen perqu\u00e8 els compensa el que paguem pel seu \u00fas. Podrien durar 10 anys, per\u00f2 la mitjana de canvi est\u00e0 entre 18 i 30 mesos. A Espanya hi ha m\u00e9s m\u00f2bils que persones; si no fos per les renovacions, el mercat estaria saturat. Els fabricants s\u00f3n transnacionals que practiquen la deslocalitzaci\u00f3, que consisteix en tancar empreses, deixant un rastre d\u2019atur,\u00a0 la recerca sempre de pitjors condicions de treball. Un component de les bateries \u00e9s el coltan, que s\u2019obt\u00e9 d\u2019un mineral, el 80 % de les reserves del qual es troba a \u00c0frica, sobretot en una zona b\u00e8l\u00b7lica, la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, \u00abon m\u00e9s de 10.000 miners recullen en condicions infrahumanes aquesta argila rica en coltan\u00bb, segons la Fundaci\u00f3 Terra. El preu d\u2019aquest mineral s\u2019ha disparat a causa del boom de l\u2019electr\u00f2nica, aix\u00ed que no nom\u00e9s aviva la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 que la finan\u00e7a. A la vista de tot aix\u00f2, potser seria tan clar que els m\u00f2bils siguin tan barats.<\/div>\n
<\/div>\n
El primer que haur\u00edem de fer \u00e9s preguntar-nos :Per a qu\u00e8 serveixen les coses?.\u00a0<\/strong>En principi, adquirim objectes i usem serveis perqu\u00e8 els necessitem, i per a aix\u00f2 s\u00f3n produ\u00efts. La societat de consum subverteix el proc\u00e9s de satisfacci\u00f3 de les necessitats humanes: es crea la demanda del que conv\u00e9 produir; convencent a la gent del que necessita. La relaci\u00f3 entre l\u2019objecte i la seva funci\u00f3 prim\u00e0ria s\u2019allunya. La funci\u00f3 dels objectes continua sent satisfer necessitats, per\u00f2 no les que semblen \u00f2bvies. \u00c9s aquesta anomalia el que produeix deteriorament ambiental i empobriment. Per\u00f2 no autom\u00e0ticament felicitat.<\/div>\n
<\/div>\n
Motivacions del consum:<\/strong><\/div>\n
    \n
  • \n
    Consum emulatiu:<\/strong>\u00a0Volem tenir el que t\u00e9 el ve\u00ed, volem tenir el que apareix a la televisi\u00f3 com a propi d\u2019una classe social ideal a la qu\u00e8 voldr\u00edem pert\u00e0nyer.<\/div>\n<\/li>\n
  • \n
    Afany de compensaci\u00f3<\/strong>. Quan alg\u00fa ha tingut un disgust diu: \u00abDoncs mira, vaig a comprar-me alguna cosa\u00bb. O aix\u00f2 que ara es diu tant: \u00abHas d\u2019estimar-te m\u00e9s\u00bb i llavors ve l\u2019argumentaci\u00f3: \u00ab\u00e9s que em diuen que m\u2019he de voler m\u00e9s i me\u2019n vaig a les Guaianes\u2026\u00bb.<\/div>\n<\/li>\n
  • \n
    Demostrar \u00e8xit<\/strong>. I en qu\u00e8 es mostra l\u2019\u00e8xit? En mostrar b\u00e9ns de consum costosos. La gent s\u2019adona llavors que \u00abs\u00f3n alg\u00fa\u00bb. Aquest mecanisme \u00e9s terrible, perqu\u00e8 si els altres m\u2019estimen perqu\u00e8 jo estic lluint una gran quantitat de meravelles, jo tamb\u00e9 m\u2019estimar\u00e9 o no segons aix\u00f2.<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n
    Preguntes imprescindibles:<\/strong>\u00a0Si els \u00e9ssers humans ens caracteritzem com a tals pel fet de ser conscients, la primera cosa que hem de fer \u00e9s prendre consci\u00e8ncia del que estem fent. Aix\u00f2 ja \u00e9s donar una passa. Hem d\u2019adonar-nos que aquesta \u00e9s la din\u00e0mica de les nostres societats. Pensem-ho i donem una passa m\u00e9s. Preguntem-nos si ens agrada. Ens sembla que volem continuar fent el mateix? Se suposa que som \u00e9ssers lliures i aix\u00f2 \u00e9s el que ha de portar a preguntar-nos cadasc\u00fa: Qu\u00e8 es consumeix? Qui ho consumeix? Qui decideix el que es consumeix?<\/div>\n
    <\/div>\n
    Quatre\u00a0par\u00e0metres per avaluar el consum<\/strong>\u00a0des del punt de vista \u00e8tic:<\/div>\n
      \n
    • \n
      a) si ens sembla alliberador<\/div>\n<\/li>\n
    • \n
      b) si ens sembla responsable<\/div>\n<\/li>\n
    • \n
      c) si ens sembla just<\/div>\n<\/li>\n
    • \n
      d) si ens sembla \u00abfelicitant\u00bb<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n
      Consumir \u00e9s imprescindible per viure, el problema \u00e9s que una part de la humanitat consumeix massa poc i una altra, massa. El\u00a0Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament<\/strong>\u00a0(PNUD) assenyala que el consum ha de ser\u00a0compartit\u00a0<\/strong>(garantir la satisfacci\u00f3 de les necessitats b\u00e0siques de tots), enfortidor (augmentar la capacitat humana),\u00a0socialment responsable<\/strong>\u00a0(el consum d\u2019uns no ha d\u2019amena\u00e7ar el benestar d\u2019altres )\u00a0i sostenible<\/strong>\u00a0(no posar en perill les condicions de vida de les generacions futures).<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Chuck Palahniuk\u00a0 fa dir a un dels seus personatges (Tyler Durden) de la seva seva famosa novel\u00b7la\u00a0El\u00a0Club de lluitaunes frases que s\u2019han fet famoses:\u00a0\u201cTu no ets la teva feina. No ets el diner que tens al banc. No ets el cotxe que condueixes. No ets el que hi ha dins de la teva cartera. No […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[664],"tags":[],"class_list":["post-5323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-consumisme"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1nR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5323"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5324,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5323\/revisions\/5324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}